En campanya
Enviat per xfebrer el
Quan estem en campanya electoral sempre em faig la mateixa pregunta: Per a qui serveix la campanya? Penso que a la gent no li calen els discursos plens de promeses i justificacions per allò que no s'ha fet. Tots som conscients del que ha fet una força política o una altra i no ens han de venir a explicar res. Però potser m'equivoco. Potser sí que hi ha persones que necessiten escoltar aquestes declaracions d'intencions per decidir el seu vot. No sé què pensar.
Si et fixes en els discursos t'adones que poca cosa canvia d'una campanya a l'altra. Simplement, es tracta de posar el tema de moda, com és ara l'habitatge, per farcir de promeses i crítiques als altres culpant-los de tots els mals. I si mirem què ha dit i ha fet cada partit polític al llarg dels temps?
El nostre vot és important per decantar la balança cap a allò que nosaltres considerem el millor. El millor per a nosaltres i, de rebot, el millor per a tots. O no? No estic d'acord amb els que proclamen l'abstenció com a càstig a la classe política, perquè en tot cas és un càstig a nosaltres mateixos. No estem parlant que un o tots els partits polítics siguin exemples de virtut. Tots tenen els seus defectes, però també les seves qualitats, i hem de ser capaços d'esbrinar què és el que més ens convé, i qui creiem que ho podria aconseguir.
Em preocupa el descrèdit de molts, pensant que insultant els altres anem pel bon camí. Hi ha temes que requeririen un ampli consens pel fet que amb quatre anys no n'hi ha prou per resoldre els problemes existents. Aquest treballar junts es fa difícil, per no dir impossible. Sigui per l'excés d'ego d'uns o per tripijocs d'altres, la qüestió és que anem fent pedaços de quatre anys.
Hem d'assumir la nostra responsabilitat ara que ens deixen opinar, dipositant el vot a l'urna. Potser voldríem participar-hi més, però tenim el que hi ha, i no sempre, quan ens ho permeten, ens hi posem. Fa mandra i és més fàcil criticar i dir que tots els polítics són iguals i quedem tan amples.
Pensem bé el nostre vot. No ens deixem enredar per falses promeses. Mirem què ens diuen i què han fet, quan han tingut l'ocasió de decidir. Ara tot sembla molt bonic, però després vindran quatre anys en què hauran de demostrar que ens deien la veritat. Que s'ho creien i no ens volien enganyar.
