Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Xavier, sincerament, i sense voler donar-hi el to despectiu amb que s'ha utilitzat darrerament, sembla que visquis a Matrix. Més enllà dels discutibles arguments de l'alcalde censurat (m'he hagut de concentrar per entendre que volies dir amb això) no crec que en aquests moments el més important i de vital importància per redreçar les coses -i la vida municipal, en particular- sigui la revisió del ROM. D'entrada em surt allò de "amb la que està caient" -encara que no m'agrada gens la frase- però de manera reflexiva també si penso amb els nous marcs normatius i legals pels que estem mobilitzats. SI segur que el ROM es una peça clau per tota l'acció municipal i molt més, però... I, sincerament, m'autocensuro d'enganxar-me en altres aspectes i elements que cites en el teu apunt.
Estimada M. Teresa, per a mi la grandesa del misteri és el pur fet de que ho sigui, un misteri, que s'escapi a la nostra comprensió. Per a mi és pura Llum, em permet viure confiada en que hi ha Aquell o Allò que s'ocupa de mi sempre. Ho enten, un nadó, que la mare en té cura d'ell? doncs per a mi és el mateix. Déu m'estima, tot i les meves desesperances en moments donats, Ell segueix allà sempre. Fa molts anys, en una estada al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, vaig topar-me amb un llibre dels "grossos", centenars de fulls escrits per teòleg Hans Kung que tenien com a objectiu demostrar l'existència de Déu. Em sembla que es deia "Dios existe" o quelcom semblant. A la pàgina 30 vai dir-me: "Maria Rosa, si ja ho saps això de que ·Dios existe".." i vaig deixar el llibre al prestatge d'on l'havia agadat. El que deia al principi d'aquest comentari: la grandesa del misteri i el que representa en les nostres vided és justament això, que ho sigui, un misteri. Si vols, digues-l'hi fe. Una abraçada.
Ara no recordo si quan es va fer l'encàrrec del Pla d'Equipaments tu encara eres regidor o bé ja havies dimitit. En tot cas penso que va ser un bon estudi, el que ens va presentar la Diputació de Barcelona, i que podíem haver anat més enllà, però no n'hi havia ganes, no per part de l'oposició, que tampoc ho posaven fàcil, sinó per part del mateix equip de govern. No es tenia una visió de conjunt ni la idea que es tractava d'un pla a mitjà i llarg termini. Amb aquesta manera de pensar era impossible tirar endavant. Per això també dic en l'escrit, que no crec que l'actual govern sigui capaç de solucionar-ho. En part perquè conec uns quants regidors i regidores que ja ho eren llavors.
Quant a la compra de les Clarisses, em distancio de l'opinió de la Belén Quintero, perquè no tinc tan clar que sigui una mala compra, i probablement sigui la millor opció per a la casa de les lletres, però m'agradaria que vingués acompanyat per un compromís per resoldre la situació i funcionalitat del patrimoni municipal aremyenc.
Estic segur que tant tu com jo, estaríem disposats a col·laborar en aquest treball que és tan important per a Arenys.
De ben segur que alguna cosa no estem fent bé. No es tracta tant de buscar culpable, sinó de trobar la solució per tal que tots ens impliquem i interessem en els afers públics que ens pertoquen com a membres d'una societat més o menys organitzada. Qui tingui la solució que ens la faciliti.
El món és un despertar un dia al de matí, un passar el dia i un dormir-se de nou, tancant el temps del que ha passat i amanint-se a existir en un altre món, en un nou dia. Aquest món que ara estem és un món temporal, com tots els mons, separat de la veritable essència eterna i alhora vinculat a ella circumstancialment. Però no és l'únic món. Ens espera un altre en el que, tot i ser també temporal, discorredor de temps i dispensador de joia, podrem viure tan eternament com els nostres pensaments, sentiments i desitjos capaços d'eternitat. Aleshores ja no serà un món com aquest, separat de l'essència, sinó una realitat pura, més enllà de la matèria, situada en un temps veritable que haurem assolit i que ara mateix no tenim realitzat. Hem de descobrir-nos eterns i feliços per a existir eterna i feliçment. Si alguna cosa tenim en aquest món i és important és la possibilitat de fer-ho.
Benvolgut desconegut o desconeguda, no tinc cap problema amb compartir espai i temps amb persones d'altres cultures i religions. Casa meva no és prou gran per ser usada com a mesquita, però no mouria ni un dit per evitar que al costat de casa s'instal·lés una mesquita per donar servei a tota la comunitat musulmana que viu a la vila. Si tu tens aquest problema seria bo que hi pensessis una mica, no fos cas que hi hagués altres persones que no desitgessin tenir-te al costat.
Xavier, sincerament, i sense voler donar-hi el to despectiu amb que s'ha utilitzat darrerament, sembla que visquis a Matrix. Més enllà dels discutibles arguments de l'alcalde censurat (m'he hagut de concentrar per entendre que volies dir amb això) no crec que en aquests moments el més important i de vital importància per redreçar les coses -i la vida municipal, en particular- sigui la revisió del ROM. D'entrada em surt allò de "amb la que està caient" -encara que no m'agrada gens la frase- però de manera reflexiva també si penso amb els nous marcs normatius i legals pels que estem mobilitzats. SI segur que el ROM es una peça clau per tota l'acció municipal i molt més, però... I, sincerament, m'autocensuro d'enganxar-me en altres aspectes i elements que cites en el teu apunt.
Estimada M. Teresa, per a mi la grandesa del misteri és el pur fet de que ho sigui, un misteri, que s'escapi a la nostra comprensió. Per a mi és pura Llum, em permet viure confiada en que hi ha Aquell o Allò que s'ocupa de mi sempre. Ho enten, un nadó, que la mare en té cura d'ell? doncs per a mi és el mateix. Déu m'estima, tot i les meves desesperances en moments donats, Ell segueix allà sempre. Fa molts anys, en una estada al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, vaig topar-me amb un llibre dels "grossos", centenars de fulls escrits per teòleg Hans Kung que tenien com a objectiu demostrar l'existència de Déu. Em sembla que es deia "Dios existe" o quelcom semblant. A la pàgina 30 vai dir-me: "Maria Rosa, si ja ho saps això de que ·Dios existe".." i vaig deixar el llibre al prestatge d'on l'havia agadat. El que deia al principi d'aquest comentari: la grandesa del misteri i el que representa en les nostres vided és justament això, que ho sigui, un misteri. Si vols, digues-l'hi fe. Una abraçada.
Maria Rosa
Benvolgut Ferran,
Ara no recordo si quan es va fer l'encàrrec del Pla d'Equipaments tu encara eres regidor o bé ja havies dimitit. En tot cas penso que va ser un bon estudi, el que ens va presentar la Diputació de Barcelona, i que podíem haver anat més enllà, però no n'hi havia ganes, no per part de l'oposició, que tampoc ho posaven fàcil, sinó per part del mateix equip de govern. No es tenia una visió de conjunt ni la idea que es tractava d'un pla a mitjà i llarg termini. Amb aquesta manera de pensar era impossible tirar endavant. Per això també dic en l'escrit, que no crec que l'actual govern sigui capaç de solucionar-ho. En part perquè conec uns quants regidors i regidores que ja ho eren llavors.
Quant a la compra de les Clarisses, em distancio de l'opinió de la Belén Quintero, perquè no tinc tan clar que sigui una mala compra, i probablement sigui la millor opció per a la casa de les lletres, però m'agradaria que vingués acompanyat per un compromís per resoldre la situació i funcionalitat del patrimoni municipal aremyenc.
Estic segur que tant tu com jo, estaríem disposats a col·laborar en aquest treball que és tan important per a Arenys.
Cordialment,
Xavier
Quins problemes vas tenir en el mandat que vas ser regidor per resoldre el Pla d'Equipaments?
Jo sí que crec que ha estat una bona idea comprar les Clarisses. I no ha estat una improvització. I no estic d'acord amb la Belen Quintero
De ben segur que alguna cosa no estem fent bé. No es tracta tant de buscar culpable, sinó de trobar la solució per tal que tots ens impliquem i interessem en els afers públics que ens pertoquen com a membres d'una societat més o menys organitzada. Qui tingui la solució que ens la faciliti.
El món és un despertar un dia al de matí, un passar el dia i un dormir-se de nou, tancant el temps del que ha passat i amanint-se a existir en un altre món, en un nou dia. Aquest món que ara estem és un món temporal, com tots els mons, separat de la veritable essència eterna i alhora vinculat a ella circumstancialment. Però no és l'únic món. Ens espera un altre en el que, tot i ser també temporal, discorredor de temps i dispensador de joia, podrem viure tan eternament com els nostres pensaments, sentiments i desitjos capaços d'eternitat. Aleshores ja no serà un món com aquest, separat de l'essència, sinó una realitat pura, més enllà de la matèria, situada en un temps veritable que haurem assolit i que ara mateix no tenim realitzat. Hem de descobrir-nos eterns i feliços per a existir eterna i feliçment. Si alguna cosa tenim en aquest món i és important és la possibilitat de fer-ho.
Joaquim Carreguí Prior
https://youtu.be/hG09KBMCV3s
Aquest ha estat gravat, crec, per la mateixa zona
Benvolgut desconegut o desconeguda, no tinc cap problema amb compartir espai i temps amb persones d'altres cultures i religions. Casa meva no és prou gran per ser usada com a mesquita, però no mouria ni un dit per evitar que al costat de casa s'instal·lés una mesquita per donar servei a tota la comunitat musulmana que viu a la vila. Si tu tens aquest problema seria bo que hi pensessis una mica, no fos cas que hi hagués altres persones que no desitgessin tenir-te al costat.
Potser podries posar la mesquita a casa teva....
I reconec el meu pare Josep Montmany. Dret, el quart començant per l'esquerra.
#viscalamatafaluga
Quim Montmany
Pàgines