I ara què?

Ahir parlàvem de les eleccions a mig mandat dels EUA i avui en sabem els resultats. Les estadístiques apuntaven a una victòria dels demòcrates, però probablement, no tan contundent com ha estat. A partir d'ara el Partit Demòcrata té majoria al Congrés i el Senat, però no ens podem oblidar que el president té molt poder. Això ens ho explicaran els especialistes.

Si hi hagués hagut la meva cara hauria aixafat! Així s'expressava Donald Trump al començament de conèixer com anava l'escrutini, gens favorable per als republicans. Ell es va presentar amb els republicans, però ho podia haver fet per a qualsevol formació política. Ell va sobrat i només necessita gent que li digui Amén a tot. Els republicans es varen refiar d'ell per aconseguir el poder, sense escrúpols, ja que no hi ha ni un pam de net.

Les declaracions del president no deixen gaire ben parats els seus companys de partit. Aquests, però, no els ha de venir de nou. No crec que siguin tan il·lusos per creure que és un col·lega. Els té com a plataforma per arribar i mantenir-se a dalt. 

Queden dos anys fins a les pròximes eleccions presidencials i ell no s'hi podrà presentar. És per això que té dos anys per fer i desfer el que vulgui, amb més problemes dels que es pensava, abans de les eleccions d'ahir, però no tot ho té perdut. Jo sempre havia dit: Ai si perd! Pot actuar com una bèstia ferida, que resulta molt perillosa. A partir d'ara no hi té res a perdre, i sabent, com ha demostrat, que no té escrúpols, pot fer encara molt de mal.

De moment, deixem que els senadors i congressistes demòcrates celebrin la victòria. No ha estat fàcil, i tot gràcies al fet que el president ha posat en perill la salut econòmica i democràtica dels EUA. Però que no es fiïn de ningú, i encara menys d'un president en hores baixes, amb una ferida oberta i ànsies de revenja.