blog de isabel

El dilluns es commemora el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu.

Aquests dies hem parlat a casa d'això. Un dia vam quedar pastats tot escoltant una conversa de les “peques”. Aquest fet no és remarcable, succeeix tot sovint i cada dia més. El que ens va semblar important va ser el tema que tractaven: coses de nens i de nenes, i la visió que en tenien: hi ha coses que no poden fer les nenes.

Avui no em puc estar de felicitar a tots els partits per la seva feina. El Ple Municipal ha d'aprovar els membres del nou Consell d’Administració de Ràdio Arenys: Joan García, Victòria Piany, i Lluís Danés. Més enllà dels noms vull parlar del treball que aquests representen. Em puc imaginar la feina feta pels diferents representants polítics per tal de triar les persones que millor puguin ajudar a encarar aquesta nova etapa de la nostra emissora.

Avui torno al meu bloc per compartir un munt de sensacions que aquest matí he viscut arrel d'una conversa. Començaré dient, alguns ja ho sabeu, que els meus pares venen d'un poble d'Almería. Sempre m'he sentit catalana, no d'adopció sinó de naixement, però amb un meravellós lligam cap a la terra dels pares. De fet en els meus viatges tan punt passo València i Alacant, quan enfilem cap a Albacete, ja començo a sentir una emoció especial i als llavis se'm dibuixa un somriure. El paisatge del poble dels pares és àrid, desèrtic, però com m'agrada!.

Fa molt temps que no podia posar-me a escriure un apunt. De fet al principi la causa va ser la manca de temps tot i que en tenia moltes ganes de fer-ho i moltes coses a dir. Després tot va canviar, bé el problema de no tenir temps no, però sí les ganes d'escriure i tot perquè només tenia una cosa que volia expressar i la volia compartir amb tu i ja no hi eres ...

Em retrobo amb vosaltres després d'uns dies de festes, de trobada amb la família i els amics més propers. I després d'un munt d'activitat, de sobretaules i bones estones comparteixo amb vosaltres els meus pensaments i els meus sentiments. Vull parlar de nosaltres, de la Ràdio, dels que la feu, dels que l'escolteu, dels que la sentim molt aprop.

El protagonista de les meves reflexions avui és un arenyenc adoptiu i actiu. D'aquelles persones que sense fer gaire soroll són capaces de dissenyar grans campanyes. Si us soc sincera no crec que es tracti tant d'una habilitat innata per mobilitzar a la gent sinó de la capacitat de moure's per allò en el que creu aferrissadament. Us parlaré d'en Xavi Mir. Molts el coneixeu perquè durant uns anys l'heu pogut trobar a la Biblioteca. Quan el veies al darrera de la taula de l'entrada tenies la sensació que ajudava a donar l'harmonia que es mereix un indret com aquell, ple de coneixement i d'experiències plasmades pels seus autors en papers que prenen vida tant punt son visualitzats pels lectors. Dic això perquè ell és una persona tranquil·la i pausada, capaç de dir moltes coses sense aixecar ni un pèl la veu. Avui, després de poc mes d'un més de deixar la seva feina torna a la Biblioteca però en aquest cas ho fa com a autor d'un d'aquells llibres que l'han acompanyat durant moltes hores. A les 8 del vespre en Xavier presenta el seu primer llibre titulat “Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC”. No em negareu que es tracta d'un títol prou atractiu i força revelador.

Avui em seria molt més fàcil parlar del vergonyós i condemnable atemptat d'ETA o de la manca de democràcia i tuf desagradable que ens arriba entorn les eleccions celebrades a Rússia. Però malgrat això em decideixo a agafar el camí complicat i intentar mostrar-vos el que penso i, sobretot, el que sento arran de la manifestació viscuda aquest passat dissabte a Barcelona. Ho faig com un exercici de responsabilitat després de veure el tractament informatiu que han fet els grans mitjans de comunicació, especialment els nostres.

Obro el meu ordinador, entro a internet, arribo fins al diccionari de la llengua catalana i busco el significat de justícia: 'Allò que cal fer segons dret i raó'.

Mitja hora abans. Arribo a la Krusan, saludo a tothom després d'haver tingut el nostre lloc de trobada per esmorzar tancat durant quinze dies per vancances, em prenc el meu tallat i obro el diari. La justícia està present a moltes notícies. Tot d'una em pregunto: Justícia o Injustícia?. Anem a comprovar-ho.

Ahir vaig acabar realment esgotada, però aquest matí m'he llevat amb un agradable record, el que m'havia deixat l'inici dels cursos No et quedis al marge de les Noves Tecnologies. Aquesta activitat està organitzada per l'Ajuntament d'Arenys de Mar i desenvolupada per Arenys.Org.