Enviat per waropa el
Ja vam dir que hi volíem anar: 'això ens ho perdem i no ens ho perdonem, així de clar'.
Dit i fet, m'enganxo al ServiCaixa per comprar les entrades i en quedaven poquetes, però no ens representava cap problema escoltar l'obra i mirar als actors des de dalt de tot del pati de butaques.
Enviat per waropa el
Tot fent riera vaig passar per davant de Can Badosa. A l'aparador un full que anunciava una campanya per suprimir/eliminar l'impost de successions.
No vaig arriba a la Placeta que ja m'estava preguntant coses:
Enviat per waropa el
Escapada estiuenca a Casa Oliban, Arbaniés (Osca) per descansar i xerrar.
De dia el termòmetre pujava, però els vespres/nits a fora al jardí oferien moltes possibilitats. Nosaltres, que som de mena inquieta, vam notar que la 'fresqueta' ens inspirava a fer coses noves. Calia anunciar alguna novetat!
Enviat per waropa el
...amb llibertat, amb respecte i amb força!
Enviat per waropa el
I és que un Sant Roc sense Dansa, no és un Sant Roc com mana la tradició. A més aquest any era diferent, especial.
L'Esbart Maragall va celebrar els 60 anys del primer cop que es va ballar la dansa d'Arenys. I per commemorar aquesta sonora efemèride van mobilitzar a tot arenyec/a que, en el seu moment, havia format part del cos de dansa i l'havia ballat.
Van poder fer 4 grups amb els 4 nuvis corresponents i nosaltres que mai no l'hem ballat, però que sempre hem estat fidels a la cita ens vam barrejar entre el públic. Hi havia uns quants amics i molts coneguts, la cosa feia gràcia i semblava recuperar els millors temps de l'esbart.
Entre fotos i filmacions potser em vaig perdre petits detalls, però no els més importants!
Enviat per waropa el
És hora de tornar a la realitat, recollim, he cedit a totes les trucades perquè torni a Barcelona. Les excuses s'han acabat, l'empresa em necessita, l'economia catalana em necessita, Renfe em necessita. He de tornar i torno.
Enviat per waropa el
La vida és sorprenent.
Uns dies enrere escrivia això i tot ha sortit a l'inrevés.
La vida és sorprenent i la seva gent, també.
Els meus pares em van retornar la postal, en mà, tot passejant pels carrers d'aquest poblet a tocar de França o dins de la Catalunya Nord, tant és.
El fax enviat a la feina amb la meva renúncia va ser contestat amb uns quants missatges a la bústia de veu amb la promesa de revisar el contracte i un augment de sou. Tot plegat: sóc 'gilipolles' si hi renuncio.
Els missatges enviats a les meves amistats van ser contestats amb trucades i visites de cap de setmana amb molt de vi sota el braç.
Enviat per waropa el
Perdoneu tanta inspiració! És el que té tenir poquíssima feina!
'Consulto' el 'diari' digital e-notícies i llegeixo aquest titular:
La Falange adverteix els veïns d'Arenys
Ràpidament clico per ampliar la informació mentre m'esvero de valent:
La Falange Española de las J.O.N.S ha reaccionat contra el referèndum on es preguntara als veïns d'Arenys de Munt si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent. Un pamflet ha estat repartit per diferents habitatges de la localitat i en el mateix l'organització ultradretana informa a 'los ciudadanos de Arenys de Munt' que 'una panda de indocumentados (con el lamentable apoyo del ayuntamiento) pretende convocar una 'consulta popular' de tipo autodeterminista'.
'Si fuera por esta clase de pelanas, Catalunya acabaría siendo una región tercermundista, así que lo mejor que podemos hacer es enviar a tomar viento a estos tipos y a sus ridículos montajes', sentencien.
'Recordemos que Cataluña será grande dentro de una España grande y fuerte, cuya unidad es un bien superior que debemos preservar siempre', consideren, per finalment acomiadar-se amb un 'visca Catalunya y arriba España!'.
Punyeta ho he trobat molt fort!!
Enviat per waropa el
Entre la nuvolada, la pluja i dies de renúncies voluntàries, m'he llegit 'Jordi Pujol, Memòries. Història d'una convicció (1930-1980)' editat per Proa amb redacció de Manuel Cuyàs.
Enviat per waropa el
S'hi està bé aquí, a tocar de França o dins de la Catalunya Nord, tant és. El fet és allunyar-se de la platja i aquell campanar que sempre sona.
Divendres li vaig dir: ' jo demà emigro, i tu?'.
I des de dissabte que anem per la vida d'emigrades per voluntat pròpia i per gràcia de la Mare de Déu del Tallat (que tot s'ho mereix).
