Aquest migdia, arribant a casa, m'he trobat amb la propaganda electoral de C's. Els sobres els tinc guardats, com acostumo a fer des de les primeres eleccions del 1977, les primeres que vaig poder votar, no només per l'edat (21 anys), sinó perquè el franquisme va donar lloc a la transició democràtica que tant n'hem parlat i que no ens acabem de posar d'acord en la seva eficàcia ni bondat.
Sor Lucia Caram se m'ha avançat. L'incendi de la catedral de Notre-Dame és una tragèdia que ha commogut a molta gent. La pèrdua de patrimoni històric provoca tristesa i ràbia al mateix temps.
El títol del meu escrit pot semblar un disbarat, però us haig de dir que se m'ha acudit quan he llegit l'article de l'ARA referit a Egipte: Al-Sissi modifica la Constitució per conservar el seu tron fins al 2030. No pensava precisament en la Constitució espanyola, però també en parlaré.
Sense oblidar-nos que abans tenim les eleccions generals, es comencen a veure molts moviments per a les municipals de finals de maig. Generals i municipals són interessants perquè ens toquen molt de prop. Les generals perquè la possibilitat d'un govern de dretes pot comportar molts anys d'endarreriment del país, i molts bastons contra Catalunya.
Llegint l'article d'avui de l'Albert Om he pensat en la relació pares i fills, no sempre fàcil, però que al final valoro positivament.
La pèrdua de confiança que dijous podria ser majoritària al Parlament de Catalunya no només ve dels partits polítics, majoritàriament els unionistes, sinó que també es respira entre la població, hagin votat o no uns partits contraris a la independència.
Un govern municipal que ho fa tot bé i si alguna cosa falla... sempre és culpa dels altres. Amb aquest discurs es poden presentar a les noves eleccions ensenyant tot allò que han fet i allò que no han pogut fer... per culpa dels altres! Ara ves per què, però pensava en la recollida de la brossa.
La dreta unionista catalana hauria de tenir en compte, a l'hora de donar el seu vot el proper 28 d'abril, què li ofereixen. La confecció de les llistes del PP, per posar un exemple, ha demostrat què pretén el partit polític i l'interès per a Catalunya.
Sempre m'he preguntat com és possible que es voti democràticament un dictador. L'origen de la pregunta l'he buscat a l'exemple de Hitler a l'Alemanya d'ara fa cent anys. Una Alemanya i una Europa que l'escriptor Stefan Zweig ens il·lustra molt bé i que tinc molt present quan analitzo la situació actual.
Tot fa pensar que els alcaldes d'aquest mandat són molt aficionats a les querelles. No només llancen amenaces, sinó que n'acaben presentant. Donen feina als jutges que avui dia són els més sol·licitats.