Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Fani com m'ha agradat aquesta crònica!! GRÀCIES! M'has fet viatjar-hi per uns moments. Tinc unes ganes de tornar a Roma... una recomanació, perdre's pel Trestevere. Diuen que allà s'hi respira l'autèntic caràcter romà i m'ho crec. Gent que surt al balcó i que crida, dones que surten a fora tot remenant l'olla amb pasta dins, barreja d'olors, l'església de Santa Maria in Trestevere.... IMPRESSIONANT!
Ep! Rafel, sóc nova al barri i encara no m'aclareixo. Acabo de descobrir els comentaris. Gràcies! I sí, la piscina hi tenia vida, però per poc temps, l'àcid cada vegada era més tòxic i s'ho carregava tot, menys els mosquits tigre...
Jo crec que la granota cridava de desesperació. La setmana passada la vam ajudar a emigrar cap a terres més amigables.
De bon matí, només arribar a l'escola algú estava repenjat a la paret i intentava evitar, sense gaire èxit, que un seguit de llàgrimes, li llisquessin galtes avall. No calia preguntar-ne el perquè, doncs no era massa difícil endevinar-ne el motiu. Tot just després la resposta s'ha fet evident i tothom parlava del teu "apunt". Al llarg del matí, encara enfeinades, no l'he pogut llegir, i a més no volia fer-ho a "córrer-cuita" (Noèlia siusplau, això sortia en el teu examen del nivell D de català??...), sinó que el volia llegir tranquil.lament i amb atenció perquè sabia que no em deixaria indiferent, i efectivament així ha estat, al igual que no ho ha fet la teva estada a l'escola.
Hi ha persones que transmeten i diuen sense parlar, que parlen només mirant i que quan parlen, t'arriben a dins sense saber com s'ho han fet per poder-hi arribar. Potser no hem compartit moltes xerrades i converses gaire "profundes" però m'has donat, potser sense saber-ho, moments, paraules, pensaments, idees,... que m'han fet reflexionar i veure amb uns altres ulls... Em sap greu no haver pogut tenir més temps per aprendre més de tu... (el temps no ha estat mai el meu aliat... però és una de les coses que intentaré canviar...). En fi, no vull allargar-me més, tan sols dir-te gràcies una altra vegada per la teva petjada i, com tu sempre dius, ja formes part de la història de la nostra escola i el que és més important, de la història de cadascuna de nosaltres. Ets un TOT de cap a peus!!!
(Cada dia quan faci el camí de Blanes cap a Lloret, al passar pel costat del mar, recordaré les teves descripcions del paisatge, les postes de sol de les tardes tornant cap a casa,... de fet, és un dels meus moments del dia, quan comparteixo aquest espectacle únic amb la natura...).
"Abraçades i bits"
Mireia
(Ah, jo també vull tornar-la a ballar... queda pendent perla trobadeta de la setmana que ve...) Petonets
Eulàlia,
magnífica descripció d'aquella actuació de normalització lingüística que no situava en el temps però va ser abans de l'arribada de la Norma. Sí que la recordava amb certes correcuites i amb una dosi de clandestinitat però no recordava que fóssim tant matiners per anar amb pijama :-) Això sí, que recordi, varem fer curt de color groc i que el traços amb negre ens va fer uns quants regalims. Tens tota la raó, la T va quedar fatal, però era cm una mena s signatura. I va durar molts aquell rètol, que eren dos. Primer en va desaparèixer, i no fa pas tant el darrer.
No recordo si en Pepe en va dir mai res als pares (ja ho preguntaré). Un record per en Pepe i la Maria i aquelles tardes d'estiu per la "zona verde" i els rials.
Pep, t'has enrotllat com una persiana i has perdut l'ocasió d'explicar-nos els goigs que has penjat en el bloc.
Uns goigs que si no ho tinc malt entés els va escriure en Quim Cervera i els va presentar en un acte a Arenys de Munt.
L'Estanis no fa miracles però veig que tu tampoc i com jo l'estiu ja ens passa factura.
Bona Festa Major!! (ens veiem a completes acte central de la festa major popular)
Fani com m'ha agradat aquesta crònica!! GRÀCIES! M'has fet viatjar-hi per uns moments. Tinc unes ganes de tornar a Roma... una recomanació, perdre's pel Trestevere. Diuen que allà s'hi respira l'autèntic caràcter romà i m'ho crec. Gent que surt al balcó i que crida, dones que surten a fora tot remenant l'olla amb pasta dins, barreja d'olors, l'església de Santa Maria in Trestevere.... IMPRESSIONANT!
Els de bcn també s'assemblen als de Dakar :-)
Carai, moltes gràcies per aquesta crònica. Això ens anima a seguir creant noves propostes... ja estem als fogons de nou!!
Ep! Rafel, sóc nova al barri i encara no m'aclareixo. Acabo de descobrir els comentaris. Gràcies! I sí, la piscina hi tenia vida, però per poc temps, l'àcid cada vegada era més tòxic i s'ho carregava tot, menys els mosquits tigre...
Jo crec que la granota cridava de desesperació. La setmana passada la vam ajudar a emigrar cap a terres més amigables.
Oriol!! M'has fet riure amb les escenes de la piscina. Entre bastidors "la Sra. Casas" cridava com una boja, " Que no tenen casa tots aquests nens!!".
El dia que estigui plena em sembla que faré un revival amb tots els nens de la "colla"....
Gairebé puc assegurar que els pares sabien del cert qui havia fet aquells regalims, encara que també n'estic convençuda que n'estaven ben orgullosos!
L'únic qne ens va veure en acció va ser en Joan Segura que passava amb la moto, i jo morta de la vergonya, amb aquel pijama...
Grans records de la "UrbaniTzació Aiguaviva 200m"....
De bon matí, només arribar a l'escola algú estava repenjat a la paret i intentava evitar, sense gaire èxit, que un seguit de llàgrimes, li llisquessin galtes avall. No calia preguntar-ne el perquè, doncs no era massa difícil endevinar-ne el motiu. Tot just després la resposta s'ha fet evident i tothom parlava del teu "apunt". Al llarg del matí, encara enfeinades, no l'he pogut llegir, i a més no volia fer-ho a "córrer-cuita" (Noèlia siusplau, això sortia en el teu examen del nivell D de català??...), sinó que el volia llegir tranquil.lament i amb atenció perquè sabia que no em deixaria indiferent, i efectivament així ha estat, al igual que no ho ha fet la teva estada a l'escola.
Hi ha persones que transmeten i diuen sense parlar, que parlen només mirant i que quan parlen, t'arriben a dins sense saber com s'ho han fet per poder-hi arribar. Potser no hem compartit moltes xerrades i converses gaire "profundes" però m'has donat, potser sense saber-ho, moments, paraules, pensaments, idees,... que m'han fet reflexionar i veure amb uns altres ulls... Em sap greu no haver pogut tenir més temps per aprendre més de tu... (el temps no ha estat mai el meu aliat... però és una de les coses que intentaré canviar...). En fi, no vull allargar-me més, tan sols dir-te gràcies una altra vegada per la teva petjada i, com tu sempre dius, ja formes part de la història de la nostra escola i el que és més important, de la història de cadascuna de nosaltres. Ets un TOT de cap a peus!!!
(Cada dia quan faci el camí de Blanes cap a Lloret, al passar pel costat del mar, recordaré les teves descripcions del paisatge, les postes de sol de les tardes tornant cap a casa,... de fet, és un dels meus moments del dia, quan comparteixo aquest espectacle únic amb la natura...).
"Abraçades i bits"
Mireia
(Ah, jo també vull tornar-la a ballar... queda pendent perla trobadeta de la setmana que ve...) Petonets
Eulàlia,
magnífica descripció d'aquella actuació de normalització lingüística que no situava en el temps però va ser abans de l'arribada de la Norma. Sí que la recordava amb certes correcuites i amb una dosi de clandestinitat però no recordava que fóssim tant matiners per anar amb pijama :-) Això sí, que recordi, varem fer curt de color groc i que el traços amb negre ens va fer uns quants regalims. Tens tota la raó, la T va quedar fatal, però era cm una mena s signatura. I va durar molts aquell rètol, que eren dos. Primer en va desaparèixer, i no fa pas tant el darrer.
No recordo si en Pepe en va dir mai res als pares (ja ho preguntaré). Un record per en Pepe i la Maria i aquelles tardes d'estiu per la "zona verde" i els rials.
Oriol
Pep, t'has enrotllat com una persiana i has perdut l'ocasió d'explicar-nos els goigs que has penjat en el bloc.
Uns goigs que si no ho tinc malt entés els va escriure en Quim Cervera i els va presentar en un acte a Arenys de Munt.
L'Estanis no fa miracles però veig que tu tampoc i com jo l'estiu ja ens passa factura.
Bona Festa Major!! (ens veiem a completes acte central de la festa major popular)
Genial, el teu comentari, però francament dramàtic. Heu pensat en començar a fer guardiola?
Pàgines