Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
No és un magall, és un colom, fet que fa que el falcó se't faci més gros... en relació. A més és una femella, aquestes són més grans que els mascles, ja que són les encarregades de defensar els pollets del niu. I les fotos, ... la veritat és que vaig tenir sort, una ocasió així la tens molt poques vegades a la vida, que un falcó se t'hi posi bé.
Teresa, gràcies! Estic buscant el teu correu privat però no m'en surto, et vull escriure! El meu és hola@lalia.info, m'agradaria parlar amb tu amb calma.
Eulàlia, molt d'acord amb tot el que dius en aquest article. Et vaig seguint. Jo també des de fa anys, sóc més gran que tu, he anat fent un petit caminet. Ja sé que l'edat biològica no té massa importància, però el temps és una dimensió que ens dóna l'oportunitat d'avançar. Veig que ets constant en la freqüència dels teus articles. Jo, quan puc.
S’agraeix la resposta, Oriol! Permeta’m una rèplica una mica extensa.
Algunes conclusions les apunto al comentari de cadascun dels partits. I en general es poden despendre del gràfic amb l’evolució del 1980-2012. Però per deixar-les escrites totes, afegiria que en els últims anys hi ha hagut una redistribució dins l’espai progressista i la tendència és que el PSC cedeixi terreny i la proporció d’electors de centre-esquerra que trien ERC o ICV (independents de forces estatals) és cada cop més elevada. I el procés sobiranista, la crisi econòmica i l’erosió dels partits que han tingut més responsabilitats de govern són realitats que provoquen majors dificultats al PSC que a ERC i ICV, motiu pel qual aquesta tendència no sembla que s’hagi de revertir.
En el cas de les municipals a Arenys, si ens fixem en l'espai progressista, ERC apareix de manera intermitent i no comença a tenir resultats notables fins el 1999, el PSUC (després ICV) aconsegueix un % superior al poble que a les catalanes i el PSC és la primera força de l'esquerra sempre, té un sostre més alt que a les catalanes i és l’única que disputa l’hegemonia a CiU.
Per si et pot interessar, la comparació entre eleccions municipals i supramunicipals del cicle electoral 2010-2011 la vaig fer aquí. El PSC, i sobretot ICV-EUiA, tenien més suport a les eleccions a l’Ajuntament que al Parlament català o les Corts espanyoles. Amb ERC resultava difícil treure conclusions. A més, CiU era més dèbil al municipi i el PP tenia un pes molt similar en els dos àmbits (municipal i supramunicipal). Amb els resultats de les catalanes del 2012, les conclusions per aquests partits segueixen sent vàlides excepte en el cas d’ERC, que ha tingut un creixement important. També hem vist que la CUP té el doble de vot a nivell de poble que a les eleccions catalanes.
Per la temàtica de l'entrada i amb les municipals a dos anys vista, no sé si quan parles de conclusions penses en el possible impacte a Arenys d'aquest canvi de correlació de forces dins l'espai del centre-esquerra i en el teu partit, Iniciativa. En qualsevol cas, m'hi atreveixo. Sembla clar que ERC i el ICV poden aspirar per primer cop a superar el PSC en unes municipals (encara que no es pot menystenir als socialistes, tradicionalment segona força, ni oblidar la importància dels caps de llista). Falta també saber què pesarà més, si la inèrcia de les catalanes (ERC treu entre el doble i el triple de vots que ICV) o la local (ICV duplica ERC). A no ser que hi hagués una entesa entre totes dues forces (a Arenys tinc la impressió que la relació entre militants és bona i, a més, els dos electorats són més complementaris que a altres zones de Catalunya), que seria segurament l’única llista capaç de disputar l’alcaldia a CiU. Podria ser una candidatura amb efecte multplicador pels dos socis però no és descartable que deixés el carril lliure a la CUP, que veuria simplificada la seva competència electoral a una única llista.
Podria elucubrar més, però al final el que compten són les urnes, sempre imprevisibles. I això sense oblidar la importància dels caps de llista quan es configura un nou Ajuntament. Si vols fer-me una nova observació, o volen intervenir altres persones, us llegiré amb interès.
Ens agrada molt l'escrit, però som els Nòmada trio no els Tangerine.
Salut i Música!
Quina sort i privilegi tenir orenetes a casa!! Sort i gaudiu-ne
No és un magall, és un colom, fet que fa que el falcó se't faci més gros... en relació. A més és una femella, aquestes són més grans que els mascles, ja que són les encarregades de defensar els pollets del niu. I les fotos, ... la veritat és que vaig tenir sort, una ocasió així la tens molt poques vegades a la vida, que un falcó se t'hi posi bé.
BENVINGUDES orenetes!! ja tenim l'estiu aquí... si, oi??
Està cruspint-se un magall?
Bones fotos!
Molt bò!!!!!
Teresa, gràcies! Estic buscant el teu correu privat però no m'en surto, et vull escriure! El meu és hola@lalia.info, m'agradaria parlar amb tu amb calma.
Eulàlia, molt d'acord amb tot el que dius en aquest article. Et vaig seguint. Jo també des de fa anys, sóc més gran que tu, he anat fent un petit caminet. Ja sé que l'edat biològica no té massa importància, però el temps és una dimensió que ens dóna l'oportunitat d'avançar. Veig que ets constant en la freqüència dels teus articles. Jo, quan puc.
Doncs, mira, per acabar-ho d'arreglar...
http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20130520/54374252542/arenys-de-mar-maresme-droga-camisetas-balcon.html
S’agraeix la resposta, Oriol! Permeta’m una rèplica una mica extensa.
Algunes conclusions les apunto al comentari de cadascun dels partits. I en general es poden despendre del gràfic amb l’evolució del 1980-2012. Però per deixar-les escrites totes, afegiria que en els últims anys hi ha hagut una redistribució dins l’espai progressista i la tendència és que el PSC cedeixi terreny i la proporció d’electors de centre-esquerra que trien ERC o ICV (independents de forces estatals) és cada cop més elevada. I el procés sobiranista, la crisi econòmica i l’erosió dels partits que han tingut més responsabilitats de govern són realitats que provoquen majors dificultats al PSC que a ERC i ICV, motiu pel qual aquesta tendència no sembla que s’hagi de revertir.
En el cas de les municipals a Arenys, si ens fixem en l'espai progressista, ERC apareix de manera intermitent i no comença a tenir resultats notables fins el 1999, el PSUC (després ICV) aconsegueix un % superior al poble que a les catalanes i el PSC és la primera força de l'esquerra sempre, té un sostre més alt que a les catalanes i és l’única que disputa l’hegemonia a CiU.
Per si et pot interessar, la comparació entre eleccions municipals i supramunicipals del cicle electoral 2010-2011 la vaig fer aquí. El PSC, i sobretot ICV-EUiA, tenien més suport a les eleccions a l’Ajuntament que al Parlament català o les Corts espanyoles. Amb ERC resultava difícil treure conclusions. A més, CiU era més dèbil al municipi i el PP tenia un pes molt similar en els dos àmbits (municipal i supramunicipal). Amb els resultats de les catalanes del 2012, les conclusions per aquests partits segueixen sent vàlides excepte en el cas d’ERC, que ha tingut un creixement important. També hem vist que la CUP té el doble de vot a nivell de poble que a les eleccions catalanes.
Per la temàtica de l'entrada i amb les municipals a dos anys vista, no sé si quan parles de conclusions penses en el possible impacte a Arenys d'aquest canvi de correlació de forces dins l'espai del centre-esquerra i en el teu partit, Iniciativa. En qualsevol cas, m'hi atreveixo. Sembla clar que ERC i el ICV poden aspirar per primer cop a superar el PSC en unes municipals (encara que no es pot menystenir als socialistes, tradicionalment segona força, ni oblidar la importància dels caps de llista). Falta també saber què pesarà més, si la inèrcia de les catalanes (ERC treu entre el doble i el triple de vots que ICV) o la local (ICV duplica ERC). A no ser que hi hagués una entesa entre totes dues forces (a Arenys tinc la impressió que la relació entre militants és bona i, a més, els dos electorats són més complementaris que a altres zones de Catalunya), que seria segurament l’única llista capaç de disputar l’alcaldia a CiU. Podria ser una candidatura amb efecte multplicador pels dos socis però no és descartable que deixés el carril lliure a la CUP, que veuria simplificada la seva competència electoral a una única llista.
Podria elucubrar més, però al final el que compten són les urnes, sempre imprevisibles. I això sense oblidar la importància dels caps de llista quan es configura un nou Ajuntament. Si vols fer-me una nova observació, o volen intervenir altres persones, us llegiré amb interès.
Pau Roig
Pàgines