blog de Enricpera

Que hem de fer amb de la part del mig de la riera, del carrer Sant Clara a l’arxiprest Rigau? L’hem de cobrir o deixar-la com està? Aviat començarem a sentir-ne i llegir-ne les diferents versions dels partits polítics locals.

M’han comentat que el Condis de la part alta de la riera tanca uns dies per reformes. No sé quan duraran, però agrairia a la direcció del centre comercial que aprofités aquesta aturada per fer també reformes lingüístiques en el seus treballadors. Sobte molt que una empresa catalana que fa servir la nostra llengua com a mitjà escrit per relacionar-se amb els seus clients, no es posi les piles en fer que els seus treballadors es dirigeixin als clients en català com a primera llengua. Això és una tasca difícil a Arenys de Mar, ja que molts treballadors del supermercat ni saben el català.

Aquesta setmana la revista “L’agenda” ens anuncia els vilatans proposats per esdevenir “Arenyenc de l’any”. No discutiré les virtuts de cap d’ells, segur que tots han fet tasques prou importants durant l’any perquè la nostra població n’estigui orgullosa, però no entenc aquesta fal•lera que tenim Arenys amb els fills predilectes, els fills adoptius, el millor esportista de l’any, l’arenyenc de l’any... i només falta que ara a algú se li acudeixi crear, per exemple, la Creu de Sant Roc.

Ahir vaig assistir a la inauguració de l’exposició fotogràfica "MALI, sentiment Àfrica" de Miguel Parreño que es presenta aquests dies a la sala d’exposicions del C.C.Calisay, i que si algú li agrada la fotografia i/o els viatges no se la pot perdre.

La setmana passada parlava amb una amiga i m’explicava que li havien augmentat el sou 25 € al mes. Per altre banda m’explicava trista, que li havien augmentat l’hipoteca 40 € al mes. La conclusió final, feta a l’estil de l’avia, va ser que havia perdut, només amb aquest concepte, 15 € al mes en diferència amb l’any 2006. Aquesta situació crea, crec jo, un estat altíssim de desànim i ens allunya cada cop més del motiu bandera que tots els partits polítics prediquen sempre en els sues programes electorals “aconseguir l’estat del benestar”.

Aquesta cap de setmana he hagut de fer un seguit de coses que normalment no faig tant seguides (m’ho ha prohibit el metge): anar de rebaixes al Mataró Parc, anar al Lidl, a una residència per a gent gran i caminar pel passeig marítim que uneix Arenys amb Canet. En tots i cadascun d’aquets llocs m’ha hagut de pessigar molts cops la cama (m’ha quedat un bon morat) per saber si estava somiant o bé si el que passava el meu voltant era real. El Català ha desaparegut de les boques de les persones: els dependents de les botigues se’m dirigien tots en espanyol, cap de les persones que passejava pels passadissos del centre comercial parlaven català, el personal, els infermers i els avis del centre geriàtric en un 80% parlaven castellà i en el passeig marítim de cada 30 persones només 5 (ho vaig comptar) parlaven en la meva llengua. I la meva pregunta és, catalans on sou? No m’espanteu!! no em deixeu sol!!!!

Tot i que les estadístiques ens diuen que les llistes d’internautes influeixen, de moment, molt poc en la vida política local, seria molt d’agrair que els caps de llista dels partits que concorreran a l’alcaldia d’Arenys de Mar ens anessin informant via bloc, d’aquí al 27 de maig, dels seus programes electorals (estaria bé que ho fessin fins i tot aquells candidats que mai se’ls ha vist en cap llista d’internautes i que de ben segur tindran algú en el seu partit que els doni un cop de mà si ells no se’n veuen capaços). Personalment no sóc persona d’anar a mítings (ni dels meus) i aquesta seria una bona fórmula per conèixer de primera mà quines són les propostes de futur que tenen per la nostra població. Fins i tot estaria molt bé que els poguéssim fer preguntes o suggeriments sobre allò que ens preocupa o creiem que es pot millorar. Sols caldria el compromís (no cal notaris) de respondre. Potser encara farien canviar el vot d’algun arenyauta decebut de la política local!!!

Podria posar molts exemples sobre espais amb cotxes mal aparcats o que impedeixen la normal circulació i segur que no coincidirien en cap dels que ara tu estàs pensant.

Segurament tot plegat és perquè a Arenys de Mar és més econòmic aparcar malament que no pas fer-ho bé. Sembla una tonteria però és així i això porta al caos.

Ahir vaig viure en directe el timo de l’estampeta actual a casa dels meus pares.
El Reis, sabedors que a l’Anna li agrada molt mirar la tele, van trobar apropiat portar-los un TDT. Els meus germans, manetes en assumptes electrònics, varen connectar en no més de cinc minuts tots els cables haguts i per haver. El resultat, bastant decebedor del TDT: només es podien veure els canals de la Corporació Catalana de Televisió. “Això deu ser perquè tenim l’antena encarada a Arenys de Munt. Caldrà avisar un tècnic que ens orienti l’antena a Barcelona”. Sense cap mandra i delerós de poder veure més de 25 canals, el meu pare va enfilar Riera amunt per anar a veure la gent de Bosch Electrònica.