Com a bona "sardineta", en una altra vida vaig ser princesa sirena, o com a mínim una dofína saltarina. Vet aquí que m'encanti l'aigua, la platja, i a l'hivern la piscina. Per això hi ha matins que m'aixeco amb la necessitat vital de submergir-me dins l'aigua.
Un dimecres qualsevol... fred, molt de fred. Esperem trobar gel a l'hort, abans que no el desfaci l'agraït sol d'aquests dies. Les mans agafen ràpidament un color vermell, tirant a lila. Contacte directe amb l'aigua.
Ja en tinc 5 i els pares en fa 4 que només diuen "com passa el temps".
I un dels millors regals sabeu quin ha estat? Doncs convertir-me en "la cosineta gran". Noa t'estimo molt!!! Tiet Frank i tieta Sandra, gràcies pel títol.
És ella!!! La Denis Joplin!!! L'autèntica i arenyenca!!! Tremoleu tots!!!
Hi ha dies que em llevo rondinant...
dies que em llevo amb pixera...
dies que em menjaria un bou sencer...
matins que mandrejo amagant el nas sota el nòrdic...
... i de tant en tant em desperto amb moltes ganes de jugar i experimentar, com fa una estoneta, amb pasta de sal.
El pare està tontu. Ahir ens va llevar i ens va dir que havíem d'anar a comprar els llibres de text. Em vaig emocionar pensant que seria una cosa nova i sofisticada.
Nota: aquest apunt es va perdre en el seu moment... i fins avui no m'he decidit a tornar-lo a escriure'l.
Nota 2: aquest agost uns lladres es van emportar el portàtil de casa... i amb ell les fotos d'aquest cim, que per ara no tornaré a pujar. L'única foto que conservem d'aquest jornada està aquí dalt, ja que el dia que vaig perdre l'apunt va quedar publicada al Picasa.
Abans que res, no m'he descomptat, tot no saber-ne gaire encara. En porto 11 cims. I sí, falten per documentar un parell. Falta temps. L'agenda dels petits és molt apretada, ja sabeu ;-) La raó de pes d'aquesta falta de temps és que ens fan anar a dormir massa aviat, i una no té mai temps d'actualitzar l'arenyblocnaute!!! Però això es mereix un apunt apart.
Jo no hi era. Aquest cap de setmana m'ho han explicat. Fer cims és difícil per a mi i també per a qualsevol persona. Fa mooolts anys els catalans encara no havien aconseguit arribar al cim més alt del món... a l'Everest. I tal dia com avui, de fa 25 anys, 3 nois van suar molt per arribar a plantar la senyera més amunt que mai. Per molts anys!!!