blog de xevigalceran

Fa més de tres anys que no treballo del que la gent es pensa que treballo. Tot és mentida. Jo no venc fil. Les trucades són fictícies, els clients són inventats i tot plegat és una gran comèdia. Cada matí marxo a les 8 de casa amb l'única esperança de trobar alguna feina per les 8 hores següents. La meva dona i els meus fills no ho saben. Ara si.

Sempre m'ha agradat format part de clubs o col.lectius. Sempre. L'altra dia, per exemple, vaig anar a un sopar-trobada anual a l'Hospitalet de Llobregat del CDGFPUDEVPAUCAUAQNVSAFVSA (Club de Gent Frustrada Perquè Un Dia Es Va Presentar a Un Càsting Acompanyat d'un Amic Que Ni Volia Ser Actor i Finalment Van Seleccionar l'Amic). Va estar bé, vam riure molt.

(En el capítol anterior: estavem a la plaça de sota casa i en Rafel II, l'amic del meu fill petit, ha desaparegut. Jo n'era el responsable, però no sé on s'ha ficat. És molt dur.)

Per què quan algú t'envia un sms perquè ha nascut el seu fill sempre hi inclou el pes? A no ser que pesi 200 grams o 27 kg, quina importància té? Per què hi ha gent que t'envia el missatge en primera persona com si l'hagués escrit el nadó? “Hola, sóc en Jofre i acabo de néixer a la clínica del Pilar. La mare i jo estem bé.

Sabeu què em va passar l'altra dia? Surto de casa i noto de seguida que avui serà un dia especial. Respiro sexe, busco sexe i el sexe em busca: sóc una bèstia sexual. Sempre ho he estat, però no ho me n'he adonat fins aquest matí.

(En el capítol anterior: La família Galceran-Ferran, obligada a marxar del pis de la plaça Fiveller/ La propietària de l'immoble els fa fora perquè fan massa soroll amb la Thermomix/ El pare de la família pateix un desmai i només aconsegueix despertar-se després d'un bufetada amb la mà plana de Bud Spencer)

Sabeu què em va passar l'altra dia? Sona es telèfon de casa:

Telèfon: “Ring, ring, ring”
Jo: “Digui?”
Telèfon: “Hola Xevi”
Jo: “Hola, qui ets?”
Telèfon: “Sóc jo”
Jo: “No, no, no, no, no....”
Telèfon: “Xevi, hem de parlar”
Jo: “No cal...”

Em cau el telèfon de ses mans i xoca contra sa terra. No puc parar de bramar.

Telèfon: “Xeeeeeeeeeviiiiiii!!!!!!”

Bona música per escoltar mentre netegeu el pis.

Sabeu que em va passar l'altre dia? Dissabte, 8.30 a.m. i estic sol a casa. Tinc tot el dia per a mi. L'Elena se n'ha anat a Lleida a pronunciar la conferència “Com s'aconsegueix passar de viure a Arenys de Munt envoltada de tarongers, gallines i antenes parabòliques, a viure a Mataró entre nens, thermomixos i mobles d'Ikea que he de muntar jo i la Joana perquè el meu marit és un inútil”.

Sabeu que em va passar l'altre dia? Són les set i el ring ring ring del despertador em força a semi-obrir els ulls quan sóc feliç disfrutant d'un somni: la Sílvia Cóppulo, la Nina i en Daniel Sirera passeigen en barca per l'estany de Banyoles i comencen a enfonsar-se lentament fins que desapareixen. Oh, oh, quina llàaaaastima!! Però aquest no és el tema.