blog de dènia

Avui hem fet nit al Coll de Pal. M'expliquen els pares que amb mig any ja campava per aquests paratges.

"Per la mare de Déu d'agost a les 7 ja és fosc"... i nosaltres sopats. La nostra "Vanna" encara ens porta al pàrking del Volcà de Santa Margarida, a la Garrotxa, per passar la nit. Arribem amb un cel ben estrellat... i plou, tot i que els núvols no estan sobre els nostres caps.

El Puigdefrou (839,3 m.) s'ha fet respectar, i m'ha recordat que només sóc una marreca de 4 anys.

Diumenge... piscina, bon dinar a casa dels avis, llarga migdiada, i estirar les cames abans de tancar el dia. Aquestes ens porten a Lurdes i, oh! sorpresa!... un castell... gegant... immens... amb parets, finestres, reixes i una gran porta. Entrem i és ple de gent hipnotitzada treballant pel... rei?

L'estiu del 2010 el recordaré com l'estiu que vaig aprendre a nedar "tota sola" (ep, però això no vol dir que no m'agradi nedar acompanyada). Amb l'emoció ja ens hem organitzat un fantàstic curs d'estiu intensiu de submarinisme. Diu el pare que a la propera sessió baixarem fins a 50 ungles de peus i fins i tot podrem veure alguna esponja o tap de gel de dutxa. Apassionant!

Al carrer de Sant Josep estem en obres. Savis i bruixots, amb poders especials per a veure què hi ha més enllà de l'asfalt, han descobert que sota de l'asfalt hi havia... sorra!!! I així han modernitzat un dels carrers més petits d'Arenys convertint-lo en un gran sorral. Quin somni!

Aquest estiu he estat conscient (perquè ja la coneixia) del que m'agrada la fira d'atraccions. La temporada ha començat a Arenys de Mar. El tren de la bruixa és una bona ocasió per pujar acompanyat de la mare. La pesca d'aneguets l'oportunitat d'aconseguir unes joc de perruqueria de color rosa.

La meva cara és un poema...
i tot el meu cos un immens cal·ligrama
on es pot llegir
"com piques varicel·la!!!!"

Dènia Salvat-Papaseit
Del llibre "El poema de la varicel·la als llavis"

Diccionari Denienc-Catalenc/arenyenc

Indianda: Islàndia. "Un volcà com el que va explotar a Indianda".

Les condicions meteorològiques fan que les estones mortes al "camp base" es facin interminables. No sé quan podré assolir el proper cim... i menys amb el calçat "permeable" que porto. Sort que connexió a internet no em falta.