blog de xfebrer

El mandat 2015-19 està a les acaballes i es recordarà com un mandat de picabaralles entre els caps de llista de JxA i ERC, que han compartit alcaldia gràcies a la moció de censura que hi va donar suport la majoria del Consistori. Un trist mandat en què han estat més notícia les baralles que la feina del govern, dels governs.

Una cosa és discrepar de l'altre i una de molt diferent és odiar l'adversari, aquell que no pensa com tu. En política l'odi cada vegada és mes present i això ve acompanyat per uns perfils molt baixos en humanisme, ètica i saber fer. L'empatia no és una virtut que es busqui en el món de la política, sinó tot el contrari.

Els senyors i senyores de C's, i d'una manera molt especial el senyor Albert Rivera, tenen molt après el paper del camaleó. Són oportunistes quan cal confondre la gent i en aquests moments han adoptat totes les regles d'un bon partit d'ultradreta, aprofitant que està de moda, a Espanya, però també a Europa.

Feia alguns dies que observàvem bosses d'erugues a la pineda que s'ha instal·lat a les platges d'Arenys. Sempre m'ha cridat l'atenció. A casa cada any havien de barallar-s'hi als pins que teníem a Tavertet. No sempre era el mateix, depenia també del temps, però era una preocupació que mantenia entretinguts els meus pares.

Si hagués de resumir en una frase què i com penso de cara a les properes eleccions municipals a la meva vila empraria el titular d'aquest escrit. No hi confio perquè he quedat molt decebut de la manera de fer dels polítics d'Arenys de Mar, i no hi sé veure una solució, si més no a mitjà termini. 

Quina enveja sana m'agafa llegint l'escrit d'Itziar González a l'ARA, "Les Rambles com a infraestructura social". Direu que és molt agosarat comparar les Rambles de Barcelona amb el Rial Sa Clavella d'Arenys de Mar, però no es tracta d'això.

És força lògic, després dels esdeveniments dels dos darrers anys, que Catalunya estigui molt pendent del judici als presos polítics. El resultat o veredicte final condicionarà el futur del país i també de l'Estat. No ens podem perdre detalls de tot el que passa dia rere dia, sobretot davant la certesa que els jutges tenen tots el números per no actuar de manera imparcial.

Acostumo a llegir molt per sobre els articles que parlen d'esports, em quedo més en els apartats de política, cultura...

Tot el que està passant aquests darrers dies a Arenys de Mar no pot continuar, s'ha de resoldre d'alguna manera. No és just que els vilatans i vilatanes haguem de patir aquests fets delictius, alguns dels quals tenen nom i cognoms, i en canvi queden impunes. No ens ho mereixem.

Creure que el judici contra els presos polítics serà objectiu, imparcial i just és de molt bona fe, o tot el contrari. Fins ara el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional han donat prou mostres de com comportar-se, de manera venjativa, contra l'independentisme.