A mesura que et vas fent gran, a poc a poc, la memòria es va perdent; sobretot molt lèxic i noms propis, que a vegades recordes al cap d’una estona.
Amb els anys t’adones que el cos va perdent facultats i capacitats que tenia i es van fonent. Ho has d’acceptar, perquè anem aprenent que els anys ens porten cap a la mort, ja que en aquest món tot és temporal i es va transformant, i, per tant, el cos també recorda que és terra i torna a la terra. No parlem de l’esperit, que això és una altra cosa i ja he fet algun altre escrit sobre el que en pensem els creients.
I ara torno al títol que he...