blog de ferranarenys

Avui baixava la Riera de bon matí quan, a l'alçada de la plaça de l'ajuntament  m'he creuat amb en Panxo, arenyenc i amic de fa molts anys. Acaba de ser pare d'un exemplar magnífic d'ésser humà.

Acte I

La senyora Guarra passa per davant de Pare Fita num.4 i deixa dues bosses de brossa a peu de carretera. Ha comprovat que ningú la veia i com que sembla que d'altres veïns també han deixat la seva brossa allà, està decidida a repetir l'acte que d'aquí uns anys serà considerat, igual que el fumar, vandàlic.

Última etapa del viatge abans d'agafar l'avió cap a casa. Sortim de Sant Francisco amb una multa de més i un temps semblant als anteriors dies. Tot i això, només sortir de l'àrea d'influència de la ciutat ja s'entreveu que el temps ha de millorar. Ha de millorar per pebrots ja que hem d'espaterrar-nos en alguna platja del pacífic si o si.

San Francisco ens va deixar tal i com ens va rebre, amb una boira pixanera insistent. No s'entén com en aquesta ciutat han pogut sorgir els moviments socials que han reeixit, amb aquest temps tant ensopit.

Deixar Las Vegas enrere suposa travessar desert i més desert. O passes pel Death Valley o passes pel desert de Mojave. Per la nostra ruta ens anava molt millor el Mojave. Centenars d'arbres Joshua ens esperaven.

Las Vegas és una altra cosa. No es pot comparar amb res. Quan hi arribes amb cotxe et sorprèn. Després d'hores de cotxe creuant el desert, fas un revolt pronunciat i...tatxàn...sense avisar...allà està. Un mar de llums com mai havia vist abans ens donava la benvinguda.

Just abans d'arribar a Page ens vam aturar a la frontera entre els dos estats, Utah i Arizona, per veure el meravellós Bryce Canyon. Era la primera depressió rocosa que vèiem i no ens va decepcionar, de fet quan després vam veure el Grand Canyon, els dos vam opinar que l'anterior ens havia sorprès més.

Per arribar a Yellowstone cal carregar-se de paciència si véns d'una mica lluny. Durant la preparació del viatge vam pensar de fer les 2000 milles (uns 3200 km.) que separen New Orleans de Yellowstone, en cotxe. Llavors vam deixar l'alcohol de banda i com persones racionals vam optar per fer el trajecte en avió.

No sé....New Orleans és una ciutat extranya. No sé perquè però he tingut sensacions molt semblants de les que vaig tenir quan vaig ser a Buenos Aires. Sensacions de ciutat en construcció. Per coses diferents. Allà era el “corralito” i aquí el “Katrina”.

Poc més de 3 hores en cotxe separen Nashville de Memphis. Ens ho hem pres amb calma. Ho hem fet en 5. Durant el trajecte hem descobert un nou establiment de carretera per esmorzar. Es diu “Wafle House”.