UUuufff com estan els nostres veïns de València!!! Aquest matí en Joan m'ha trucat per dir-me que havien fet una pre-crítica del bolo de València a la sala "El Loco". Un bolo que no hem fet ja que el programador de la sala havia considerat que vendre 15 entrades anticipades (al preu de 12 euros l'entrada) era poc. Nosaltres, un grup totalment desconegut, havia aconseguit captivar a 15 desgraciadets (anticipadament) que havien posat 12 euros per endavant per veure a un grup del qual ho desconeixen gairebé tot i que s'han quedat amb les ganes (de comer ranes) de, si més no, poder opinar que els hi havia semblat. En fi, no en teníem prou amb l'anul.lació de l'actuació que a sobre aquesta: En Joan em truca i em diu que visiti la web www.dolcecity.com/valencia. Una web d'oci on fan ressenyes d'events a la ciutat. La crònica no està malament. Es nota que a la redactora (Lola Martínez) li agrada el que fem: "como se lo curran", dignos de tribuetar a esta dama" . O sigui, que en principi ella deu ser una dels 15. El que realment volia en Joan que veiés era el comentari final de la crítica. Resulta que en el nostre myspace, a sota del logo de la banda, hi apareix d'on som. Jo, hi vaig posar "els 2 arenys/cardedeu/bcn" i a sota catalunya seguit d'un "no és", així, com que a sota de tot havia de posar-hi el país, al posar-hi Espanya quedava: "Catalunya no és Espanya". En el fons és una txorrada com una altra. Jo m'ho crec, però això no obliga a ningú de la banda ni a pensar-hi mig minut si no vol. Resulta que a la Lola Martínez no li ha semblat gens bé. Fins i tot ens engloba dins aquesta suposada influència sobre la gent que tenen les estrelles (nosaltres estrelles? de què, més aviat estrellats) per justificar el seu desencant amb el "Catalunya no és Espanya". Us deixo el paràgraf on diu tot això, fa gràcia, fins i tot vergonya.
Fa poc he vist que Love of Lesbian, la banda de pop barcelonina, vindrà a Arenys a actuar, dins els actes de la festa major, concretament el dia 11 de juliol.
Tremenda alegria m'he endut!!!. Love of Lesbian són de les bandes que més m'han agradat últimament. El seu darrer LP es diu "Cuentos chinos para niños del Japón". Lletres divertidíssimes, sonoritat pop total i posada en escena molt catxonda. Aquests són els ingredients que els "lesbianus" suposo que ens oferiran. Els acompanyaran, abans o després, els Pepper Pots, una megabanda de reggae-ska-rocksteady, que actuen per tot el món!... i són de Girona!!! L'altra banda que actuarà serà Rauxa, que no en se massa res d'ells, tret que van guanyar una edició del sona-9,
Fa uns dies vaig veure la pel.licula Across the Universe. Una mena de musical que explica la història d'un noi de Liverpool que marxa als EUA per trobar-se amb son pare. A partir d'aquí, el film fa un repàs de la situació en aquell país durant la dècada dels 60. El més bonic de tot plegat és que molts dels diàlegs entre els personatges són cançons dels Beatles.
primera formació fixa de la banda (01/03/1997)
De vegades costa mira enrere. Ja fa 12 anys que uns nois ja bregats en el món de la música en directe van decidir tancar la paradeta pel que fa al tema patxanga/festa major i obrir una nova via en el seu horitzó musical. Sense la pressió de sortir de bolo per les catalunyes els 2 mesos d'estiu, començaren a vestir un projecte basat en versions de pop-rock.
En Joan sempre té coses per ensenyar-me, mostrar-me o fer-me escoltar, m'encanta. L'última de totes n'és una de força revolucionaria i que indica per on van els trets en el món de l'indústria musical. Es diu Sonicbids. A grans trets és una pàgina web que intenta posar en contacte bandes i promotors. Jo com a banda, o part d'ella, creo un perfil tipus myspace a sonicbids: biografia de la banda, fotos, cançons en mp3, agenda de concerts etc etc....
Ahir, amb Galetes Franklin, vam actuar a Bikini, la mítica sala de Barcelona que, un cop hi toques deixa de ser tant mítica. Actuàvem dins el Clon Festival. Una mena de concerts que monta el nostre representant, ja que tot el que ell duu són bandes clon/bandes tribut. Compartíem escenari amb la banda que rendeix tribut a Elvis Presley, Oscar Barón and the Scarelvis band. Ell no hi té una semblança física espectacular, però si una bona veu a la que li sap treure un so que recorda força a la veu del rey. La caracterització estava també, molt aconseguida. Primer, emulant els primers anys de l'artista, amb trajo 50's i després amb aquell mono blanc plè de lluentons que duia quan estava fet una vaca i a les portes de la mort. En el canvi de roba l'Oscar no va augmentar de pès.
Dijous, parlant amb un company de la banda i el seu germà, em van fer saber que aquest any.... SI que hi haurà GROGUI!!!! un somriure d'orella a orella se'm va dibuixar a la cara mentre ho sentia. L'any passat, per raons que no entenc, la festa no es va poder realitzar, segons els organitzadors, per la poca competència del nostre ajuntament, en concret, la del nostre regidor de cultura, ara ja ex-regidor i pastisser a temps complet. Sembla que aquest any, la voluntat és una altra. La festa'l grogui és una trobada curiosa. L'estètica general, si hi vas, és d'un hippisme que a mi personalment, m'és proper i familiar. L'he viscut d'aprop ja que aquesta manera de ser, vestir, d'anar etc...va arrelar molt per aquí, arran la força que el rock català va agafar a principis dels 90. Tot moviment musical té una estètica i la del rock català no fou una excepció: Mocadors gerardquintaneros i tota la pesca.
Avui he tingut un matí mogut. Estic apuntat a les llistes de professorat interí per a cobrir baixes del departament d'ensenyament de la generalitat. O sigui que vaig per profe! Vaig apuntar-m'hi l'any passat. La meva especialitat és la de filosofia. Anyway, aquest matí hi havia nomenaments i per art de màgia la llista de filosofia havia corregut molts números. Penseu que per aquesta especialitat mai hi ha substitucions. Són tan pocs els profes de filo que calen als instituts que mai arriben a números alts. La meva sorpresa ha estat quan he vist que hi havia nomenaments fins a un número altíssim. He agafat el cotxe i cap als serveis territorials de Barcelona-comarques. Al arribar he preguntat on éren els nomenaments. "A la sala d'actes, al fons a l'esquerra" m'ha dit l'home de l'entrada. Al entrar, unes 40 persones esperaven nomenament de qualsevol especialitat que estigués convocada, la meva entre elles. M'he assegut esperant nosequè, fins que he vist un noi i una noia d'Arenys. Els coneixia tot i que no hi tinc massa tracte, però la germanor convil.latana ha fet que m'aixequés i els anés a veure. M'he assegut amb ells i hem xerrat en plan: "que fas aqui?", "Tu també?". Quan els hi he dit que venia per filosofia m'han dit que feia mitja hora que havien cridat els de la meva especialitat. Llavors he observat el procés de nomenament una estona abans de fer res, simple curiositat. Resulta que les 2 noies que hi ha davant de tots els aspirants criden l'especialitat: "Històriaaa!" Llavors tots els d'historia s'aixequen i van fins a la taula. La noia els hi demana el seu número d'ordre. Segons el número que donen tria el que el té més baix. Llavors aquest pot triar d'entre totes les substitucions ofertades per a la seva especialitat i així successivament. Els d'Arenys, que tenim port pesquer sabem com va això de la subasta. Han començat el regateig de places: que si tu et quedes aquesta, que si jo estic amb el número bloquejat. Feia molta gràcia.
Galetes Franklin, la banda de versions (d'Aretha Franklin) més treballadora del maresme ha passat pel fotògraf per veure si entre ella (la fotògrafa) i nosaltres ens inspiràvem per trobar la imatge que la banda necessita per acabar de completar l'espectacle. La roba de la maira i la mònica és handmade by monicamonge i la roba dels nois, de tots ells, menys les jaques, és fruit d'una incursió (divertidíssima) al mangochollo de la roca del vallès. recordem que aquest establiment ven, exclusivament, roba de dona!
Galetes Franklin, la banda de versions (d'Aretha Franklin) més treballadora del maresme ha passat pel fotògraf per veure si entre ella (la fotògrafa) i nosaltres ens inspiràvem per trobar la imatge que la banda necessita per acabar de completar l'espectacle. La roba de la maira i la mònica és handmade by monicamonge i la roba dels nois, de tots ells, menys les jaques, és fruit d'una incursió (divertidíssima) al mangochollo de la roca del vallès. recordem que aquest establiment ven, exclusivament, roba de dona!
