Poema voleibolero
Les meves xicueles del Sant Celoni es van impregnant de l'esperit Faralai voleibolero. Mireu quin poema han composat:
"No et deixarem caure"
Arribes, tant calmada com perillosa, preparo els meus braços per rebre't.
No pateixis, no et deixaré caure, lluitaré amb tu per portar-te a on has de ser.
Aquí estàs un altre cop, la meva companya alça els braços per saludar-te, els seus dits t’acaricien i et diuen adéu,
jo i les meves companyes estem pendents de quin camí escolliràs,
tornes està a l'aire amb la sensació d'inaccessible,
però és més forta l'atracció, no m'ho penso ni un moment i vinc cap a tu,
t'enlairo perquè la meva companya t'ajudi a situar-te i ensenyar-te el camí de nou per creuar la xarxa,
però ella sola no pot, te ajuda d'una altra companya nostra,
la qual t'està esperant, apunt per fer un salt cap a tu i fer-te l'empenta definitiva per creuar i estar on has d'estar.
On ets? Perquè t'amagues darrera la xarxa??
Faig un pas per trobar-te, tornes de nou, totes t'esperem amb ansietat, et mirem fixament, no pateixis, no et deixarem caure.
Aquests moments es repeteixen una vegada i una altra, no podem retenir-te, només podem gaudir d'aquests petits segons en què et tenim amb nosaltres.
