Missatge d'error
- Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
- Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2404 de /var/www/arenyautes.cat/includes/menu.inc).
- Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
- Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2404 de /var/www/arenyautes.cat/includes/menu.inc).
+ vist avui
Previous
Següent
-
xfebrer
Avui he xalat!Avui he xalat!
No acostumo a emprar el verb xalar, però avui, quan em disposava a escriure el post del dia he pensat que era el més escaient per allò que volia comentar. Sincerament, avui al matí he recuperat una peça musical que vaig tenir la sort d'interpretar fa una colla d'anys i que no me n'he oblidat mai més. Era la primera vegada que sortia del país per uns quants dies i per participar en una trobada que vaig repetir en més ocasions. Es tractava de l'Europa Cantat. Una trobada de cantaires d'arreu en una ciutat europea. En aquesta ocasió era Autun, a França, i la peça a treballar i cantar era el Magnificat de J.S. Bach. El director va ser Michel Corboz. Era l'estiu del 1973. Avui he escoltat l'obra musical interpretada per La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, sota la direcció del gran mestre català, Jordi Savall. I com no es pot dir d'altra manera, voreja la perfecció, i em fa pensar en la idea que ja he comentat més d'una vegada en aquest blog, d'excel·lència. Tant de bo ens esforcéssim tots plegats per intentar excel·lir en la nostra feina, les nostres dèries i aficions. Un altre gall cantaria! Per poc que us agradi la música clàssica, o simplement la bona música, us animo a escoltar el Magnificat de Bach. És una peça exquisida. A mi em posa la pell de gallina. Una mica pel record que en tinc. Haig de dir que després d'Autun l'he interpretat alguna altra vegada. Però també perquè gaudeixo d'escoltar-la per la seva bellesa. Durant el dia fas moltes coses, algunes que et venen de gust i d'altres que no tens més remei que fer-les, però poder trobar un moment per gaudir de la bona música és un regal que hem d'agrair i n'hem d'estar satisfets. No sempre tens l'oportunitat, però has de mirar de trobar el teu moment de glòria, perquè... malgrat tot, la vida és bella. Sobretot si la sabem aprofitar i lluitem per fer-la més justa i agradable al nostre entorn, en allò que tenim competències i possibilitats.32 visites -
xfebrer
I ara què?I ara què?
Ahir parlàvem de les eleccions a mig mandat dels EUA i avui en sabem els resultats. Les estadístiques apuntaven a una victòria dels demòcrates, però probablement, no tan contundent com ha estat. A partir d'ara el Partit Demòcrata té majoria al Congrés i el Senat, però no ens podem oblidar que el president té molt poder. Això ens ho explicaran els especialistes. Si hi hagués hagut la meva cara hauria aixafat! Així s'expressava Donald Trump al començament de conèixer com anava l'escrutini, gens favorable per als republicans. Ell es va presentar amb els republicans, però ho podia haver fet per a qualsevol formació política. Ell va sobrat i només necessita gent que li digui Amén a tot. Els republicans es varen refiar d'ell per aconseguir el poder, sense escrúpols, ja que no hi ha ni un pam de net. Les declaracions del president no deixen gaire ben parats els seus companys de partit. Aquests, però, no els ha de venir de nou. No crec que siguin tan il·lusos per creure que és un col·lega. Els té com a plataforma per arribar i mantenir-se a dalt. Queden dos anys fins a les pròximes eleccions presidencials i ell no s'hi podrà presentar. És per això que té dos anys per fer i desfer el que vulgui, amb més problemes dels que es pensava, abans de les eleccions d'ahir, però no tot ho té perdut. Jo sempre havia dit: Ai si perd! Pot actuar com una bèstia ferida, que resulta molt perillosa. A partir d'ara no hi té res a perdre, i sabent, com ha demostrat, que no té escrúpols, pot fer encara molt de mal. De moment, deixem que els senadors i congressistes demòcrates celebrin la victòria. No ha estat fàcil, i tot gràcies al fet que el president ha posat en perill la salut econòmica i democràtica dels EUA. Però que no es fiïn de ningú, i encara menys d'un president en hores baixes, amb una ferida oberta i ànsies de revenja.21 visites -
xfebrer
Creure en les institucionsCreure en les institucions
Ens ho posen difícil, però hem d'intentar no perdre la fe. La fe en les institucions que ens hem creat per avançar democràticament en una societat cada vegada més incrèdula. Més escèptica. Una societat que rep bufetades per totes bandes, però, així i tot, lluita per defensar els drets recuperats després de molts anys de dictadura i repressió. Avui llegia la notícia de com el jutge Llarena endarrereix l'arxivament de la causa contra el president Puigdemont i la resta de polítics catalans. Li sap greu haver d'acceptar que no pot evitar l'aplicació de l'amnistia, i això que han estat molt bel·ligerants contra una llei aprovada pel Poder legislatiu. I llavors et preguntes si pots confiar en la Justícia i la seva aplicació al nostre país. Si marquem unes regles de joc les hem de complir, tant si ens agraden com no. En tot cas hem de ser prou llestos per canviar-les. En democràcia això es fa a partir de les majories absolutes, siguin d'un o més partits en conxorxa. L'amnistia no la volien pas els socialistes, però necessitaven els vots dels partits catalans per mantenir-se al govern de l'Estat. Ara sembla que l'hagin defensat tota la vida. Recordeu què deia l'actual president català? Ja les veiem ja les coses, però, tot i això, encara ens fan passar bou per bèstia grossa. Tenim poca memòria i perdonem fàcilment els nostres repressors. Recordeu aquelles manifestacions contra els catalans, el nostre país, la nostra llengua? No només hi havia la dreta i l'extrema dreta. Personatges importants dels actuals defensors de l'amnistia, la cultura catalana, el català... també hi eren. No ho podem oblidar. Què vull dir amb tot això? Som lliures de pensar i dir el que volem, però cal no viure enganyats. No ens poden confondre. Potser haurem d'escollir el mal menor, però si més no, cal ser-ne conscients i no oblidar que només nosaltres ens defensarem contra qui ens ataca o se n'aprofita descaradament. Hem de creure en les institucions, perquè són les que, al cap i a la fi, ens hauran d'ajudar, però ens ho posen tan difícil!16 visites -
xfebrer
Homenatge a Fèlix CucurullHomenatge a Fèlix Cucurull
Avui, Arenys de Mar recorda la figura de Fèlix Cucurull i Tey en el trentè aniversari de la seva mort. Cucurull, historiador, poeta, escriptor i polític, va deixar empremta i és bo recordar-ho. És bo recordar aquelles persones que han aportat coneixement, saviesa i energia a la societat, en positiu. Estem massa acostumats a recordar aquelles persones que ens han maltractat o desgraciat l'existència i poc aquelles que han contribuït a fer més culte i ric el nostre país. Puc entendre que una persona que s'ha significat políticament pugui generar cert rebuig a contraris ideològicament, però quan una persona és tan completa i abasta tants àmbits, no només els polítics, crec que tothom ha de fer un esforç per valorar la seva tasca. No podem quedar-nos només amb aquells que pensen com nosaltres. Hem de ser més intel·ligents i reconèixer els valors, també dels que pensen diferent. Arenys de Mar se sent molt orgullosa de prohoms que han nascut o viscut a la vila i han contribuït a fer-nos sortir de l'anonimat, de la rutina, i fins i tot de la mediocritat. Sempre he admirat aquelles persones que han deixat empremta en clau positiva. Sap greu que la vida d'una persona passi desapercebuda, sense cap mena de contribució a la societat. Algunes persones no tenen cap més remei que lluitar per la subsistència, per viure amb dignitat, però n'hi ha moltes que podrien sobresortir per la seva col·laboració a fer més justa i feliç la societat on conviuen. És bo esforçar-se per no ser una persona anònima. Aquest matí s'ha descobert una placa, al rial de Sa Clavella, a la façana de la casa on va viure. A la tarda hi ha programat un acte d'homenatge a l'intel·lectual Fèlix Cucurull, organitzat per la secció local de l'ANC, amb la participació del Molt Honorable president del Parlament, Josep Rull; l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, el senyor Josep-Lluís Carod-Rovira; l'escriptora Núria Cadenes, i el periodista Vicent Partal. Un acte amenitzat amb música i una projecció de vídeo. Un Teatre Principal que ben segur s'omplirà de gom a gom per recordar el nostre convilatà, que va lluitar en anys difícils per a la llibertat del nostre poble.15 visites -
xfebrer
Jugar netJugar net
Llegia l’altre dia unes declaracions de l’actual entrenador del PSG, el senyor Luís Enrique, parlant del Barça, amb qui aquest dimarts s’enfrontaven en competició europea, i em quedo en la lloança cap a un equip que estima, pel joc net. Deia que ambdós equips practicaven un joc similar, però feia notar la netedat. Que no tiraven coces! No acostumo a veure gaires partits de futbol tret que els retransmetin en obert, però encara que no vulguis t’assabentes què ha passat, i és cert que hi ha equips de futbol que practiquen l’engany i el joc brut. Segur que el Barça i el PSG cometen faltes i intenten enganyar l’àrbitre, però no són especialment bruts. Podríem aplicar el símil a la política i seria d’agrair que els partits polítics juguessin net. Que no ens enganyessin. Que quan fan discursos i declaracions d’intencions fossin sincers i honestos. Estem una mica farts de falses mentides i enganys. Tots estem temptats al joc brut, però hi ha uns principis i uns valors que encara, a algunes persones, els frenen i conviden a respectar. Si tots hi poséssim el nostre gra de sorra, la convivència seria més agradable i l’espectacle, en el cas del futbol, més il·lusionant.15 visites -
xfebrer
Conviure amb un mateix objectiuConviure amb un mateix objectiu
Aquesta setmana he compartit un parell de dies amb uns amics que ens uneix un mateix objectiu: ajudar els altres en la defensa dels seus drets. La convivència, quan tens clar que et motiva actuar d'una manera determinada i dedicar bona part del teu temps per facilitar les coses als altres, resulta més que interessant. No es tracta de fer gairebé res més que procurar que qui et necessita el puguis ajudar en allò que saps o pots trobar la manera de saber. De fet, aquest hauria de ser l'objectiu de tothom, cadascú d'acord amb les seves possibilitats i capacitats. No se'ns demana fer l'impossible. No es tracta de ser un superhome, sinó d'aprofitar el coneixement, el temps i la recerca, perquè aquell a qui se li han tancat les portes, pugui trobar la sortida. A Igualada s'ha celebrat la primera escola de tardor dels síndics locals de Catalunya, amb representants de Menorca i el País Basc. El nostre país és exemple en la matèria. Portem molts anys d'avantatge, amb moltes persones que han dedicat moltes hores per obrir portes. Tornes amb molts deures, precisament perquè t'han obert els ulls en temes que no acabaves de veure clar. Deures que has de dosificar, per no atabalar-te més del compte i deixar de ser efectiu, però sense pausa. Tot té el seu temps. La precipitació no és bona, però l'estancament o la lentitud exagerada en la resolució dels temes, no ajuda a una bona convivència. Quan es tracta de la relació amb l'Administració pública, el perill de perdre la confiança i el temps, ens aclapara. Ha estat una bona experiència i segur que servirà per millorar el treball de futur.14 visites -
xfebrer
Que ningú es despengi!Que ningú es despengi!
Aprofitant que Arenys de Mar celebra el mes de la gent gran, amb un gran assortit d'actes culturals, lúdics i gastronòmics, i també que aquest diumenge he estat entrevistat al programa Retalls, de Ràdio Arenys, que condueixen membres de la junta de l'Esplai de la Gent Gran, m'agradaria comentar un tema que em preocupa, o si més no fa que li doni voltes sovint. Es tracta de l'encaix de la gent gran a la societat actual. Les persones ens fem grans i no sabria on col·locar el llistó per diferenciar uns i altres. Entenc que no tothom evoluciona de la mateixa manera i, per tant, no tots tenim les mateixes necessitats, limitacions i servituds. En tot cas, però, la societat avança i sovint ho fa més de pressa que les persones, produint un desequilibri, que en terminologia de les eines tecnològiques parlem de bretxa digital. És bo el reconeixement que les institucions fan a les persones que ja tenen una edat i que a poc a poc es van distanciant de la primera línia, sigui professional o lúdica. Són molts els actes que s'organitzen, però a vegades ens oblidem que no tothom segueix el ritme que es planteja. No tothom està en condicions de sortir de casa a celebrar la festa, i per això cal tenir en compte aquelles persones que necessiten una atenció diferent, i no precisament assistencial. Tenim maneres de saber quantes persones d'una certa edat viuen soles, algunes sense cap mena de suport familiar, sigui perquè no han tingut fills o perquè aquests viuen lluny. Les institucions, siguin públiques o privades, poden fer molt per tenir-los present i, com a mínim, tenir activada l'antena que detecta si segueixen o no. Tenim la sort de comptar amb entitats, i persones al capdavant, que es dediquen a preparar activitats de tota mena pensades per a la gent gran, i els hem de felicitar i encoratjar a continuar endavant. Ens cal, però trobar les eines necessàries per no desatendre aquelles persones que potser no s'apuntaran al viatge del mes, al berenar festiu o les sessions formatives d'informàtica o salut. Hem de procurar que ningú quedi marginat d'una societat que acostuma a avançar sense tenir gaire en compte si tothom segueix.14 visites -
xfebrer
Torna la normalitat, tornen les vaguesTorna la normalitat, tornen les vagues
Després del parèntesi d'estiu torna l'amenaça de vagues. Metges, mestres i treballadors de Rodalies ens anuncien la convocatòria de vagues. El dret de vaga és totalment legítim i, en principi, és l'últim recurs davant del silenci de l'Administració a les reivindicacions laborals, sigui per temes econòmics o de recursos i suport. Vàrem poder observar les manifestacions dels mestres abans de vacances, reivindicant millores salarials, però també de condicions de treball. Aules massa concorregudes, necessitat de suport per a temes inclusius, sortides extraescolars no prou remunerades, són alguns dels aspectes a discutir i intentar consensuar. Quant als metges, la queixa principal és la durada de les hores de guàrdia. Vint-i-quatre hores seguides, si no tinc mal entès, no és la millor manera de cuidar els metges, ni tampoc la garantia d'un bon servei i atenció als pacients. I els maquinistes de Rodalies també es queixen de les condicions en què han de treballar. Els successos ocorreguts arran de les pluges i esllavissades, amb alguna víctima mortal, fan que vulguin treballar amb seguretat. La poca inversió i manca de manteniment és una de les causes de com es troba la xarxa ferroviària. A això cal afegir-hi el robatori de coure o els atropellaments. Els usuaris dels centres hospitalaris, de les escoles i instituts, i del transport amb tren, haurem d'agafar-nos-ho amb tranquil·litat i paciència, però hem d'exigir serietat en les negociacions i decisions que es prenen. Uns i altres, treballadors i govern, han de ser conscients de les repercussions d'una mala gestió. Nosaltres acceptarem estoicament les conseqüències, però que ells no juguin amb nosaltres.12 visites -
xfebrer
El manteniment, el gran oblidatEl manteniment, el gran oblidat
Té lògica que quaranta-vuit hores després del tràgic accident de l'AVE en terres castellanes continuï sent tema de conversa. És un fet massa gros i terrible perquè ens n'oblidem fàcilment. El dolor de les famílies afectades trigarà molt més a desaparèixer. La vida està plena d'esdeveniments, alguns de gran transcendència, però quan no ens afecten directament acostumen a oblidar-se al cap de poc temps. Hi ha, però unes persones que no ho haurien d'oblidar, sinó que els fets haurien de servir de lliçó i fer canviar la manera d'actuar. Em refereixo als responsables polítics que està a les seves mans treballar perquè no es repeteixin situacions semblants. Responsables que no se'ls pot acusar directament de la mort de gairebé setanta persones, però que si no canvien la dinàmica sí que se'ls haurà d'exigir responsabilitat. Les investigacions en marxa ens diran quina ha estat la causa inicial de l'incident, però de moment tenim clar que hi ha una manca de manteniment de les infraestructures ferroviàries que, sigui aquesta vegada o una altra, poden ocasionar descarrilaments amb el resultat de mort. No és la primera vegada que denuncio la manca de manteniment i la necessitat que quan es decideix invertir en infraestructures s'ha de tenir en compte que aquestes s'han de mantenir. No ens podem limitar a analitzar si tenim prou diners per invertir en la seva construcció, sinó que cal sumar-hi totes les despeses anuals que caldrà reservar des del primer moment. I això no es té prou en compte. Ens passa a escala privada, a la nostra llar, però també passa a escala pública quan un ajuntament o govern autonòmic o estatal decideix invertir. La càrrega de despesa ordinària que arrossega no es pot menystenir. Descuidar el manteniment et pot provocar greus problemes. Les coses no duren per sempre i encara menys si no tens la cura necessària perquè tot rutlli. Quan per allà hi circula una bèstia a dos-cents quilòmetres per hora, no et pots distreure.12 visites -
xfebrer
Si no guanyem és perquè han fet trampaSi no guanyem és perquè han fet trampa
Cada vegada és més usual culpar de corrupció quan es perden unes eleccions. Ho va fer Trump quan va perdre davant de Biden, i es manté ferm en les afirmacions. Li varen robar la presidència. Fa pocs dies ha estat Bolsonaro qui ha afirmat que ell és el veritable president del Brasil i que, de fet, hi ha hagut un cop d'estat. I aquest dimarts és a Israel on es culpa els partits àrabs d'haver robat les eleccions. Tot plegat és molt trist, i encara més si recordem què hi ha al darrere de presidents o candidats a la presidència. A Trump li varen estalviar un judici, perquè té prou influència i poder. Bolsonaro ha corregut als EUA, perquè no el jutgin per corrupció. Netanyahu es manté al govern, en part per evitar la presó. Aquest és el panorama. Si els dirigents polítics donen l'exemple que donen, què podem esperar de la societat? L'altre dia ens queixàvem dels fets vandàlics de Barcelona. Jo ho deia en aquest blog. Sense que serveixi de justificació ni excusa, pots pensar que els joves actuen d'aquesta manera observant el comportament dels líders governamentals. No hi ha ni un pam de net!, diríem col·loquialment. Encara que continuo pensant que la gran majoria de les persones que fan un pas a la política són honestes, en tenim una bona colla que la desprestigien. Quants judicis no hi ha pendents per deixar en evidència polítics amb responsabilitat de govern? I com que la justícia és tan lenta, que ja no recordem l'origen dels fets, anem complicant el panorama de manera que els bons, els que actuen correctament, queden eclipsats pels quatre desgraciats que només pensen en ells. Estem a un mes de les eleccions generals i no vull pensar que diran els dirigents polítics espanyols si els resultats no satisfan les seves expectatives. Segur que hi ha forats negres i gent que juga brut, però si hem de desconfiar de tot i tothom, ja podem plegar!12 visites -
xfebrer
Modificar la ConstitucióModificar la Constitució
Hem passat molts anys demanant la modificació de la Constitució perquè, com tot, hi ha temes que queden obsolets i s'han d'actualitzar, i ja queda poca gent que la vàrem votar, a favor o en contra. Ara, però, la por que tenim és que es pugui modificar. Per què? La voluntat de molts era de millorar drets i llibertats, i això es pot fer si la majoria és progressista. Quan les coses canvien i la tendència és d'un creixement de l'extrema dreta tems el pitjor. Ara, que tenim convocades les eleccions generals i que tot fa preveure que el pacte de la dreta i l'extrema dreta aconseguirà la majoria absoluta, la por és que la majoria qualificada necessària per poder consensuar la modificació de la Constitució arribi a ser una realitat. El repte, doncs, de la nostra societat serà aguantar tot el que podem en defensa dels drets socials, sobretot d'aquelles persones més vulnerables. Evitar que les diferències entre les persones vagin augmentant, amb un gruix de persones amb problemes de subsistència i un petit nombre de persones amb un gran poder econòmic i polític. El perill és que la dreta moderada, si encara existeix, sucumbeixi sota la força de l'extrema dreta a qui se li ha adobat el terreny i que tots els vents li són favorables. Aconseguir, doncs, que la suma de qui pot fer-nos recular anys de millores no aconsegueixi el poder per fer canviar les regles de joc, la Constitució, perquè segur que no serà favorable als interessos d'un sistema democràtic just i equitatiu.12 visites -
xfebrer
No em surten els númerosNo em surten els números
Vaig llegir la notícia de l'accident de l'autobús a Fogars de Montclús i no la vaig acabar d'entendre. L'autobús es va estimbar després de xocar amb un altre vehicle i es va precipitar en un desnivell d'uns vint metres. El resultat, segons les primeres notícies, era de vuitanta-tres ferits, alguns de gravetat. Com podia ser que hi hagués vuitanta-tres persones ferides només de l'autocar? Quants seients tenia aquest bus? Era un bus extrallarg circulant pel Montseny? Avui han continuat apareixent informacions de l'accident i en alguna t'especificava que l'autobús era de seixanta places. Què hi feien les altres vint-i-tres dins del vehicle? Com anaven assegudes? O potser dretes? I això comptant que totes les persones del bus varen resultar ferides. Que no n'hi havia més, algunes de les quals en varen sortir il·leses! O n'hi havia més de vuitanta-tres? Tots tenim molt assumit que quan viatgem amb cotxe ens hem de cordar el cinturó de seguretat i que no hi podem portar més gent de la permesa. És que els autobusos poden circular amb persones assegudes a terra o viatjant dretes? Quin reglament els empara? No es tractaria d'un cas aïllat perquè tots sabem què passa amb els autobusos que circulen de Mataró fins a Barcelona. En hores punta, si més no, ja surten de Mataró amb persones sense seient. És normal això? Qui ho permet, l'empresa concessionària, el Departament de Transport Públic de la Generalitat, o els Mossos d'Esquadra encarregats del trànsit? En primer lloc, ens haurem de preocupar de les persones ferides i desitjar-los que es recuperin aviat, sense gaires seqüeles. Després hauríem d'exigir responsabilitats o aclariments sobre l'excés de viatgers dins de l'autocar. Si és permès, que m'expliquin per què m'he de cordar el cinturó i ells van drets. Si no està permès, que em diguin qui es farà responsable dels fets i quina solució pensen trobar per als viatgers del Maresme que es desplacen cap a Barcelona en bus, tips dels problemes de Rodalies. Aquí hi ha alguna cosa que falla!11 visites -
xfebrer
Trump s'examinaTrump s'examina
Pendents de les eleccions de mig mandat als EUA on Trump es juga el prestigi. De fet, estem molt decebuts de com va tot i molt escèptics amb el que pugui passar una vegada ens donin els resultats d'aquest dimarts. Guanyi qui guanyi, ens ho podrem creure? Serà un resultat net? Quines manipulacions no hi haurà hagut? Abans, quan es preparaven unes eleccions ens concentràvem a valorar què es predicava en campanya i què s'intentava filtrar per convèncer els més innocents. Sempre arribàvem a la conclusió que es tractava d'enganys i falses promeses, però al final qui decidia el vot era el ciutadà, més o menys informat de la realitat, convençut o no del que estava votant. En aquests moments no ens preocupa només el discurs populista, buit de contingut i sense futur real. Avui hi hem d'afegir la manipulació de les votacions. Ja no tenim la certesa que els resultats siguin el reflex de la realitat. Que allò que ens diuen que han votat els electors sigui realment el que han votat. I als EUA, amb tot el que ha passat a les darreres eleccions, amb la presència de Donald Trump, encara tenim més dubtes. Avui sabrem si Trump ha aconseguit, de manera honesta o manipulada, la victòria del mig mandat i, per tant, si pot controlar-ho tot encara més. Sabrem si els demòcrates han pogut aturar una mica la voràgine del seu president o continuen en hores baixes. Tindrem resposta de què està passant dins del partit republicà. Si només compten amb l'actual president o tenen candidats de futur. I el tema no és menor. S'ha pogut comprovar quin pes té el fet que Trump sigui el president dels EUA per a la resta del món. Ell comença guerres, però és incapaç d'aturar-les. No deixa de ser un titella mogut per uns fils gairebé invisibles, amb unes forces ocultes que determinen què podem fer i dir la resta de mortals. Avui no sé si catalogar-lo de data important, o simplement d'un dia més en la dissort del nostre món.11 visites -
xfebrer
Dol al paísDol al país
Avui estem de dol pel tràgic accident ferroviari en el trajecte de l'AVE entre Madrid i Sevilla. Una fallada del sistema i, segons sembla, una decisió equivocada posterior, han fet que dos trens xoquessin amb el resultat provisional de seixanta-quatre víctimes mortals. Davant de fets com aquest el primer que penses és en els familiars de qui ha perdut la vida de manera sobtada, i també dels ferits, alguns dels quals podran arrossegar-ho la resta de la seva vida. Ara és el moment d'analitzar a fons les causes de l'accident. Si es tracta d'un error humà davant la fallada del sistema. No es tracta de culpar ningú, però sí que cal investigar si hi ha alguna mena de responsabilitat. És molt important que no perdem la confiança en el transport públic, molt precari, però necessari. M'agradaria que ningú utilitzés les víctimes de l'accident per interessos partidistes, ara que estem en precampanya electoral. No podem permetre discursos oportunistes ni menysprear el dolor de les famílies que hauran perdut un ser estimat. Estem massa escarmentats que en política tot s'hi val, i no és així. L'ètica ha de prevaldre i ser present en tot moment. Demanar el vot és totalment lícit, aprofitar-se del dolor dels altres és una ignomínia, una perversitat que no hem d'aguantar. Des del meu blog vull expressar el meu condol a totes les famílies afectades, animant-les a superar la situació que viuran avui i molts dies de la seva vida. Aquest cap de setmana vàrem conèixer l'accident del Montseny, que sortosament no va provocar cap víctima mortal. Avui, l'accident en terres castellanes ha estat exageradament cruel i ens ha colpit enormement.11 visites -
xfebrer
Comentaris que ofenenComentaris que ofenen
Avui he llegit un comentari a les xarxes socials que m'ha dolgut. El reprodueixo: "no conozco nadie que de forma altruista se presente para político". Si el comentari me l'hagués fet a mi, de paraula o en privat, li hauria rebatut, però a les xarxes socials no ho faig. Estan plenes de comentaris i afirmacions sense cap mena d'argument. Molta gent parla per parlar, i així va el món. La frase formava part d'un intercanvi d'opinions contràries a la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa porta a porta a tot el municipi d'Arenys de Mar. Com ja he dit moltes vegades, podem estar o no d'acord amb el sistema, però no podem oblidar que hi ha gent que no es comporta cívicament i facis el que facis, ho continuaran fent malament. Aquesta manca de compromís ens provoca tants problemes i disgustos. Hi ha polítics corruptes, com també hi ha ciutadans corruptes. Hi ha, però moltes persones que assumeixen responsabilitats polítiques, de bona fe, amb esperit de servei i ganes de fer avançar la ciutat, el país i el món. Si tothom pensés com el personatge que s'ha expressat d'aquesta manera a les xarxes socials, el món encara aniria pitjor. M'agradaria tenir l'oportunitat de parlar tranquil·lament amb aquesta persona i que m'expliqués quants polítics coneix. Potser es tracta d'una persona que no es relaciona amb ningú de bona fe. Potser el seu ambient és tan desgraciat que se l'ha de compadir. O potser només parla per parlar sense cap mica de coneixement de res. I em sap greu perquè a continuació, a la xarxa, apareixen més comentaris de persones que no tenen la dignitat de posar en dubte el que acaba d'expressar el meu personatge escollit. A Arenys de Mar, a Catalunya, a Espanya i al món hi ha moltes persones que han decidit dedicar bona part del seu temps als altres. Sigui en el camp de la política o de les entitats del tercer sector, en la medicina o en el desenvolupament de la seva professió i formació. A aquestes persones els hem d'agrair la seva predisposició, i deixar d'escoltar segons quins comentaris d'altres personatges que no es mereixen la nostra atenció.10 visites -
xfebrer
El perill de les rieresEl perill de les rieres
Una vegada més hem de lamentar la mort d'una persona empesa per la força de l'aigua. Diuen que el foc té aturador, però l'aigua no. I és ben cert, i no ens ho acabem de creure. Ara no és hora de recriminar res, sinó de manifestar el nostre dolor per la mort d'una dona de només quaranta anys, víctima de la mala sort. No podem parlar d'imprudència, perquè no es correspon exactament als fets, però sí que hauríem d'intentar explicar a tothom del perill que suposa travessar una riera els dies de pluja. Perquè el cabal que baixa ens pot semblar insignificant, una ridiculesa, però de sobte arriba el més fort, i la força que té l'aigua quan baixa riera avall és increïble. Ho sabem la gent que vivim en un rial, però encara hi ha massa persones que no ho tenen prou entès. Hi ha perills que les nostres institucions haurien de poder evitar. Penso en les línies de tren, que a vegades són massa accessibles i causen desgràcies, però n'hi ha d'altres que són impossibles. Només les senyalitzacions del perill que representen les baixades sobtades d'aigua a zones inundables i les recomanacions de no acostar-s'hi i encara menys travessar-les poden ajudar a conscienciar del perill real. Les campanyes d'alerta són importants, sempre que siguin mesurades i creïbles. A vegades les trobem exagerades i innecessàries, però quan succeeixen fets lamentables com el d'ahir a Cabrera de Mar, t'adones que mai està de més d'insistir i insistir, encara que resultin esgotadors. La ratxa d'aquestes darreres setmanes al Maresme i Vallès Oriental és molt negativa. Massa famílies han perdut un ser estimat, i això ens ha de fer pensar en la millor manera de promoure campanyes efectives on quedi palès el perill que significa una riera o la costa, quan plou desmesuradament. Nosaltres, coneixedors del perill, hem de col·laborar a difondre quina és la realitat de la nostra comarca, pensant que els fenòmens extrems del canvi climàtic cada vegada són més presents i evidents.10 visites -
xfebrer
Que no ens enredin!Que no ens enredin!
Som poques setmanes abans d'una nova campanya electoral, però de fet estem sempre en campanya i això vol dir que hem d'aguantar discursos i promeses que se les emporta el vent. Em fa ràbia sentir segons quines afirmacions perquè ni són certes ni tenen futur. Aquests dies els diferents partits polítics estan ultimant els detalls del seu discurs i dels seus representants. Aquelles persones que ens hauran de convèncer que els escollim com els nostres representants. Seria desitjable que no ens prometessin coses que saben que no ens donaran, encara que obtinguessin una majoria absoluta que ningú els pogués frenar la iniciativa. La precampanya, perquè aquest és el nom que li hem de donar, ha sorgit arran de la decisió del president del govern espanyol de dissoldre el Congrés de Diputats, davant la incapacitat per aprovar aquells decrets que defensaven i veien positius per a la col·lectivitat. És el joc de la democràcia. No es tracta de tenir més vots, sinó de sumar-ne més. El problema de l'habitatge, que haurà estat la gota d'aigua que ha fet vessar el got, no se soluciona a base de decrets, sinó d'unes lleis ben escrites, amb sentit comú i voluntat de defensar-les, i de mantenir-les en el temps, beneficiant els més vulnerables per contrarestar una dinàmica agressiva i sense gaires escrúpols que enforteix els poderosos i desempara els febles. Potser sí que ara calen pedaços per tot el que no s'ha fet, però és necessari planificar bé el futur, amb mesures i lleis que, respectant la llibertat de moviments de les persones i organitzacions, assegurin el respecte i la defensa d'uns drets, com el de l'habitatge, que no hauria hagut d'estar mai en perill. No m'agrada escoltar discursos on els que han governat fins ara no reconeixen els errors i mancances del seu mandat, ni els d'aquells que opten a substituir-los i no recorden què no varen fer quan ells governaven. La hipocresia està massa present i la gent ja no hi confia.10 visites -
xfebrer
Sobren líders polítics?Sobren líders polítics?
Ara no recordo on he llegit un comentari sobre si el problema no estava en un excés de líders polítics. No m'he entretingut a llegir el contingut, i ara em sap greu. Els titulars no sempre ens ho aclareixen bé del tot. En tot cas, però, he pensat que potser es referia a les negociacions que aquests dies hi ha per aconseguir unir les forces a l'esquerra dels socialistes. No sé si ens sobren polítics o si amb menys faríem, però en tot cas hauríem de tenir clar quines són les necessitats del nostre sistema polític i partir de la base que la persona que opta a liderar un projecte polític ha de tenir esperit de servei. Si el que vol és simplement fer una carrera política, agafar protagonisme i salvar els mobles, no anirem bé. Quan una persona decideix liderar un partit polític ha de ser amb ganes de ser útil a la societat, defensant la seva ideologia, però pensant en els altres. Segurament penso d'aquesta manera perquè no crec gaire en la professionalitat dels polítics. Més aviat ho veig com un parèntesi de la teva vida per dedicar temps i esforços a millorar la societat, i després tornar a la teva professió, família i rutina. Probablement, hi haurà qui em dirà que calen polítics professionals. Que es dediquin tota la seva vida laboral a la política. Cadascú ho veu a la seva manera, jo ho veig més com una contribució a la cosa pública, sigui en un ajuntament o en un parlament, durant un temps. I potser el que falta són idees i visió de futur. I ara em desperto i obro els ulls, i em pregunto: i els interessos de classe? Llavors tota la meva teoria se'n va enlaire. És quan t'adones que hi ha uns fils a l'esquena dels polítics que algú s'encarrega de bellugar. Que hi ha unes forces més o menys ocultes que mouen aquests fils per aconseguir perpetuar-se en el poder. Doncs, si és així, quina és la satisfacció del polític de torn? D'aquell que manipulen perquè actuï com els altres volen? Trist, oi? No serà, doncs, que el problema no està en si hi ha més o menys líders polítics, sinó en la seva consciència, voluntat i capacitat de liderar un projecte pensant en els altres? A vegades penso que anem massa amb el lliri a la mà!9 visites
+ vist últim mes
Previous
Següent
-
xfebrer
Avui he xalat!Avui he xalat!
No acostumo a emprar el verb xalar, però avui, quan em disposava a escriure el post del dia he pensat que era el més escaient per allò que volia comentar. Sincerament, avui al matí he recuperat una peça musical que vaig tenir la sort d'interpretar fa una colla d'anys i que no me n'he oblidat mai més. Era la primera vegada que sortia del país per uns quants dies i per participar en una trobada que vaig repetir en més ocasions. Es tractava de l'Europa Cantat. Una trobada de cantaires d'arreu en una ciutat europea. En aquesta ocasió era Autun, a França, i la peça a treballar i cantar era el Magnificat de J.S. Bach. El director va ser Michel Corboz. Era l'estiu del 1973. Avui he escoltat l'obra musical interpretada per La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, sota la direcció del gran mestre català, Jordi Savall. I com no es pot dir d'altra manera, voreja la perfecció, i em fa pensar en la idea que ja he comentat més d'una vegada en aquest blog, d'excel·lència. Tant de bo ens esforcéssim tots plegats per intentar excel·lir en la nostra feina, les nostres dèries i aficions. Un altre gall cantaria! Per poc que us agradi la música clàssica, o simplement la bona música, us animo a escoltar el Magnificat de Bach. És una peça exquisida. A mi em posa la pell de gallina. Una mica pel record que en tinc. Haig de dir que després d'Autun l'he interpretat alguna altra vegada. Però també perquè gaudeixo d'escoltar-la per la seva bellesa. Durant el dia fas moltes coses, algunes que et venen de gust i d'altres que no tens més remei que fer-les, però poder trobar un moment per gaudir de la bona música és un regal que hem d'agrair i n'hem d'estar satisfets. No sempre tens l'oportunitat, però has de mirar de trobar el teu moment de glòria, perquè... malgrat tot, la vida és bella. Sobretot si la sabem aprofitar i lluitem per fer-la més justa i agradable al nostre entorn, en allò que tenim competències i possibilitats.234visites -
xfebrer
Comentaris que ofenenComentaris que ofenen
Avui he llegit un comentari a les xarxes socials que m'ha dolgut. El reprodueixo: "no conozco nadie que de forma altruista se presente para político". Si el comentari me l'hagués fet a mi, de paraula o en privat, li hauria rebatut, però a les xarxes socials no ho faig. Estan plenes de comentaris i afirmacions sense cap mena d'argument. Molta gent parla per parlar, i així va el món. La frase formava part d'un intercanvi d'opinions contràries a la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa porta a porta a tot el municipi d'Arenys de Mar. Com ja he dit moltes vegades, podem estar o no d'acord amb el sistema, però no podem oblidar que hi ha gent que no es comporta cívicament i facis el que facis, ho continuaran fent malament. Aquesta manca de compromís ens provoca tants problemes i disgustos. Hi ha polítics corruptes, com també hi ha ciutadans corruptes. Hi ha, però moltes persones que assumeixen responsabilitats polítiques, de bona fe, amb esperit de servei i ganes de fer avançar la ciutat, el país i el món. Si tothom pensés com el personatge que s'ha expressat d'aquesta manera a les xarxes socials, el món encara aniria pitjor. M'agradaria tenir l'oportunitat de parlar tranquil·lament amb aquesta persona i que m'expliqués quants polítics coneix. Potser es tracta d'una persona que no es relaciona amb ningú de bona fe. Potser el seu ambient és tan desgraciat que se l'ha de compadir. O potser només parla per parlar sense cap mica de coneixement de res. I em sap greu perquè a continuació, a la xarxa, apareixen més comentaris de persones que no tenen la dignitat de posar en dubte el que acaba d'expressar el meu personatge escollit. A Arenys de Mar, a Catalunya, a Espanya i al món hi ha moltes persones que han decidit dedicar bona part del seu temps als altres. Sigui en el camp de la política o de les entitats del tercer sector, en la medicina o en el desenvolupament de la seva professió i formació. A aquestes persones els hem d'agrair la seva predisposició, i deixar d'escoltar segons quins comentaris d'altres personatges que no es mereixen la nostra atenció.114visites -
xfebrer
Que ningú es despengi!Que ningú es despengi!
Aprofitant que Arenys de Mar celebra el mes de la gent gran, amb un gran assortit d'actes culturals, lúdics i gastronòmics, i també que aquest diumenge he estat entrevistat al programa Retalls, de Ràdio Arenys, que condueixen membres de la junta de l'Esplai de la Gent Gran, m'agradaria comentar un tema que em preocupa, o si més no fa que li doni voltes sovint. Es tracta de l'encaix de la gent gran a la societat actual. Les persones ens fem grans i no sabria on col·locar el llistó per diferenciar uns i altres. Entenc que no tothom evoluciona de la mateixa manera i, per tant, no tots tenim les mateixes necessitats, limitacions i servituds. En tot cas, però, la societat avança i sovint ho fa més de pressa que les persones, produint un desequilibri, que en terminologia de les eines tecnològiques parlem de bretxa digital. És bo el reconeixement que les institucions fan a les persones que ja tenen una edat i que a poc a poc es van distanciant de la primera línia, sigui professional o lúdica. Són molts els actes que s'organitzen, però a vegades ens oblidem que no tothom segueix el ritme que es planteja. No tothom està en condicions de sortir de casa a celebrar la festa, i per això cal tenir en compte aquelles persones que necessiten una atenció diferent, i no precisament assistencial. Tenim maneres de saber quantes persones d'una certa edat viuen soles, algunes sense cap mena de suport familiar, sigui perquè no han tingut fills o perquè aquests viuen lluny. Les institucions, siguin públiques o privades, poden fer molt per tenir-los present i, com a mínim, tenir activada l'antena que detecta si segueixen o no. Tenim la sort de comptar amb entitats, i persones al capdavant, que es dediquen a preparar activitats de tota mena pensades per a la gent gran, i els hem de felicitar i encoratjar a continuar endavant. Ens cal, però trobar les eines necessàries per no desatendre aquelles persones que potser no s'apuntaran al viatge del mes, al berenar festiu o les sessions formatives d'informàtica o salut. Hem de procurar que ningú quedi marginat d'una societat que acostuma a avançar sense tenir gaire en compte si tothom segueix.109visites -
xfebrer
Modificar la ConstitucióModificar la Constitució
Hem passat molts anys demanant la modificació de la Constitució perquè, com tot, hi ha temes que queden obsolets i s'han d'actualitzar, i ja queda poca gent que la vàrem votar, a favor o en contra. Ara, però, la por que tenim és que es pugui modificar. Per què? La voluntat de molts era de millorar drets i llibertats, i això es pot fer si la majoria és progressista. Quan les coses canvien i la tendència és d'un creixement de l'extrema dreta tems el pitjor. Ara, que tenim convocades les eleccions generals i que tot fa preveure que el pacte de la dreta i l'extrema dreta aconseguirà la majoria absoluta, la por és que la majoria qualificada necessària per poder consensuar la modificació de la Constitució arribi a ser una realitat. El repte, doncs, de la nostra societat serà aguantar tot el que podem en defensa dels drets socials, sobretot d'aquelles persones més vulnerables. Evitar que les diferències entre les persones vagin augmentant, amb un gruix de persones amb problemes de subsistència i un petit nombre de persones amb un gran poder econòmic i polític. El perill és que la dreta moderada, si encara existeix, sucumbeixi sota la força de l'extrema dreta a qui se li ha adobat el terreny i que tots els vents li són favorables. Aconseguir, doncs, que la suma de qui pot fer-nos recular anys de millores no aconsegueixi el poder per fer canviar les regles de joc, la Constitució, perquè segur que no serà favorable als interessos d'un sistema democràtic just i equitatiu.84visites -
xfebrer
Ciberatac als congeladorsCiberatac als congeladors
Llegia la notícia del ciberatac que ha afectat diferents supermercats europeus i he pensat que cada vegada és més fàcil fer mal des de la distància i, per tant, ens hem de preparar per combatre enemics que no sabem qui són ni des d'on actuen. En el meu cas, que els meus coneixements tecnològics és reduït, se'm fa difícil entendre com s'aconsegueixen actes com el de la notícia d'avui, i encara menys imaginar-me com es poden afrontar. La notícia, per qui no l'hagi llegit, parla d'un ciberatac que ha fet que congeladors de supermercats d'una cadena important, s'esclafessin fins a arribar a la temperatura de cinquanta graus i, per tant, fent malbé tots els aliments. I és aquí on em pregunto: quina era la finalitat? Simplement, perjudicar la cadena per algun motiu de competència o purament fer mal per fer mal? Sempre he dit que, sense justificar-ho de cap manera, entenia més un robatori que una destrossa. Si no en pots treure profit, per què actues d'aquesta manera? Hi ha actuacions que són inconscients, per manca de respecte i educació. D'altres són intencionades per diversos motius. Això, a escala particular. Quan es tracta de grans empreses o institucions públiques al darrere hi ha intencionalitat descarada. I arribem a les interferències estrangeres en eleccions generals, o el que s'ha rumorejat sobre els disturbis a diferents capitals europees, també a Barcelona fa vuit dies. Joves incitats a delinquir simplement per diversió i aprofitar-se dels objectes. Sense cap mena d'ideologia o voluntat política. Fer mal per fer mal. Em preocupa aquesta manera de ser, pensar i actuar. Ja sé que no podem ser innocents i creure que això abans no passava. El problema d'ara és que amb les grans millores tecnològiques cada vegada resulta més fàcil intervenir sobre els altres, i més complicat estudiar la manera de protegir-te. Directament, no ens afecten, però de manera indirecta sí que en rebem les conseqüències, encara que només sigui per la inseguretat que creen i la por de no ser una víctima d'un sistema cada vegada més descontrolat.84visites -
xfebrer
Sobren líders polítics?Sobren líders polítics?
Ara no recordo on he llegit un comentari sobre si el problema no estava en un excés de líders polítics. No m'he entretingut a llegir el contingut, i ara em sap greu. Els titulars no sempre ens ho aclareixen bé del tot. En tot cas, però, he pensat que potser es referia a les negociacions que aquests dies hi ha per aconseguir unir les forces a l'esquerra dels socialistes. No sé si ens sobren polítics o si amb menys faríem, però en tot cas hauríem de tenir clar quines són les necessitats del nostre sistema polític i partir de la base que la persona que opta a liderar un projecte polític ha de tenir esperit de servei. Si el que vol és simplement fer una carrera política, agafar protagonisme i salvar els mobles, no anirem bé. Quan una persona decideix liderar un partit polític ha de ser amb ganes de ser útil a la societat, defensant la seva ideologia, però pensant en els altres. Segurament penso d'aquesta manera perquè no crec gaire en la professionalitat dels polítics. Més aviat ho veig com un parèntesi de la teva vida per dedicar temps i esforços a millorar la societat, i després tornar a la teva professió, família i rutina. Probablement, hi haurà qui em dirà que calen polítics professionals. Que es dediquin tota la seva vida laboral a la política. Cadascú ho veu a la seva manera, jo ho veig més com una contribució a la cosa pública, sigui en un ajuntament o en un parlament, durant un temps. I potser el que falta són idees i visió de futur. I ara em desperto i obro els ulls, i em pregunto: i els interessos de classe? Llavors tota la meva teoria se'n va enlaire. És quan t'adones que hi ha uns fils a l'esquena dels polítics que algú s'encarrega de bellugar. Que hi ha unes forces més o menys ocultes que mouen aquests fils per aconseguir perpetuar-se en el poder. Doncs, si és així, quina és la satisfacció del polític de torn? D'aquell que manipulen perquè actuï com els altres volen? Trist, oi? No serà, doncs, que el problema no està en si hi ha més o menys líders polítics, sinó en la seva consciència, voluntat i capacitat de liderar un projecte pensant en els altres? A vegades penso que anem massa amb el lliri a la mà!80visites -
xfebrer
El manteniment, el gran oblidatEl manteniment, el gran oblidat
Té lògica que quaranta-vuit hores després del tràgic accident de l'AVE en terres castellanes continuï sent tema de conversa. És un fet massa gros i terrible perquè ens n'oblidem fàcilment. El dolor de les famílies afectades trigarà molt més a desaparèixer. La vida està plena d'esdeveniments, alguns de gran transcendència, però quan no ens afecten directament acostumen a oblidar-se al cap de poc temps. Hi ha, però unes persones que no ho haurien d'oblidar, sinó que els fets haurien de servir de lliçó i fer canviar la manera d'actuar. Em refereixo als responsables polítics que està a les seves mans treballar perquè no es repeteixin situacions semblants. Responsables que no se'ls pot acusar directament de la mort de gairebé setanta persones, però que si no canvien la dinàmica sí que se'ls haurà d'exigir responsabilitat. Les investigacions en marxa ens diran quina ha estat la causa inicial de l'incident, però de moment tenim clar que hi ha una manca de manteniment de les infraestructures ferroviàries que, sigui aquesta vegada o una altra, poden ocasionar descarrilaments amb el resultat de mort. No és la primera vegada que denuncio la manca de manteniment i la necessitat que quan es decideix invertir en infraestructures s'ha de tenir en compte que aquestes s'han de mantenir. No ens podem limitar a analitzar si tenim prou diners per invertir en la seva construcció, sinó que cal sumar-hi totes les despeses anuals que caldrà reservar des del primer moment. I això no es té prou en compte. Ens passa a escala privada, a la nostra llar, però també passa a escala pública quan un ajuntament o govern autonòmic o estatal decideix invertir. La càrrega de despesa ordinària que arrossega no es pot menystenir. Descuidar el manteniment et pot provocar greus problemes. Les coses no duren per sempre i encara menys si no tens la cura necessària perquè tot rutlli. Quan per allà hi circula una bèstia a dos-cents quilòmetres per hora, no et pots distreure.72visites -
xfebrer
Torna la normalitat, tornen les vaguesTorna la normalitat, tornen les vagues
Després del parèntesi d'estiu torna l'amenaça de vagues. Metges, mestres i treballadors de Rodalies ens anuncien la convocatòria de vagues. El dret de vaga és totalment legítim i, en principi, és l'últim recurs davant del silenci de l'Administració a les reivindicacions laborals, sigui per temes econòmics o de recursos i suport. Vàrem poder observar les manifestacions dels mestres abans de vacances, reivindicant millores salarials, però també de condicions de treball. Aules massa concorregudes, necessitat de suport per a temes inclusius, sortides extraescolars no prou remunerades, són alguns dels aspectes a discutir i intentar consensuar. Quant als metges, la queixa principal és la durada de les hores de guàrdia. Vint-i-quatre hores seguides, si no tinc mal entès, no és la millor manera de cuidar els metges, ni tampoc la garantia d'un bon servei i atenció als pacients. I els maquinistes de Rodalies també es queixen de les condicions en què han de treballar. Els successos ocorreguts arran de les pluges i esllavissades, amb alguna víctima mortal, fan que vulguin treballar amb seguretat. La poca inversió i manca de manteniment és una de les causes de com es troba la xarxa ferroviària. A això cal afegir-hi el robatori de coure o els atropellaments. Els usuaris dels centres hospitalaris, de les escoles i instituts, i del transport amb tren, haurem d'agafar-nos-ho amb tranquil·litat i paciència, però hem d'exigir serietat en les negociacions i decisions que es prenen. Uns i altres, treballadors i govern, han de ser conscients de les repercussions d'una mala gestió. Nosaltres acceptarem estoicament les conseqüències, però que ells no juguin amb nosaltres.71visites -
xfebrer
Creure en les institucionsCreure en les institucions
Ens ho posen difícil, però hem d'intentar no perdre la fe. La fe en les institucions que ens hem creat per avançar democràticament en una societat cada vegada més incrèdula. Més escèptica. Una societat que rep bufetades per totes bandes, però, així i tot, lluita per defensar els drets recuperats després de molts anys de dictadura i repressió. Avui llegia la notícia de com el jutge Llarena endarrereix l'arxivament de la causa contra el president Puigdemont i la resta de polítics catalans. Li sap greu haver d'acceptar que no pot evitar l'aplicació de l'amnistia, i això que han estat molt bel·ligerants contra una llei aprovada pel Poder legislatiu. I llavors et preguntes si pots confiar en la Justícia i la seva aplicació al nostre país. Si marquem unes regles de joc les hem de complir, tant si ens agraden com no. En tot cas hem de ser prou llestos per canviar-les. En democràcia això es fa a partir de les majories absolutes, siguin d'un o més partits en conxorxa. L'amnistia no la volien pas els socialistes, però necessitaven els vots dels partits catalans per mantenir-se al govern de l'Estat. Ara sembla que l'hagin defensat tota la vida. Recordeu què deia l'actual president català? Ja les veiem ja les coses, però, tot i això, encara ens fan passar bou per bèstia grossa. Tenim poca memòria i perdonem fàcilment els nostres repressors. Recordeu aquelles manifestacions contra els catalans, el nostre país, la nostra llengua? No només hi havia la dreta i l'extrema dreta. Personatges importants dels actuals defensors de l'amnistia, la cultura catalana, el català... també hi eren. No ho podem oblidar. Què vull dir amb tot això? Som lliures de pensar i dir el que volem, però cal no viure enganyats. No ens poden confondre. Potser haurem d'escollir el mal menor, però si més no, cal ser-ne conscients i no oblidar que només nosaltres ens defensarem contra qui ens ataca o se n'aprofita descaradament. Hem de creure en les institucions, perquè són les que, al cap i a la fi, ens hauran d'ajudar, però ens ho posen tan difícil!70visites -
xfebrer
Homenatge a Fèlix CucurullHomenatge a Fèlix Cucurull
Avui, Arenys de Mar recorda la figura de Fèlix Cucurull i Tey en el trentè aniversari de la seva mort. Cucurull, historiador, poeta, escriptor i polític, va deixar empremta i és bo recordar-ho. És bo recordar aquelles persones que han aportat coneixement, saviesa i energia a la societat, en positiu. Estem massa acostumats a recordar aquelles persones que ens han maltractat o desgraciat l'existència i poc aquelles que han contribuït a fer més culte i ric el nostre país. Puc entendre que una persona que s'ha significat políticament pugui generar cert rebuig a contraris ideològicament, però quan una persona és tan completa i abasta tants àmbits, no només els polítics, crec que tothom ha de fer un esforç per valorar la seva tasca. No podem quedar-nos només amb aquells que pensen com nosaltres. Hem de ser més intel·ligents i reconèixer els valors, també dels que pensen diferent. Arenys de Mar se sent molt orgullosa de prohoms que han nascut o viscut a la vila i han contribuït a fer-nos sortir de l'anonimat, de la rutina, i fins i tot de la mediocritat. Sempre he admirat aquelles persones que han deixat empremta en clau positiva. Sap greu que la vida d'una persona passi desapercebuda, sense cap mena de contribució a la societat. Algunes persones no tenen cap més remei que lluitar per la subsistència, per viure amb dignitat, però n'hi ha moltes que podrien sobresortir per la seva col·laboració a fer més justa i feliç la societat on conviuen. És bo esforçar-se per no ser una persona anònima. Aquest matí s'ha descobert una placa, al rial de Sa Clavella, a la façana de la casa on va viure. A la tarda hi ha programat un acte d'homenatge a l'intel·lectual Fèlix Cucurull, organitzat per la secció local de l'ANC, amb la participació del Molt Honorable president del Parlament, Josep Rull; l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, el senyor Josep-Lluís Carod-Rovira; l'escriptora Núria Cadenes, i el periodista Vicent Partal. Un acte amenitzat amb música i una projecció de vídeo. Un Teatre Principal que ben segur s'omplirà de gom a gom per recordar el nostre convilatà, que va lluitar en anys difícils per a la llibertat del nostre poble.67visites -
xfebrer
Dol al paísDol al país
Avui estem de dol pel tràgic accident ferroviari en el trajecte de l'AVE entre Madrid i Sevilla. Una fallada del sistema i, segons sembla, una decisió equivocada posterior, han fet que dos trens xoquessin amb el resultat provisional de seixanta-quatre víctimes mortals. Davant de fets com aquest el primer que penses és en els familiars de qui ha perdut la vida de manera sobtada, i també dels ferits, alguns dels quals podran arrossegar-ho la resta de la seva vida. Ara és el moment d'analitzar a fons les causes de l'accident. Si es tracta d'un error humà davant la fallada del sistema. No es tracta de culpar ningú, però sí que cal investigar si hi ha alguna mena de responsabilitat. És molt important que no perdem la confiança en el transport públic, molt precari, però necessari. M'agradaria que ningú utilitzés les víctimes de l'accident per interessos partidistes, ara que estem en precampanya electoral. No podem permetre discursos oportunistes ni menysprear el dolor de les famílies que hauran perdut un ser estimat. Estem massa escarmentats que en política tot s'hi val, i no és així. L'ètica ha de prevaldre i ser present en tot moment. Demanar el vot és totalment lícit, aprofitar-se del dolor dels altres és una ignomínia, una perversitat que no hem d'aguantar. Des del meu blog vull expressar el meu condol a totes les famílies afectades, animant-les a superar la situació que viuran avui i molts dies de la seva vida. Aquest cap de setmana vàrem conèixer l'accident del Montseny, que sortosament no va provocar cap víctima mortal. Avui, l'accident en terres castellanes ha estat exageradament cruel i ens ha colpit enormement.67visites -
xfebrer
No em surten els númerosNo em surten els números
Vaig llegir la notícia de l'accident de l'autobús a Fogars de Montclús i no la vaig acabar d'entendre. L'autobús es va estimbar després de xocar amb un altre vehicle i es va precipitar en un desnivell d'uns vint metres. El resultat, segons les primeres notícies, era de vuitanta-tres ferits, alguns de gravetat. Com podia ser que hi hagués vuitanta-tres persones ferides només de l'autocar? Quants seients tenia aquest bus? Era un bus extrallarg circulant pel Montseny? Avui han continuat apareixent informacions de l'accident i en alguna t'especificava que l'autobús era de seixanta places. Què hi feien les altres vint-i-tres dins del vehicle? Com anaven assegudes? O potser dretes? I això comptant que totes les persones del bus varen resultar ferides. Que no n'hi havia més, algunes de les quals en varen sortir il·leses! O n'hi havia més de vuitanta-tres? Tots tenim molt assumit que quan viatgem amb cotxe ens hem de cordar el cinturó de seguretat i que no hi podem portar més gent de la permesa. És que els autobusos poden circular amb persones assegudes a terra o viatjant dretes? Quin reglament els empara? No es tractaria d'un cas aïllat perquè tots sabem què passa amb els autobusos que circulen de Mataró fins a Barcelona. En hores punta, si més no, ja surten de Mataró amb persones sense seient. És normal això? Qui ho permet, l'empresa concessionària, el Departament de Transport Públic de la Generalitat, o els Mossos d'Esquadra encarregats del trànsit? En primer lloc, ens haurem de preocupar de les persones ferides i desitjar-los que es recuperin aviat, sense gaires seqüeles. Després hauríem d'exigir responsabilitats o aclariments sobre l'excés de viatgers dins de l'autocar. Si és permès, que m'expliquin per què m'he de cordar el cinturó i ells van drets. Si no està permès, que em diguin qui es farà responsable dels fets i quina solució pensen trobar per als viatgers del Maresme que es desplacen cap a Barcelona en bus, tips dels problemes de Rodalies. Aquí hi ha alguna cosa que falla!66visites -
xfebrer
Jugar netJugar net
Llegia l’altre dia unes declaracions de l’actual entrenador del PSG, el senyor Luís Enrique, parlant del Barça, amb qui aquest dimarts s’enfrontaven en competició europea, i em quedo en la lloança cap a un equip que estima, pel joc net. Deia que ambdós equips practicaven un joc similar, però feia notar la netedat. Que no tiraven coces! No acostumo a veure gaires partits de futbol tret que els retransmetin en obert, però encara que no vulguis t’assabentes què ha passat, i és cert que hi ha equips de futbol que practiquen l’engany i el joc brut. Segur que el Barça i el PSG cometen faltes i intenten enganyar l’àrbitre, però no són especialment bruts. Podríem aplicar el símil a la política i seria d’agrair que els partits polítics juguessin net. Que no ens enganyessin. Que quan fan discursos i declaracions d’intencions fossin sincers i honestos. Estem una mica farts de falses mentides i enganys. Tots estem temptats al joc brut, però hi ha uns principis i uns valors que encara, a algunes persones, els frenen i conviden a respectar. Si tots hi poséssim el nostre gra de sorra, la convivència seria més agradable i l’espectacle, en el cas del futbol, més il·lusionant.65visites -
xfebrer
Trump s'examinaTrump s'examina
Pendents de les eleccions de mig mandat als EUA on Trump es juga el prestigi. De fet, estem molt decebuts de com va tot i molt escèptics amb el que pugui passar una vegada ens donin els resultats d'aquest dimarts. Guanyi qui guanyi, ens ho podrem creure? Serà un resultat net? Quines manipulacions no hi haurà hagut? Abans, quan es preparaven unes eleccions ens concentràvem a valorar què es predicava en campanya i què s'intentava filtrar per convèncer els més innocents. Sempre arribàvem a la conclusió que es tractava d'enganys i falses promeses, però al final qui decidia el vot era el ciutadà, més o menys informat de la realitat, convençut o no del que estava votant. En aquests moments no ens preocupa només el discurs populista, buit de contingut i sense futur real. Avui hi hem d'afegir la manipulació de les votacions. Ja no tenim la certesa que els resultats siguin el reflex de la realitat. Que allò que ens diuen que han votat els electors sigui realment el que han votat. I als EUA, amb tot el que ha passat a les darreres eleccions, amb la presència de Donald Trump, encara tenim més dubtes. Avui sabrem si Trump ha aconseguit, de manera honesta o manipulada, la victòria del mig mandat i, per tant, si pot controlar-ho tot encara més. Sabrem si els demòcrates han pogut aturar una mica la voràgine del seu president o continuen en hores baixes. Tindrem resposta de què està passant dins del partit republicà. Si només compten amb l'actual president o tenen candidats de futur. I el tema no és menor. S'ha pogut comprovar quin pes té el fet que Trump sigui el president dels EUA per a la resta del món. Ell comença guerres, però és incapaç d'aturar-les. No deixa de ser un titella mogut per uns fils gairebé invisibles, amb unes forces ocultes que determinen què podem fer i dir la resta de mortals. Avui no sé si catalogar-lo de data important, o simplement d'un dia més en la dissort del nostre món.63visites -
xfebrer
Si no guanyem és perquè han fet trampaSi no guanyem és perquè han fet trampa
Cada vegada és més usual culpar de corrupció quan es perden unes eleccions. Ho va fer Trump quan va perdre davant de Biden, i es manté ferm en les afirmacions. Li varen robar la presidència. Fa pocs dies ha estat Bolsonaro qui ha afirmat que ell és el veritable president del Brasil i que, de fet, hi ha hagut un cop d'estat. I aquest dimarts és a Israel on es culpa els partits àrabs d'haver robat les eleccions. Tot plegat és molt trist, i encara més si recordem què hi ha al darrere de presidents o candidats a la presidència. A Trump li varen estalviar un judici, perquè té prou influència i poder. Bolsonaro ha corregut als EUA, perquè no el jutgin per corrupció. Netanyahu es manté al govern, en part per evitar la presó. Aquest és el panorama. Si els dirigents polítics donen l'exemple que donen, què podem esperar de la societat? L'altre dia ens queixàvem dels fets vandàlics de Barcelona. Jo ho deia en aquest blog. Sense que serveixi de justificació ni excusa, pots pensar que els joves actuen d'aquesta manera observant el comportament dels líders governamentals. No hi ha ni un pam de net!, diríem col·loquialment. Encara que continuo pensant que la gran majoria de les persones que fan un pas a la política són honestes, en tenim una bona colla que la desprestigien. Quants judicis no hi ha pendents per deixar en evidència polítics amb responsabilitat de govern? I com que la justícia és tan lenta, que ja no recordem l'origen dels fets, anem complicant el panorama de manera que els bons, els que actuen correctament, queden eclipsats pels quatre desgraciats que només pensen en ells. Estem a un mes de les eleccions generals i no vull pensar que diran els dirigents polítics espanyols si els resultats no satisfan les seves expectatives. Segur que hi ha forats negres i gent que juga brut, però si hem de desconfiar de tot i tothom, ja podem plegar!62visites -
xfebrer
El perill de les rieresEl perill de les rieres
Una vegada més hem de lamentar la mort d'una persona empesa per la força de l'aigua. Diuen que el foc té aturador, però l'aigua no. I és ben cert, i no ens ho acabem de creure. Ara no és hora de recriminar res, sinó de manifestar el nostre dolor per la mort d'una dona de només quaranta anys, víctima de la mala sort. No podem parlar d'imprudència, perquè no es correspon exactament als fets, però sí que hauríem d'intentar explicar a tothom del perill que suposa travessar una riera els dies de pluja. Perquè el cabal que baixa ens pot semblar insignificant, una ridiculesa, però de sobte arriba el més fort, i la força que té l'aigua quan baixa riera avall és increïble. Ho sabem la gent que vivim en un rial, però encara hi ha massa persones que no ho tenen prou entès. Hi ha perills que les nostres institucions haurien de poder evitar. Penso en les línies de tren, que a vegades són massa accessibles i causen desgràcies, però n'hi ha d'altres que són impossibles. Només les senyalitzacions del perill que representen les baixades sobtades d'aigua a zones inundables i les recomanacions de no acostar-s'hi i encara menys travessar-les poden ajudar a conscienciar del perill real. Les campanyes d'alerta són importants, sempre que siguin mesurades i creïbles. A vegades les trobem exagerades i innecessàries, però quan succeeixen fets lamentables com el d'ahir a Cabrera de Mar, t'adones que mai està de més d'insistir i insistir, encara que resultin esgotadors. La ratxa d'aquestes darreres setmanes al Maresme i Vallès Oriental és molt negativa. Massa famílies han perdut un ser estimat, i això ens ha de fer pensar en la millor manera de promoure campanyes efectives on quedi palès el perill que significa una riera o la costa, quan plou desmesuradament. Nosaltres, coneixedors del perill, hem de col·laborar a difondre quina és la realitat de la nostra comarca, pensant que els fenòmens extrems del canvi climàtic cada vegada són més presents i evidents.62visites -
xfebrer
I ara què?I ara què?
Ahir parlàvem de les eleccions a mig mandat dels EUA i avui en sabem els resultats. Les estadístiques apuntaven a una victòria dels demòcrates, però probablement, no tan contundent com ha estat. A partir d'ara el Partit Demòcrata té majoria al Congrés i el Senat, però no ens podem oblidar que el president té molt poder. Això ens ho explicaran els especialistes. Si hi hagués hagut la meva cara hauria aixafat! Així s'expressava Donald Trump al començament de conèixer com anava l'escrutini, gens favorable per als republicans. Ell es va presentar amb els republicans, però ho podia haver fet per a qualsevol formació política. Ell va sobrat i només necessita gent que li digui Amén a tot. Els republicans es varen refiar d'ell per aconseguir el poder, sense escrúpols, ja que no hi ha ni un pam de net. Les declaracions del president no deixen gaire ben parats els seus companys de partit. Aquests, però, no els ha de venir de nou. No crec que siguin tan il·lusos per creure que és un col·lega. Els té com a plataforma per arribar i mantenir-se a dalt. Queden dos anys fins a les pròximes eleccions presidencials i ell no s'hi podrà presentar. És per això que té dos anys per fer i desfer el que vulgui, amb més problemes dels que es pensava, abans de les eleccions d'ahir, però no tot ho té perdut. Jo sempre havia dit: Ai si perd! Pot actuar com una bèstia ferida, que resulta molt perillosa. A partir d'ara no hi té res a perdre, i sabent, com ha demostrat, que no té escrúpols, pot fer encara molt de mal. De moment, deixem que els senadors i congressistes demòcrates celebrin la victòria. No ha estat fàcil, i tot gràcies al fet que el president ha posat en perill la salut econòmica i democràtica dels EUA. Però que no es fiïn de ningú, i encara menys d'un president en hores baixes, amb una ferida oberta i ànsies de revenja.59visites -
xfebrer
De qui és la culpa?De qui és la culpa?
Avui ens hem llevat amb la notícia dels actes vandàlics d'ahir a la vesprada a Barcelona i ens hem posat les mans al cap. De qui és la culpa? De les xarxes socials? Els pobres nois estan manipulats? Són víctimes innocents? Hi ha comentaris que no agraden i intentem evitar-los perquè no sigui dit que fem llenya de l'arbre caigut, però ens hauríem d'acostumar a dir les coses pel seu nom. Els nois d'ahir, molts d'ells menors d'edat, són víctimes del sistema i els hem de compadir? Tenen dos dits de front per saber valorar què és lícit i què és delicte? Són tan febles que es deixen entabanar per les xarxes socials? Em preocupa que ens limitem a culpar la manipulació de les xarxes socials, que reconec que hi ha coses detestables que s'haurien de regular i prohibir, però no ens adonem que les famílies tenen unes obligacions que neixen en el moment que comencen a procrear. No hi ha una responsabilitat dels pares i mares d'aquests menors? L'educació de les persones comença a la família. És cert que hi ha famílies desestructurades que resulta molt complicat esperar-ne una bona educació, però que ningú em vulgui fer creure que els joves delinqüents i vàndals d'ahir a Barcelona són tots fills de famílies desestructurades. Segur que hi ha una responsabilitat dels seus tutors que caldrà fer sortir i sancionar. No podem ser permissius. Tothom té el dret de manifestar-se públicament, criticant allò que considera que no s'està fent bé. Ningú no té el dret ni el permís d'actuar vandàlicament saquejant comerços i destruint mobiliari urbà. Què resol això? És més fàcil callar i no fer comentaris pel que puguin dir els que pensen diferent de tu, però jo, davant d'actuacions delictives sense sentit, no callo, sinó que ho deploro i demano sancions que serveixin de lliçó pedagògica per aquells que no han estat oportuns a l'hora d'educar els fills.58visites
+ vist últim any
Previous
Següent
-
xfebrer
Comentaris que ofenenComentaris que ofenen
Avui he llegit un comentari a les xarxes socials que m'ha dolgut. El reprodueixo: "no conozco nadie que de forma altruista se presente para político". Si el comentari me l'hagués fet a mi, de paraula o en privat, li hauria rebatut, però a les xarxes socials no ho faig. Estan plenes de comentaris i afirmacions sense cap mena d'argument. Molta gent parla per parlar, i així va el món. La frase formava part d'un intercanvi d'opinions contràries a la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa porta a porta a tot el municipi d'Arenys de Mar. Com ja he dit moltes vegades, podem estar o no d'acord amb el sistema, però no podem oblidar que hi ha gent que no es comporta cívicament i facis el que facis, ho continuaran fent malament. Aquesta manca de compromís ens provoca tants problemes i disgustos. Hi ha polítics corruptes, com també hi ha ciutadans corruptes. Hi ha, però moltes persones que assumeixen responsabilitats polítiques, de bona fe, amb esperit de servei i ganes de fer avançar la ciutat, el país i el món. Si tothom pensés com el personatge que s'ha expressat d'aquesta manera a les xarxes socials, el món encara aniria pitjor. M'agradaria tenir l'oportunitat de parlar tranquil·lament amb aquesta persona i que m'expliqués quants polítics coneix. Potser es tracta d'una persona que no es relaciona amb ningú de bona fe. Potser el seu ambient és tan desgraciat que se l'ha de compadir. O potser només parla per parlar sense cap mica de coneixement de res. I em sap greu perquè a continuació, a la xarxa, apareixen més comentaris de persones que no tenen la dignitat de posar en dubte el que acaba d'expressar el meu personatge escollit. A Arenys de Mar, a Catalunya, a Espanya i al món hi ha moltes persones que han decidit dedicar bona part del seu temps als altres. Sigui en el camp de la política o de les entitats del tercer sector, en la medicina o en el desenvolupament de la seva professió i formació. A aquestes persones els hem d'agrair la seva predisposició, i deixar d'escoltar segons quins comentaris d'altres personatges que no es mereixen la nostra atenció.3.417 visites -
xfebrer
Com compaginar els drets?Com compaginar els drets?
Aquests dies ha sorgit la discussió sobre els drets d'uns a fer vaga enfront dels drets d'uns altres a desplaçar-se per les vies interurbanes. Aquest conflicte, que algú vol liquidar molt fàcilment, no és senzill de tractar i encara menys de resoldre. Crec que tots tenim clar que el dret a la vaga s'ha de defensar, però no tots ho veiem de la mateixa manera quan el dret dels altres ens perjudica. Segur que haureu llegit comentaris a les xarxes socials, o pel carrer mateix, en què algunes persones afectades pels talls de carretera han començat a escridassar o malparlar dels mestres i professors. La reacció més freqüent és demanar-los que es manifestin allà on no perjudiquin la resta de ciutadans. Si ara organitzés una enquesta sobre què penseu al respecte, segur que hi hauria divisió d'opinions, i estic convençut que es podrien defensar prou bé, encara que, en ser contradictòries, alguna decisió caldria prendre. El primer conflicte en una vaga acostuma a ser els piquets informatius que més que informar el que pretenen és evitar que els treballadors díscols entrin a la feina. Ens podem preguntar que si algú vol exercir el seu dret a la vaga, per què no hi pot haver algú altre que vulgui exercir el seu dret a treballar? És clar que si els vaguistes, a qui se'ls descompta el sou, aconsegueixen millores, els no vaguistes també en sortiran beneficiats. Ah! Després hi ha els afectats dels talls a les carreteres. Si jo, que no tinc res a veure amb l'ensenyament, em trobo aturat per una manifestació que em fa perdre el vol, o arribar tard a la meva feina, quina culpa en tinc? Qui m'ho compensarà? Segur que ens podríem plantejar més preguntes, i arribaríem a la conclusió que la resposta no és gens clara. Jo no m'atreveixo a donar la raó a uns o altres. Repeteixo que el dret a la vaga és irrenunciable. En tot cas podríem estudiar la manera de no afectar a tanta gent, sense perdre poder de pressió per aconseguir els objectius perseguits.2.581 visites -
xfebrer
I torna la línia orbital ferroviàriaI torna la línia orbital ferroviària
En parlava en aquest blog el juny del 2025, també el novembre del mateix any, i encara el març d'aquest 2026. És un tema recurrent que ja se'n parlava fa quinze anys, quan semblava que el govern de torn s'apuntava a fer-ho realitat. Després hem vist que el més calent és a l'aigüera. Aquests dies n'hem tornat a sentir a parlar. ERC, que busca la manera de donar suport als pressupostos de la Generalitat sense enganxar-se els dits, i veient que el govern de Madrid no està per transferir les competències sobre la recaptació de l'IRPF, ha canviat d'objectiu i volen pactar amb el president Illa el compromís d'iniciar els tràmits per a la construcció de l'eix orbital ferroviari. Jo hi crec en aquest projecte i penso que seria molt bo per al país. No tinc tan clar que aquesta vegada s'ho prenguin seriosament, sobretot pensant que bona part de la inversió hauria d'anar a càrrec dels pressupostos de l'Estat. Serà una altra excusa per anar fent bullir l'olla? Uns aconsegueixen aprovar el pressupost i els altres convèncer els seus que tenen més força de la que sembla. Passem l'estona parlant de projectes que no s'acaben de realitzar mai, o d'alguns que duren anys i panys, amb llargues aturades, no sempre ben explicades. Però nosaltres anem fent anys i moltes de les coses que ens havíem imaginat no les veurem pas. Si ara el compromís fos seriós i sincera la voluntat de tirar endavant l'eix ferroviari orbital, passaran ben bé una quinzena d'anys i pels que tenim una edat, són massa. Avui seré confiat i em creuré que no ens estan enganyant. Que tots ho veuen bé i amb ganes de treballar-hi i que, si més no, els nostres fills en puguin gaudir. Un consell per als nostres polítics, els que governen i els de l'oposició: no permeteu que la ciutadania us perdi la confiança. És un bé molt preuat!2.094 visites -
xfebrer
Parlem de multireincidènciaParlem de multireincidència
La multireincidència és un fet que preocupa i és motiu de moltes discussions i divergències. Estic convençut que tothom està d'acord a buscar solucions per reduir aquest no parar mai, però no tothom coincideix en les mesures a prendre. Avui el Congrés de Diputats ha aprovat una llei contra la multireincidència que caldrà analitzar, tant el text com la seva aplicació. PP, PSOE, Vox, PNB i Junts hi han votat a favor. Són moltes les vegades que hem sentit a dir, quan s'ha detingut un delinqüent, que entren per una porta i surten per l'altra. La gent es queixa que el delinqüent professional no té cap problema a ser detingut perquè sap que és qüestió d'hores. Després hi podrà tornar. Aquesta sensació que qui delinqueix gaudeix de total impunitat no és agradable i està molt present a la ment de les persones del nostre país. Combatre la multireincidència no s'ha de considerar un atac a un col·lectiu determinat, però sí que és cert que alguns partits polítics i seguidors assimilen aquests col·lectius amb els delictes, i això és el que no es pot defensar ni tolerar. És cert que cal atacar des de l'arrel i buscar els motius perquè hi ha persones que delinqueixen i que ho fan tan sovint, acumulant tot un historial a la seva espatlla. Hem d'analitzar què funciona malament i que propicia els delictes continuats. Segurament arribarem a la conclusió que els delinqüents no són simplement uns aficionats al delicte, per gust, sinó que al darrere hi ha uns factors que, sense que això serveixi de justificant, els forcen a delinquir, o si més no, faciliten que caiguin en la temptació. Seria bo que els nostres polítics treballessin per tal d'erradicar la multireincidència, no només a còpia d'empresonar els delinqüents, sinó també millorant les lleis que dificulten la integració de moltes persones a la societat, i no només aquells que venen de fora, sinó també els autòctons a qui la societat arracona per manca de suport.2.027 visites -
xfebrer
Ser agraïtsSer agraïts
Una de les coses que els meus pares em varen ensenyar de ben petit era el fet de ser agraïts. Les persones tenim l'obligació d'esforçar-nos per fer bé les coses, però això no impedeix que mostrem el nostre agraïment quan ens tracten bé, quan ens atenen correctament. A tots ens agrada que ens agraeixin el nostre treball i dedicació, i per això hem de tenir-ho en compte quan són els altres els que han atès. Donar gràcies no és un signe de debilitat, sinó una mostra del nostre compromís per fer agradable la vida en societat. Hi ha moments que et miren estranyats perquè no estan acostumats a l'agraïment per accions habituals i lògiques. Més aviat és la crítica la que es fa present en moltes situacions. També hem de ser crítics i fer notar allò que considerem que no s'ha fet bé. Una cosa no treu l'altra. La crítica, si és constructiva, també ajuda a millorar el funcionament del sistema. El que no es pot fer és acabar insultant, i això passa massa sovint. Si som capaços de jugar amb la crítica i l'agraïment, segur que ajudarem que l'ambient sigui millor, i potser fins i tot que aquells menys avesats a agrair els serveis i atencions, agafin el costum de fer-ho. No costa res i és un estímul per a tothom per esforçar-se encara més a fer millor la seva feina. Els petits detalls a la nostra vida són els que fan més agradable la convivència. I viure feliç i agraït amb els que t'envolten és la millor manera de suportar tot el que ens cau a sobre. Avui el món està molt esvalotat i hi ha notícies força alarmants. Hi ha un seguit de dirigents mundials amb molt poder que ens poden complicar l'existència. Nosaltres hi podem fer molt poca cosa, però al voltant nostre sí que hi tenim un paper a jugar i hem de ser capaços de fer feliços els que tenen tractes amb nosaltres. No és tan difícil.1.117 visites -
xfebrer
Avantprojecte de llei de l'ocupació públicaAvantprojecte de llei de l'ocupació pública
El diari ARA publicava la notícia que el Consell Executiu aprovarà aquest dimarts l'avantprojecte de llei de l'ocupació pública. Una iniciativa del govern català per posar al dia les condicions d'accés a la funció pública i també el sistema de promoció interna, i que forma part del projecte de reforma de l'administració. No he tingut l'ocasió de llegir el text de la proposta i, per tant, no en puc fer una valoració més enllà dels comentaris de l'article que avancen algunes de les modificacions que s'inclouen. Caldrà, doncs, esperar a tenir l'oportunitat d'estudiar el seu contingut per donar la meva opinió que, per altra banda, tampoc tindrà cap mena de transcendència. Quant a l'accés a la funció pública, l'article comenta que es tindrà en compte que avui la memorització té menys importància i que s'ha de prioritzar les habilitats per actuar davant de les situacions en què es trobaran, pel lloc que opten a treballar. El següent aspecte que incorpora el nou model és l'avaluació dels funcionaris per facilitar la seva promoció en funció de la seva actuació i expertesa. Una avaluació que realitzarà el seu superior jeràrquic. Quant a les modificacions que es puguin fer al sistema d'oposicions, substituint la memorització de lleis i reglaments, que tens a l'abast amb un clic, per proves que demostrin la capacitat del candidat de dur a terme les tasques per a les quals opta, em sembla bé. Sempre he trobat innecessari i absurd premiar la memòria, i més encara en aquests moments que ho tens tan fàcil per accedir a la informació. En relació amb la promoció interna tinc els meus dubtes, i caldrà analitzar com es porta a terme. És cert que no tots els treballadors de l'administració pública actuen amb la mateixa diligència, interès i esforç, ni tenen la mateixa capacitat, i és per això que cal trobar la manera de premiar aquells que fan bé la feina i cada dia s'esforcen per millorar i formar-se, d'aquells que una vegada obtinguda la plaça es posen a jaure. Que l'avaluació la faci el seu superior jeràrquic, que té certa lògica, és un perill per allò dels amiguismes i ja no diem quan entremig hi juguen temes ideològics i de militància política. Insisteixo que cal analitzar el contingut del projecte de llei i que els seus impulsors tinguin clar quins són els perills de no ser prou explícits i previsors a l'hora de determinar qui i com s'avalua el treball dels altres.1.068 visites -
xfebrer
Naps i cols, i poesiaNaps i cols, i poesia
Arriba la nit de naps i cols i el jovent es prepara per celebrar la tradició d'Arenys, a la nit màgica dels reis d'Orient. Mentre els Reis Mags reparteixen regals a les famílies, els joves es dediquen a penjar naps als balcons de les noies, i aquestes cols als nois, acompanyats de poemes picants. Bé, això és el que marca la tradició, i que s'acompanya amb la penjada de pancartes per la vila, amb to satíric, normalment contra el govern de torn. L'endemà al matí sempre hi ha sorpreses, però també algun disgust, ja que no sempre tothom es comporta de manera civilitzada i hi ha algú que confon les sàtires amb el vandalisme. De fet, no és gaire més diferent del que passa a la vida diària a les nostres poblacions, on hi ha qui sap conviure respectant els altres i qui no ha après com comportar-se en societat. M'agradaria que aquesta tradició, que no cal perdre, anés acompanyada de l'enginy i la creativitat. És bo que ens esforcem a ser positius i creatius. A veure qui és més enginyós, a l'hora d'escriure els poemes, redactar les pancartes i ornamentar els carrers i places, sense haver de malmetre res ni ofendre a ningú. Es tracta de tenir bon gust, sense necessitat de molestar, més enllà d'aquelles bromes que potser a algú li pot costar d'acceptar, però que quan tens un càrrec públic saps que un dia o altre cauran. Des de fa vint-i-cinc anys, els joves es troben per sopar plegats abans de començar la gresca, perquè és la millor manera de mantenir de manera conjunta la tradició, marcant les regles i gaudint-ne. Sobretot, gaudint-ne. Avui potser passaran una mica de fred i caldrà que vagin ben abrigats. Sabrem com s'ho han fet per proveir-se dels naps i les cols, sense que els nostres pagesos en rebin les conseqüències. Arrancar naps amb temperatures properes als zero graus no és el més confortable. Que passeu una bona nit de Reis, i que aquests us portin molts regals. I si cau algun nap o col, que el poema sigui ben original!1.042 visites -
xfebrer
Vehicle privat versus transport públicVehicle privat versus transport públic
Avui llegia un article al diari ARA que parlava de la saturació de cotxes a les Balears i com es vol resoldre. No entraré en detalls en el tema perquè tampoc ho conec gaire, encara que hagi viscut alguna experiència, però sí que voldria incidir en un fet que és comú arreu, sobretot quan es demana reduir els desplaçaments amb vehicle privat. No hi ha dubte que la principal raó per anar amb el teu cotxe és la comoditat. Si no has d'estar pendent d'horaris de trens o autobusos i pots arribar fins al lloc exacte on has d'anar, t'estalvia molts maldecaps. Lluitar contra la comoditat no és fàcil, però en tot cas si el transport públic no està ben resolt, la lluita acostuma a ser inútil. Ja s'ha perdut d'entrada. Només amb una xarxa de transport públic extensa, que arribi arreu i amb una amplitud horària pot estalviar el vehicle privat. Si no ho poses fàcil, no esperis que la gent es resisteixi a agafar el seu cotxe. Si vius en una gran ciutat tens molts punts per prescindir del cotxe particular. Si el transport urbà està ben resolt, i els desplaçaments a fora són puntuals i disposes també de bona comunicació, perquè t'has de carregar de despeses d'aparcament, assegurança, revisions i manteniment del vehicle. Agafa el transport públic i, si cal, lloga puntualment un turisme per fer un extra. El problema sorgeix si vius en un poble petit i mal comunicat. Potser no tens tampoc tants problemes per aparcar, i la comoditat de sortir quan vols i on vols, és molt difícil de contrarestar quan els horaris del transport públic no són generosos. Arenys hem viscut l'experiència d'una recollida de signatures per aconseguir un transport públic al centre sanitari de referència. Avui, desplaçar-t'hi sense cotxe particular és gairebé impossible, llevat que et mentalitzis a seguir una cursa d'obstacles sabent l'hora que surts, però no l'hora que arribes. És bo que ens mentalitzin sobre la necessitat de reduir els desplaçaments privats, però la solució exigeix millorar l'oferta de transport públic. No es poden demanar peres a l'om.985 visites -
xfebrer
Eixos orbital i transversalEixos orbital i transversal
Lligat amb el comentari d'ahir, on remarcava la importància de disposar d'un bon transport públic, sobretot si es vol convèncer a la ciutadania que deixi de moure's amb el vehicle privat, avui llegia la proposta estratègica de la consellera Sílvia Paneque, per transformar la xarxa ferroviària de Catalunya. No s'inventen res, sinó que recuperen idees que hem escoltat moltes vegades, però que han acabat en això, amb idees sense posar fil a l'agulla. Sempre ens queixem de l'Espanya radial, en què tot ha de passar per Madrid, com si a Catalunya no funcionés de la mateixa manera. La nostra xarxa viària i la ferroviària són també radials, amb l'única excepció de l'eix transversal, que té pocs anys d'història, però que va representar un canvi de mentalitat important. Avui es fa difícil, per no dir impossible, desplaçar-te en tren sense haver de passar per Barcelona, i en aquesta estratègia de la consellera, torna a sortir l'eix orbital, que hauria d'unir Mataró amb Vilanova i la Geltrú, o bé l'eix transversal que uneixi Girona amb Lleida, com ja passa per carretera. L'actual govern de la Generalitat sembla decidit a posar en marxa projectes encallats des de fa dècades. Voldria pensar que no es quedarà en una pluja d'intencions, com ha passat fins ara, sense que es materialitzi res. Planificar és important i hi ha governs, autonòmics o municipals, que no hi tenen gaire pràctica. Tot i això, no ens podem quedar en el paper i cal posar en marxa els projectes. No és fàcil, però ja està bé d'anar marejant la perdiu. Tenim prou experiència en l'execució d'obres d'infraestructura que s'eternitzen. Ens agradaria que quan hi ha una idea, aquesta es portés a terme ràpidament i en poguéssim gaudir de pressa. Això no passa, i t'adones que la doble via de la línia R3 és encara una reivindicació, després de cinquanta anys. I ara, que ja s'hi està treballant, et parlen de la finalització de l'obra a molts anys vista. Això fa que no ens puguem encantar planificant, sabent que tot és tan lent. Digueu-me desconfiat, però fins que no vegi les màquines al carrer, no em creuré gaires coses, i tenint ja una edat, tinc més pressa que mai.981 visites -
xfebrer
Una bona llevantadaUna bona llevantada
Acabem de patir una bona llevantada que feia temps no vivíem, si més no els records que en tenim són de fa uns quants anys, encara que a vegades la nostra memòria ens traeix. Ens hem passat un parell o tres de dies observant si les finestres i les portes ajustaven bé, si no hi havia cap gotera sorpresa i si els desaigües que havíem condicionat absorbien bé la intensitat de la pluja en alguns moments. Malgrat tot, érem conscients de la importància de l'aigua, i les ganes que ens plogués més sovint, sense fer mal. Sembla que això ja s'ha acabat i que ens n'hem sortit prou bé. Potser no tothom podrà dir el mateix, però en línies generals no he sentit a dir que hi hagués cap desgràcia. Algun edifici danyat, algun fanal caigut a terra, i alguna inundació dels baixos, però poca cosa més. Les imatges que hem vist de llocs com el Collsacabra, eren realment espectaculars, amb aigua abundant. En aquestes hores de pluja continuada, quan ja en portàvem una bona quantitat, et venia al cap la gent que viu al nord d'Europa i que acostumen, els que poden, a venir a prendre el sol a les nostres platges. Entens que els agradi tant, fins i tot a mi que me n'allunyo tant com puc. El sol, quan no el tens, el trobes a faltar. Sigui per la llum, l'escalfor... d'alguna manera t'anima i et treu els neguits. I també t'adones que no sempre sabem valorar allò que tenim. És cert que el nostre país pateix èpoques de sequera preocupant i que tenim molta feina per aconseguir no dependre tant de la pluja i poder sadollar la set. És important que plogui de tant en tant, però quan ens ho fa seguit ens n'afartem i enyorem el sol i el cel blau i lluminós. He fet cas dels avisos del servei de Protecció Civil, i no m'he acostat ni a la platja ni a l'espigó del port. Ara caldrà anar-hi per veure com ha quedat tot. Ens queda platja? Recordo ocasions en què la platja del Cavaió gairebé va desaparèixer. La darrera no fa pas tants anys. La natura, però, actua lliurement i les platges es recuperen, sempre que l'home no hi posi entrebancs. Parlem de zones inundables on s'hi ha edificat, i barreres arquitectòniques que barren el pas a lliure circulació de l'aigua. Encara no n'hem après, i les desgràcies les provoquem nosaltres.895 visites -
xfebrer
Siguem positius!Siguem positius!
Avui pensava que seria bo que ens esforcéssim a ser positius, sobretot en aquests temps que sembla que tot ens ve girat, de trascantó. Que ens toca rebre moltes batzegades i algunes difícils de suportar. Ens semblarà una estupidesa, però si intentéssim buscar la part positiva de les coses, potser no viuríem tan angoixats, amb tanta crispació i violència. Que et suprimeixin el transport públic d'un dia per l'altre no és una cosa menor. Hi ha molts punts per generar malestar i rebuig, i una crítica furibunda a l'Administració, als responsables de la seva gestió. Que et diguin que tot és culpa de la manca d'inversió i manteniment que s'arrossegava des de fa tants anys, no et descobreix res que no sabessis, i d'això et queixaves. És que no se n'han adonat fins ara, o és l'excusa perquè no els ho tirem en cara? El govern català no ha estat a l'altura, i soc conscient que la situació no és fàcil i que ningú voldria trobar-s'hi, però ja està bé que només fem bona cara quan les coses van bé, quan tot ve de cara. És quan hi ha problemes que pots valorar la capacitat de gestió i lideratge d'un govern. Malgrat tot, però, hem d'intentar ser positius i pensar que, potser ara que ha espetegat tot trobaran la manera de resoldre el que no han estat capaços durant dècades. No només els que ens governen ara, sinó també tots els que els han precedit. I aquí també hi podríem col·locar tota la xerrameca que hi ha a la nostra vila amb la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa, porta a porta, a tot el municipi. Segur que les coses es poden fer millor, però l'actitud de la gent és important i posar-s'hi d'esquena no és la solució. Avui hi havia una gran cagarada de gos al carrer de casa. Algú ja l'havia trepitjat. La pregunta que m'ha vingut al cap ha estat: el passejador o passejadora del gos que ha deixat aquest regal al mig del carrer, està d'acord amb el nou sistema de recollida de la brossa? O potser és el primer de criticar-ho i no s'adona que és un porc, un incívic i un maleducat? Siguem positius i contribuïm a fer fàcil la convivència.893 visites -
xfebrer
Enhorabona, Lucía!Enhorabona, Lucía!
Gratant, gratant, trobes notícies positives i no les pots deixar perdre, sobretot en aquests temps en què les desgràcies ocupen les primeres pàgines dels diaris i ja no saps quina notícia és pitjor. Si, a més, la notícia té a veure amb la teva vila i amb alguna de les seves vilatanes, la joia encara és més gran i no podem deixar de parlar-ne. Acostumem a llegir notícies d'esport on arenyencs o arenyenques triomfen. Tenim el cas de la Marta Mitjans que s'emporta gairebé tots els títols i rècords. No acostuma a passar el mateix amb temes culturals o específicament musicals. Tot i això, podríem parlar-ne d'alguns, sobretot de professionals. Penso per exemple en la parella formada per en Joan Miquel Hernández i la Mireia Fornells. En el món del cinema i l'espectacle, Arenys de Mar té uns bons representants. Avui, però, us parlo d'una jove arenyenca, estudiant de l'Institut Els Tres Turons, i de piano al Conservatori Professional de Música de Badalona. Es tracta de la Lucía Jiménez Benassai que recentment va ser finalista del 10è Premi BBVA, amb una menció d'honor. La Lucía va interpretar peces de Debussy, Rakhmàninov i Beethoven. La Lucía ho toca de memòria i això li permet concentrar-se en la seva interpretació! La Lucía va iniciar els seus estudis musicals a la nostra Escola Municipal de Música Carles G. Vidiella, que em porta molts records i satisfaccions. I no és la primera vegada que parlo de la Lucía en el meu blog. Ho vaig fer a finals del mes d'agost quan vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-la en un petit concert de caràcter gairebé familiar, que ens va encantar a tots els assistents. La notícia m'ha arribat a través de la Laia Torres Badosa, professora de música i pianista, de qui també n'hauríem de parlar un dia, per tot el seu bagatge i el pòsit cultural i musical que deixa a la nostra vila. Desitjo que la notícia que avui us presento es faci públic en espais de més difusió que el meu blog, perquè se n'assabenti més gent, més arenyencs i arenyenques, perquè en puguem gaudir i li puguem fer arribar tot el nostre escalf. Felicitats, i endavant Lucía!882 visites -
xfebrer
Formació contínuaFormació contínua
Cada vegada és més evident la necessitat de la formació contínua. Assolir un lloc professional, pels mèrits adquirits i la formació rebuda no és una meta, sinó que ha de ser un final d'etapa. Un objectiu assolit que et compromet per al futur. Segurament que tots hem caigut en la trampa de pensar que guanyades unes oposicions a l'administració pública o bé aconseguit un lloc de treball a la privada ja et permet descansar i imaginar-te que tens la vida resolta. Sortosament, el món evoluciona i cada vegada hi ha més reptes a assolir. I si hi ha més reptes vol dir que cal perfeccionar coneixements i eines, i això no es fa per generació espontània. Em preocupa tot el que sento sobre l'ensenyament d'avui dia als instituts. Sembla que tothom, pares i educadors, s'hagin de compadir dels pobres alumnes i posar-los les coses fàcils. No els podem frustrar i els hem de permetre superar cursos, per arribar on? És que tot s'acaba amb el títol de batxillerat o una llicenciatura? Si l'aprenentatge es reduís a la memorització de textos, potser sí que diria que cal facilitar el pas als cursos superiors, però si del que es tracta és d'aprendre a comprendre bé les coses, i saber donar resposta a tot el que es presenta, segurament que cal anar avançant a poc a poc i demostrar que s'adquireix aquesta tècnica que haurà de servir després a la vida professional, sigui quina sigui la branca escollida. Potser estic equivocat i poc informat, o se m'ha perdut alguna cosa, però l'opinió que tinc és que avui encara es treballa poc per exigir als nostres professionals la formació contínua. No té cap mena de sentit que un funcionari, després de passar unes oposicions, per més bé que se les hagi preparat, deixi de formar-se i d'adquirir nous coneixements. El mateix s'ha de dir d'un treballador d'una empresa privada, sigui quina sigui la seva especialització. Probablement, tot està lligat en la línia, massa freqüent, avui, d'anar pel més fàcil. No trencar-se el cap, i gaudir de la vida, encara que sigui amb un grau d'inconsciència important. O m'equivoco?879 visites -
xfebrer
La salut en primer llocLa salut en primer lloc
Avui és el dia de la salut, com a consolació per no haver guanyat la grossa de Nadal. Tothom acaba agraint tenir salut, ja que la sort no ens ha acompanyat. Som prou conscients de la importància de la salut? A vegades penso que no ho valorem fins que tenim els primers símptomes. Quan nosaltres o algun familiar o amic proper pateix problemes que li impedeixen actuar normalment. No cal esperar el dia 22 de desembre per adonar-nos de la importància de tenir bona salut, i tampoc del fet que sigui un servei universal, no només per aquells que tenen recursos per pagar-se una mútua o una clínica privada. En això, molts països ens han d'envejar. No tothom ho té plantejat de la mateixa manera. És important, doncs, assegurar que aquesta universalitat de la medicina estigui emparada per un bon servei, uns especialistes preparats i empàtics que t'atenen les vint-i-quatre hores del dia, durant tot l'any, sigui un dia feiner o festiu. I això vol dir destinar-hi recursos i no escatimar esforços. Vol dir disposar d'una plantilla de metges i metgesses ben remunerades i amb uns horaris que els permetin atendre correctament tots els pacients. I aquesta universalitat abraça totes les persones independentment dels seus orígens, cultura, raça i creences. Aquí rau la importància de considerar tothom de la mateixa manera, i no deixar-se portar per aquestes veus xenòfobes i racistes que cada dia són més presents a la nostra societat. Aquests dies que estem veient tot el que està passant a Badalona, ho hauríem de tenir molt clar. Sap greu la reacció d'uns veïns que no tenen cap mena d'escrúpol de defensar que uns éssers humans hagin de passar el fred i la pluja al carrer. Tots ells etiquetats com a delinqüents i violents. Els nostres polítics han de legislar bé per no permetre que unes persones estiguin sense feina ni permís de residència només pel fet d'haver nascut lluny del país. Cal que tothom respecti les normes de convivència, però també tothom ha de tenir els mateixos drets de viure amb dignitat.858 visites -
xfebrer
Participar insultantParticipar insultant
La secció de cartes al director de la premsa escrita ha passat a la història. Diria que avui no ho trobes a cap diari. Els diaris publiquen per Internet i cada vegada hi ha més persones que abandonen el paper i es passen a la lectura digital, i en aquest mitjà existeix l'espai d'opinió per a cada article i informació, i cada vegada hi ha més lectors que hi participen. El tràmit és molt senzill i immediat. No sé si vosaltres ho feu, però jo, després de llegir els articles, acostumo a mirar què en diuen els lectors. S'ha de dir que la majoria de vegades hi ha aportacions interessants, però també hi ha qui sembla no entendre de què pala el periodista, i el pitjor de tot són els que es dediquen a insultar, sigui a l'autor de l'escrit o bé a altres persones que han opinat al respecte. Una vegada més em queixo de l'anonimat. Si una persona es presenta amb nom i cognoms, segur que no s'atreveix a dir segons què, i encara menys insultar. L'anonimat protegeix bàsicament les persones maleducades i irrespectuoses. Trobo a faltar el moderador de l'espai d'opinió que s'hauria d'encarregar d'eliminar els insults, i bloquejar aquells que tenen el costum d'insultar contínuament. Hi ha gent que no sap diferenciar la discordança amb l'insult. Tu pots no estar d'acord amb l'opinió de l'altre i tens moltes maneres d'argumentar la teva opinió. El que no has de tenir dret és a insultar qui no pensa com tu. A vegades els insults són prou greus, i aquests potser sí que algun mitjà els elimina, però en altres ocasions són insults constants que passen sense filtre i aquí s'hauria d'actuar. És molt desagradable llegir les persones que insulten de manera gratuïta. Pots decidir no llegir les opinions dels lectors, però llavors et perds comentaris que sí que poden ser interessants, perquè n'hi ha. És clar que hem perdut l'educació que abans, potser amb una certa repressió, ens frenava l'insult inútil i molest. Seria bo que tots hi penséssim. Discrepem, critiquem, opinem, però no insultem!840 visites -
xfebrer
Han passat cinquanta anysHan passat cinquanta anys
Aquesta setmana farà cinquanta anys de la mort del dictador i fa molta ràbia veure jovent, que no va patir la repressió franquista, exaltant el dictador i tot el mal que va fer. Puc entendre que hi hagi persones que varen sortir beneficiades de la dictadura, ells i els seus ascendents, però no m'entra al cap que ciutadans, descendents de persones que van viure amb por i reprimits, puguin parlar bé de Franco. Què hem fet malament? Probablement no s'ha explicat prou bé tot el que va passar. S'han comès errors. S'ha fet una transició amb moltes mancances i sense fer caure els hereus del franquisme, instal·lats a l'exèrcit, els jutjats i les estructures de l'Estat. L'esquerra ha estat poc agosarada i no ha fet els canvis que calia per entrar de ple en una veritable democràcia. L'esquerra i la dreta civilitzada. Ara, després de cinquanta anys escoltes segons quines declaracions de personatges que havien d'haver girat el sistema polític com un mitjó, i encara tenen paraules amables cap al dictador, que no va ser res més que un revoltat que es va carregar la República instaurada a l'Estat, amb tots els defectes i errors comesos, però votada per la ciutadania. Un repressor que va assassinar milers de persones i que l'església espanyola va beneir i acompanyar sota pal·li. Ens vàrem avergonyir que, a diferència dels règims feixistes europeus, el dictador morís al llit i amb tots els honors. Que el successor fos escollit pel mateix dictador, i així ens ha anat. Però el més greu de tot és veure la involució política i social i que la democràcia al nostre país pengi d'un fil. Que es criminalitzi el més vulnerable i es protegeixi el corrupte i qui ostenta el poder. La flaquesa i fins i tot la deixadesa dels governs espanyols que s'han succeït ha provocat que avui, a ple segle XXI encara hi hagi tantes persones que, ignorant les morts i el sofriment de tants avantpassats, glorifiquin un personatge pervers i criminal. No podem permetre que la història es repeteixi. Que es vulnerin els drets de la majoria. Que es limiti la llibertat d'expressió. Que s'oblidi que la sobirania emana del poble.824 visites -
xfebrer
Qui s'ha quedat el premi?Qui s'ha quedat el premi?
Vaig escriure el seu dia que em semblava un error haver concedit el Premi Novel de la Pau a la senyora María Corina Machado, bàsicament perquè estava immersa en un litigi poc clar. Atorgar el premi a la pau requeriria més cura de la que s'ha anat observant al llarg de la història, sobretot els darrers anys. Hi ha persones que s'han significat com a defensores de la pau d'una manera totalment altruista. La senyora Machado, amb més o menys raó, s'ha vist immersa en una lluita per al poder d'una nació i això obliga a investigar a fons què hi ha de veritat en un costat i l'altre. Aquell dia comentava que el premi a la líder de l'oposició veneçolana era com una manera de no fer enfadar el president Trump que anhelava obtenir el guardó. Amb el lliurament de la medalla a Trump dona força a la meva idea de l'escrit. S'imaginaven que pogués passar això els responsables de decidir el guardonat o guardonada? Haig de pensar que quan es confecciona la llista de candidats a rebre el premi a la pau es busquen persones que hagin fet prou mèrits per aconseguir la pau al món, o fins i tot simplement al seu país. Atorgar la pau a un polític que ha pretès aconseguir el poder, encara que hagi estat bandejat per un estafador o dictador té els seus perills i no considero que sigui motiu suficient. Però així ha anat. Aquesta actuació, a la meva manera de veure, no deixa gaire ben parats, ni a Machado, ni a Trump, ni al jurat del Premi Nobel de la Pau. Crec que tots plegats n'hauríem d'aprendre la lliçó i, a qui respongui, ser més curosos la pròxima vegada si no volem que el premi perdi tot el seu significat.801 visites -
xfebrer
La llevantada d'aquests diesLa llevantada d'aquests dies
Una vegada més la natura ens ensenya que els humans ens passem de llestos. La llevantada d'aquests dies s'ha emportat i fet malbé part de les construccions del litoral, uns espais que no hauríem d'haver envaït mai. Veia imatges de Badalona, per exemple, i em recordaven d'altres de Pineda i Calella, en ocasions anteriors. Nosaltres insistim a urbanitzar el litoral i la natura segueix el seu ritme. També hi ha problemes amb l'arbrat de les nostres ciutats. Està molt bé poder conviure amb ells, però els hem de cuidar bé. No són simples ornaments, sinó que tenen vida i cal mantenir-los perquè no es deteriorin. En això també hi ha hagut disgustos, amb la mort de vianants. Sortosament, l'arbre que avui ha caigut a la nostra vila només ha fet destrosses materials. És un senyal que ens ha de fer analitzar a fons com tenim la resta d'arbres. I veient com baixaven els rius i rieres, com l'Onyar o la Tordera, em recorda que hem construït a zones inundables amb la confiança que no ha de passar res greu. Però continuem posant en risc les nostres vides, amb l'especulació del terreny. L'altre dia comentava la xerrada que la Plataforma en defensa del territori arenyenc organitzava a l'Ateneu, parlant de la urbanització de la capçalera del rial de sa Clavella. No podem mirar a un altre costat, sinó que cal estudiar a fons per veure si no estem fent una barbaritat que ens n'hàgim de penedir, nosaltres o els nostres fills. Hi ha fets que ens costa d'entendre o calcular. Ens parlen del desgel de les glaceres i la pujada del nivell del mar. Potser no ho sabem veure, però és real. D'altres fenòmens, com el que vivim aquests dies, sí que són evidents. Els experimentem i patim directament. No hi ha dubte que són reals i, per tant, hem de posar-hi ordre. Recuperar espais com el litoral marítim no és fàcil, però s'hi ha de treballar. Evitar posar més llenya al foc, deixar d'urbanitzar capçaleres de rieres i rials, no ha de ser tan complicat, i els nostres descendents ens ho agrairan.790 visites
+ vist
Previous
Següent
-
16.893.950 visites
-
543.603 visites
-
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc.
Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a.
Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim.
Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa.
La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten.
La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents.
Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea.
La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada.
Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant.
Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila.
En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà.
Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important.
Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir)
També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots.
Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret.
En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial.
Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat.
Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual...
Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església.
Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES!
-Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius-
432.818 visites -
397.404 visites
-
393.247 visites
-
310.115 visites
-
266.646 visites
-
251.282 visites
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
Merci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu.
123.761 visites -
95.816 visites
-
admin
La llista de correu d'areny@utesLa llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'arenyautes és una de les llistes més veteranes de la Internet catalana. Es va crear l'any 1997 i des d'aleshores ha mantingut una activitat continuada. Agrupa més de 400 correus electrònics i s'hi debat i tracten tota mena de temes arenyencs.
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí).
No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi la vostra alta.
que són les llistes de correu?
Les llistes de correu són un ús especial del correu electrònic que permet la distribució massiva d'informació entre múltiples usuaris de Internet simultàniament. En una llista de correu s'envia un correu electrònic a l'adreça de la llista (exemple: llista@correu.org) i li arriba massivament a totes les persones inscrites a la llista, depenent de com estigui configurada la llista de correu els receptors podran o no tenir la possibilitat d'enviar correus o respondre'ls. Moltes organitzacions utilitzen cada vegada més aquesta eina per mantenir serveis d'informació amb notícies, publicitat i altres informacions d'interès sobre una temàtica concreta. Per no caure en pràctiques d'spam, els correus s'envien prèvia inscripció del destinatari i donant l'oportunitat de cancelar-la sempre que vulgui. Les llistes de correu electrònic acostumen a funcionar de forma automàtica mitjançant l'ús d'un gestor de llistes de correu i una adreça de correu electrònic que és l'única destinatària del missatges de correu electrònic (l'adreça de correu de la llista).
89.935 visites -
84.111 visites
-
63.149 visites
-
54.801 visites
-
53.753 visites
-
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Porra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció).
Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1
Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va:
CiU – 5
PSOE/PSC- 3
ERC- 3
ICV - 3
Bloc Municipal (VIA)- 1
PP – 1
CUP – 1
Bé ja hi direu la vostra.
Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc.
www.arenyautes.cat/enricpera
52.970 visites -
admin
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.catAjuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
L'espai arenyautes.cat ha estat creat amb la voluntat d'oferir un conjunt d'eines que ajudin a la publicació de continguts en l'àmbit arenyenc i d'una manera molt especial afavorir la relació entre totes les persones que utilitzen i treballen amb Internet. Arenys.org només demana que se sigui respectuós amb la resta de la comunitat i el seu ideari. Aquest espai i tota l'activitat que s'hi genera reflexa el dinamisme de la comunitat digital arenyenca.
Amb aquesta ajuda, organitzada amb preguntes i respostes, volem fer més fàcil la descoberta de les possibilitats que us ofereix arenyautes.cat:Per on començo:Qui són els areny@utes:Com puc fer-me areny@uta?Que més puc fer?Que és un bloc?Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?Que són els grups?Que és arenys.org?... som-hi?
Per on començo?
Una primera manera de començar es fent una volta per tot l'espai i conèixer les diferents seccions que hi ha. D'aquesta manera, quan ja tinguis un compte d'usuari identificaràs millor les possibilitats que t'ofereix el sistema amb els continguts que pots crear.
Qui són els areny@utes?
La paraula 'areny@uta' és un joc entre les paraules arenyenc i internauta. D'aquesta manera definim als membres de la comunitat digital arenyenca. Amb el nom d'areny@utes també es coneix una lista de correu que funciona des de l'any 1997 i on hi ha molts arenyencs i arenyenques que tracten tota mena de temes, preferentment de l'actualitat local.
Com puc fer-me areny@uta?
Per tenir un compte d'accés a aquest sistema cal que et donis d'alta (aquí). Només et demanarem unes dades mínimes i immediatament rebràs a la teva bústia electrònica un nom d'usuari i un mot de pas. A partir d'aleshores ja pots utilitzar totes les eines que t'ofereix el sistema.
La llista de correu d'arenyautes
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí). No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi l'alta. Hi ha força activitat amb una gran varietat de temes de debat.
Que més puc fer?
No t'atabalis! Un cop t'autentiquis, amb les dades d'accés que hauràs rebut, t'apareix un menú lateral amb les opcions que pots utilitzar. No cal que les descobreixis totes de cop. El primer que pots omplir és la teva fitxa personal, amb les dadesque et sembli oportú. Si poses la teva data de naixement, el dia del teu aniversari ho sabrà tota la comunitat (i possiblement rebràs més d'una felicitació).
Després tens altres possibilitats; un bloc personal, galeries d'imatges, publicar anuncis d'ofertes i demanes... I més endavant, començar a fer relacions amb la resta de la comunitat; identificant els teus amics i participant o posant en marxa grups de treball (però a tot això ja hi arribaràs; mica en mica..)
Que és un bloc?
Segons la Viquipèdia, l'enciclopèdia en línia que fem entre tots els internautes, un bloc és un espai personal d'escriptura a Internet. Hi ha qui l'ha definit com un diari personal en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament. És un sistema automatizat que mitjançant un senzill formulari i cap complicació tècnica és publiquen textos propis al web.
Un bloc (weblog, en anglès) està dissenyat per a que, com a un diari, cada apunt (post) tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (weblogger) i les que llegeixen poden seguir i recomposar el fil argumental de tot el que s'ha publicat i editat. Els qui escriuen i mantenen un bloc se'ls anomena blocaires (weblogers o bloggers, en anglès).
Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?
És molt senzill. Primer has de preparar la imatge que vols publicar. Et recomanem que no superi els 500 punts d'amplada. Si ja la tens preparada només ha de buscar al menu de publicació lateral la paraula 'imatge'. T'apareixerà un menú i al camp 'incloure imatge' un botó et permetrà navegar per la teva màquina per escollir la imatge que vol publicar. Hauràs de triar a quina galeria vols publicar-la (fotodenúncia, fotoinsolita...). I també pots afegir un comentari que reforci la imatge o que expliqui el que si veu. Per acabar la feina has de clicar l'opció 'previsualitzar' i si tot és correcte tornar a clicar l'opció 'trametre'. Aquest segon pas és imprescindible per acabar el procés.
Que són els grups?
Són espais que pot posar en marxa qualsevol areny@uta per relacionar-se amb altres membres de la comunitat. Qui promou un grup pot decidir si el vol fer oberts, respecte els continguts o la subscripció de nous membres, o regulats sigui pel que fa a qui s'hi pot donar d'alta o sobre la visibilitat del que si publica.
Els grups permeten publicar i ordenar documents adjunts i imatges i generar debats en format de fòrum. També hi ha sistemes d'avisos entre els seus membres. Creiem que són una magnífica eina per promoure el treball en grup d'entitats i associacions però també per coordinar-se i intercanviar informació entre colles d'amics i amigues o altres usos lúdics.
Que és arenys.org?
arenys.org és una comunitat digital oberta i plural que aplega a tots aquells internautes que tenen o volen tenir alguna vinculació amb els municipis de la Riera d'Arenys i els espais que l'envolten. El projecte té el seu origen a la Web d'Arenys que va néixer a la xarxa el 19 d'abril de 1996. D'aquesta primera època en va sorgir el terme areny@uta que s'han fet seu molts dels internautes habituals que s'identifiquen amb aquesta comunitat digital.
L'objectiu principal d'arenys.org és promoure i facilitar l'accés a tots els ciutadans a la Societat del Coneixement, fent especial atenció als veïns d'Arenys de Mar i Arenys de Munt. A través de d'aquest espai web es facilita i dóna espai a les entitats locals perquè tinguin presència a Internet. Es treballa directament amb aquests col·lectius i se'ls dona les eines per publicar i la formació necessàries. Aquests acords de col·laboració s'adapten, segons cada cas, i van des de l'esponsorització de projectes, amb aportació econòmica inclosa, fins al desenvolupament d'accions concretes per activitats socials d'entitats o empreses. Qualsevol idea o proposta es ben rebuda!
48.785 visites -
@oriolferran
Aquesta història és del tot públicaAquesta història és del tot pública
Aquesta història és del tot pública
Amb això vull dir que ha estat publicada al grup 'Idees per millorar' però, malgrat que l'accés al grup es tancat (be, només cal fer la subscripció) hi ha continguts que són oberts a tothom.
Quan s'utilitza aquesta possibilitat (privat/pulic) cal estar atent... o millor dit cal estar especialment atent quan es publica un document que es vol que sigui restringit i pot acabar essent públic per tothom. Una manera de comprovar com es veu el dcoument és desautenticant l'usuari (amb l'opció "surt" del menú de la dreta).
Malgrat que el document sgui visible per tots els visitants només els subscrits al grup són els que poden fer algun comentari a aquest apunt (node).
43.377 visites
+ comentat
Previous
Següent
-
1.660 comentaris -
xfebrer
Avui he xalat!Avui he xalat!
No acostumo a emprar el verb xalar, però avui, quan em disposava a escriure el post del dia he pensat que era el més escaient per allò que volia comentar. Sincerament, avui al matí he recuperat una peça musical que vaig tenir la sort d'interpretar fa una colla d'anys i que no me n'he oblidat mai més. Era la primera vegada que sortia del país per uns quants dies i per participar en una trobada que vaig repetir en més ocasions. Es tractava de l'Europa Cantat. Una trobada de cantaires d'arreu en una ciutat europea. En aquesta ocasió era Autun, a França, i la peça a treballar i cantar era el Magnificat de J.S. Bach. El director va ser Michel Corboz. Era l'estiu del 1973. Avui he escoltat l'obra musical interpretada per La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, sota la direcció del gran mestre català, Jordi Savall. I com no es pot dir d'altra manera, voreja la perfecció, i em fa pensar en la idea que ja he comentat més d'una vegada en aquest blog, d'excel·lència. Tant de bo ens esforcéssim tots plegats per intentar excel·lir en la nostra feina, les nostres dèries i aficions. Un altre gall cantaria! Per poc que us agradi la música clàssica, o simplement la bona música, us animo a escoltar el Magnificat de Bach. És una peça exquisida. A mi em posa la pell de gallina. Una mica pel record que en tinc. Haig de dir que després d'Autun l'he interpretat alguna altra vegada. Però també perquè gaudeixo d'escoltar-la per la seva bellesa. Durant el dia fas moltes coses, algunes que et venen de gust i d'altres que no tens més remei que fer-les, però poder trobar un moment per gaudir de la bona música és un regal que hem d'agrair i n'hem d'estar satisfets. No sempre tens l'oportunitat, però has de mirar de trobar el teu moment de glòria, perquè... malgrat tot, la vida és bella. Sobretot si la sabem aprofitar i lluitem per fer-la més justa i agradable al nostre entorn, en allò que tenim competències i possibilitats. 288 comentaris -
delmareny
CARTA ABIERTA AL PARTIDO EPISCOPAL ESPAÑOLCARTA ABIERTA AL PARTIDO EPISCOPAL ESPAÑOL
CARTA ABIERTA AL PARTIDO EPISCOPAL ESPAÑOL La Constitución alemana en 60 años se ha modificado 53 veces.La de los EEUU, tiene siete artículos y han sido perfeccionados 27 veces.La Constitución española utiliza la palabra "indisoluble", palabra que no está en ninguna constitución del mundo. Los españoles que han llegado a los 52 años de edad no votaron esta constitución, que como se ha visto mas bien ha amparado a mafiosos y corruptos, la sociedad y los tiempos han evolucionado mucho.La condición natural terrestre y de los mortales es mutable, soluble, transformable, y continuamente en evolución.De pequeño nos habían enseñado como verdad teológica que lo único “inmutable” era la Santísima Trinidad, y aun así en la revelación de Yahvé, a la zarza ardiendo le hace entender a Moisés "Yo soy el que soy",-con vosotros-, es decir, no se queda impasible y feliz en su cielo, Él se pone delante por la libertad del pueblo hebreo. Este es el segundo mandamiento más importante que se desprende del Pentateuco, la libertad de los pueblos y de la persona.Si una ley impide al pueblo gestionar su voluntad, que no sobrepasa nunca los derechos fundamentales del hombre, la ley debe cambiarse, para hacerla mejor. Uds. han equivocado la carrera, y como no siguen ni se esmeran en los postulados evangélicos en que se consagraron, se amparan corporativamente para hacer política, como un partido más, no exponen la verdad, la tragiversan al servicio de la mentira i sembrando odio entre comunidades, coaccionando a los débiles i fomentando la ignorancia, i esto es lo que mas me duele, porque lo hacen en nombre de la Iglésia. Como cristiano i como ciudadano creo que todo el mundo es libre de decir lo que piensa, pero decir las barbaridades irracionales que promulgan como en tiempos remotos, en nombre de la Iglésia fundada por Cristo, Vds quedan totalmente descalificados, no han tenido bastante con los escándalos pederasticos, que aún agregan más aversión a sus “dignidades”. La Catalunya cristiana también presente en la manifestación gozosa, festiva y esperanzadora, ama i quiere la libertad de nuestra nación. En cada campanario y ayuntamiento ondea una “senyera estelada”. Estamos hartos entre otras cosas de la obsesión enfermiza de odio mesetario hacia nuestra lengua, siendo la realidad que todos los catalanes hablamos el castellano perfectamente, pecando de condescendencia hacia nuestros interlocutores españoles que llevan más de cuarenta años en nuestra patria. Africanos i musulmanes, chinos i japoneses etc., etc., llegados recientes han aprendido ya los dos idiomas. Me pregunto, ¿por qué no se dedican a denunciar las injusticias y corrupción de todos estos años, contra los más débiles, que lo están pagando muy caro y que han conducido a la ruina de familias y han dejado sin futuro a la juventud? Eso sí que es INMORAL. Tendrán mucho trabajo. Para los que vivimos i trabajamos en Cataluña permanecer en España es de suicidas, por que nos roban el fruto económico de nuestro trabajo, malgastando esfuerzos y sudores en proyectos que no conducen a ninguna parte. Cuantas historias dramáticas ignoran deliberadamente, que les voy ha explicar...Vds. Con su manifiesto en vez de aportar luz, conocimiento i verdad, esparcen humo, el humo del padre de la mentira comportándose como sus secuaces. Por suerte estamos en Europa. La orgía de los vividores llega a su fin. 98 comentaris -
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc. Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a. Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim. Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa. La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten. La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents. Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea. La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada. Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant. Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila. En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà. Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important. Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir) També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots. Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret. En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial. Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat. Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual... Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església. Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES! -Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius- 40 comentaris -
33 comentaris
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu. 29 comentaris -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció). Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1 Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va: CiU – 5 PSOE/PSC- 3 ERC- 3 ICV - 3 Bloc Municipal (VIA)- 1 PP – 1 CUP – 1 Bé ja hi direu la vostra. Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc. www.arenyautes.cat/enricpera 29 comentaris -
29 comentaris
-
@oriolferran
Aquesta història és del tot públicaAquesta història és del tot pública
Amb això vull dir que ha estat publicada al grup 'Idees per millorar' però, malgrat que l'accés al grup es tancat (be, només cal fer la subscripció) hi ha continguts que són oberts a tothom. Quan s'utilitza aquesta possibilitat (privat/pulic) cal estar atent... o millor dit cal estar especialment atent quan es publica un document que es vol que sigui restringit i pot acabar essent públic per tothom. Una manera de comprovar com es veu el dcoument és desautenticant l'usuari (amb l'opció "surt" del menú de la dreta). Malgrat que el document sgui visible per tots els visitants només els subscrits al grup són els que poden fer algun comentari a aquest apunt (node). 26 comentaris -
23 comentaris
-
23 comentaris
-
22 comentaris
-
isabel
L a nostra RàdioL a nostra Ràdio
Inicio la meva aventura blocaire parlant de Ràdio Arenys, un fet que no deixa de ser curiós. Els que em coneixeu sabeu de la meva relació amb l'emissora i perquè no hi hagin malentesos o es vulgui fer d'aquest escrit un crit de revenja, vull deixar clar que tot i no compartir gens la visió dels actuals responsables, aquesta opinió no té res a veure amb ells ni amb la seva gestió. Vull parlar del paper dels qui tenen la potestat de controlar aquesta gestió, és a dir, els integrants del Consell d'Administració (el Patronat) perquè són ells, per bé i per mal, els últims responsables del que passa a la Ràdio. Llegeixo un article d'en Quim Doy La ràdio, una vegada més i en finalitzar penso que té raó quan diu: “No s'hi val amagar el cap sota l'ala”. De fet, és pràcticament l'única frase que comparteixo i la que em decideix a escriure. Crec que el camí que ja va emprendre la nostra Ràdio fa mesos és equivocat i perillós, fins i tot per la seva continuïtat i també penso que s'ha realitzat de la mà dels responsables polítics, no només de l'equip de govern, sinó també dels que formen part del Patronat, és a dir, tots. Les coses que s'han anat fent han estat possibles en moltes ocasions bé amb el suport d'ells (parlant de vots diríem a favor) bé amb el seu consentiment (abstenció). Si es parla de la programació i del pressupost aprovats el 18 de desembre passat cal recordar que es van tirar endavant com diu la mateixa Ràdio pels pèls i amb el vot en contra d'ICV i l'abstenció de la resta de grups. Insòlit, una cosa t'agrada o no t'agrada, estàs a favor o en contra, o bé supedites el teu recolzament que es tinguin en compte les teves propostes. Perquè al Patronat no es va a fer política sinó feina. Quines aportacions van fer aquells que es van abstenir? quina és la seva contraproposta? O en tot cas, i perquè de ben segur se m'escapa alguna cosa, quina és la raó de l'abstenció i, per tant, la manca d'opinió respecte el pressupost i programació de Ràdio Arenys. Sé que la majoria dels qui parlo llegeixen arenyautes i per tant m'agradaria conèixer de primera mà les seves impressions. No m'agradaria sentir a parlar una altra vegada del model de Ràdio que volem. A la legislatura anterior aquesta va ser una demanda dels partits polítics i per satisfer-la es van endegar mesos de debat i programes com “Reflexions a cau d'orella” en el que periodistes i experts en comunicació arenyencs i col·laboradors de tots els temps van dir la seva. El resultat va ser l'elaboració del Reglament de Règim Intern i la definició de la ràdio que es volia. A inicis d'aquesta legislatura el nou govern format per CiU i PP em demanava (en aquells moments era directora provisional de Ràdio Arenys) que elaborés 4 models de Ràdio per poder escollir, cosa que, evidentment, mai vaig arribar a fer. Ara a les portes d'una nova legislatura torno a veure que cal definir el model d'emissora que volem i m'ho torno a llegir esperant no haver-ho entès bé. No penseu que seria més important fer Ràdio que pensar Ràdio? Dir que l'emissora ha d'estar formada per professionals i col·laboradors a aquestes alçades és com dir que una truita de formatge porta ou i formatge. Dir que la gestió de l'equip de govern pel que fa a Ràdio Arenys ha estat trista i incomprensible, al meu entendre, és també una constatació. Sinó, com es pot justificar que no es recolzi un director quan presenta un pressupost o una programació i en canvi no es faci explícit aquest desacord amb ell a l'hora de fer la votació? Evidentment, la responsabilitat de qui governa és més alta, de fet en aquest i en molts casos caldria dir respecte a la gestió del govern municipal que “qui espera desespera”. Però un cop dit això, quin és el paper de la resta de grups? Estan contents amb el funcionament de l'emissora? Els agrada la programació? Confien en els seus responsables?. No cal oblidar que mentre passem el temps dubtant anem pagant un pressupost que aquest any és de 293.000 euros aproximadament (gairebé 49 milions de les antigues pessetes) dels quals 240.000 corresponen a despeses de personal. Algun polític s'anima a respondre, ara que és el moment de fer propostes? El Regidor de Comunicació vol dir la seva i trencar el silenci al que ens tenen acostumats? 19 comentaris -
19 comentaris
-
18 comentaris
-
17 comentaris
-
neusmasdeu
saps que fer per no aburrirte a casa?saps que fer per no aburrirte a casa?
hola soc la neus i tinc 12 anys hi hos volia comentar que a casa maboreixo molt i lunica distreccio que tinc es la ds i la tele apart de lordinador i el gos el gat iiii... el meu germa i aixo que maborreixo massa!!! i voldria que hem deixessiu un comentari dieme que feu per passar rato es que amb aquesta calor...........no hia qui ho aguanti si sabeu algu pedf combatre laburrimen diem-mho fins un altre superarenyautes!!!!!!!!! 16 comentaris -
maiolsanauja
Sense por!Sense por!
Fa segles que anem fent tomballons i no hem trobat un sistema millor que la democràcia com a organització política dels nostres propòsits. A ella hi confiem les nostres voluntats i decidim dirimir-hi els conflictes. Adoptem formes democràtiques quan competim lliurement per vots. Perquè són els vots els quals ens permetran que establim -amb o sense una majoria folgada- la tirallonga infinita d'accions que volem dur a terme. Governabilitat, governança i desenvolupament humà són les claus de volta per a entendre la col·lectivitat: aquest concert d'individus que intereccionen entre ells mentre transcorre un període (mandat o legislatura). Sota l'empara de la democràcia, acatem l'imperi de la llei; i per imperatiu legal, però, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I és en el transcurs que els càrrecs són electes que dissenyem una arquitectura legal en què hom pretén fer la vida més fàcil als seus semblants (veïns o compatriotes). Sovint, tanmateix, la democràcia connota una fragilitat irremeiable: està afeblida pels qui la volen diluïda, delmada als ulls de tothom perquè tothom vegi que ets l'únic i imprescindible garant per a reflotar-la. Desballestar-la, en efecte, és el pa de cada dia i l'anhel dels més febles. I és que hi ha qui no la vol forta ni és prou capaç per a deixar de posar pedaços en lloc de ser valent, aixecar-se del racó de pensar, i portar al cor de l'assemblea del poble (Ajuntament o Parlament) allò amb què no hi combrega en absolut. El dogmàtic no coneix la discrepància. En aquest sentit, la valentia inclou audàcia i aquesta es confon per la por a haver d'acceptar les teves pròpies limitacions, atès que no vols que tothom les vegi perquè no has superat que algú et busqui les puces constantment o que facis tanta pudor com perquè no t'estalviïs que res ni ningú cometi una intromissió en els teus paràmetres ideològics i furgui en el teu desgavell mental. La ignorància és molt atrevida i la inoperància, unes vacances pagades; d'anys i panys de cobrar sense suar suficientment. Les llibertats fonamentals ens faculten que participem del debat públic. Però no haurien de ser uns falsos drets adquirits quan els fem servir, malauradament, per a excusar-nos de les nostres responsabilitats democràtiques. 17 persones configuren el nou consistori arenyenc. Estava cantat que hi hauria un Govern en minoria. I ara, què? Això es pregunta tothom. Ara toca ser valent, assumir riscos i enfortir el projecte municipal. Qui no es mulli, serà un irresponsable. No es tracta d'anar de la maneta de la llista més votada; en aquest cas, CiU. Això no obstant, és Estanis Fors, el flamant Alcalde, qui ha de liderar una resposta contundent al fatídic context en què vivim. Ens agradi o no, els resultats són els que són. Deixem les Eleccions Municipals enrere: ja són història. Toca mirar endavant i escriure el futur present. Pesen en excés les consignes polítiques a dins dels partits polítics. Es presenten per allò de 'Vota'm, estúpid!' i després, un cop s'asseguren la representació (Regidor o Diputat), obliden l'origen del seu naixement (el poble) per a servir les seves estructures (la feina). I vist el panorama, el nou Govern ha d'acomboiar-se de perfils competents en la gestió municipal. No s'hi val a badar. Perquè si tots volem el millor per Arenys de Mar, per què no tots volen arraconar els egoismes dels partits polítics i la gelosia de pactar amb una etiqueta que el manual diu que t'és antagònica? I no em serveix l'excusa infantil d'al·legar que el partit A, que governa, no inclou tal i tal punt del meu programa electoral com a partit B que sóc (o crec ser?)... Senyors i senyores, que som tan sols vora 15.000 habitants i ens veiem obligats a entendre'ns! Menys melodrames i més determinació. Voler és poder. Qui no vol és perquè no pot. I pot, per tant, aquell que vol! El Bloc Municipal ha tirat la primera pedra. Perquè a l'avantsala de les desitjades llistes obertes i davant la infàmia del moment que ens ha tocat viure, que l'Oposició no ajudi al Govern, tot i que el segueixi fiscalitzant, no fa sinó verificar els criteris pels quals l'abstenció guanya les eleccions. La vocació de servei, la competència professional i la responsabilitat moral són, per descomptat, els elements per a combatre-la. Ànims, Àlex Acero. No estàs sol. Sense por! + El Punt | 'CiU i PP pacten i donen dues regidories a l'oposició' 15 comentaris
