Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Jo considero que tot és més simple i reduïble a expressions força mínimes. Estem parlant de la dreta, i en bona part d'aquella més rància i defensora a ultrança del moviment, dotada amb un generós marge de vots que l'han afegit ales per sobrevolar i abonar tot el territori amb els anhels de tota la vida, a ple caprici. És "normal", doncs, que cerquin el centralisme, el conflicte, el desgast i la reducció. Així poden tots aquests engominats infumables jactar-se de la seva victòria, dels seus "trapitetjos", d'haver estat capaços de doblegar qualsevol voluntat contrària als ideals, malgrat que ho sigui a costa d'eliminar cultura o drets bàsics. I, en definitiva, persegueixen tenir via lliure per fer i desfer al seu antull, d'emprar el tràfic d'influències per beneficis propis (per exemple, el cas dels trajes de Camps) i d'utilitzar amb la supèrvia que els caracteritza aquella expressió tan rància com era "no sabe ud. com quién está hablando".
Veritablement, tot plegat són els seus objectius, però som nosaltres, el poble, qui tenim l'eina per donar un cop de timó a aquest vaixell sense rumb; i l'eina es diu vot a les eleccions.
Yo también te quiero mucho, Olga sin apellido, y me parece muy bien que pienses eso de mi, pero hay una cosilla que te tengo que hacer notar, aunque comprendo que no todos tienen el mismo dominio de las lenguas, ni siquiera la propia; pero es que lo tuyo es muy fuerte: en vez de 'així que...el bombin!' yo diría que debería ser 'així que...que el bombin!'. espero que mi comentario te sirva para ser una persona mejor. saludos. Hernán.
Annabel, com deia el meu avi, un andalús "muy salao", para qué vas a hacer caso a medias noches... habiendo noches enteras? Vaja, que passis del renegat aquest del Imken, que deu ser una d'aquestes persones que vagi on vagi.. ningú l'estima. Això sense comptar la seva manca d'educació i respecte. Així que.. el bombin!
yo en cambio creo que la unica forma de convivencia posible es la libertad individual por eso nunca tuve interés en adaptarme a las costumbres de mi país ( Uruguay ) y mucho menos a las de los otros en los que pueda vivir. Y respecto al 'respeto', yo siempre respeto mucho a todo el mundo pero, en lo que me parece, sin ser experto en latín, que debe ser el sentido original del término, 're-spectare', re-mirar, atender, re-flexionar, re-flejar la mirada, mirar al otro en profundidad y nunca nada parecido a lo que se entiende por ahí, que era lo que enseñaban en mi infancia y que no es más que la pura y asquerosa sumisión, algo que no tiene nada que ver conmigo y que me parece un valor de esclavos.
Efectivament hernan, jo sóc una xarnega que gràcies a la immersió i a l'escola en català parlo el meu idioma i estimo el país en el que he nascut, que per si tens algun dubte és Catalunya. I evidentment jo no sóc catalana de segona, simplement perquè jo no considero que hi hagi ciutadans de primera o segona. Òbviament estic molt orgullosa de ser una xarnega independentista, i no renego dels meus orígens, només faltaria, igual que no ho fa el meu pare qui va néixer a Granada però que parla i escriu català millor que ningú i que estima el país que el va acollir com el seu únic país.
Desconec els teus orígens, però veig que no t'has volgut integrar gaire entre la gent que et rodeja. Jo quan he estat a altres països he intentat adaptar-me als seus costums, però sobretot els he respectat. És la base de la convivència.
Es exactamente al revés. Que sólo los paletos más analfabetos se atrevan a expresarse en Español muestra la vileza de un regimen que siempre ha discriminado a los charnegos, impulsando a los padres inmigrantes más listillos y calculadores a ofrendar a sus hijos a la Generalitat para ser manufacturados como catalanes de segunda a través de la inmersión y tener así alguna posibilidad de ser aceptados por 'los de la cebolla' e integrarse o hasta enchufarse. Tu eres un ejemplo de eso que digo: una independentista apellidada 'Moreno'.
Francament, jo no em preocuparia gaire d'aquest fets, ni d'aquests comentaris, ni d'aquesta gent. Perquè? Doncs perquè és evident que són d'un altre món, no del nostre. Són totalment incoherents i absolutament antidemocràtics. No us esforceu en comprendre'ls perquè és impossible. No entenen el nostre neguit, la nostra lluita ni els nostres objectius constructius. Formen part de la caverna i del "lado oscuro", on predomina la prepotència, la indiferència, el "no sabe con quién está hablando", els braus, la xuleria, el pescaíto frito, el comerç amb les influències i un llarg etcètera anti tot. Jo ja no m'espanto, simplement cada cop que obren la boca (bocassa per ser exactes) i hi ha un comentari del seu caliu, vingui de l'àmbit local, autonòmic o central, em dibuixen un somriure sarcàstic i em reafirmen en què de cap manera no puc formar part d'ells ni sentir-me espanyol. Impossible. No coincidim ni a la força.
Penso que la veritat no és gaire lluny. Sempre l'hem tinguda i la tindrem molt a prop, però mai més enllà de l'abast de la nostra vista. Perquè és aquest un tresor que només ens el farà a mans els familiars, els bons amics i aquells amb els quals compartim cercles o moviments comuns. Tots aquests/es ànimes de bon cor i de millors afers ens obriran als seus coneixements, purs i mancats de vicis, i es desviuran per donar-nos excelens concells i raonaments, essent una font inesgotable de valors i veritables directrius idónies per canalitzar òptimament les nostres projeccions.
Serà poc probable que confiï cegament en l'argument d'un polític, però difícilment ho faré d'una persona propera al meu entorn.
I tu, Metri, malgrat el poc temps que et conec, ets dins d'aquest cercle meu.
Jo considero que tot és més simple i reduïble a expressions força mínimes. Estem parlant de la dreta, i en bona part d'aquella més rància i defensora a ultrança del moviment, dotada amb un generós marge de vots que l'han afegit ales per sobrevolar i abonar tot el territori amb els anhels de tota la vida, a ple caprici. És "normal", doncs, que cerquin el centralisme, el conflicte, el desgast i la reducció. Així poden tots aquests engominats infumables jactar-se de la seva victòria, dels seus "trapitetjos", d'haver estat capaços de doblegar qualsevol voluntat contrària als ideals, malgrat que ho sigui a costa d'eliminar cultura o drets bàsics. I, en definitiva, persegueixen tenir via lliure per fer i desfer al seu antull, d'emprar el tràfic d'influències per beneficis propis (per exemple, el cas dels trajes de Camps) i d'utilitzar amb la supèrvia que els caracteritza aquella expressió tan rància com era "no sabe ud. com quién está hablando".
Veritablement, tot plegat són els seus objectius, però som nosaltres, el poble, qui tenim l'eina per donar un cop de timó a aquest vaixell sense rumb; i l'eina es diu vot a les eleccions.
Així que és cert, com dius, que ull viu!
Yo también te quiero mucho, Olga sin apellido, y me parece muy bien que pienses eso de mi, pero hay una cosilla que te tengo que hacer notar, aunque comprendo que no todos tienen el mismo dominio de las lenguas, ni siquiera la propia; pero es que lo tuyo es muy fuerte: en vez de 'així que...el bombin!' yo diría que debería ser 'així que...que el bombin!'. espero que mi comentario te sirva para ser una persona mejor. saludos. Hernán.
Annabel, com deia el meu avi, un andalús "muy salao", para qué vas a hacer caso a medias noches... habiendo noches enteras? Vaja, que passis del renegat aquest del Imken, que deu ser una d'aquestes persones que vagi on vagi.. ningú l'estima. Això sense comptar la seva manca d'educació i respecte. Així que.. el bombin!
yo en cambio creo que la unica forma de convivencia posible es la libertad individual por eso nunca tuve interés en adaptarme a las costumbres de mi país ( Uruguay ) y mucho menos a las de los otros en los que pueda vivir. Y respecto al 'respeto', yo siempre respeto mucho a todo el mundo pero, en lo que me parece, sin ser experto en latín, que debe ser el sentido original del término, 're-spectare', re-mirar, atender, re-flexionar, re-flejar la mirada, mirar al otro en profundidad y nunca nada parecido a lo que se entiende por ahí, que era lo que enseñaban en mi infancia y que no es más que la pura y asquerosa sumisión, algo que no tiene nada que ver conmigo y que me parece un valor de esclavos.
Efectivament hernan, jo sóc una xarnega que gràcies a la immersió i a l'escola en català parlo el meu idioma i estimo el país en el que he nascut, que per si tens algun dubte és Catalunya. I evidentment jo no sóc catalana de segona, simplement perquè jo no considero que hi hagi ciutadans de primera o segona. Òbviament estic molt orgullosa de ser una xarnega independentista, i no renego dels meus orígens, només faltaria, igual que no ho fa el meu pare qui va néixer a Granada però que parla i escriu català millor que ningú i que estima el país que el va acollir com el seu únic país.
Desconec els teus orígens, però veig que no t'has volgut integrar gaire entre la gent que et rodeja. Jo quan he estat a altres països he intentat adaptar-me als seus costums, però sobretot els he respectat. És la base de la convivència.
Es exactamente al revés. Que sólo los paletos más analfabetos se atrevan a expresarse en Español muestra la vileza de un regimen que siempre ha discriminado a los charnegos, impulsando a los padres inmigrantes más listillos y calculadores a ofrendar a sus hijos a la Generalitat para ser manufacturados como catalanes de segunda a través de la inmersión y tener así alguna posibilidad de ser aceptados por 'los de la cebolla' e integrarse o hasta enchufarse. Tu eres un ejemplo de eso que digo: una independentista apellidada 'Moreno'.
Benvolguda Annabel i grata companyia,
Francament, jo no em preocuparia gaire d'aquest fets, ni d'aquests comentaris, ni d'aquesta gent. Perquè? Doncs perquè és evident que són d'un altre món, no del nostre. Són totalment incoherents i absolutament antidemocràtics. No us esforceu en comprendre'ls perquè és impossible. No entenen el nostre neguit, la nostra lluita ni els nostres objectius constructius. Formen part de la caverna i del "lado oscuro", on predomina la prepotència, la indiferència, el "no sabe con quién está hablando", els braus, la xuleria, el pescaíto frito, el comerç amb les influències i un llarg etcètera anti tot. Jo ja no m'espanto, simplement cada cop que obren la boca (bocassa per ser exactes) i hi ha un comentari del seu caliu, vingui de l'àmbit local, autonòmic o central, em dibuixen un somriure sarcàstic i em reafirmen en què de cap manera no puc formar part d'ells ni sentir-me espanyol. Impossible. No coincidim ni a la força.
Visca Catalunya lliure.
Penso que la veritat no és gaire lluny. Sempre l'hem tinguda i la tindrem molt a prop, però mai més enllà de l'abast de la nostra vista. Perquè és aquest un tresor que només ens el farà a mans els familiars, els bons amics i aquells amb els quals compartim cercles o moviments comuns. Tots aquests/es ànimes de bon cor i de millors afers ens obriran als seus coneixements, purs i mancats de vicis, i es desviuran per donar-nos excelens concells i raonaments, essent una font inesgotable de valors i veritables directrius idónies per canalitzar òptimament les nostres projeccions.
Serà poc probable que confiï cegament en l'argument d'un polític, però difícilment ho faré d'una persona propera al meu entorn.
I tu, Metri, malgrat el poc temps que et conec, ets dins d'aquest cercle meu.
Una abraçada.
Tocar el claxón a saco mentre acceleres!!!
Oriol, m'ha agradat el video de la Bressola amb els mestres que s'expliquen molt bé, i els nanos cantant.
Aquestes escoles catalanes són una bona experiència a la Catalunya Nord.
Els meus 40 anys de professora fa que m'interessi per a les pràctiques d'altres ensenyants. Mª Teresa Quintana
Pàgines