blog de xevigalceran

Sabeu què em va passar l'altre dia? Volto per la Riera de Mataró i veig que uns Nens amb cara Nins porten els Nans cap a l'Ajuntament: estic (nerviós i content) perquè falta molt poc per començar la festa major, Les Santes, i totes les figures s'han de concentrar al consistori. M'hi apropo i un Nen amb cara Nin em diu si em fa gràcia posar-me un Nan, només per provar-ho.

Sabeu que em va passar l'altre dia? Un client em convida a casament de la seva filla. “Se'm casa la Martona”, em diu.

-En el capítol anterior: arriba la fi del món i, per casualitats de la vida, només hi ha dues persones que sobreviuen: la dona dels meus somnis (l'actriu Pilar López de Ayala) i jo. Què puc demanar més?

Sabeu que em va passar l'altra dia? El cor em batega a dos-cents per hora: llegint les pàgines culturals de l'Avui me n'assabento que l'actriu Pilar López de Ayala és a Barcelona representant una obra de teatre. Al cap de dos minuts ja tinc l'entrada.

Sabeu què em va passar l'altre dia? Estic sol a casa i truquen a la porta: un home alt i prim i amb accent de fora m'ofereix respalls per gossos i gats. Li explico que no tenim animals a casa i, quan el faig fora amb suavitat, em demana per favor si pot anar al lavabo.

Sabeu que em va passar l'altre dia? En Pau va fer 6 anys i vam convocar festa gran a la plaça de davant de casa. Taula plegable, galleda plena de gel i cerveses, pastissos de tots colors, entrepans de tonyina, quicos i pipes... Són les cinc de la tarda i de moment no ha vingut ningú. Ja vindran. En Pau té molts amics i nosaltres també. Som simpàtics, guapos i famosos al barri.

Sabeu què em va passar l'altra dia? Tornava de Sant Adrià del Besòs en cotxe i a la ràdio sonava música d'un grup que no coneixia. Em van agradar des de la primera nota. Explicaven que era un conjunt nou de Barcelona que es dedicava a fer concerts a cases particulars. De seguida vaig contactar amb ells per demanar-los que toquessin al terrat de casa.

Sabeu què em va passar l'altre dia? Passo per davant de l'esglèsia de Santa Anna i em venen unes ganes boges de confessar-me. No passo pel confessionari des que vaig fer la primera comunió i ja va sent hora de tornar-hi. Negocio amb èxit amb els homeless que viuen a la plaça: sis litres de Don Simon a canvi que em cangurin els meus dos fills durant el temps que estigui al temple sagrat.

Ve del capítol anterior: els 3 milions d'euros que he trobat al terrat de casa l'avi no me'ls podré gastar en res: són falsos. A més d'addicte al sexe, drogaadicte i traficant d'armes, l'avi era falsificador de bitllets de 5.000 pessetes.

No, no ho era. Però he pensat que si posava aquest títol, molta gent llegiria l'article. Només per morbo, que sou uns guarros!!!!!!