blog de Enricpera

L’altre dia el pare em va sorprendre amb aquesta gravació (que trobareu sota la poesia) que voldria compartir amb tots vosaltres (tinc e seu permís per fer-ho).
És la recitació de la poesia La Puntaire de Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 1859-1925) que va dedicada l’any 1885 al seu amic arenyenc Mariano Castells.

La setmana passada saltava la noticia de que La Vanguardia sortiria en català properament. Me n’alegro profundament. Però i prou. No crec que haguem de fer-los reverències ni besar-los al peus per normalitzar-se. Crec que bàsicament els hauríem de dir: senyors fan 30 anys tard!!

Ple, de gom a gom, com un ou,... ni una sola butaca lliure al Teatre Principal per veure Laura a la ciutat dels sants. Així és com em vaig trobar el teatre municipal el diumenge a la tarda. Feia goig, impressionava, i estic convençut que per un actor sortir a l’escenari i veure que no hi cap ni una agulla més al pati de butaques et dona forces per a interpretar el teu paper al 100%.

L’altre dia passejant per la riera vaig topar-me amb un home que lluïa una barretina al seu cap. No era cap dia festiu, tradicional, era un dia de cada dia a les 7 de la tarda. Feia fred i l’home senzillament es cobria el cap. D’entrada em va sobtar i fins i tot vaig pensar que feia el ridícul.

Han tornat els lloros!! No em refereixo al ocells que es troben majoritàriament en zones càlides i tropicals, i que darrerament s’han ubicat a l’estiu a les palmeres dels voltants del Xifré, parlo dels aparells personals de música que a tot drap atabalen als que estan al seu voltant.

Durant el darrer estiu em vaig queixar repetidament al Consistori del soroll que ocasionava el carrilet en el seu recorregut. Ara, s’ha de fer també si cal, vull felicitar als responsables del carrilet de Nadal per fer la seva tasca sense cap mena de molèsties acústiques.

A casa al pare sempre s’han fet pessebres. El primer que recordo haver-hi contribuït era el que muntàvem sobre l’estreta rapissa de la llar de foc. Un camí que portava a reis i pastors de les muntanyes a la cova sense possibilitat d’encabir-hi cap altre rierol que els desviés de la seva fita.

Si encara no heu vist el lipdub de Nadal que les entitats i usuaris del C.C.Calisay han filmat per fer-la servir com a felicitació de Nadal, aquí la teniu. La preparació, els assajos i la filmació ha sigut una passada. Ens hem divertit molt, que era la nostra primera finalitat, però a més a més crec que el resultat és prou bo.

Que tothom en pensi el que vulgui, però que bonic seria que tots els famosos catalans manifestessin de forma clara, com ho va fer Josep Carreres de forma espontània davant les càmeres de GolTV, i sense complexos on volen pertànyer. Potser la forma no és la més adequada ni seriosa, però val més així que no pas callar.

Aquest cap de setmana he estat amb uns amics que feia molts anys que no els veia. Un d’ells, en Pere, és historiador de l’art, i més concretament especialista en l’època romana. Ell sap que a mi m’agrada tot això de visitar runes romanes i que sempre que surto, sigui pel país o a l’estranger, m’informo si allà on vaig hi ha algun assentaments arqueològic d’aquesta època.