blog de Enricpera

Aneu seguint les obres de l’aparcament del Xifré? Jo sí, hi passo cada dia com a mínim dues vegades. M’agrada fer una mica de jubilat i mirar com va evolucionat l’obra.
És impressionat el forat que han fet. A la part alta quants metres deu haver-hi?

Avui escoltava a TV3, dins el programa Tot un món, una noticia que m’ha semblat molt interessant. L’escriptor senegalès Sidi Seck, afincat a Barcelona, ha creat l’editorial Takusan per donar a conèixer la cultura africana a través de la literatura produïda en aquest continent. Només hi ha una cosa a criticar d’aquest important projecte, el discurs de Sidi Seck durant l’entrevista ha estat tot en llengua espanyola. El seu projecte m’hauria arribat molt més encara si m’hagués demostrat que també ha fet un esforç per aprendre una part molt important de la seva cultura d’acollida tot presentant la seva proposta en català. S’ha de suposar, però, que aquesta tasca s’està duent a terme ja que algunes de les publicacions es poden trobar també en català.

Ahir a la tarda vaig anar a l’aplec. Feia temps que per un all o una ceba (catalana) no hi anava. Em va agradar. No per tornar-me un seguidor dels aplecs, però si per no deixar d’assistir-hi, si puc, l’any vinent. Faig aquest comentari perquè parlant amb un dels organitzadors vaig notar que se sentia cansat de seguir tirar endavant una activitat que sembla que va de baixa. Està claríssim que l’ambient sardanista de fa uns anys s’està perdent i que s’han de buscar noves formules per fer entrar als joves en aquests esdeveniments.

Llegint l’article d’en Xavier Mir del dia 20 de març a Vilaweb se m’ha acudit que podríem iniciar, d’ara i fins el dia de reflexió de les eleccions, una porra dels resultats electorals a la nostra població. Sols cal indicar partit, nombre de regidors i nom de proper alcalde. No cal jugar-hi cales i qui l’encerti, doncs, l’haurà encertat. No cal, tampoc, posar cap norma, però seria interessant que la gent que hi jugués ho fes amb el seu nom real o d’arenyauta.

Comencen a sentir-se ja possibles configuracions de les llistes electorals per a les municipals del 27 de maig i evidentment hi ha sorpreses. Sorpreses que no només han deixat estorats als qui seguim la política municipal, sinó fins i tot han sorprès als mateixos militants dels partits polítics en qüestió. Evidentment no sé, ni dic, que aquestes seran les llistes que finalment aprovaran les diverses assemblees i veurem més tard reflectides en les paperetes, però són les que corren de boca a orella i d’ordinador a ordinador.

És normal, ho heu d’entendre, portaven molts anys endarrerits pobres nois. Però carai els ha agafat fort ara. Clar tants anys reprimits. Però això sí, sense perdre la compostura i vestits correctament per l’ocasió que sortiran per la tele.

El paisatge urbanístic de la nostra població va canviant a passos agegantats i en els darrers temps veiem molt sovint, com un munt de cases antigues van caient sense treva per donar pas a blocs de pisos. Segur que tots tenim algun exemple d’aquesta realitat prop de casa i si no és així, sols cal que camineu pel passeig de mar i en trobareu la constatació elevada al quadrat. Per aquesta raó, i veient el panorama actual, s’ha de felicitar molt efusivament als propietaris i/o la constructora responsable de la remodelació i conservació de la façana de Can Còrdova. Possiblement si en volien fer-hi vivendes no tenien cap altre solució que cenyir-se al que marca el PEPA, però tot i això moltes felicitats per la feina.

M’explicaven que fa un dies l’Ajuntament d’Arenys de Mar posava traves a una empresa perquè l'espai que volien obrir al públic, planta baixa i altell, no tenia un elevador que permetés anar als usuaris d’una zona a l’altre de l’oficina sense dificultats. Em sembla una decisió encertada, i amb la llei a la ma els tècnics tenen tota la raó. Cal que tots els espais públics estiguin adaptats perquè els ciutadans tinguin les mateixes possibilitats i drets d’utilitzar-los. De moment l’empresa en qüestió sols utilitzarà la planta baixa per l'atenció al públic.

Cada dia és més freqüent haver d’esquivar bicicletes a les voreres de la nostra riera, i tot i que són amples els ciclistes són un perill pels vianants perquè circulen a grans velocitats. Algun dia, si no ho han fet ja, crearan algun accident.

Les eleccions s’acosten, s’ensuma en l’aire. Per començar, el balanç d’aquesta setmana de precampanya no està gens malament i augura una campanya sonada: crítiques al govern amb resposta desproporcionada i contrarespostes al govern de gent que no ha trencat mai cap plat; presentacions de candidats i presentacions frustrades, partit nou al panorama local/partido nuevo en el panorama local i plataforma nova amb iniciatives ja conegudes. No sé imaginar-me de moment com sortirà el còctel, però segur que no tindrà un gust gaire dolç.