Missatge d'error
- Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
- Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2404 de /var/www/arenyautes.cat/includes/menu.inc).
+ vist avui
Previous
Següent
-
xfebrer
Pendents de l'estrenaPendents de l'estrena
Tot i que és un tema que em preocupa ben poc, sí que ho vaig seguint perquè els mitjans de comunicació en parlen prou. Em refereixo a la pugna entre l'Ajuntament de Barcelona i el Barça per poder obrir el nou camp reformat. El club té molt interès a poder-lo estrenar, encara que només sigui una part, i l'ajuntament vol estar segur que les obres realitzades garanteixen seguretat als espectadors. No hi ha dubte que l'obra del camp de futbol és important i no ha d'haver estat fàcil el seu disseny ni la seva execució, però la impressió que tens és que no ha acabat de funcionar, sigui per l'empresa encarregada o pels seus treballadors, però han sorgit una sèrie de dubtes que ho posen en qüestió. Avui llegia que l'ajuntament ha tornat a denegar el permís d'obertura al públic per deficiències observades, algunes de prou importants per a la seguretat dels seus usuaris. I la pregunta que em faig és de qui és la culpa? Potser perquè tenim l'experiència de la construcció de la nova biblioteca a la nostra vila, que està resultant força caòtica, i encara no sabem ben bé de qui és la culpa. Se la passen els uns als altres, i la casa sense escombrar, amb el perill de perdre les subvencions atorgades si no s'acaba l'obra abans del mes de juliol de l'any vinent. Sense la voluntat de posicionar-me a cap dels llocs, entenc que l'Ajuntament de Barcelona vetlli perquè l'ús de les instal·lacions es faci amb total seguretat. Això és el primer a tenir en compte si no volem haver de lamentar víctimes o afectats. El club hauria d'entendre la qüestió i si amb algú s'hi ha d'encarar ha de ser amb l'empresa constructora si no fan prou bé les coses. Una empresa, per cert, que té allotjats els seus treballadors en un hotel del Maresme on són freqüents els aldarulls i destrosses, amb la passivitat dels seus propietaris i la por dels veïns. I d'aquesta manera, el seguiment de les obres de l'estadi de futbol es concentra en la disputa sobre terminis. Esperem que no passi com en la reforma de l'estadi de Montjuïc que a la primera gotellada es varen haver d'aixoplugar com varen poder, per les goteres inesperades.22 visites -
xfebrer
Telefonar a l'hospital de MataróTelefonar a l'hospital de Mataró
Aconseguir parlar per telèfon amb l'hospital de Mataró és gairebé una proesa. Un objectiu que et proposes de bon matí, havent fet els exercicis corresponents d'acumulació de paciència i et llences a l'aventura. Per què costa tant que t'atenguin per telèfon? Quin és el problema? Massa usuaris per les dimensions de l'hospital? Una oficina d'atenció esquifida i per sota de les necessitats de l'empresa? No sé si heu tingut la necessitat de trucar per telèfon a l'hospital de Mataró i com us ha anat. Potser només em passa a mi, però temo que no sigui això, sinó que el menyspreu cap als pacients és exagerat. No pot ser que necessitis tot un matí per poder-hi parlar i que al migdia claudiquis, perquè no ho has aconseguit. Probablement hi ha alguna manera que se m'escapa i he intentat esbrinar-ho per Internet sense èxit. El contestador automàtic et respon de seguida i et diu que si saps l'extensió telefònica que l'escriguis. No sempre la coneixes i quan és així, no hi ha manera de trobar-la. Semblaria que anant al web de l'hospital hi hauria d'haver una secció on constessin les extensions. Doncs, no hi és. O si hi és deu seu complicat de trobar-la. Jo no l'he trobat. Amb una mica de sort aconsegueixes que un veu automàtica et digui que estàs a la cua, i de mica en mica et vas situant més al primer lloc. T'il·lusiones perquè entens que amb paciència arribaràs a ser el primer de la cua i t'acabaran atenent. No!, quan gairebé et toca, et diuen que els seus agents no et poden atendre. Que si vols et trucaran ells quan puguin. I et deixen amb la paraula a la boca. L'esperança és la darrera cosa que es perd, i així acabes de passar el matí pendent del telèfon. Sobretot que ningú no et truqui i perdis la trucada. L'estrès també entra en joc i així em trobo, esperant que algú es digni a trucar-me. L'alternativa és tornar-ho a intentar, però necessito un tram d'hores disponibles per iniciar la nova aventura. Realment, el servei d'atenció de l'hospital de Mataró necessita millorar!4 visites -
xfebrer
Qüestió de lideratges?Qüestió de lideratges?
Avui, fent una llegida a la premsa, m'he aturat a pensar sobre els líders dels partits polítics i el paper que juguen, o millor dit, la importància que representen per al conjunt del seu partit polític. Repassant els diferents partits polítics catalans m'he anat fixant en els seus líders i el grau de coneixença, i he intentat lligar-ho amb els resultats electorals. Encara que puguis defensar la importància del treball d'equip i el concurs del més gran nombre de persones possible, t'adones que la significació del màxim dirigent condiciona molt el seguiment i, per què no, el nombre de vots que pot arribar a recollir un partit polític. Probablement no és la situació i desgast del president Puigdemont el que provoqui que Junts es trobi en moments complicats i amb una tendència a la baixa de seguidors i votants, però en tot cas es troba a faltar una direcció potent per recompondre el partit després del fracàs del Procés. ERC va córrer a salvar els mobles amb la recuperació de Junqueras, per manca d'una alternativa forta que evités més desastres al partit. Junqueras també està desgastat i qüestionat, però qui el pot substituir amb cara i ulls? El PSC també necessitava un canvi de lideratge, amb uns personatges força caducats. El president Illa, tot i el seu caràcter avorrit, sembla que ha aconseguit aglutinar un partit que havia tingut temps gloriosos, però que havia quedat superat durant l'auge de Ciutadans. La CUP i els Comuns resisteixen com poden, possiblement mancats d'un lideratge que els permeti viure amb l'esperança de continuar vius a la política. Pot ser que sigui volgut, pel seu caràcter assembleari, però jugant al costat dels altres, que treballen i poleixen el líder ideal, ho tenen magre. He arribat a la conclusió que les grans masses veneren els líders i que els partits polítics, per aconseguir governar, s'esforcen a trobar aquests personatges que els han de catapultar a la victòria.4 visites -
xfebrer
Hem fet el cim!Hem fet el cim!
Com cada any, i ja en fa 18, hem pujat al cim del Montalt per renovar l’estelada a les vigílies de l’Onze de setembre. Bé, dic renovar l’estelada, però de fet cada any la pugem i la tornem a baixar. Hi ha persones que no veuen bé això de la bandera independentista i se n’encarreguen de fer-la desaparèixer. És allò dels símbols que en parlava ahir. Fet i fet han estat unes sis hores entre caminar i les pauses oportunes per recuperar forces, una d’elles per esmorzar gràcies als nostres amics d’Arenys de Munt. Segur que no entrarem al rècord Guinness, ja que el trajecte es pot fer molt més de pressa, però la qüestió és pujar-hi, al ritme dels més lents, fent-la petar ja sigui de fets que ens envolten, també d'alguna xafarderia, i planificant el futur ara que comença el nou curs i tot està per fer. Tot i que aquest estiu hem fet algunes caminades la veritat és que, a casa, la pujada al Montalt ens ha deixat una mica esgotats. Haurem de planificar uns entrenaments setmanals per no emmandrir-nos i poder tenir les cames a punt sempre que convingui. La matinal ha estat plaent, amb bona companyia i coneixent persones que potser ens trobem al carrer, però ni tan sols ens coneixem ni sabem res els uns dels altres. L'excusa de pujar-hi l'estelada també serveix per això i cal aprofitar-ho. Si practiquéssim més la conversa amb persones diferents de les que coincidim diàriament, segurament que aprendríem moltes coses i entre tots aconseguiríem una societat més oberta i sincera. Em direu que el fet de plantar-hi l'estelada condiciona la participació de molta gent, o el simple fet que al darrere hi hagi un partit polític, encara més. En tot cas no he vist que ens demanessin cap carnet ni vetessin la participació de ningú. Estic convençut que no tots els que hi hem pujat pensem de la mateixa manera, encara que segur que ens uneix l'estimació a la muntanya i l'excursionisme. Aquesta pot ser l'única trava per aquells que no estimen la terra o prefereixen trepitjar l'asfalt.3 visites -
3 visites
-
3 visites
-
3 visites
-
3 visites
-
2 visites
-
2 visites
-
2 visites
-
xfebrer
La unanimitat ho bloqueja totLa unanimitat ho bloqueja tot
Soc molt pessimista sobre el futur de la Unió Europea. He dit moltes vegades que l'entrada a Europa era per a molts de nosaltres un somni que es va fer realitat quan vàrem poder-nos treure de sobre la dictadura franquista. D'alguna manera ens va semblar que entràvem a la glòria i que es resoldrien tots els nostres mals, fruit de la repressió viscuda. Han passat els anys i cada vegada estem més desanimats amb el funcionament del nostre entorn europeu. Es va avançar en molts aspectes, però des de fa un temps ens trobem encallats i més aviat anem enrere. Tenim la sensació que som més febles i irrellevants. Hem viscut sota l'empara dels EUA i ens hem adormit. Ara que Trump ens gira l'esquena, ens ha enganxat amb els pixats al ventre. Més d'una vegada he parlat de la unanimitat imposada a la Unió Europea per decidir com avançar en tots els temes que es debaten, i he deixat clar que ho considerava un destorb a l'hora d'aprovar resolucions que ens permetin sortir de l'atzucac. La unanimitat ho bloqueja tot. Amb l'ampliació dels estats membres ens hem trobat amb diferents sensibilitats i això fa impossible que tothom estigui d'acord amb tot. Ens queixem de les majories absolutes i no parlem gaire de la unanimitat. Si les primeres posen traves al diàleg i l'enriquiment que suposa rebre inputs de diferents opinions, la unanimitat tampoc ajuda a l'hora de prendre decisions. Hi ha molt debat, això sí, però situat en un bucle infinit. La solució exigeix eliminar la clàusula de la unanimitat i buscar la majoria, amb totes les reserves i proporcions que es considerin adients. Mentre tot s'hagi d'acordar unànimement no avançarem i més enviat anirem fent passes enrere. Totes les altres potències mundials ens passaran la mà per la cara. Ens creiem molt demòcrates, però no aconseguim resoldre res. El debat sobre la cessió de poder dels estats a la Unió és molt interessant i necessari, però mentre no ens deslliurem d'aquesta condició no ens en sortirem. És per això que deia al començament que els meus sentiments són poc optimistes i em preocupa quin serà el nostre futur.2 visites -
2 visites
-
2 visites
-
xfebrer
Política i gestió al municipiPolítica i gestió al municipi
Avui m'ha vingut al cap fer la comparació entre micro i macroeconomia aplicada a la política, és a dir, parlar de micropolítica i macropolítica, i intentar comprendre les diferències. De fet, la idea m'ha sorgit arran de la notícia que sortia a l'ARA sobre un possible malestar dels alcaldes de Junts en relació amb els seus dirigents. Els conceptes me'ls he inventat jo, i es refereixen a la política que es fa des d'un ajuntament, sobretot un ajuntament petit o mitjà, i la política que es fa des de la seu central del partit. Jo que no he militat mai a cap partit polític, el que he vist no m'ha agradat. Puc entendre que des de la direcció es vulgui controlar qui fa ús de les sigles, però sovint es passen de frenada i, el que és més greu, no acaben d'entendre la realitat dels municipis. He dit moltes vegades que si una persona vol viure tranquil de la política que no es fiqui en un ajuntament. Si pot, que opti a entrar al Parlament. Allà viurà sense tants maldecaps. Més allunyat de la ciutadania. Els regidors i alcaldes de les nostres poblacions són carn de canó de totes les crítiques. Unes crítiques que no només es troben a les xarxes socials, sinó a la cantonada del carrer de casa. En alguna ocasió m'han criticat que doni tanta importància, en la governança d'un municipi, a la gestió i menys a la política. Puc entendre que des d'un ajuntament també es fa política, sobretot si tens la possibilitat de prioritzar les tasques a fer, que no sempre passa. El dia a dia se't menja i moltes de les coses que t'agradaria fer, perquè hi creus, es queden en un calaix tot esperant l'ocasió. Sí. Es pot fer política des d'un ajuntament i se n'ha de fer, sobretot pensant en les famílies més vulnerables, que la dinàmica els va decantant i cal posar-hi intenció i fermesa per evitar que quedin al marge. Però a l'hora de fer política des del municipi, no es pot oblidar la gestió. I aquesta gestió s'ha de fer ben feta, perquè si no pots ocasionar molts problemes als teus conciutadans. És aquesta micro, que és molt important i que pot anar lligada amb la macro que t'arriba des de la centralitat, però t'has de fer valer i fer-los entendre que al municipi hi ha unes prioritats que ningú se'n pot oblidar.2 visites -
2 visites
-
2 visites
-
xfebrer
I el temps va passant...I el temps va passant...
Avui llegia al web de Ràdio Arenys la notícia del nou projecte de l'estació de bombeig que ha d'evitar que les aigües residuals d'Arenys de Munt es passegin per la nostra vila amb tots els problemes que patim de vessaments. Una obra que porta anys de retard i que, com moltes, ens fa caure la cara de vergonya. Què passa amb l'administració pública d'aquest país? L'ACA a Arenys de Mar ens té força escarmentats. Governi qui governi a Catalunya, l'entitat pública no ens ha tractat mai bé. Sempre hem tingut discussions amb el final de la Riera, els rials i també el clavegueram. No cal recordar el tema del rial del Bareu, que arrosseguem des de fa dècades i encara no tenim una solució que permeti viure i circular per aquell entorn amb la deguda seguretat i comoditat. En el cas de l'estació de bombeig l'ACA ja va fer un projecte que l'ajuntament veí no va acceptar perquè no encaixava en l'entorn on s'ha de situar. Han passat els mesos i des del Consell Comarcal del Maresme s'ha gestionat de molt mala manera. El Consell també necessita millorar, governi qui governi. Aquí podríem parlar del funcionament de la majoria de consells comarcals del país i plantejar-nos la seva utilitat. Segur que quedarien mal parats. El problema de l'estació de bombeig i el retard en la seva construcció rau en la importància de l'obra per les nefastes conseqüències que té per a la nostra vila. Si un tema tan important es retarda sine die, què passarà amb les coses menys transcendents? Fa quatre dies que parlàvem de l'encreuament de carreteres a la sortida de la C-32 en el límit dels dos Arenys. Una altra obra que anem reclamant de fa temps i que la nostra Generalitat té aparcada en un calaix. Ens queixem que des de Madrid ens fan la guitza, però estem comprovant que el govern propi tampoc ens posa les coses fàcils. Està vist i comprovat que només des del govern municipal es podrien solucionar la majoria de problemes. El cas és, però, que les competències i recursos són escassos. I ara que ens sobren diners, ens diuen que no ens els podem gastar. L'administració pública no rutlla i d'això en treu rèdit l'extrema dreta. País!2 visites
+ vist últim mes
Previous
Següent
-
397visites
-
xfebrer
Tram final de l'OPA al SabadellTram final de l'OPA al Sabadell
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) autoritza l'Opa del BBVA al Banc de Sabadell. Ara seran els seus accionistes els que hauran de decidir si l'accepten o bé s'hi resisteixen. És una empresa privada i són ells que tenen la darrera paraula. Els accionistes han de valorar si passar a mans del BBVA els beneficia o perjudica, tota la resta és parlar per parlar. I no dic que no es pugui parlar i especular sobre decisions importants com aquesta compra forçada. És important perquè malgrat estar parlant d'una empresa privada ningú no em negarà que les funcions d'un banc van més enllà d'un simple negoci. Com podem viure sense estar lligats d'una manera o altra amb una entitat bancària? I ens hi trobem en moltes altres situacions. No escollim lliurement quina empresa elèctrica volem que ens subministri l'electricitat. Com a molt ens deixen escollir l'empresa comercialitzadora. O bé, què ens passa amb el gas o l'aigua? De fet, en el cas de l'aigua hi tindríem molt a dir, i a Arenys, que la concessió de la seva gestió s'acaba aviat, podríem canviar-ho totalment. Què decidiran els accionistes del Banc de Sabadell ho sabrem aviat i sigui quina sigui la seva decisió, poca cosa podrem dir. En tot cas, si no veiem bé la concentració bancària, hauríem d'haver-nos queixat fa molt temps, quan ens varen fer desaparèixer totes les caixes d'estalvi. El component nacional s'ha utilitzat d'una manera maldestra. Pensar que la pèrdua del Banc de Sabadell és en detriment del nostre país és molt agosarat. Fins fa quatre dies la seva central era fora del país. Va marxar simplement per assegurar el negoci. Poc compromís patriòtic varen demostrar. No ens confonguem! El procés que s'ha seguit des del moment que el BBVA va decidir absorbir el Banc de Sabadell no ha estat prou clar ni honest. Tothom ha actuat per interessos, i ha jugat amb el sentiment de moltes persones. Als catalans ens toquen fàcilment la fibra i així ens va!190visites -
xfebrer
Jugar amb els símbolsJugar amb els símbols
La importància dels símbols ningú no ho pot discutir. Estem plens de símbols que venerem i respectem i no deixen de ser simplement això, símbols. N'hi ha de molt evidents i generalitzats, com pot ser la bandera que en alguns països mereix el respecte suprem i atacar-la et pot comportar anys de presó. Demaneu-li a Trump. En el món de la política n'hi ha un munt. Als EUA els dos grans partits polítics tenen l'elefant i l'egua que els representen. A Espanya el jou i les fletxes ens recorda una època poc oblidada, o el comunisme tenen el martell i la falç. A part dels objectes hi ha actituds que són més simbòliques que cap altra cosa. Portar a terme segons quines accions ens serveixen més per manifestar allò que voldríem o atacar allò que no ens agrada, sense esperar-ne resultats efectius. La mobilització, a vegades aconsegueix els objectius, però normalment ens quedem en el tram de la sensibilització, que no és poc. Aquesta setmana va sortir de Barcelona l'anomenada flotilla, per dirigir-se a Gaza, moguts per la indignació pel genocidi practicat per Israel. Els seus integrants i tots nosaltres sabem que no podem esperar-ne bons resultats i en tot cas estem a l'expectativa de la reacció del govern israelià. Podem afirmar que aquest moviment és una manera simbòlica de manifestar el rebuig a tot el que es fa contra els palestins, i hem de creure que les persones que s'hi han embarcat tenen molt clar el que això representa. Hem vist imatges del trajecte que ens creen dubtes veritables de si hi ha prou consciència del que s'està fent. Si hi ha una voluntat real i única de manifestar aquesta indignació o si al darrere hi ha interessos personals obscurs. Algú apunta que hi pot haver propaganda subliminar de cara a les pròximes eleccions. Em refereixo a la participació i les declaracions de l'exalcaldessa Ada Colau. No seré jo qui l'acusi de jugar brut. En tot cas sí que recomanaria que ningú no jugués amb les desgràcies dels palestins per obtenir-ne un rèdit personal o de grup. És massa dolorós i cruel tot el que passa a Gaza per a fer-ne escarni. Siguem seriosos i honestos!177visites -
xfebrer
Clama al cel!Clama al cel!
El terratrèmol a l'Afganistan ens ha recordat la vida impossible de les dones d'aquell país per culpa dels fanàtics talibans que hi governen. Ens ha fet veure, una vegada més, que el fet que no siguin notícia als diaris i televisions d'Occident, no vol dir que no hi estigui passant res de greu. Ara només parlem d'Ucraïna i Gaza, però hi ha molts racons del món on la injustícia regna de manera escandalosa i només hi pensem quan succeeix algun desastre com el terratrèmol d'aquests dies. Arran de la notícia hem recuperat les veus de les dones que viuen un infern, tractades pitjor que les bèsties, tancades a casa sense dret a l'educació ni llibertat de moviments. Un esclavatge estúpid i indignant, que han d'empassar-se sense cap possibilitat de sortir-ne airoses. Els talibans demanen ajuda internacional per recuperar la seva normalitat després de la catàstrofe, i se'ns presenta el gran dubte: Cal ajudar un govern salvatge que té esclavitzades les dones? Un dubte que aquests dies ha sortit a la llum i que és bo comentar-lo perquè demostra que la vida no és blanc o negre, ni les decisions són evidents i perfectes. Negar l'ajuda a l'Afganistan és empitjorar la situació dels seus habitants, també les dones. Ajudar-los no comporta acceptar el tracte a la dona i la manera de governar el país. Podem entendre els dubtes d'Occident, però no podem quedar callats davant la barbàrie. Els problemes del món no els podem resoldre des de casa, ni tenim capacitat per incidir directament en la seva solució, però això no impedeix que puguem denunciar tot el que s'està fent i, sobretot, el que es deixa de fer des dels estats democràtics d'Occident. La situació de les dones a l'Afganistan, o dels palestins de Gaza, o dels ucraïnesos bombardejats per l'exèrcit rus ens concerneixen. No podem fer veure que no és cosa nostra i que ho han de resoldre ells sols. Tenim l'obligació moral d'exigir als nostres governants que es manifestin en contra de la injustícia i que prenguin mesures per forçar els criminals de torn a rectificar i comportar-se com persones civilitzades. No podem callar.176visites -
xfebrer
La gent gran té pressaLa gent gran té pressa
A l'Administració pública tot va massa lent. Avui, per exemple, llegia la notícia de l'ARA on s'informa que la conselleria de Drets Socials donarà un any més de pròrroga perquè les residències de gent gran s'adaptin a la normativa que data del 2015. Estem parlant d'ara fa deu anys i tens la sensació que amb bona voluntat hi ha hagut prou temps per adaptar-s'hi. Aquesta lentitud desanima els administrats, i sobretot les persones més vulnerables, que ja tenen una edat i que els dies compten. Fa uns dies parlava de les residències i de la necessitat de fer-ne un seguiment i control del seu funcionament. Avui es fa palès que l'administració és massa flexible en detriment del benestar dels usuaris de les residències, persones dependents que no poden ser ateses pels seus familiars, a casa, i són allotjats en unes condicions, no sempre òptimes, com es pot desprendre de la informació. Voldria pensar que la decisió del govern català és prou meditada i no es tracta simplement d'anar donant llargues en detriment de les persones, beneficiant només els interessos de les empreses concessionàries, que potser han vetllat més pel rendiment del negoci que no pas pel benestar dels seus usuaris. Llegia, fa pocs dies, que des del govern municipal s'ha fet la petició a la Generalitat per poder disposar de places sociosanitàries a la nostra vila. Una petició que vaig suggerir fa temps i que va semblar que demanava peres a l'om. Arenys compta amb un nombre important de places de residència geriàtrica, però qui necessita un tractament sociosanitari s'ha de desplaçar a fora, amb l'agreujant que la residència de referència ha tingut més d'una denúncia per les condicions i tracte rebuts pels seus usuaris. És per això la mateixa insistència a fer un seguiment acurat del funcionament de les residències, amb usuaris que sovint són incapaços de valorar el tracte rebut, per les seves limitacions de salut i coneixement. La nostra societat ha de vetllar pel tracte a les persones grans i hem de fer els possibles perquè l'administració sigui responsable de tot el que passa portes endins. I tot això no pot eternitzar-se. Les persones grans no els queda molt temps i les solucions han d'arribar de pressa per no fer tard.175visites -
xfebrer
Encara, els peatgesEncara, els peatges
L'article d'Andrei Boar, al diari ARA, sobre qui paga les carreteres, em dona peu a tornar a parlar en el meu blog dels peatges a les autopistes del nostre país. D'entrada cal tenir clar que el manteniment de les carreteres té un cost important que assumeix l'Estat o la Generalitat, i que ens repercuteix d'alguna manera. Si no hi ha peatges, no hi ha ingressos i, per tant, tota la despesa va a càrrec dels contribuents, que som tots, tant si circulem amb el nostre vehicle com no. Soc conscient que hi ha molts serveis públics que són gratuïts i que el seu finançament també el paguem tots. Això és important tenir-ho present perquè és un argument que posen els defensors de la gratuïtat de les autopistes. Hi ha, però un element a tenir en compte i crec que és prou entenedor. Per les autopistes hi circulen contribuents espanyols o catalans, però també d'altres països europeus i d'arreu. Aquests últims no contribueixen de cap manera en el manteniment de les autopistes, però se'n beneficien. Sempre he defensat que les autopistes, que s'han de mantenir i s'ha de fer molt ben fet per evitar accidents, les han de sufragar, si no totalment sí en part, les persones que les utilitzen. Segurament els peatges, tal com funcionaven quan estaven en mans de les empreses privades concessionàries, no és la millor solució en aquests moments, però tenim exemples a Europa que podríem agafar com a exemple i aplicar-los. La tarifa plana és al meu entendre la millor solució, ja que es tracta d'un cost baix, assumible per tothom que té un vehicle per desplaçar-se, i l'Estat o la Generalitat rep una quantitat a compte, per part de persones d'altres països que es desplacen al nostre país o simplement hi són de passada. Van passant els anys i ningú vol prendre la solució definitiva. Entretant les autopistes es van deteriorant i s'han d'anar mantenint. Aquests dubtes són sinònim d'incapacitat per governar un país. Prendre decisions provoquen enemistats, però l'alternativa és quedar-se a casa i no pretendre governar un país. Hi ha coses molt complicades per resoldre, però aquesta no la veig gens difícil. Es tracta només de decidir-se d'una vegada i deixar de fer el préssec.152visites -
xfebrer
RacismeRacisme
He llegit a la premsa que l'aficionat de l'Espanyol que va insultar al jugador de l'Athlètic de Bilbao, Iñaki Williams, l'any 2020, ha acceptat la condemna d'un any de presó, que entenc que no haurà de complir, més enllà que no hi reincidís. Em sembla molt bé que els insults racistes que pateixen els jugadors de futbol per raó del color de la pell, siguin penalitzats. Només d'aquesta manera algunes persones entenen que no es pot anar pel món insultant. Em preocupa, però, que no sempre acaba de la mateixa manera i encara menys en persones que tenen una responsabilitat més gran davant la societat. Els nostres polítics, per exemple, pel fet de ser on són tenen més responsabilitat a l'hora d'actuar i parlar que qualsevol altre de nosaltres que passem més desapercebuts. El delicte és el mateix, però la repercussió és totalment diferent. Hi ha persones, que pel lloc que ocupen, són un mirall per a moltes altres i això s'ha de tenir en compte a l'hora de jutjar els seus actes. En discursos al Parlament o el Congrés de Diputats, o en rodes de premsa escoltes afirmacions que són greus i totalment racistes i no passa res. Ens hi hem acostumat i és com si sentíssim ploure. I això és el que no es pot acceptar. Qui ostenta un càrrec representatiu ha de ser molt curós en les seves manifestacions i la Justícia ha d'actuar d'ofici, sense necessitat que les persones injuriades hagin de fer cap denúncia. Vivim un temps que es permeten massa coses. Sembla que si no hi ha un desastre no cal dir res i d'aquesta manera ens anem habituant a sentir frases injurioses. Cada vegada hi ha més xenòfobs a casa nostra i això caldria solucionar-ho de soca arrel. El problema és que el món de la Justícia està prou embolicat, amb uns jutges que estan més per fer política i interpretar subjectivament les lleis que no pas en fer-les complir, agradin o no. És bo que als camps de futbol els aficionats es comportin i estiguin més pendents del seu propi equip, perquè millori, que no pas en molestar l'adversari. Cal, però que el bon comportament i l'educació i el respecte imperi a tot arreu, i encara més a les institucions que ens hem creat per governar-nos.150visites -
xfebrer
Hem fet el cim!Hem fet el cim!
Com cada any, i ja en fa 18, hem pujat al cim del Montalt per renovar l’estelada a les vigílies de l’Onze de setembre. Bé, dic renovar l’estelada, però de fet cada any la pugem i la tornem a baixar. Hi ha persones que no veuen bé això de la bandera independentista i se n’encarreguen de fer-la desaparèixer. És allò dels símbols que en parlava ahir. Fet i fet han estat unes sis hores entre caminar i les pauses oportunes per recuperar forces, una d’elles per esmorzar gràcies als nostres amics d’Arenys de Munt. Segur que no entrarem al rècord Guinness, ja que el trajecte es pot fer molt més de pressa, però la qüestió és pujar-hi, al ritme dels més lents, fent-la petar ja sigui de fets que ens envolten, també d'alguna xafarderia, i planificant el futur ara que comença el nou curs i tot està per fer. Tot i que aquest estiu hem fet algunes caminades la veritat és que, a casa, la pujada al Montalt ens ha deixat una mica esgotats. Haurem de planificar uns entrenaments setmanals per no emmandrir-nos i poder tenir les cames a punt sempre que convingui. La matinal ha estat plaent, amb bona companyia i coneixent persones que potser ens trobem al carrer, però ni tan sols ens coneixem ni sabem res els uns dels altres. L'excusa de pujar-hi l'estelada també serveix per això i cal aprofitar-ho. Si practiquéssim més la conversa amb persones diferents de les que coincidim diàriament, segurament que aprendríem moltes coses i entre tots aconseguiríem una societat més oberta i sincera. Em direu que el fet de plantar-hi l'estelada condiciona la participació de molta gent, o el simple fet que al darrere hi hagi un partit polític, encara més. En tot cas no he vist que ens demanessin cap carnet ni vetessin la participació de ningú. Estic convençut que no tots els que hi hem pujat pensem de la mateixa manera, encara que segur que ens uneix l'estimació a la muntanya i l'excursionisme. Aquesta pot ser l'única trava per aquells que no estimen la terra o prefereixen trepitjar l'asfalt.148visites -
xfebrer
La manipulació de la premsaLa manipulació de la premsa
Ens queixem de les xarxes socials perquè estan plenes de falsedats i es manipula la gent. Es menteix i s'actua sota l'anonimat, provocant opinió enganyosa. És cert que s'ha d'estar molt alerta per no empassar-te tot allò que veus i llegeixes, i és lògic que més d'un s'ho cregui. Contrastar les informacions no és fàcil i molta gent ni s'ho planteja. Però més greu és la manipulació de la premsa formada per professionals de la informació i la notícia. Potser abans hi havia el perill de la intencionalitat o les dificultats d'accedir al fons de tot allò que passa més enllà. Avui, però podem titllar de manipuladors, mentiders i corruptes moltes de les persones que escriuen als diaris. Uns diaris que només tenen raó de ser per desacreditar els que no agraden i amagar les vergonyes dels que aporten diners i prebendes. Es fa difícil catalogar les diferents empreses periodístiques. No sempre la manera d'obrar és del tot descarada. N'hi ha que no se n'amaguen i els podem titllar de falsos i manipuladors sense por d'equivocar-nos. D'altres ho dissimulen millor i ens poden arribar a enganyar sense que en siguem conscients. Davant d'aquesta situació no és estrany que l'opinió pública sigui cada vegada més dirigida per unes forces que no tenen necessitat de presentar-se a les eleccions fent promeses i engrescant a la gent. Ells són sempre al darrere i tenen prou força i mitjans per fer arribar el missatge que els interessa, fent-lo passar per verídic quan és una mentida flagrant. I el problema concloent és que no passa res. Havíem sentit a parlar del codi deontològic, però això ara és aigua passada. Ningú el té en compte i el fet de saltar-s'ho no comporta ni penes ni escarment. És per això que hem hagut a aprendre a desconfiar de tothom. Escoltar, reflexionar i actuar segons el nostre sentit comú. No és estrany, doncs, que a Espanya arribi la informació totalment desvirtuada i interessada i que l'opinió que es crea sigui totalment errònia. Ho tenim magra si volem que la gent tingui a mà tota la informació neta i lliure d'enganys. Sempre havia dit que els periodistes no tenien l'obligació de ser objectius, però sí de ser honestos, i això cada vegada ho hem de posar més en dubte.147visites -
xfebrer
Vota per molestarVota per molestar
Tenim la sensació que els partits polítics de l'oposició voten en contra les propostes del govern de torn simplement per molestar i posar pals a la roda. Això és la impressió que es té des de la posició del govern o quan ho mires des de fora sense entrar en detall. Seria bo, però que a l'hora de jutjar els vots contraris examinéssim bé si les propostes presentades estan ben pensades, a qui beneficien i, sobretot, si el resultat de la seva aplicació té un abast majoritari i satisfactori per a la societat. Ho dic perquè en els darrers temps hem presenciat situacions esperpèntiques, algunes d'elles motivades per la mala redacció de noves lleis o modificacions de les existents. Sembla com si hi hagués un nivell baix dels legisladors a l'hora de redactar les lleis i es deixessin detalls importants que després s'ha de córrer a modificar. Aquests dies és notícia la proposta de reducció de la jornada laboral a trenta-set hores i mitja a la setmana, i que ha caigut per manca de suport parlamentari. Sabem que el govern socialista necessita el suport d'un conjunt de partits polítics, per compensar el vot contrari sistemàtic de Vox i PP, però té a Junts com el cigró a la sabata que li fa mal a l'ull de poll. Junts ha votat en contra, argumentant que la mesura no beneficia les petites i mitjanes empreses, que a Catalunya conformen la base econòmica. És cert que cal treballar perquè els treballadors tinguin més temps lliure, però tampoc es pot oblidar què representa la reducció d'aquesta mitja hora diària de treball a les petites empreses. S'ha d'analitzar bé i trobar la manera que tothom en surti beneficiat. Trobo a faltar, en defensa dels treballadors, temes tan importants o més com són l'increment salarial i les condicions dels llocs de treball. Entenc que són temes més complexos que no pas retallar hores de treball, a l'hora de plantejar-ho, però ben segur que els treballadors agrairien que els sous augmentessin, i no hi hagués una pèrdua continuada del poder adquisitiu, i que els llocs de treball tinguessin unes condicions mínimes per exercir la seva feina. També que es tingués en compte la necessitat de la formació permanent i les possibilitats de millora i ascens dins de les empreses. Em fa l'efecte que sindicats i govern estan més de cara a la galeria que no pas de resoldre els veritables problemes del món laboral.141visites -
xfebrer
Armes blanques i sensació d'inseguretatArmes blanques i sensació d'inseguretat
Massa sovint llegim sobre apunyalaments a la via pública. Al nostre país, sortosament hi ha pocs trets en comparació amb altres, però l'arma blanca és molt present, i això vol dir que hi ha persones que es passegen pel carrer amb ganivets a la butxaca. Algunes vegades entenem que es tracta de baralles entre bandes antagòniques, però en altres ocasions són fruit de l'espontaneïtat. No sé què és pitjor. El pitjor de tot plegat és la sensació d'inseguretat que es respira, que exagera la realitat, però que és comprensible. No saps mai què et pot passar, sobretot si et mous amb transport públic o freqüentes espais de lleure molt massificats, amb excés de begudes i substàncies diverses. I això ho veiem a ciutats grans, però també ens hi trobem a casa, a poblacions relativament petites on semblaria que no hi ha de passar mai res. Davant dels fets hi ha qui demana més càmeres a la via pública o més policies passejant. Sabem que ambdues coses no resolen el problema de les agressions, però sí que ajuden a millorar la sensació de seguretat que no hauríem d'haver perdut mai. La nostra vila té un problema, que s'arrossega des de fa molts anys, de relació entre la policia local i els vilatans. S'ha reclamat moltes vegades poder veure els nostres policies passejar pels carrers i places. Ser propers a la ciutadania, vetllant per la seva seguretat, però també interessant-se per tot allò que els pugui passar. També als establiments, on caldria fer una ullada i parlar amb els seus propietaris i dependents. L'excusa sempre és la manca de personal, però al meu entendre hi ha una raó més important i és que no s'està per la feina. No es veu bé la policia de barri, la policia de proximitat, i només ens trobem els policies quan ens han de sancionar, o ni tan sols en aquests casos. Demanaria al govern municipal un canvi en la manera de gestionar la seguretat viària. Fer sortir la policia al carrer per estar al costat de la gent i fer-nos entendre que podem comptar amb ells a tota hora. De moment estem molt lluny d'aquest objectiu.139visites -
xfebrer
La unanimitat ho bloqueja totLa unanimitat ho bloqueja tot
Soc molt pessimista sobre el futur de la Unió Europea. He dit moltes vegades que l'entrada a Europa era per a molts de nosaltres un somni que es va fer realitat quan vàrem poder-nos treure de sobre la dictadura franquista. D'alguna manera ens va semblar que entràvem a la glòria i que es resoldrien tots els nostres mals, fruit de la repressió viscuda. Han passat els anys i cada vegada estem més desanimats amb el funcionament del nostre entorn europeu. Es va avançar en molts aspectes, però des de fa un temps ens trobem encallats i més aviat anem enrere. Tenim la sensació que som més febles i irrellevants. Hem viscut sota l'empara dels EUA i ens hem adormit. Ara que Trump ens gira l'esquena, ens ha enganxat amb els pixats al ventre. Més d'una vegada he parlat de la unanimitat imposada a la Unió Europea per decidir com avançar en tots els temes que es debaten, i he deixat clar que ho considerava un destorb a l'hora d'aprovar resolucions que ens permetin sortir de l'atzucac. La unanimitat ho bloqueja tot. Amb l'ampliació dels estats membres ens hem trobat amb diferents sensibilitats i això fa impossible que tothom estigui d'acord amb tot. Ens queixem de les majories absolutes i no parlem gaire de la unanimitat. Si les primeres posen traves al diàleg i l'enriquiment que suposa rebre inputs de diferents opinions, la unanimitat tampoc ajuda a l'hora de prendre decisions. Hi ha molt debat, això sí, però situat en un bucle infinit. La solució exigeix eliminar la clàusula de la unanimitat i buscar la majoria, amb totes les reserves i proporcions que es considerin adients. Mentre tot s'hagi d'acordar unànimement no avançarem i més enviat anirem fent passes enrere. Totes les altres potències mundials ens passaran la mà per la cara. Ens creiem molt demòcrates, però no aconseguim resoldre res. El debat sobre la cessió de poder dels estats a la Unió és molt interessant i necessari, però mentre no ens deslliurem d'aquesta condició no ens en sortirem. És per això que deia al començament que els meus sentiments són poc optimistes i em preocupa quin serà el nostre futur.135visites -
xfebrer
A vegades, calen condemnes severesA vegades, calen condemnes severes
Conduir ebri amb un cotxe sense assegurança i no havent passat la revisió de la ITV des de fa tres anys no és fet puntual, sinó que forma part de la manera de ser i obrar d'una persona i, per tant, davant del risc d'haver pogut provocar una desgràcia, la condemna ha de ser severa, si no volem que ara tothom faci el que li roti posant en perill la vida dels altres. Desconec els càrrecs que se l'imputaran a aquest jove de vint-i-dos anys, que conduïa pels voltants d'Alcarràs, però m'agradaria pensar que la pena serà prou severa per fer-lo reflexionar. Estic convençut que no és la primera vegada que actua d'una manera incorrecta. Potser de no tanta evidència com ara, en conduir contra direcció i alarmant els cotxes que ho feien correctament. Considero que hem perdut l'autoritat i tothom es veu en cor de prendre'ns el pèl. Una cosa és actuar al teu aire incomplint les normes que ens hem fixat per a una bona convivència, però l'altra és posar en risc els altres. Esdevenir un perill per a la salut i la vida de tots els altres. Si això no és motiu per una condemna exemplar, ja em direu què cal fer perquè tot el pes de la justícia caigui sobre un incívic i delinqüent? Deu ser la meva manera de pensar i estar educat que quan llegeixo notícies com aquesta em desespero. No puc entendre que hi hagi persones tan salvatges, si em permeteu l'expressió. Un mal dia el pot tenir tothom, i sempre hem d'acceptar la nostra responsabilitat i acatar-ne les conseqüències, però com deia al començament, aquest jove no estava fent un acte aïllat. No disposar d'assegurança o no haver fet la revisió del vehicle més de tres anys enrere, no són actes d'un dia, sinó que s'allarguen en el temps. En algun moment tenen la ment clara i són conscients que no es comporten com caldria. És per això que la pena ha de ser més severa. I amb vint-i-dos anys no estem parlant d'un adolescent. Ja ha tingut prou temps per adonar-se de què és la vida i de quines són les seves obligacions com a ciutadà. Si no ho ha après, caldrà fer-li aprendre d'alguna manera, encara que sigui a la força. Hi ha perdó possible, però després del penediment i la reparació dels mals. Estem massa acostumats a la reparació dels danys i poc a preveure'ls.130visites -
xfebrer
Ah, però encara es fa?Ah, però encara es fa?
Alguns ens preguntem si encara se celebra la manifestació de l'Onze de setembre. Tal com han anat les coses el més normal seria que ens quedéssim a casa i viure dels records, de quan, il·lusionats, sortíem a fer cadenes demanant el dret a l'autodeterminació o directament la independència. Ha plogut molt i la deriva independentista ha degenerat estrepitosament. No cal buscar culpables, perquè d'alguna manera tots en som responsables. Les mateixes entitats que lideraven les manifestacions de la Diada, també estan en hores baixes. L'ANC és una olla de grills, amb uns dirigents que estan tancant les portes als crítics per salvar-se i tirar endavant no sé quin projecte. Entenc que demà hi haurà una manifestació perquè toca, no pas perquè hi hagi gaires ganes de fer-la ni d'assistir-hi. Els actes institucionals ens recordaran que Catalunya i Espanya tenen un repte pendent i que encara no ha arribat l'hora de resoldre l'encaix del nostre país al conjunt de l'Estat. A qui no interessa? Tot fa pensar, doncs, que caldran noves generacions per tornar a insistir en les reclamacions de sempre, que han esdevingut permanents, encara que variades i amb diferents respostes i acceptació. La nostra generació s'ha cremat i els nostres líders polítics han fet aigües. No ho varen calcular bé? Es varen acollonir? Tenien la majoria del poble engrescada, però no ho varen saber conduir. No era fàcil. Potser precipitat. Només fa tres-cents anys que hi rumiem. Un nou Onze de setembre reivindicatiu, però amb els papers mullats. Ja no sabem on som. Quins pactes hi ha pendents?, quines transferències estan a caure?, on són els nostres drets?, què passa amb la nostra llengua als jutjats, però també al carrer? Demà serà un dia festiu a Catalunya, però no sabem ben bé què podrem celebrar. Potser simplement que no haurem d'anar a treballar, i tal dia farà un any. Bona Diada!129visites -
xfebrer
Tapar foratsTapar forats
Estic preocupat perquè al llarg dels anys a la meva vila el govern de torn es dedica únicament a tapar forats i quan surt un projecte estrella, que ens costa una picossada, s'encalla i eternitza fins al punt que quan s'aconsegueix ja hem perdut la il·lusió. Avui llegia la notícia al diari ARA sobre els projectes que la Diputació ha subvencionat a diferents polígons industrials de la província. No m'ha vingut de nou que Arenys de Mar no hi figurés, perquè està en la línia del que ens acostuma a passar, i això que hi ha prou coses a resoldre i millorar als nostres polígons industrials. Parlo amb plural, però potser no ho hauria de fer. Recordo que fa molts i molts anys un regidor, que malauradament ens va deixar, tenia la dèria de revolucionar el nostre polígon industrial per fer-lo atractiu i que les empreses vinguessin a construir-hi la seva nau, donant feina als vilatans i millorant l'economia vilatana que ja anava de baixa. Res ha canviat i les empreses no han picat. El Consistori va modificar el reglament d'ús del polígon industrial per fer-lo més atractiu, i han passat uns quants mesos i no s'ha mogut ni una fulla. Les condicions del polígon no han canviat. Els accessos a la via més important de trànsit són limitats, i la manca d'iniciatives es manté, i així ens va. Em preocupa aquesta desmotivació política, i per això s'entén que el govern municipal actual rebutgés la idea d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), considerant-lo innecessari. I així ens va. Si no hi ha idees el resultat final és el que comentava al començament: només es tapen forats i resolen els problemes que apareixen, sense visió de futur, amb molts temes a resoldre que arrosseguem de fa molts anys, com són el clavegueram, la canalització del Rial del Bareu o la mobilitat per la Riera i l'alternativa necessària per descongestionar-la. Tant de bo arribi el dia que algú clavi un cop de puny a la taula i decideixi canviar aquesta dinàmica paralitzadora. Si no és així anirem vivint dels records, molt alegrament, però sense avançar en res.126visites -
xfebrer
Les coses mal fetesLes coses mal fetes
Arran de les notícies dels accidents ocorreguts a la sortida de l'autovia del Maresme, al límit del terme municipal de la nostra vila, he intentat sense èxit trobar els escrits que vàrem presentar al síndic de greuges per sol·licitar que intervingués en insistir a la Generalitat que havien de millorar el nus de l'encreuament de carreteres en aquesta sortida de l'autovia, pensant sobretot en les persones que es mouen entre les dues poblacions veïnes. Fa molts anys, i el problema continua. Les coses, quan es fan malament, costa molt que s'arreglin. Des del despatx no s'aprecien els problemes reals i això és un problema. Caldria que els encarregats de dissenyar els projectes analitzessin totes les casuístiques i es presentessin als llocs per evitar decisions que perjudiquen els usuaris. Aquests dies ens comenten que hi ha hagut més d'un accident de cotxes i estic segur que la culpa és dels conductors que no han respectat els senyals de trànsit. Tot i això, si l'encreuament estigués ben fet, s'evitarien molts dels accidents. Sabem que el projecte de millora està en algun despatx de la Generalitat. El que no sabem és la prioritat ni la previsió dels terminis per executar-la. Temo que la cosa vagi per llarg i, per tant, continuarà havent-hi més accidents i els vianants hauran de fer la gran volta si volen arribar al municipi veí. Aquesta és una prova més de la lentitud amb què actua l'administració pública i fa entenedor el rebuig d'una part important de la població que acaba caient sota el paraigua del populisme que practica l'extrema dreta, i així ens va. La mobilitat al Maresme està en estudi, però s'avança a pas de tortuga. Els responsables de tirar endavant els projectes no ho pateixen personalment i això fa que s'eternitzi. Vivim, doncs, de projectes i promeses que no arribem a veure, i és per això que perdem la il·lusió i la confiança amb els nostres polítics. No s'estranyin, doncs, que la deriva populista vagi agafant més embranzida. No anem bé!124visites -
xfebrer
Deixar de fer el ridículDeixar de fer el ridícul
Si es confirma la retirada de RTVE d'Eurovisió potser serà la manera de deixar de fer el ridícul any rere any. Haig de confessar que no segueixo el festival des de fa molts i molts anys, i simplement llegeixo la notícia que apareix l'endemà, amb la posició final del representant espanyol, o la representant. Si no tinc mala memòria, en dues ocasions Espanya es va endur el primer premi, i varen ser dos anys seguits a la dècada dels seixanta del segle passat. Fa més de cinquanta anys! He llegit la notícia que el president de la televisió espanyola planteja la retirada si no s'exclou Israel. Una mesura de força contra la presència d'un país on el seu exèrcit està cometent un genocidi que podem veure en directe per televisió. És curiós que els moviments contraris a Israel es manifestin en espais i activitats esportives i culturals i no hi hagi una pressió més enèrgica en l'àmbit econòmic i polític. És cert que el president espanyol s'ha manifestat en contra de l'acció israeliana, però no acabo de veure en què es tradueix. Potser és que la cosa va lenta i s'anirà concretant amb el temps. I és molt trist que sigui el genocidi a Gaza un altre element de discòrdia entre els dos grans partits polítics espanyols, amb l'intent del PP de desgastar el govern i aconseguir la convocatòria d'eleccions, amb l'esperança que tot canviï i puguin accedir a la Moncloa. Amb Vox o sense? Aquest cap de setmana Vox ha celebrat un acte que els ha d'afavorir l'augment de simpatitzants i futurs votants, en detriment del PP, però també de la majoria d'espanyols. Com ja està passant a molts països europeus, l'extrema dreta està guanyant terreny a la dreta moderada, encara que a Espanya de moderada no en té res. Per tot plegat, ens toca viure els darrers temps d'una esquerra poruga que encara governa, però que té els dies comptats si la cosa no fa un gir de cent vuitanta graus, que no sembla que hagi de passar. A veure, de moment, què decideix el consell d'administració de la televisió pública espanyola, i si això pot ajudar que des d'altres àmbits s'ampliï la pressió a l'estat d'Israel.122visites -
xfebrer
Què més hem de fer?Què més hem de fer?
Cada dia llegeixes comentaris i notícies d'actes en contra del genocidi d'Israel a Gaza. Ho llegeixes emprenyat perquè saps que no hi ha manera d'aturar-ho. Ho hem dit molt clar i arreu, però l'exèrcit israelià continua matant víctimes civils amb total impunitat. Què més hem de fer? Demà sortirà de Barcelona l'anomenada "flotilla" per dirigir-se a Gaza. Sabem d'entrada que no servirà de res. Com tampoc serveixen tots els bastons a les rodes que es col·loquen a Trump, però que no aconsegueixen aturar la repressió que s'ha proposat tirar endavant des del primer dia. Aquest sentiment d'impotència, encara que no vulguis, va minant la teva consciència fins al punt que et sents trist i no saps per què. Personalment, no tens res per queixar-te, però la situació del món, en aquests moments Gaza i Ucraïna en són els protagonistes, encara que no siguin els únics llocs on la injustícia és present, fa que el teu estat d'ànim sigui negatiu. Llegia un article que ens parlava de la sensació de final de legislatura a Espanya, després d'un estiu farcit de polèmiques, no només pels incendis. I pot ser sí que s'acabaran convocant eleccions anticipades, però aquesta no és la qüestió que més ens preocupa, tot i que les conseqüències d'una victòria del PP i Vox al país poden ser claus per al nostre futur i els nostres drets. El problema principal en aquests moments és la malaltia que pateix el sistema democràtic a Occident, i les poques perspectives de sortir-ne airosos a mitjà termini. Caldria reflexionar molt bé què podem fer per salvar el món, i això ho podem aconseguir començant per casa nostra. Si som capaços de transmetre la necessitat de recuperar els valors que com a societat hem anat perdent. Les petites coses que fan un tot i que ara ens han deixat a l'estacada. La feina de cada dia al nostre entorn té la seva importància. Ens ho hem de proposar, malgrat que sigui clar que els aires que ens arriben no són els més propicis per iniciar cap aventura. Ens hi hem de fer i ho superarem!114visites
+ vist últim any
Previous
Següent
-
2.279 visites
-
2.271 visites
-
2.223 visites
-
2.221 visites
-
2.218 visites
-
2.213 visites
-
2.213 visites
-
2.189 visites
-
2.164 visites
-
2.122 visites
-
2.102 visites
-
2.098 visites
-
2.049 visites
-
2.012 visites
-
1.853 visites
-
1.557 visites
-
1.553 visites
-
1.481 visites
+ vist
Previous
Següent
-
5.346.915 visites
-
543.603 visites
-
396.422 visites
-
390.726 visites
-
307.869 visites
-
265.387 visites
-
186.280 visites
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
Merci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu.
112.039 visites -
94.081 visites
-
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc.
Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a.
Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim.
Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa.
La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten.
La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents.
Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea.
La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada.
Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant.
Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila.
En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà.
Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important.
Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir)
També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots.
Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret.
En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial.
Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat.
Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual...
Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església.
Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES!
-Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius-
90.588 visites -
admin
La llista de correu d'areny@utesLa llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'arenyautes és una de les llistes més veteranes de la Internet catalana. Es va crear l'any 1997 i des d'aleshores ha mantingut una activitat continuada. Agrupa més de 400 correus electrònics i s'hi debat i tracten tota mena de temes arenyencs.
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí).
No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi la vostra alta.
que són les llistes de correu?
Les llistes de correu són un ús especial del correu electrònic que permet la distribució massiva d'informació entre múltiples usuaris de Internet simultàniament. En una llista de correu s'envia un correu electrònic a l'adreça de la llista (exemple: llista@correu.org) i li arriba massivament a totes les persones inscrites a la llista, depenent de com estigui configurada la llista de correu els receptors podran o no tenir la possibilitat d'enviar correus o respondre'ls. Moltes organitzacions utilitzen cada vegada més aquesta eina per mantenir serveis d'informació amb notícies, publicitat i altres informacions d'interès sobre una temàtica concreta. Per no caure en pràctiques d'spam, els correus s'envien prèvia inscripció del destinatari i donant l'oportunitat de cancelar-la sempre que vulgui. Les llistes de correu electrònic acostumen a funcionar de forma automàtica mitjançant l'ús d'un gestor de llistes de correu i una adreça de correu electrònic que és l'única destinatària del missatges de correu electrònic (l'adreça de correu de la llista).
85.414 visites -
80.437 visites
-
50.845 visites
-
50.301 visites
-
50.286 visites
-
admin
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.catAjuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
L'espai arenyautes.cat ha estat creat amb la voluntat d'oferir un conjunt d'eines que ajudin a la publicació de continguts en l'àmbit arenyenc i d'una manera molt especial afavorir la relació entre totes les persones que utilitzen i treballen amb Internet. Arenys.org només demana que se sigui respectuós amb la resta de la comunitat i el seu ideari. Aquest espai i tota l'activitat que s'hi genera reflexa el dinamisme de la comunitat digital arenyenca.
Amb aquesta ajuda, organitzada amb preguntes i respostes, volem fer més fàcil la descoberta de les possibilitats que us ofereix arenyautes.cat:Per on començo:Qui són els areny@utes:Com puc fer-me areny@uta?Que més puc fer?Que és un bloc?Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?Que són els grups?Que és arenys.org?... som-hi?
Per on començo?
Una primera manera de començar es fent una volta per tot l'espai i conèixer les diferents seccions que hi ha. D'aquesta manera, quan ja tinguis un compte d'usuari identificaràs millor les possibilitats que t'ofereix el sistema amb els continguts que pots crear.
Qui són els areny@utes?
La paraula 'areny@uta' és un joc entre les paraules arenyenc i internauta. D'aquesta manera definim als membres de la comunitat digital arenyenca. Amb el nom d'areny@utes també es coneix una lista de correu que funciona des de l'any 1997 i on hi ha molts arenyencs i arenyenques que tracten tota mena de temes, preferentment de l'actualitat local.
Com puc fer-me areny@uta?
Per tenir un compte d'accés a aquest sistema cal que et donis d'alta (aquí). Només et demanarem unes dades mínimes i immediatament rebràs a la teva bústia electrònica un nom d'usuari i un mot de pas. A partir d'aleshores ja pots utilitzar totes les eines que t'ofereix el sistema.
La llista de correu d'arenyautes
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí). No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi l'alta. Hi ha força activitat amb una gran varietat de temes de debat.
Que més puc fer?
No t'atabalis! Un cop t'autentiquis, amb les dades d'accés que hauràs rebut, t'apareix un menú lateral amb les opcions que pots utilitzar. No cal que les descobreixis totes de cop. El primer que pots omplir és la teva fitxa personal, amb les dadesque et sembli oportú. Si poses la teva data de naixement, el dia del teu aniversari ho sabrà tota la comunitat (i possiblement rebràs més d'una felicitació).
Després tens altres possibilitats; un bloc personal, galeries d'imatges, publicar anuncis d'ofertes i demanes... I més endavant, començar a fer relacions amb la resta de la comunitat; identificant els teus amics i participant o posant en marxa grups de treball (però a tot això ja hi arribaràs; mica en mica..)
Que és un bloc?
Segons la Viquipèdia, l'enciclopèdia en línia que fem entre tots els internautes, un bloc és un espai personal d'escriptura a Internet. Hi ha qui l'ha definit com un diari personal en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament. És un sistema automatizat que mitjançant un senzill formulari i cap complicació tècnica és publiquen textos propis al web.
Un bloc (weblog, en anglès) està dissenyat per a que, com a un diari, cada apunt (post) tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (weblogger) i les que llegeixen poden seguir i recomposar el fil argumental de tot el que s'ha publicat i editat. Els qui escriuen i mantenen un bloc se'ls anomena blocaires (weblogers o bloggers, en anglès).
Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?
És molt senzill. Primer has de preparar la imatge que vols publicar. Et recomanem que no superi els 500 punts d'amplada. Si ja la tens preparada només ha de buscar al menu de publicació lateral la paraula 'imatge'. T'apareixerà un menú i al camp 'incloure imatge' un botó et permetrà navegar per la teva màquina per escollir la imatge que vol publicar. Hauràs de triar a quina galeria vols publicar-la (fotodenúncia, fotoinsolita...). I també pots afegir un comentari que reforci la imatge o que expliqui el que si veu. Per acabar la feina has de clicar l'opció 'previsualitzar' i si tot és correcte tornar a clicar l'opció 'trametre'. Aquest segon pas és imprescindible per acabar el procés.
Que són els grups?
Són espais que pot posar en marxa qualsevol areny@uta per relacionar-se amb altres membres de la comunitat. Qui promou un grup pot decidir si el vol fer oberts, respecte els continguts o la subscripció de nous membres, o regulats sigui pel que fa a qui s'hi pot donar d'alta o sobre la visibilitat del que si publica.
Els grups permeten publicar i ordenar documents adjunts i imatges i generar debats en format de fòrum. També hi ha sistemes d'avisos entre els seus membres. Creiem que són una magnífica eina per promoure el treball en grup d'entitats i associacions però també per coordinar-se i intercanviar informació entre colles d'amics i amigues o altres usos lúdics.
Que és arenys.org?
arenys.org és una comunitat digital oberta i plural que aplega a tots aquells internautes que tenen o volen tenir alguna vinculació amb els municipis de la Riera d'Arenys i els espais que l'envolten. El projecte té el seu origen a la Web d'Arenys que va néixer a la xarxa el 19 d'abril de 1996. D'aquesta primera època en va sorgir el terme areny@uta que s'han fet seu molts dels internautes habituals que s'identifiquen amb aquesta comunitat digital.
L'objectiu principal d'arenys.org és promoure i facilitar l'accés a tots els ciutadans a la Societat del Coneixement, fent especial atenció als veïns d'Arenys de Mar i Arenys de Munt. A través de d'aquest espai web es facilita i dóna espai a les entitats locals perquè tinguin presència a Internet. Es treballa directament amb aquests col·lectius i se'ls dona les eines per publicar i la formació necessàries. Aquests acords de col·laboració s'adapten, segons cada cas, i van des de l'esponsorització de projectes, amb aportació econòmica inclosa, fins al desenvolupament d'accions concretes per activitats socials d'entitats o empreses. Qualsevol idea o proposta es ben rebuda!
45.780 visites -
admin
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utesCodi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Areny@utes és un espai obert i plural que aplega totes aquelles persones, entitats, clubs esportius i associacions que tenen una vinculació amb els municipis d’Arenys de Mar i Arenys de Munt. L'objectiu principal d'aquest espai és promoure i facilitar l'accés a la Societat del Coneixement, així com afavorir la informació i la participació ciutadana a través de la xarxa.
Les pàgines d'areny@utes han de contenir un llenguatge i/o imatges respectuoses que defugin expressions irrespectuoses, com per exemple, de masclisme, racisme, militarisme, pornografia, la manca de respecte per defectes físics, patiments i malalties, l'insult, apologia de terrorisme o que atemptin contra els drets humans. No poden, tampoc, incomplir cap llei vigent.
Areny@utes ha de respectar un estil obert, tolerant i dialogant tot defugint d'actituds prepotents i de menyspreu envers altres membres de l'espai. S'evitarà parlar malament d'algú amb l'objectiu de fer mal al seu nom i/o reputació, o les crítiques sense fonament. No s'utilitzarà la violència verbal entre persones, ni entitats, ni tampoc es durà cap assetjament sexual ni moral contra la llibertat, l'autoestima i l'autonomia dels altres.
Tanmateix no es pot permetre la difusió de virus i/o programari nociu que pugui provocar desperfectes en altres sistemes informàtics. Així mateix s'entén que la informació, elements i/o continguts publicats són creacions originals de qui les publica, tret que aquest expressi que una part o tot és de titularitat aliena; en aquest cas es recomana anomenar la font de l'autor i, si es dóna el cas, el de la pròpia pàgina web, respectant en tot moment els drets de propietat intel·lectual i industrial, patents, marques o copyright.
Tots els continguts que es publiquen a l'espai Areny@utes, en cas que l'autor no expressi el contari, queden sota llicència Creative Commons (Reconeixement-CompartirIgual 2.5)
Aquestes eines de participació no estan pensades com a espais de difusió o transmissió d'informació, elements o continguts que representi publicitat comercial intrusiva.
El mot de pas és l'eina per a realitzar qualsevol modificació. Els areny@utes han d'evitar en aquest sentit fer ressò a altres del propi mot de pas. Així com s'ha de tenir cura de tancar la finestra del navegador sempre que es finalitzi l'edició dels continguts propis si es comparteix l'ordinador amb altres persones o s'utilitza en llocs públics com biblioteques o cibercafès. No pot ser acceptat que certes persones suplantin a altres usuaris utilitzant les seves claus d'accés i personalitats.
Arenys.Org, entitat promotora de l'espai areny@utes, es reserva el dret a denegar o retirar l'accés a l'aplicatiu sense necessitat d'avís previ a tots aquells qui incompleixin algun aspecte d'aquestes explicacions.
38.230 visites -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Porra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció).
Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1
Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va:
CiU – 5
PSOE/PSC- 3
ERC- 3
ICV - 3
Bloc Municipal (VIA)- 1
PP – 1
CUP – 1
Bé ja hi direu la vostra.
Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc.
www.arenyautes.cat/enricpera
37.619 visites
+ comentat
Previous
Següent
-
1.656 comentaris -
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc. Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a. Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim. Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa. La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten. La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents. Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea. La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada. Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant. Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila. En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà. Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important. Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir) També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots. Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret. En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial. Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat. Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual... Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església. Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES! -Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius- 40 comentaris -
33 comentaris
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu. 29 comentaris -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció). Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1 Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va: CiU – 5 PSOE/PSC- 3 ERC- 3 ICV - 3 Bloc Municipal (VIA)- 1 PP – 1 CUP – 1 Bé ja hi direu la vostra. Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc. www.arenyautes.cat/enricpera 29 comentaris -
29 comentaris
-
@oriolferran
Aquesta història és del tot públicaAquesta història és del tot pública
Amb això vull dir que ha estat publicada al grup 'Idees per millorar' però, malgrat que l'accés al grup es tancat (be, només cal fer la subscripció) hi ha continguts que són oberts a tothom. Quan s'utilitza aquesta possibilitat (privat/pulic) cal estar atent... o millor dit cal estar especialment atent quan es publica un document que es vol que sigui restringit i pot acabar essent públic per tothom. Una manera de comprovar com es veu el dcoument és desautenticant l'usuari (amb l'opció "surt" del menú de la dreta). Malgrat que el document sgui visible per tots els visitants només els subscrits al grup són els que poden fer algun comentari a aquest apunt (node). 26 comentaris -
23 comentaris
-
23 comentaris
-
22 comentaris
-
isabel
L a nostra RàdioL a nostra Ràdio
Inicio la meva aventura blocaire parlant de Ràdio Arenys, un fet que no deixa de ser curiós. Els que em coneixeu sabeu de la meva relació amb l'emissora i perquè no hi hagin malentesos o es vulgui fer d'aquest escrit un crit de revenja, vull deixar clar que tot i no compartir gens la visió dels actuals responsables, aquesta opinió no té res a veure amb ells ni amb la seva gestió. Vull parlar del paper dels qui tenen la potestat de controlar aquesta gestió, és a dir, els integrants del Consell d'Administració (el Patronat) perquè són ells, per bé i per mal, els últims responsables del que passa a la Ràdio. Llegeixo un article d'en Quim Doy La ràdio, una vegada més i en finalitzar penso que té raó quan diu: “No s'hi val amagar el cap sota l'ala”. De fet, és pràcticament l'única frase que comparteixo i la que em decideix a escriure. Crec que el camí que ja va emprendre la nostra Ràdio fa mesos és equivocat i perillós, fins i tot per la seva continuïtat i també penso que s'ha realitzat de la mà dels responsables polítics, no només de l'equip de govern, sinó també dels que formen part del Patronat, és a dir, tots. Les coses que s'han anat fent han estat possibles en moltes ocasions bé amb el suport d'ells (parlant de vots diríem a favor) bé amb el seu consentiment (abstenció). Si es parla de la programació i del pressupost aprovats el 18 de desembre passat cal recordar que es van tirar endavant com diu la mateixa Ràdio pels pèls i amb el vot en contra d'ICV i l'abstenció de la resta de grups. Insòlit, una cosa t'agrada o no t'agrada, estàs a favor o en contra, o bé supedites el teu recolzament que es tinguin en compte les teves propostes. Perquè al Patronat no es va a fer política sinó feina. Quines aportacions van fer aquells que es van abstenir? quina és la seva contraproposta? O en tot cas, i perquè de ben segur se m'escapa alguna cosa, quina és la raó de l'abstenció i, per tant, la manca d'opinió respecte el pressupost i programació de Ràdio Arenys. Sé que la majoria dels qui parlo llegeixen arenyautes i per tant m'agradaria conèixer de primera mà les seves impressions. No m'agradaria sentir a parlar una altra vegada del model de Ràdio que volem. A la legislatura anterior aquesta va ser una demanda dels partits polítics i per satisfer-la es van endegar mesos de debat i programes com “Reflexions a cau d'orella” en el que periodistes i experts en comunicació arenyencs i col·laboradors de tots els temps van dir la seva. El resultat va ser l'elaboració del Reglament de Règim Intern i la definició de la ràdio que es volia. A inicis d'aquesta legislatura el nou govern format per CiU i PP em demanava (en aquells moments era directora provisional de Ràdio Arenys) que elaborés 4 models de Ràdio per poder escollir, cosa que, evidentment, mai vaig arribar a fer. Ara a les portes d'una nova legislatura torno a veure que cal definir el model d'emissora que volem i m'ho torno a llegir esperant no haver-ho entès bé. No penseu que seria més important fer Ràdio que pensar Ràdio? Dir que l'emissora ha d'estar formada per professionals i col·laboradors a aquestes alçades és com dir que una truita de formatge porta ou i formatge. Dir que la gestió de l'equip de govern pel que fa a Ràdio Arenys ha estat trista i incomprensible, al meu entendre, és també una constatació. Sinó, com es pot justificar que no es recolzi un director quan presenta un pressupost o una programació i en canvi no es faci explícit aquest desacord amb ell a l'hora de fer la votació? Evidentment, la responsabilitat de qui governa és més alta, de fet en aquest i en molts casos caldria dir respecte a la gestió del govern municipal que “qui espera desespera”. Però un cop dit això, quin és el paper de la resta de grups? Estan contents amb el funcionament de l'emissora? Els agrada la programació? Confien en els seus responsables?. No cal oblidar que mentre passem el temps dubtant anem pagant un pressupost que aquest any és de 293.000 euros aproximadament (gairebé 49 milions de les antigues pessetes) dels quals 240.000 corresponen a despeses de personal. Algun polític s'anima a respondre, ara que és el moment de fer propostes? El Regidor de Comunicació vol dir la seva i trencar el silenci al que ens tenen acostumats? 19 comentaris -
19 comentaris
-
18 comentaris
-
17 comentaris
-
neusmasdeu
saps que fer per no aburrirte a casa?saps que fer per no aburrirte a casa?
hola soc la neus i tinc 12 anys hi hos volia comentar que a casa maboreixo molt i lunica distreccio que tinc es la ds i la tele apart de lordinador i el gos el gat iiii... el meu germa i aixo que maborreixo massa!!! i voldria que hem deixessiu un comentari dieme que feu per passar rato es que amb aquesta calor...........no hia qui ho aguanti si sabeu algu pedf combatre laburrimen diem-mho fins un altre superarenyautes!!!!!!!!! 16 comentaris -
maiolsanauja
Sense por!Sense por!
Fa segles que anem fent tomballons i no hem trobat un sistema millor que la democràcia com a organització política dels nostres propòsits. A ella hi confiem les nostres voluntats i decidim dirimir-hi els conflictes. Adoptem formes democràtiques quan competim lliurement per vots. Perquè són els vots els quals ens permetran que establim -amb o sense una majoria folgada- la tirallonga infinita d'accions que volem dur a terme. Governabilitat, governança i desenvolupament humà són les claus de volta per a entendre la col·lectivitat: aquest concert d'individus que intereccionen entre ells mentre transcorre un període (mandat o legislatura). Sota l'empara de la democràcia, acatem l'imperi de la llei; i per imperatiu legal, però, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I és en el transcurs que els càrrecs són electes que dissenyem una arquitectura legal en què hom pretén fer la vida més fàcil als seus semblants (veïns o compatriotes). Sovint, tanmateix, la democràcia connota una fragilitat irremeiable: està afeblida pels qui la volen diluïda, delmada als ulls de tothom perquè tothom vegi que ets l'únic i imprescindible garant per a reflotar-la. Desballestar-la, en efecte, és el pa de cada dia i l'anhel dels més febles. I és que hi ha qui no la vol forta ni és prou capaç per a deixar de posar pedaços en lloc de ser valent, aixecar-se del racó de pensar, i portar al cor de l'assemblea del poble (Ajuntament o Parlament) allò amb què no hi combrega en absolut. El dogmàtic no coneix la discrepància. En aquest sentit, la valentia inclou audàcia i aquesta es confon per la por a haver d'acceptar les teves pròpies limitacions, atès que no vols que tothom les vegi perquè no has superat que algú et busqui les puces constantment o que facis tanta pudor com perquè no t'estalviïs que res ni ningú cometi una intromissió en els teus paràmetres ideològics i furgui en el teu desgavell mental. La ignorància és molt atrevida i la inoperància, unes vacances pagades; d'anys i panys de cobrar sense suar suficientment. Les llibertats fonamentals ens faculten que participem del debat públic. Però no haurien de ser uns falsos drets adquirits quan els fem servir, malauradament, per a excusar-nos de les nostres responsabilitats democràtiques. 17 persones configuren el nou consistori arenyenc. Estava cantat que hi hauria un Govern en minoria. I ara, què? Això es pregunta tothom. Ara toca ser valent, assumir riscos i enfortir el projecte municipal. Qui no es mulli, serà un irresponsable. No es tracta d'anar de la maneta de la llista més votada; en aquest cas, CiU. Això no obstant, és Estanis Fors, el flamant Alcalde, qui ha de liderar una resposta contundent al fatídic context en què vivim. Ens agradi o no, els resultats són els que són. Deixem les Eleccions Municipals enrere: ja són història. Toca mirar endavant i escriure el futur present. Pesen en excés les consignes polítiques a dins dels partits polítics. Es presenten per allò de 'Vota'm, estúpid!' i després, un cop s'asseguren la representació (Regidor o Diputat), obliden l'origen del seu naixement (el poble) per a servir les seves estructures (la feina). I vist el panorama, el nou Govern ha d'acomboiar-se de perfils competents en la gestió municipal. No s'hi val a badar. Perquè si tots volem el millor per Arenys de Mar, per què no tots volen arraconar els egoismes dels partits polítics i la gelosia de pactar amb una etiqueta que el manual diu que t'és antagònica? I no em serveix l'excusa infantil d'al·legar que el partit A, que governa, no inclou tal i tal punt del meu programa electoral com a partit B que sóc (o crec ser?)... Senyors i senyores, que som tan sols vora 15.000 habitants i ens veiem obligats a entendre'ns! Menys melodrames i més determinació. Voler és poder. Qui no vol és perquè no pot. I pot, per tant, aquell que vol! El Bloc Municipal ha tirat la primera pedra. Perquè a l'avantsala de les desitjades llistes obertes i davant la infàmia del moment que ens ha tocat viure, que l'Oposició no ajudi al Govern, tot i que el segueixi fiscalitzant, no fa sinó verificar els criteris pels quals l'abstenció guanya les eleccions. La vocació de servei, la competència professional i la responsabilitat moral són, per descomptat, els elements per a combatre-la. Ànims, Àlex Acero. No estàs sol. Sense por! + El Punt | 'CiU i PP pacten i donen dues regidories a l'oposició' 15 comentaris -
15 comentaris
-
15 comentaris
