blog de xevigalceran

Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens que somien en truites
És l’escola dels somiatruites
On només hi estudien els nens que somien en truites

I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena

Sabeu que em va passar l'altre dia? Vull sorprende la meva dona.

Sabeu què em va passar l'altre dia? Vaig amb en Pau i en Martí a l'Actua, la llibreria del costat de la seva escola (una llibreria gran que abans es deia Actua i ara es diu Abacus però que tothom encara li diu Actua).

Sabeu què em va passar l'altre dia? Vaig a l'Ajuntament a demanar un permís d'obres. Volem fer canvis a casa: el lavabo on hi ha el menjador; el menjador on hi ha l'habitació dels nens; l'habitació dels nens on hi ha el terrat; el terrat on hi ha el lavabo... Omplo els papers i me'n vaig cofoi.

Sabeu què em va passar l'altre dia? L'Elena marxa de cap de setmana amb ses amigues: la Niqui, la Mini, la Xuqui i la Pasqui: se'n van a buscar bolets a Sòria. Es hora de dir-li adéu: els nens i jo som a la porta i l'acomiadem amb una abraçada que dura més de tres hores. Ella marxa contenta perquè els nins riuen i li demanen que els porti un cistell ple de camagrocs.

Sabeu què em va passar l'altre dia? Sóna l'interfon de casa:

Jo: “Si”
La veu de l'interfon: “Eismann”
Jo: “T'equivoques, nosaltres no hem demanat res a Eismann, ho sento”
La veu de l'interfon: “Eismann”
Jo: “Perdoni, però nosaltres no som clients d'Eismann”
La veu de l'interfon: “Eismann”
Jo: “Pugi, pugi”

Sabeu què em va passar l'altra dia? Nem a casa els sogres a dinar i, de sobte, la cuina queda
buida: un per aquí, l'altra per allà... I ens quedem sols la meva sogra i jo. Es fa el silenci.

Ella ramena olles, jo menjo olives
Ella controla el forn, jo conto rajoles
Ella patates pela, jo el vi negre em bec

(En el capítol anterior: el meu fill petit desapareix sota la sorra de la platja)

Em quedo paralitzat. En Martí no hi és i jo no sóc capaç de moure ni un dit. La por m'atura. És una reacció habitual en tota la meva vida: quedar-me quiet quan hi ha un problema.

Sabeu què em va passar l'altra dia? Em truca un amic de Sils per dir-me que ha sigut pare per segon cop. Me n'alegro molt i li prometo una visita per d'aquí quinze dies. Em fa gràcia la família de Sils, perquè són molt tranquils: ell es diu Nari; ella es diu Nant; el fill gran es diu Xino; i al nounat li han posat Xano.