Avui m'he tornat a recordar el que es confirma en aquesta cançó, mentre el món apaga l'analògic per endollar-se el digital.
http://www.goear.c
Ara he vist aquesta notícia:
La línia 1 de rodalia de Renfe, que cobreix el trajecte entre Maçanet de la Selva (Selva) i l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), ha registrat retards de mitja hora per un error en el sistema de canvi d'agulles detectat sobre les 07:45 hores a l'estació del Masnou (Maresme). Fonts d'Adif han indicat que l'avaria ha quedat solucionada una hora després i que durant aquest temps s'ha circulat únicament per una via entre les estacions del Masnou i Mongat, cosa que ha causat els retards.
Les mateixes fonts han remarcat que al quedar solucionat el problema, l'horari es normalitzarà al llarg del matí.
Necessitava arreplegar un llibre de lectura distreta, amb trets aventurers i una mica d'acció. El cos m'ho demanava després de l'últim llibre.
El vaig trobar ràpidament. Entre el munt de llibres hi tenia 'La ciudad de las bestias' d'Isabel Allende. Un relat que m'ha transportat fins a l'Amazones guiada per un adolescent de 15 anys, rebuda per uns indis, vetllada per mites indígenes de la selva més 'prehistòrica' sense oblidar els tocs ignorants dels humans que viuen a l'altre punta de món, aquell que anomenem civilitzat.
Diumenge de sol després de la tempesta. El teclat de l'ordinador em va 'raru', la G fa hores que és a la platja i jo fa dos dies que no em dóna la gana de dutxar-me. M'he tornat ecologista i 'porca' al mateix temps, què vols?
M'ha agradat jeure en aquesta gandula i sentir com passen les hores mentre giro els fulls de la novel·la 'El lector' de Bernhard Schlink amb traducció de Carme Gala. M'ha agradat el llibre, la història de persones amb passat que no els deixa viure el present. Potser per això no he tret els ulls del llibre fins que no l'he acabat, era molt conscient que la història més recent torna i ens passa factura, perquè no ens l'han explicada i perquè no hi ha justícia, perquè a les guerres no hi ha vencedors, tots hi perdem.
Els ocells tenen més recursos que els humans. Per buscar-se un sostre cal tenir imaginació.
Algun organisme ja ha avisat que són capaços de 'fer el niu' en el lloc més inversemblant...coses de la natura!!
Fa unes setmanes que em va trucar en Josep Mª Mora (Arenys Bàsquet, Penya Barça i no sé quantes coses més). M'explicava que havia decidit presentar al meu pare com a candidat a la Menció Bernat Coll: Millor col·laborador en la promoció de l'Esport, guardó que s'entregava durant el Sopar de la Diada de l'Esport el 5 de juny, al Calisay.
I ell que explica les seves raons:el teu pare fa molts anys que s'encarrega que tothom pugui anar al camp per veure el Barça. No fotem!
I jo que contesto:sí, el dies previs a un partit a casa no pots trucar, sempre comunica!
Em va fer il·lusió llegir-lo per culpa d'unes ganes terribles de sorprendrem. Vaig llegir el títol Petons de diumenge de Sílvia Soler i vaig pensar: 'jo, si puc, en faig cada dia de petons, no els reservo per diumenge.'
Conscientment he fet aquesta relació. El meu caparró feia dies que hi donava voltes...
Semblances o no, entre el Dràcula de Barrio Sésamo i Aleix Vidal-Quadras,candidat del PPC a les eleccion
- Et fa mal?
- mooolt!!
- Com es diu?
- mussol!!
*Foto: Sr. Carabassa
De Ponç Feliu Llansa només en sabia un títol 'L'avi Siset en parlava'. Però, per coses del destí, m'ha caigut a les mans L'any que va ploure cendra editat per Planeta.