blog de Enricpera

Aquest estiu vaig anar a passar un dia a Reus. Feia molts anys de la meva darrera visita a la ciutat, i aprofitant que estava a Tarragona uns dies varem aprofitar per arribar-nos-hi. Em va encantar tornar a passejar pels seus carrers tot admirant la infinitat d’edificis modernistes que s’hi troben. Pels amants d’aquest estil arquitectònic, Reus és una joia, un museu a l’aire lliure.

Ja som dins la campanya electoral per a les eleccions al parlament i només de pensar-hi em venen marejos: propostes amunt, mentides avall, comentaris i rèpliques, promeses i més promeses... És talment com a l’entrada d’un nou any o d’un nou curs, tot són bons propòsits, aniré al gimnàs, m’apuntaré a fer anglès, reprendré els estudis, deixaré de fumar... però després res arriba a bon port.

“Uns homes i dones de Canet i una senyora d’Arenys de Mar” ens presenten aquest cap de setmana al Teatre Principal l’obra en dos actes No et vesteixis per sopar de Marc Camoletti.

En el bloc de pisos de casa la gent no tanca les portes del pis en entrar-hi o sortir-ne, les rebot. El cop de porta es tant gran que els quadres del passadís tremolen, i si és l’hora de la migdiada et despertes sobtadament creient que alguna cosa al bloc s’ha ensorrat i el mal de cap t’acompanya tota la tarda.

El Cor l’Aixa ens te acostumats al seu concert d’estiu just uns dies abans de l’inici de la Festa Major de la nostra població. Cada any es superen, sempre ho fan una mica millor que l’any anterior, però aquest any 2010 varen elevar molt el seu llistó.

Les noticies que apareixen constantment als mitjans contra el nostre país i la nostra llengua, i el trist paper dels nostres governants i els que en volen ser properament, m’han fet venir de sobte una cançó al cap: Au, jovent del grup Coses. La recordeu? La coneixeu?

Deixeu-me fer una mica de propaganda de l’espectacle teatral que aquest cap de setmana es podrà veure al Casal de Joventut Seràfica.

Imaginatiu, surrealista, absurd, delirant, creatiu, fantasiós, irreverent, hilarant…. tots aquests adjectius s’ajunten amb el teatre, la música, la dansa i el circ per formar l’espectacle desbordant Chicha Montenegro Gallery de Carles Santos que ahir vàrem anar a veure al Teatre Lliure de Barcelona.

Us agrada l’obra de M. Barceló?
Heu pogut anar a l’exposició que hi ha en aquest moments al Caixafòrum sobre la seva obra?
Si les respostes són Sí i No, no us l’hauríeu de perdre. Jo vaig ser-hi l’altre dia i em va encantar.

No és molt freqüent, però aquest matí mentre estava fent una taronjada a l’Ateneu una mare alliçonava als seus fills (eren tres) tot dient-los ...en els bars, així com als restaurants, no es pot corre ni cridar. Penseu que no estem sols... Els nens s’han pres el seu refresc sense fer cap soroll, parlant entre ells i amb la seva mare.