Ciberoptimisme municipal
Fa uns mesos, amb l'Ana Sanz, vàrem preparar un document per ajudar i orientar a les, aleshores, candidatures d'ICV a elaborar les seves propostes electorals. Ja han passat les eleccions municipals i ja estem treballant de ple en el nou mandat. Aquests dies he remirat aquell document i és més vigent que mai. L'adjunto... i en destaco dos fragments:
[...]
La xarxa pot contribuir a crear coneixement, confiança i calidesa entre aquelles persones que a l’espai físic es desperten por i desconfiança o, en el millor dels casos, indiferència. A la xarxa com al carrer les persones es troben i, segons les seves afinitats, construeixen llaços i comunitats diverses.
La vida a la xarxes ciutadanes virtuals està generant models que podrien ajudar a millorar aspectes de les relacions reals. Pot semblar paradoxal que si som les mateixes persones les que convivim i interactuem a la xarxa i al mon real, les dos esferes apareguin sovint com dos esferes aïllades. Un cop es té l’accés, la xarxa permet l’anonimat, la possibilitat d’inventar-se de nou o el miratge de la igualtat. A la vida real però els condicionants personals i altres barreres sembla que pesen més i que ens impedeixen arribar a fites que a la xarxa no semblen tan impossibles. Persones que mai s’atrevirien a expressar una opinió política en públic real, poden passar-se hores i hores, a al web o a través de llistes de correu, opinant de tot i, el que és més important, atenent les raons i els arguments del altres i consultant i aportant molta informació que, molt sovint, arriba a través de noves fonts o mitjans de comunicació “alternatius”.
A la crisi de l’espai públic tradicional i de la democràcia deliberativa, s’oposa l’emergència
d’un nou espai virtual on la comunicació també política sembla més i millor. Al ciutadà real passiu o reactiu, consumidor acrític d’informació política, s’oposa el ciberactivista carregat de futur.
[...]
Tanmateix, la sostenibilitat dels projectes TIC i el seu recolzament públic és indispensable. Les TIC han donat el suport tecnològic necessari a molts projectes pensats des de les necessitats del món real. La política local real té inèrcies que fan difícil començar una espècie de democràcia nova als pobles i les ciutats, però les TIC són tanta oportunitat com bona excusa per repensar maneres de fer en la vida política local. Les TIC poden influir molt en dinàmiques de canvi d’actituds i actuacions dels responsables públics cap a la ciutadania i, a la vegada, de les persones respecte a la política i a les organitzacions polítiques tradicionals; en definitiva, anar conformant, poc a poc, una cultura política més participativa i corresponsable. El sentit polític i l’abast del canvi, així com el guany o pèrdues en la qualitat de la nostres democràcies, dependrà de la voluntat política que els guiï.
[...]
Els ajuntaments han de ser agents actius de canvi i models a seguir, en especial, en allò que es refereix a la pròpia sobirania o, si més no, independència tecnològica. El desenvolupament de les TIC ha generat molta dependència i ha creat productes informàtics que generen grans servituds, econòmiques i tecnològiques. Cal fer una aposta decidida per la llibertat i les possibilitats transformadores del coneixement obert. Els nostres ajuntaments han de ser activistes de la defensa del programari lliure i dels codis oberts, per raons ètiques, tecnològiques i financeres. En aquests moments, la igualtat passa també per que ningú pugui ser obligat de facto a utilitzar un determinat programa o sistema informàtic perquè una administració pública només parla amb un altre codi.
De la mateixa manera, els ajuntaments han de poder ser propietaris de la seva informació i dades, en el sentit de no dependre tecnològicament de ningú per gestionar-les. Per altra banda, Internet ha tensionat molt els mecanismes jurídics tradicionals de la protecció de la propietat intel·lectual. Han emergit sistemes de coneixement que els qüestionen, discutint la seva idoneïtat pel progrés social a l’era d’Internet. Llibertat, funció social del coneixement, compartició i intercanvi d’idees... són conceptes que apareixen en el món conceptual de la xarxa. El continguts finançats amb diners públics han de ser disponibles i accessibles per tothom. L’administració local ha de ser catalitzadora d’un coneixement que, a més, estarà arrelat al territori i originarà sinèrgies en àmbits tan importants com és l’ocupació o la creació d’empreses.
Les TIC són cabdals per fer dels nostres pobles i ciutats els millors llocs on viure i conviure. Invertir en TIC i en coneixement és la millor via de garantir les infraestructures del futur i el millor dels creixements econòmics. Els ajuntaments han de liderar en el seu territori l’aliança i cooperació amb i entre les nostres universitats, empreses i iniciatives ciutadanes. El coneixement i les TIC marquen ja les línees de l’ocupació i la competitivitat futures. El desenvolupament i la creació d’un sector TIC a escala local és un element estratègic perquè, a banda de ser un sector industrial en expansió, contribueix a un creixement basat en una economia neta i respectuosa amb el medi ambient. El valor de la nova economia no es basarà en la escassetat de recursos sinó en l’omnipresència, en el donar sense perdre, en el treball en xarxa i en cooperar en competència.
