CiU sembla que només vol manar

Avui he sentit a la radio, amb una gran sorpresa, a l'Artur Mas, dient que estava disposat a pactar amb el PP si aquest retirava l'esmena a l'Estatut abans de les eleccions.
Aquesta proposta té trampa, perquè ja se sap que el PP no retirarà l'esmena, per la qual cosa CiU no hauria de veure’s obligada a pactar amb aquest grup. Però el que és escandalós és el simple fet d'haver fet la proposta... el només plantejar-la ja me sembla un insult.
En Mas reuneix a tothom per donar la bona nova de que, mira tu, ha decidit refundar el Catalanisme perquè, dona a entendre, només ell té un veritable sentiment patriòtic, amb una defensa més que tova del dret a decidir (la proba evident de que la proposta és tova la dona el mateix Duran presentant-se finalment com a candidat).
Però li falta temps de dir que està disposat a pactar amb el PP... un partit que ens ha dit de tot i que a més, proposa una reforma de la llei electoral per retallar la presència nacionalista al Congrés Espanyol i que vol fer un canvi a la constitució (que espero que no sigui la que proposa el grup DENAES perquè si no CiU signa la sentència de mort de Catalunya).
No ho entenc, la veritat. Amb aquest comportament CiU torna a la seva antiga imatge de partit que només pensa en el poder i en influir, sense importar-li res més. Durant els últims anys ha intentat allunyar-se d'aquesta imatge (encara recordeu aquella carta notarial que va enviar a tothom abans de les eleccions de Catalunya.... si home, la que deia que no faria pactes puntuals amb el PP, avui m'he recordat del paper... ara paperot). Així, sembla, que l'amor patriòtic que CiU ha intentat fer-se en els últims anys ha caigut quan ha ensumat que pot influir... ni que sigui pactant amb l'enemic declarat del nacionalisme.