Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Jo també sóc una enamorada d'Itàlia, de fet he viscut dos anys al Piemont. Ara, com Nàpols, res! A Pompeia també hi he anat, de fet hi ha un post sobre Pompeia per aquí.
No em vaig perdre detall del teu viatge a Roma, i tota la zona de Castelli di Roma, si no m'equivoco i el Grimaldi... em porta molts records aquest ferry!
Eulàlia sóc una enamorada d'Itàlia i també he estat a Nàpols i vaig percebre-hi tot això que comentes. No sé si has tingut oportunitat d'anar a Pompeia. El recordo com un dels viatges més entranyables que he fet i això que he pogut voltar ja una miqueta de món :-)
Afortunadament la crisi també ha arribat al món de la educació. Crisi, canvi, oportunitat és un procés dinàmic. Els vells paradigmes estan morint i els nous encara no han nascut, ens toca viure aquesta transició amb la confiança de que després del caos ve l'ordre.
Sabem el que no volem, fantàstic, és el moment de dissenyar el que sí volem. Els nostres nens i joves ho demanen a crits, només cal saber escoltar amb la ment molt oberta, curiosa, neutra, compassiva i sobretot imaginativa. Ha quedat demostrat que el sistema actual no funciona, no cal ser molt intel.ligent per a veure-ho. Instal.lar-nos en lamentacions no és útil. Com deia Einstein, amb la llògica i la raó anem de A a B, amb la imaginació anem a tot arreu. Un nou sistema no és que sigui necessari, és inevitable i obvi.
Els nostres joves no necessiten més informació, són fills de la era de la informació, amb un click tens tot el que necessites. En tot cas el que es necessari és generar consciència, discerniment per a utilitzar-la. Tot allò que ensenyes a un nen li estàs impedint que ho aprengui, va dir Piaget. Curiositat, respecte, confiança, centrament, sentit del JO i de l'altre, són entre d'altres totes les eines que es necessiten per a crear una vida de valor, i no d'èxit.
Cultura de l'esforç? El que la societat demana a crits és una vida plena de propòsit. Qui té un gran QUE pot assumir qualsevol COM, no és meu, és de Nietzsche i també de Frankl i de Goethe, i de tants homes brillants que ens han precedit i mostrat.
Què volem veure al món? Com volem que siguin els nostres fills, alumnes, homes, dones, clients...?
Hi va haver un moment en el que algú (alguns, probablement) van decidir carregar-se (inconscientment, probablement) la cultura de l'esforç. Ja no "es portava" allò de suspendre aquells alumnes que no passaven el tall. Les notes eren l'exponent d'un sistema "carca" i obsolet. No estava bé promoure la competitivitat que ens asseguraven hi havia darrera de les notes.
A tot això s'hi ha anat afegint una manca de respecte a l'autoritat dels mestres, en molts casos, adobada pels mateixos pares i mares dels alumnes. També podríem parlar dels criteris (més aviat pocs) a l'hora de fixar nous estàndards de com anar vestits a l'escola (o si més no de permetre-ho). Algú dirà que això és anecdòtic. No ho tinc tan clar.
Comparteixo l'opinió que ara els alumnes treballen menys, que se'ls exigeix menys. Si les dades comparatives amb altres països avalessin el nostre model, tocaria callar. Però sembla que la cosa no és precisament per estar massa satisfets.
Mala peça al teler si no aconseguim un punt d'inflexió.
Pau, ja veig per on vas. Cada vegada que no saps què dir tornes a fer servir el mateix argument una vegada i una altre... Em fa mandra haver d'explicar-te i aclarir-te el que els meus amics Jordi, Marta i Pat ja t'han dit. Sisplau TORNA'T A LLEGIR tots els comentaris i intenta entendre el que hi diuen!!
PD: m'ha agradat la iniciativa de la xeringada!
T'HAS COBERT DE GLÒRIA!!!
La resposta a la pregunta que fas, la primera de les dues,la trobaràs al comentari que va fer en Jordi Munich. Que no te l'has llegit????????? Si és així al·lucino perque anava destinat a tu!
La resposta a la pregunta que fas, la primera de les dues,la trobaràs al comentari que va fer en Jordi Munich. Que no te l'has llegit????????? Si és així al·lucino perque anava destinat a tu!
Aleshores com és que podeu beneir la gent però no assistir a un acte? Ambdues coses són elements de la religió catòlica o es que només donem un sentit religiós quan ens interessa?
Si voleu escoltar la sintonia, Dilluns dia 5 de setembre a les 10 del matí, al 107 de la FM.
Jo també sóc una enamorada d'Itàlia, de fet he viscut dos anys al Piemont. Ara, com Nàpols, res! A Pompeia també hi he anat, de fet hi ha un post sobre Pompeia per aquí.
No em vaig perdre detall del teu viatge a Roma, i tota la zona de Castelli di Roma, si no m'equivoco i el Grimaldi... em porta molts records aquest ferry!
Eulàlia sóc una enamorada d'Itàlia i també he estat a Nàpols i vaig percebre-hi tot això que comentes. No sé si has tingut oportunitat d'anar a Pompeia. El recordo com un dels viatges més entranyables que he fet i això que he pogut voltar ja una miqueta de món :-)
Afortunadament la crisi també ha arribat al món de la educació. Crisi, canvi, oportunitat és un procés dinàmic. Els vells paradigmes estan morint i els nous encara no han nascut, ens toca viure aquesta transició amb la confiança de que després del caos ve l'ordre.
Sabem el que no volem, fantàstic, és el moment de dissenyar el que sí volem. Els nostres nens i joves ho demanen a crits, només cal saber escoltar amb la ment molt oberta, curiosa, neutra, compassiva i sobretot imaginativa. Ha quedat demostrat que el sistema actual no funciona, no cal ser molt intel.ligent per a veure-ho. Instal.lar-nos en lamentacions no és útil. Com deia Einstein, amb la llògica i la raó anem de A a B, amb la imaginació anem a tot arreu. Un nou sistema no és que sigui necessari, és inevitable i obvi.
Els nostres joves no necessiten més informació, són fills de la era de la informació, amb un click tens tot el que necessites. En tot cas el que es necessari és generar consciència, discerniment per a utilitzar-la. Tot allò que ensenyes a un nen li estàs impedint que ho aprengui, va dir Piaget. Curiositat, respecte, confiança, centrament, sentit del JO i de l'altre, són entre d'altres totes les eines que es necessiten per a crear una vida de valor, i no d'èxit.
Cultura de l'esforç? El que la societat demana a crits és una vida plena de propòsit. Qui té un gran QUE pot assumir qualsevol COM, no és meu, és de Nietzsche i també de Frankl i de Goethe, i de tants homes brillants que ens han precedit i mostrat.
Què volem veure al món? Com volem que siguin els nostres fills, alumnes, homes, dones, clients...?
Sigue-m'ho primer nosaltres!
Molt d'acord, Miquel.
Hi va haver un moment en el que algú (alguns, probablement) van decidir carregar-se (inconscientment, probablement) la cultura de l'esforç. Ja no "es portava" allò de suspendre aquells alumnes que no passaven el tall. Les notes eren l'exponent d'un sistema "carca" i obsolet. No estava bé promoure la competitivitat que ens asseguraven hi havia darrera de les notes.
A tot això s'hi ha anat afegint una manca de respecte a l'autoritat dels mestres, en molts casos, adobada pels mateixos pares i mares dels alumnes. També podríem parlar dels criteris (més aviat pocs) a l'hora de fixar nous estàndards de com anar vestits a l'escola (o si més no de permetre-ho). Algú dirà que això és anecdòtic. No ho tinc tan clar.
Comparteixo l'opinió que ara els alumnes treballen menys, que se'ls exigeix menys. Si les dades comparatives amb altres països avalessin el nostre model, tocaria callar. Però sembla que la cosa no és precisament per estar massa satisfets.
Mala peça al teler si no aconseguim un punt d'inflexió.
Pau, ja veig per on vas. Cada vegada que no saps què dir tornes a fer servir el mateix argument una vegada i una altre... Em fa mandra haver d'explicar-te i aclarir-te el que els meus amics Jordi, Marta i Pat ja t'han dit. Sisplau TORNA'T A LLEGIR tots els comentaris i intenta entendre el que hi diuen!!
PD: m'ha agradat la iniciativa de la xeringada!
T'HAS COBERT DE GLÒRIA!!!
I que li vaig respondre? Que mullar per mullar ens muntem una xeringada i ens ho passarem encara millor.
La resposta a la pregunta que fas, la primera de les dues,la trobaràs al comentari que va fer en Jordi Munich. Que no te l'has llegit????????? Si és així al·lucino perque anava destinat a tu!
La resposta a la pregunta que fas, la primera de les dues,la trobaràs al comentari que va fer en Jordi Munich. Que no te l'has llegit????????? Si és així al·lucino perque anava destinat a tu!
Aleshores com és que podeu beneir la gent però no assistir a un acte? Ambdues coses són elements de la religió catòlica o es que només donem un sentit religiós quan ens interessa?
Pàgines