blog de Enricpera

Cada tarda, cap allà 2/4 de 8, sortim a caminar. És una forma de fer exercici. He provat d’anar al gimnàs, a la piscina... però res com anar a caminar. No sé ben bé que té, però és una forma agradable de no rovellar-te mentre gaudeixes del paisatge de l’entorn arenyenc, que val a dir encara es conserva força bé.

Miralls Tèrbols és un de les principals novel·les de Ferran de Pol. Ambientada a Arenys de Mar en el període de la construcció del port. En la novel·la Arenys de Mar agafa el nom de Mareny, i al llegir-la s´hi poden reconèixer nombrosos indrets, fets i persones d´aquesta vila.

Text que tot i que va ser escrit l’any 1966 és molt i molt actual. Escolteu-lo amb molta atenció.

Seguint amb els vídeos dedicats a Ferran de Pol avui us presento la darrera gravació sobre un fragment del llibre Un de tants.

I ara què? El proper pas són els pactes.
Aquesta és la meva lectura del que va passar el dia 22 de maig a Arenys de Mar amb algun afegitó d’última hora.

La darrera obra que presentem del Pare Venanci és Mar Bonança, obra escrita a Arenys de Mar el 18 d’octubre de 1947 per una música de Pare Manel de Lipà, prèviament composta.

Mar Bonança

Escolta la mar com respira, manyaga.
Escolta la queixa esllanguidora del vent.
La tarda és un flam que s’apaga
en la sang del ponent.

Mira la vela daurada;

1- L’abstenció és una opció, clar que sí, no en dubto gens ni mica, però avui per avui, per molt reflexionada que un la faci, la majoria l’ha convertit en la del tant se me’n fot tot. Per això m’alegra sentir a una persona dir que anirà a votar, malgrat ho faci en blanc, nul o a un partit en concret.

Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció).

Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.

Ametlles i randes

Deia l’aranyoner del nostre escut:
- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –
“Quin nou pessigolleig de joventut
ha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”

I la mar responia dolçament:

Poema del Pare Venanci d’Arenys escrit el 28 de febrer de 1948 on explica les seves sensacions davant d’una rierada. Poema enregistrat per en Joan Pera.

La rierada

Aquella nuvolada blanca, mansa,
mireu-la com s’ha estès,
posant un remolí d’esgarrifança
entre el fullam espès.

Som a migdia i ja fosqueja,
la tempesta no és gaire lluny.
Veieu el llamp que serpenteja?

El pare Venanci d’Arenys de Mar (Xavier Nogueras i Prats, 1903-1983) nasqué a Arenys de Mar el dia 14 de març de 1903, fill d’una família de cerers i adroguers. El 1927, a l’edat de 24 anys, demana l’ingrés a l’Ordre dels Caputxins on estudia filosofia i teologia. L’any 1934 és ordenat sacerdot.