Bufa el vent
Enviat per xfebrer el
Avui hem tingut un dia ventós com no hi estem acostumats. No som una vila amb gaires ventades, però de tant en tant el notem a la pell, però sobretot ho veiem contemplant els nostres arbres, una mica deixats de la mà i que alguna vegada ens donen un ensurt.
Soc un defensor de l’existència d’arbres als nostres carrers i places. Ja que no tenim la sort de moltes ciutats dels països del nord que compten amb molts parcs i jardins al bell mig, com a mínim que tinguem l’oportunitat de veure’n algun en alguna raconada o filera de carrer.
La nostra Riera és un bell exemple, o el Rial de Sa Clavella, també. Després el que cal és tenir-ne cura. No és el mateix un arbre a la muntanya que al mig del terreny urbanitzat, amb cotxes, però sobretot ciutadans passejant al costat.
Les persones que hi entenen et diran com s’han de cuidar i cal tenir-ho en compte per evitar qualsevol accident. Aquest any hem tingut algun disgust i seria bo que no es repetís. Ni massa alts ni massa desarrelats. Amb bona salut que no caiguin per terra per set o debilitament.
Cada vegada que el vent bufa més del que ens té acostumats em miro els arbres i penso si ho aguantaran. Si han estat prou ben cuidats per a fer front a aquesta adversitat. No podem estar tot el dia patint i desconfiar de la seva fortalesa i, per tant, convé que a qui correspongui vetlli perquè la salut dels nostres arbres estigui assegurada i no hàgim de lamentar el mal quan ja està fet.
I mentre escrivia el post, dins del cotxe sota un arbre, ha vingut un cop de vent que he temut el pitjor. Mira que som porucs!













