Un d’aquests dies anant al bosc a passejar vaig trobar un camí ample i relativament planer perquè jo hi pogués caminar una estona amb la meva edat i les meves condicions físiques, que no són les millors, tenint en compte que el pas del temps et roba vitalitat i salut al cos.
Tot i ser un bon camí, tenia trossos que pujaven una mica i d’altres que baixaven. Jo els podia anar fent posant atenció al caminar i sempre mirant a terra per evitar qualsevol obstacle que em fes entrebancar i potser caure. Vaig fer una caminada prou llarga per tenir temps de reflexionar, cosa que m’agrada molt quan...