laïcisme

Home, ja ens estem passant una miqueta. Que diguin que el matrimoni homosexual i el divorci fan perillar la família te una certa passada, perquè ja ningú s’ho creu (que jo sàpiga ningú obliga als catòlics a fer-se homosexuals ni divorciar-se...) però que pugi el bisbe de Valencia i digui que el laïcisme (radical, diu ell) és antidemocràtic i que va en contra de la justícia i els drets humans, això ja em sembla passar-se. Suposo que un estat confessional seria lo realment just, no? Ara, de quina confessionalitat estem parlant? Si l’Estat es fes a favor del budisme, el judaisme o islam... es semblaria be? Creuen que Estats així no menyscabarien els drets de tots el cristians (de tot tipus), els ateus i membres de religions minoritàries? Ah, clar, suposo que volen dir de confessionalitat cristiana catòlica... que evidentment seria justa per definició, com no?. Perquè, evidentment, si es prohibís el divorci, l’avortament (en els tres casos establerts), l’homosexualitat, s’imposés l’assignatura de religió (catòlica) obligatòria (que aquesta no adoctrina ningú, es clar), etc... ningú es queixaria perquè totes són justes, ni musulmans, ni hindús, ni budistes, ni ateus, ni jueus, ni cristians de sectes minoritàries es queixarien de que la visió catòlica del mon cristal•litzés en les lleis de l’Estat (que han de governar tota la societat).
Sincerament, i en perspectiva de la meva religiositat, en societats complexes culturalment com la nostra, l’únic Estat que pot ser just amb tots és un Estat laic, si ho pensem fredament sembla que és evident (o almenys ho veig jo així).