blog de xevigalceran

Sabeu que em va passar l'altre dia? Vaig anar a la piscina. Objectiu: baixar cent grams per setmana, quatre cents grans per mes, quatre coma vuit quilos per any. Si continuo amb aquest ritme, calculo que, quan tingui cinquanta-cinc anys, pesaré tres quilos. Aleshores sí que seré ràpid jugant a futbol i em podré posar samarretes cenyides. Però aquest no és el tema.

Són dos quarts de sis de la tarda i la placeta bull. Un nen de set anys plora desesperat. Ha trepitjat la pilota de plàstic amb tanta mala idea que s'ha fotut una llet digne de sortir als espantosos i poc creïbles programes de vídeos domèstics. Un cop a terra, el nen es queda aturat, i tarda uns tres segons a reaccionar.

Sóc home de bar, ho admeto. M'agrada anar a fer el cafè amb llet al matí, la cervesa al migdia i el cafetó després de dinar. El bar és un reflex del món. Hi trobes el simpàtic, el gamarús, el desganat, el brut, el set-ciències... A Arenys hi ha un bar on m'hi sento bé. És La Croissanteria. Des de fora no en donaries ni un duro.

Odio fer cua. Odio esperar-me per menjar. No hi ha res pitjor que tenir gana i no poder omplir l'estomac. La mala llet se m'estén per tot el cos i em converteixo en un gos mal educat (per cert, hi ha algun gos educat?) Doncs molts i molts migdies de molts i molts divendres de la meva vida dels últims deu anys, me'ls he passat fent cua a la porta d'un restaurant d'Arenys.

La gent d'Arenys no dedica els diumenges al matí a rentar el cotxe. Ni a fer l'all-i-oli de la fideuà del dinar. Ni a planxar les camises que s'han de posar durant tota la setmana. Ni a regar les plantes de maria del terrat. Ni tampoc a jugar a futbol o a tennis taula. Ni a treure els grans de pus de l'esquena de la seva parella. Ni a engegar la moto per anar a fer les “curves” de Tossa.