Una magnífica nit a Arenys de Mar

Arenys té això, que quan m'hi arribo sempre acabo fent alguna cosa diferent del que m'havia proposat. Però a vegades és molt millor.
Ahir volia donar una sorpresa a les germanes Subirachs i Poch, ara molt grans d'edat. Fa dos estius vaig visitar-les, perquè volia que m'expliquessin coses del seu germà Antoni, qui fou funcionari del Parlament de Catalunya del 1932 (podeu trobar més informació sobre això en aquest apunt).
M'havien parlat d'un quadre que havia fet el senyor Barrera, on sortia el seu germà Antoni -es veu que feien tertúlies literàries juntament amb en Barrera, en Ferran de Pol i l'Arnau-, i jo em vaig comprometre a buscar el quadre -gràcies, Pep Quintana!-, intentar trobar-lo i fer-los arribar una còpia.
Aquesta era la sorpresa preparada, però no va poder ser, perquè es veu que, ara com ara, aquest estiu encara no s'han establert a Arenys de Mar.
Vaig seguir baixant pel carrer de la Torre i en veure que a l'església feien un concert de música barroca, gratuït, vaig entrar. Bona estona. Bona música. Bon ambient.
En acabar el concert, i amb la foto del quadre encara a les mans, vaig trobar en Joan Bibolas i la Rosa Alsina, vells i bells amics. Van reconèixer tots els personatges dibuixats i en vam acabar parlant amb en Joan Miquel Llodrà -que també era al concert-, a qui la història va commoure.
El més magnífic de la vetllada, va ser acabar al pati d'en Joan i la Rosa, llegint i recitant poesia. 50 anys de casats no els fa tothom, és cert! M'emociona veure espais que reconec, mirades còmplices, i llegeixo en veu alta el poema que en Joan li ha dedicat a la Rosa en aquesta ocasió d'una tirada, fins que arribo als mots de la puntaire, on aquí m'emociono i m'entrebanco.
Tinc clavats els ulls de murri d'en Joan a la cara, mentre escolta el timbre de la meva veu.
Una magnífica nit a Arenys de Mar. Gràcies.

PD: A vegades hi ha poemes que han de sortir de la capsa on estan guardats...