històric entrades

Benet Coll

October 2015

July 2015

April 2015

February 2015

January 2015

November 2014

September 2014

August 2014

July 2014

April 2014

March 2014

February 2014

January 2014

December 2013

November 2013

August 2013

March 2013

Benet Coll
“Ara, convertiu-vos” ens diu el Senyor
“Ara, convertiu-vos” ens diu el Senyor
“Ara, convertiu-vos” ens diu el Senyor.
La primera paraula de Jesús quan inicia la seva missió és “convertiu-vos”.  Gireu-vos de cara a Déu, canvieu, renovelleu-vos interiorment. Ha arribat el temps del Regne. Renoveu el cor perquè pugueu acollir el do de Déu. Si no, el pes de les nostres misèries i pecats, la càrrega de les nostres debilitats i incoherències s’aniria fent cada cop més insuportable. Només amb el perdó i la pau de Dèu podem alleujar aquest llast, purificar el notre cor pecador i recomençar una vida del tot nova.D’aquí partim: del reconeixement humil que som pecadors. Fem el mal, perjudiquem els altres, deixem de fer el bé.  Qui es presenta davant Déu refiat que és just i, a més, mensprea els altres, es perd el do del seu amor perdonador. Per contra qui s’humilia davant Déu amb el reconeixement del propi pecat, en surt perdonat (Lc 18,9-14).El reconeixment de le pròpies errades és una actitud assenyada: només així ens podem corregir i millorar. Només així podem complir la principal responsabiliat: a realització de la pròpia persona. Aquest és el projecte que ens ha confiat el nostre Creador: ser persona, lliure, feliç, fraterna. Per la fe, hem acceptat el model de persona que volem ser: Jesucrist. Assemblar-nos a ell, pensar, sentir, veure i actuar com ell. Tenir els seus criteris de vida, això és el que volem.Finalment unes paraules del Papa Benet XVI, en la seva última audiència general: “Voldria que cadascú es sentís estimat per Déu que ha donat el seu Fill per nosaltres i que ens ha mostrat el seu amor sense límits. Voldria que cadascú sentís l’alegria de ser cristià... Sí, estem contents pel do de la fe; és el bé més preciós, que ningú no ens pot prendre! Agraïm el Senyor per aquest motiu cada dia, amb la pregària i amb una vida cristiana coherent”...    

January 2013

December 2012

Benet Coll
ADVENT: Fills de Déu i portadors de la seva esperança.
ADVENT: Fills de Déu i portadors de la seva esperança.
ADVENT: Fills de Déu i portadors de la seva esperança.
La guerra, la violència, la fam, la injustícia, i l'abús sistemàtic dels ser humans i dels béns naturals, sacrificats sense pietat al consumisme més desenfrenat, són històries de tots els dies, delictes que avui ja no són notícia. No obstant, l'home es nega a acceptar la seva intrínseca impotència per resoldre els grans problemes de l'existència, i segueix anant per camins inexorablement tancats, buscant en va el camí cap a la vida en el laberint d'un món allunyat de la Vida. Oblidar que som fets a imatge i semblança de Déu i cridats a ser-li fills en el seu Fill Jesús, condueix necessàriament a l'alineació, a l'abaixament de la vida al seu nivell biològic i per tant, al nivell animal. Però és insuficient reconèixer de ser imatge de Déu o di-se fills de Déu, sense després viure o, almenys, esforçar-se per viure aquestes qualitats: aquest és el contingut del missatge, i concorda perfectament amb l'Evangeli i els ensenyaments de l'Església. L'home és inseparable de Déu i només reconeixent aquesta condició pot encaminar-se a la via de la pau, la joia i l'esperança. Jesús és Déu vingut a l'home i cada home està cridat a acollir-lo en si mateix per viure la seva realitat de fill de Déu i, per tant, només en ella pot realitzar-se, complint en plenitud el bé predisposat per Déu per a ell i per al món. Aquesta realitat és la veritable substància de l'home: només cal ser-ne conscient i treure'n les conseqüències. Tota la resta és tant sols una cosa que, encara que sigui bona, és incapaç de resoldre d'arrel del problema de l'existència.Crist és el motlle per esdevenir Crist-vivent: autèntics cristians confiats i abandonats a Crist fins que Ell visqui en nosaltres. Només així podrem ser veritables portadors de pau en aquest món, i això concerneix cada home; sigui qui sigui pot ser portador de Déu perquè ha estat creat a imatge i semblança seva! 
Pau i bé

September 2012

July 2012

May 2012

March 2012

February 2012

December 2011

September 2011

May 2011

November 2010

September 2010

August 2010

July 2010

May 2010

April 2010

March 2010

February 2010

January 2010

December 2009

July 2009

May 2009

April 2009

Benet Coll
BONA PASQUA, CRIST HA RESSUSCITAT!
BONA PASQUA, CRIST HA RESSUSCITAT!
El concepte de SALVACIÓ.
Hi ha qui, quan es qüestiona en sentit religiós el fet de la salvació, et mira fent mitja rialla, o bé et miren per sobre les espatlles i et planten “de què aneu avui”.
El mot SALVAR, segons els diccionaris, vol dir alliberar o preservar algú de la mort o d’un perill greu. Així entenem quan algú es SALVAT de la força de les onades, de ser cremat en un incendi...
.
Al-lèrgia al concepte de SALVACIÓ.
Avui, parlar de la salvació en sentit religiós no és fàcil. En efecte, el concepte de salvació es troba debatut i refusat, davant d’una oposició que raona així: dir que l’home necessita salvació equival a declarar-lo mancat o desvalgut, cosa contraria a l’acabament o a la dignitat pròpia de l’home modern –lliure i emancipat- que, en tot cas, s’ha de salvar ell mateix.
.
Hi ha qui diu amb ironia que Déu ens declarava pecadors i, després, ens volia salvar???.
En realitat, Déu no ens declara pecadors, sinó que hi ha situacions provocades per homes concrets que fan el mal, i fan i han fet sofrir molta gent. Són exemples: la violència contra les persones, la destrucció de la natura, a canvi d’obtenir riqueses per a uns pocs.
El fruit d’aquestes situacions de perdició és la mort de criatures innocents –amb dret a la vida però sense possibilitat de defensa- i la gran injustícia que és tot el negoci que hi ha al darrera de tota guerra.
.
Hi ha a més la mort, com un fet universal i irreparable. Davant d’això, la gent senzilla –com la intel-lectual- s’uneix al clam del filòsof Martin Heidegger: només un déu ens pot salvar.
.
Per això, la Bíblia parla espontàniament de la salvació com a gesta de Déu a favor dels homes.
Hi ha nombrosos Salms en que hom prega, i sospiren per la salvació. Vet aquí el clam repetit del salmista: SALVA’M,SALVA’NS (3,8; 7,2; 69,2; 12,2; 22,22; 54,3; 59,3); SALVA EL TEU POBLE (28,9; 31,27); QUE EL TEU BRAÇ ENS SALVI (60,7; 109,7); VINE A SALVAR-NOS (80,3); SALVA’M ENCARA LA VIDA (71,20; 116,2)...
El salm 12,6 assenyala la bondat i llibertat de Déu per salvar els pobres: Ara mateix m’aixeco si els desvalguts són oprimits i gemeguen els pobres; els salvaré si es burlen d’ells.
.
En el Nou Testament, en el final de Marc (16,16) es llegeix que els qui creuran i seran batejats se salvaran. A l’evangeli de Lluc, l’himne de Zacaries, anuncia el Salvador i la salvació (Lluc 1,67-79).
L’ancià Simeó –també en el seu himne- diu que ja pot morir en pau perquè els seus ulls han vist el Salvador (Lluc 2,30).
El “Magnificat”, l’himne de Maria, és entonat per a celebrar Déu que em salva (Lluc 2,47).
A Lluc 19,9, Jesús mateix diu a Zaqueu: Avui, ha entrat la salvació en aquesta casa . Ha entrat Jesús, el Salvador, i Zaqueu participa de l’amor fratern de Jesús.
A l’evangeli de Joan 4,42 hi trobem quan els habitants de Samaria li diuen a la dona samaritana que ja no depenen del que ella els diu: nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el Salvador del món..
Sant Pau, a les seves cartes apostòliques hi trobem repetidament: L’Evangeli és poder de Déu per salvar tots els qui creuen. L’Evangeli de Jesús és força de Déu que salva.
.bntcoll@yahoo.es

March 2009

Benet Coll
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.5
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.5
QUI SÓC JO? QUI ÉS JESÚS DE NATZARET
.
Respondre a la pregunta: Qui és Jesús? Està intimament relacionat amb respondre a la pregunta: Qui sóc jo? Si ens adonem i hem experimentat que Jesús és TOT, el meu TOT, el sentit de la meva existència, Aquell sense el qual jo no seria res , les dues preguntes al final es converteixen en una sola, ja que: mai sóc jo mateix, mai sóc tant jo mateix com quan estic profundament relacionat amb Jesús. De manera que jo sóc, en tant que sóc amb Jesús.
.
La pregunta:
(Mt 8,23-27;Mc 4,35-41; Lc 8,22-25)
Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell.
Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.
Ells van anar a despertar-lo i li deien: -Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!
Ell els diu:
Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. 27 Aquells homes, admirats, deien: Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?
.
Resposta:
(Jn 8,21-30)
Jesús els digué encara:
Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Els jueus comentaven:
Per què diu: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? ¿És que té intenció de matar-se?
Jesús continuà dient-los:
Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
Llavors ells li preguntaren:
Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
Ells no van entendre que es referia al Pare.
Jesús, doncs, els digué:
Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
Mentre parlava així, molts van creure en ell.
- - - -
LA QUARESMA és un temps fort per la cristiandat.
La tradició de l´Església ens proposa alguns ritmes de pregària destinats a alimentar la pregària contínua. Alguns són diaris: la pregària del matí i del vespre, d´abans i de després dels àpats, la litúrgia de les Hores. El diumenge, centrat en l´eucaristia, és santificat principalment per la pregària.
El cicle de l´any litúrgic i les seves grans festes són els ritmes fonamentals de la vida de pregària dels cristians.
.
La quaresma invita a pregar. La pregària és estar amb qui saps que t’estima, relacionar-te amb Déu. Quantes persones hi ha, avui, que hagin experimentat el sentiment de la presència de Déu? L´home del nostre temps a Occident és força materialista, i amb prou feines li queda el gust per la riquesa interior que constitueix la consciència de la seva pròpia identitat.
Els nostres ulls només veuen el que es palpa, el que pot mesurar-se, el que és possible comprovar experimentalment. Saint Exupéry deia que :No es veu bé, sinó amb el cor. El que és essencial, és invisible als ulls. Fàcilment els diners, la voluptuositat, l´ambició, l´èxit, maten en nosaltres la percepció del misteri que ens envolta des que naixem fins que morim.
Per això l´oració no és fàcil per als homes i dones d´avui. Tanmateix la recomanació de Jesús és ben clara i categòrica: Convé pregar sempre i sense defallir.
Trobar cada dia uns moments generosos de silenci, d´estar amb el Senyor, per poder viure el do de la «pietat» que dóna l’Esperit Sant. Déu parla en el silenci. La pregària, com una estona dedicada explícitament a Déu, dóna un to a la vida de cada dia. Cal entrar a la cambra íntima del cor i tancar la porta, com ensenya Jesús en l´Evangeli. Llavors, ens diu el Senyor, prega el teu Pare que està en el secret i t´ho recompensarà.
.bntcoll@yahoo.es
Benet Coll
EL PAPA I EL SIDA A L’ÀFRICA
EL PAPA I EL SIDA A L’ÀFRICA
EL PAPA I EL SIDA A L’ÀFRICA
Donada la gran difusió que han tingut les darreres paraules del Papa sobre un suposat discurs sobre l'ús dels preservatius i la Sida, que els mitjans de comunicació de tots colors han escampat fora de context, voldria animar-vos a entrar a internet www.zenit.net per contrastar les informacions que s'estan fent amb força mala fe.
.
Per facilitar-vos la cosa us adjunto, tot seguit, el text que podeu trobar a Zenit i veureu que el Papa no diu res del que els mitjans de comunicació li retreuen.
.
Més que mai, diria que ens cal ser lúcids i contrastar qualsevol informació que ens vingui donada dels diaris. Malauradament, les paraules del Papa al Camerun criticant les multinacionals, el deute extern, el colonialisme i d'altres coses que estan oprimint els nostres germans africans no apareixen en cap mitjà de comunicació. Penseu per vosaltres mateixos si això del preservatiu és una tàctica de columna de fum per amagar les crítiques contra un sistema que fa aigües i que realment fa morts en els països desenvolupats.
.
Entrevista:
.
P. Lombardi: Y ahora, damos de nuevo la palabra a una voz francesa: es nuestro colega Philippe Visseyrias de France 2:
.
Pregunta: Santidad, entre los muchos males que afligen a África, está en particular el de la difusión del Sida. La postura de la Iglesia católica sobre el modo de luchar contra él es considerada a menudo no realista ni eficaz. ¿Usted afrontará este tema, durante el viaje? Querido Santo Padre, ¿le sería posible responder en francés a esta pregunta?
Papa: Yo diría lo contrario: pienso que la realidad más eficiente, más presente en el frente de la lucha contra el Sida es precisamente la Iglesia católica, con sus movimientos, con sus diversas realidades. Pienso en la comunidad de San Egidio que hace tanto, visible e invisiblemente, en la lucha contra el Sida, en los Camilos, en todas las monjas que están a disposición de los enfermos... Diría que no se puede superar el problema del Sida sólo con eslóganes publicitarios. Si no está el alma, si no se ayuda a los africanos, no se puede solucionar este flagelo sólo distribuyendo profilácticos: al contrario, existe el riesgo de aumentar el problema. La solución puede encontrarse sólo en un doble empeño: el primero, una humanización de la sexualidad, es decir, una renovación espiritual y humano que traiga consigo una nueva forma de comportarse uno con el otro, y segundo, una verdadera amistad también y sobre todo hacia las personas que sufren, la disponibilidad incluso con sacrificios, con renuncias personales, a estar con los que sufren. Y estos son factores que ayudan y que traen progresos visibles. Por tanto, diría, esta doble fuerza nuestra de renovar al hombre interiormente, de dar fuerza espiritual y humana para un comportamiento justo hacia el propio cuerpo y hacia el prójimo, y esta capacidad de sufrir con los que sufren, de permanecer en los momentos de prueba. Me parece que ésta es la respuesta correcta, y que la Iglesia hace esto y ofrece así una contribución grandísima e importante. Agradecemos a todos los que lo hacen.
EL PRESERVATIU A L’ÀFRICA, EL BISBE DE ROMA EL TOLERA, AL IGUAL QUE ALTRES BISBES I SACERDOTS D’ARREU DEL MÓN, EL PROBLEMA ÉS QUE A L’ÀFRICA LA PROMISQÜITAT ÉS MOLT ELEVADA, I GRUPS MALINTENCIONATS HO FOMENTEN AMB ESLOGANS COM QUE: LA SIDA ES GUAREIX TINGUEN RELACIONS SEXUALS AMB UNA VERGE.
.
PAU I BÉ
Benet Coll
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.4
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.4
QUI ÉS JESÚS?
L’experiència d’ésser guarits per Jesús, la fem a través de la comunitat; els Sagraments són el lloc privilegiat d’encontre amb Jesús, però és la comunitat, el seu cos, el lloc de trobament amb ELL.
.
Pregunta:
No és Jesús, el fill de Josep?... I ara diu que ha baixat del del? Jn 6,41
.
Així, doncs, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
.
Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar: -Rabí, quan has arribat?
Jesús prengué la paraula i els digué: -Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell.
Ells li preguntaren: -Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?
Jesús els respongué: -L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
Li replicaren: -I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?
Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
Llavors Jesús els respongué: -Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
Ells li demanen: -Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest.
Jesús els diu: -Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu. Tots els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia.
Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», i es preguntaven: -Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?
Jesús els digué: -No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: -Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
Jesús els respongué: -Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
Reaccions dels deixebles
Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir: -Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?
Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué: -Això us escandalitza? Doncs què direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.
Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair.
I afegí: -Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.
Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell.
Llavors Jesús digué als Dotze: -¿També vosaltres em voleu deixar?
Simó Pere li respongué: -Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.
Jesús els digué: -¿No us vaig escollir tots dotze? I un de vosaltres és un diable!
Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l'havia de trair.
.bntcoll@yahoo.es
Benet Coll
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l'Evangeli.3
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l'Evangeli.3
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.3
Jesús no es va dedicar a organitzar una religió més perfecta desenvolupant una teologia més precisa sobre Déu o una litúrgia més digna.
El que el va preocupar va ser la veritable felicitat de la gent.
Qui és aquest home que a més de viure només per a la felicitat dels altres, els més pobres i indefensos de la societat, ha gossat suggerir que Déu se li assembla.
Quin misteri s’amaga en ell?
No hi ha res millor que seguir els seus pasos.
Jesús és per als creients i per a moltes persones l’home que ha sabut viure des de les fonts de la vida que estan en l’interior. En l’interior de tota realitat, en les arrels de tot el que és. És l’home que viu des de dintre cap a fora i per això no deixa indiferent a qui s’ha compromès en la mateixa aventura i vol viure “a casa seva”.
No acabem d’entendre qui és Jesús i els seu misteri, però sabem que ens ha guarit, i aquesta és l’experiència que podem comunicar als homes. Que Jesús ens guareix, que Jesús consola, que Jesús ens dóna alegria profunda i sentit, l’experiència d’haver estat alliberats per Jesús.
Pregunta:
Qui és l’home que t’ha dit: Pren la teva llitera i camina?
(Ev. St.Joan 4,12 - 7,12)
.
Guarició d'un home a la piscina de Betzata
Després d'això, en ocasió d'una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics.
Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure'l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: -Vols curar-te?
El malalt li respongué: -Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu: -Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: -Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera.
Ell els respongué: -El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina."
Li preguntaren: -Qui és l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"?
Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué: -Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l'havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li. Però Jesús els replicà: -El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué: -Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.
El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats.
Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol.
I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.
Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran.
Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home.
No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
.
Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat. I el Pare mateix que m'ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.
.
La glòria, no la rebo dels homes. A vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l'amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l'acollireu. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l'esperança. Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?
.
La gent feia molts comentaris sobre Jesús.
Els uns deien:
-És un home de bé.
D'altres, en canvi, replicaven: -No, que enganya la gent.
.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava.
Els jueus, estranyats, deien: -Com pot saber tant, aquest, si no l'ha instruït ningú?
Jesús els respongué: -La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m'ha enviat.
Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m'ha enviat, veurà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. El qui parla pel seu compte busca que l'honorin; en canvi, el qui busca la glòria del qui l'ha enviat és digne de crèdit, i en ell no hi ha falsedat.
.
És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell, i és ell qui m'ha enviat.
Després de sentir això, intentaven d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
D'entre la gent, molts van creure en ell, i deien: -¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà senyals encara més prodigiosos que no ha fet aquest?
.
El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà: -Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.
Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir: -Aquest és realment el Profeta.
.
Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: -Per què no l'heu portat?
Els guardes respongueren: -Ningú no ha parlat mai com aquest home.
.bntcoll@yahoo.es
Benet Coll
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.2
QUARESMA: Preguntes i Respostes a l’Evangeli.2
QUI ÉS JESÚS?
Gran pregunta...L’evangeli ens dona les pincellades oportunes i ens descriu l’impacte que van experimentar homes i dones de la seva generació.
Jesús se’ns presenta en els evangelis com l’home que VIU, i la seva vida qüestionava a tots els seus contemporanis:
.
(Evangeli de St Joan, cap.4, 4-42)
Jesús i la samaritana.
-
Jesús havia de travessar Samaria.
Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: Dóna'm aigua.
Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús: Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
Jesús li respongué: Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
La dona li diu: Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva?
El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
Jesús li respongué: Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set.
Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
Li diu la dona: Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
Ell li diu: Vés a cridar el teu marit i torna. La dona li contesta: No en tinc, de marit.
Li diu Jesús: Fas bé de dir que no en tens. N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
La dona li respon: Senyor, veig que ets un profeta.
Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
Jesús li diu: Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare.
Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.
Li diu la dona: Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
Jesús li respon: Sóc jo, el qui et parla.
En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent: Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
Mentrestant, els deixebles el pregaven: Rabí, menja.
Però ell els contestà: Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
Els deixebles es preguntaven entre ells: És que algú li ha portat menjar?
Jesús els diu: El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!
El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador.
En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega."
Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.»
Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies.
Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, i deien a la dona: Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
Benet Coll
QUARESMA. Situació de crisi, oportunitat de canvi.
QUARESMA. Situació de crisi, oportunitat de canvi.
El Regne de Déu és a prop nostre.
És l'anunci joiós de l'Evangeli, però cal la conversió sincera, decidida.
Convertiu-vos, el Regne de Déu és a prop, ens diu Jesús.
Convertir-se, girar l'esguard cap a Déu. Cercar la claror de la seva mirada. Aquesta és la llum del Crist que esvaeix la tenebra del pecat i guia els nostres passos per camins de pau.
Els camins que porten a la pau són els grans valors del Regne:
La recerca perseverant de la veritat;
la conquesta diària de la llibertat davant de l'encanteri dels ídols moderns;
l'esforç infatigable per ser just i honrat;
la germanor generosament viscuda.
Però, sobretot i en tot, el coneixement de Jesucrist reconegut personalment com a Senyor i Mestre.
Una cultura sense Déu, sense els seus manaments, que menysté els valors del Regne predicat per Jesucrist; un estil de vida sotmès als ídols del poder, la riquesa i el plaer efímer acaba essent una cultura contra la persona humana.
Potser el nostre risc més gran sigui el pragmatisme gris de la vida quotidiana en el qual aparentment tot succeeix amb normalitat, però en realitat la fe es va desgastant i fins i tot extingint.
Convertir-se consisteix a recomençar des de Crist. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una persona, Jesucrist, que dóna un nou horitzó a la vida i amb això una orientació decisiva.Allò que compta és posar en el centre de la nostra vida Jesucrist, de manera que la nostra identitat es caracteritzi essencialment per la trobada, per la comunió amb el Crist i amb la seva paraula. A la seva llum, qualsevol altre valor es recupera i alhora es purifica de possibles escòries.
.
QUARESMA. EVANGELI PER A MEDITAR.
I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable,
i aquell que tu has enviat, Jesús, el Messies. (Jo 17 1,5).
bntcoll@yahoo.es

February 2009

Benet Coll
Bicentenari de Charles Robert Darwin
Bicentenari de Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'ancestres comuns (?) mitjançant la selecció natural.
La seva teoria fou acceptada ràpidament per la comunitat científica, (?) mentre que la teoria de la selecció natural va arribar a ser àmpliament vista amb la principal explicació del procés de l'evolució a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi (?) evolutiva moderna. En forma modificada, el descobriment científic de Darwin segueix sent la base de la biologia, ja que preten proporcionar una explicació lògica (?) de la diversitat de les espècies.
Darwin va desenvolupar el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d'Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige.
Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits en el viatge, Darwin va investigar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838. Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturistes que necessitaven temps per la investigació i la seva elaboració geològica la qual li donaven prioritat. Darwin escrivia la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel li n'envià una de similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en documents separats.
Amb la publicació de l'origen de les espècies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir la seva teoria dins del món científic.
Darwin va tenir un gran reconeixement quan va morir i va ser una de les 5 úniques persones del segle XIX que no eren de la família real i van ser enterrades a l'Abadia de Westminster, al costat de John Herschel i d'Isaac Newton.
Els estudis però continuen, i les diferències per ex. entre el genoma dels humans i el dels ximpanzés que fins ara s'estimaven en un 1,2% del total, avui se sap que són bastant més grans (avui un 10%), i que estudiant només unes petites parts que no s'havien analitzat en profunditat, amb participació de biòlegs catalans, el resultat és que, de sobte, hi hem trobat gairebé tantes diferències com en tota la resta ja coneguda, explica Tomàs Marquès des del laboratori a Seatle (EUA). Les diferències, a més, no concerneixen elements secundaris, sinó zones molt funcionals, plenes de gens.
Es discutible pretendre a priori, que amb aquests postulats, es digui que s'anul.la l'existència de l'acte creador d'una entitat superior, amb la pretesa i avui incerta suposició de que venim d'ancestres comuns amb simis. Hem d'estar oberts a possibles nous descobriments sense ocultació de les veritats descobertes, amb tot, no es pot negar, que cada especie, a partir del seu ens originari, sí que amb el decurs del temps ha sofert variacions amb millores d'adaptació ambientals i de supervivència, això és evident.
Amb tot, l'ésser humà, havent-se escapat del medi natural, ja no hi ha possible evol.lució natural, avui és l'home que modifica l'ambient i el malmet en contra seu, només li resta voler treballar, evolucionar espiritualment, intentar comprendre el seu destí, si no vol acabar com està demostrant en tants indrets de la terra, amb un odi injustificat, pitjor que les bèsties.

December 2008

September 2008

July 2008

Benet Coll
L’ESSENCIAL I LA DIVERSITAT CULTURAL.
L’ESSENCIAL I LA DIVERSITAT CULTURAL.
L’ESSENCIAL I LA DIVERSITAT CULTURAL.
La diversitat cultural és patrimoni de la humanitat. Les diferents cultures s'expressen amb variades formes del pensament filosòfic i també d'expressió religiosa. Totes volen comunicar la seva bonhomia per una millora de l'auto-coneixement personal i aconseguir una bona relació amb la societat universal.
La majoria tenen com a pilars uns deures: La professió de fe, la pregària, la meditació, l'almoina, el dejuni, el perdó de les ofenses, el pelegrinatge, l'acció de gràcies, la recerca de la pau, de la felicitat, etc...,el conjunt d'aquestes pràctiques són útils pel millorament de la persona concreta, i com a conseqüència el benefici del conjunt de la humanitat. I això és bo.
.
Que hi trobem en el vèrtex d'aquestes creences?, fer crèdit a una filosofia, el seguiment a una persona, un líder, un mestre, un déu, fer-nos agradables a Algú.
Si es fa, per fer mèrits personals ens podem equivocar, -per pura ètica, -per convicció; Per altre part hem de saber distingir de que parlem com volem parlar de Déu, i de que parlem com ho fem dels homes de Déu, anomenats “profetes”, es a dir, dels qui parlaven en nom de Déu (revelació), o bé dels filòsofs i pensadors, (escrits i meditacions).
.
El Déu, o aquest Algú que està per sobre de tot, no l’ha vist mai ningú, i hem de tenir molt clar que, “com a principi i fi de tot, no necessita res de nosaltres, ja és feliç al cel”, les praxis religioses existeixen i han existit variablement al llarg de la història i tenen raó de ser pel millorament humà, per fomentar la germanor, per aprendre a estimar i cultivar les bones relacions amb tota la humanitat. El testimoniatge i experiències d’innombrables biografies (els sants i de moltes persones èticament sanes), en avalen que la pràctica de la bondat i la misericòrdia amb sinceritat de cor, no queda en sac foradat.
.
Però parlar, si podem, de la divinitat inconeguda només ho podem fer des de l’experiència, des del “tastar” la bondat de la seva manifestació o revelació a la humanitat, i d’obrir nostre cor a la seva paraula. “Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia!” (Sl 34,9)
La revelació, està expressada mitjançant la història del poble jueu, però la seva culminació en els fets i paraules de Jesús de Natzaret. Paraules i fets únics en tota la història de la humanitat, que han quedat registrats en els Evangelis. Els llibres més editats arreu del món, i en totes les llengües. “Mai ningú a parlat com aquest Jesús de Natzaret”, deien els seus contemporanis, la seva paraula és com un espasa de dos talls, no et deixa indiferent.
.
Aquest Jesús, va oferir i entregar la seva vida per acreditar la Veritat que és Déu, (“El Pare i Jo som Ú, almenys creieu per les obres”), i el Verídic Etern glorificà el Fill amb la Resurrecció Gloriosa, i s’ha assegut a la dreta de la majestat de Déu, constituït hereu universal.
Tots els altres profetes, “pels seus fruits els coneixereu”; esbrinant les seves obres i el que propugnen els seus seguidors podem saber a què atendre’ns, si sembren i actuen amb amor, o encegats, escampen odi arreu.
.
De Déu només n'hi ha un, així com de mitjancer només ni cal un de sol, el seu únic Fill, que la revelat.
Així, tota persona, institució o col.lectiu que impedeix el coneixement de l'únic revelador del Pare, Ntre. Senyor Jesucrist, es constitueix en “anticrist” perquè prefereix mantenir-se en la foscor de la ignorància, cercant el seu propi profit i privant de conèixer qui ens mostra la bondat i l’Amor de Déu, Llum, Camí, Veritat i Vida.
Resumint: Totes les expressions religioses tenen quelcom de positiu i bo, i en principi no cal canviar, mentre no manquin a la llibertat de poder arribar a completar el coneixement de l'Únic Veritable, perquè només hi ha UN SÒL DÉU, i UN SÒL PASTOR, per la constitució d'UN SÒL POBLE, EL REGNE DE DÉU, que més que un espai-territori o formulació teòrica d’un ideari, és una manera de viure, de ser i de fer.
.
D'Anticrist n'hi ha hagut des del principi, a totes èpoques, i ara heu sentit dir que la humanitat està en una cruïlla que, o bé la superem amb PAU, AMB TOTS ELS HOMES DE BONA VOLUNTAT, o s'enfonsarà, com altres imperis que un dia resplendien, i ara només en queden els vestigis.
Per això, cal estar ALERTA i VETLLAR, com ens convida la Paraula de Déu, a consolidar i refermar els valors que ens han configurat, que cadascú sàpiga donar raó de la seva fe, pregar sempre, no tingueu por, confieu en l'Únic que us pot salvar de tot el que està per venir. PREGUEU, perquè us podeu mantenir ferms i confiats a la seva presència.( Lc 21,36)
Benet Coll
Un conte d'alta filosofia...
Un conte d'alta filosofia...
Un professor, davant dels seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf.
Després va preguntar als estudiants si el pot era ple. Els estudiants van estar d'acord en dir que sí.
.
El professor va agafar una capsa plena de perdigons i els va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf.
El professor va tornar a preguntar de nou als estudiants si el pot era ple, i ells van tornar a contestar que sí.
.
Després el professor va agafar un sac amb sorra i la va buidar dins del pot. Sens dubte que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va tornar a preguntar de nou si.
.
El professor, ràpidament va afegir dues cerveses al contingut del pot i efectivament, el líquid va omplir tots els espais buits entre la sorra.
.
Els estudiants reien. Quan el riure es va anar apagant, el professor els va dir: “Vull que us fixeu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen . Són coses que, encara que perdéssim la resta i res mes ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes.
.
Els perdigons són les altres coses que ens importen, com el treball, la casa, el cotxe.....
.
La sorra és la resta de les petites coses.
.
Si primer poséssim la sorra al pot, no hi hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeeix amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia a les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants.
.
Fer atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat.
.
Juga amb els teus fills, concedeix-te temps per anar al metge, vés a sopar amb la teva parella, practica el teu esport o la teva afició favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, etc.etc.
.
Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta solament és sorra.
.
Un dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar que representaven les cerveses.
.
El professor somrien li va dir: “M'encanta que em facis aquesta pregunta!.La cervesa és per demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha un lloc per a dues canyes amb un amic”.
Benet Coll
HOMILIA DE L'OFICI DE SANT ZENON.
HOMILIA DE L'OFICI DE SANT ZENON.
HOMILIA DE L’OFICI DE SANT ZENON
Mn. Martí Amagat i Matamala
Rector emèrit de la Parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar.
Arenys de Mar, 9 de juliol de 2008 – Festa Major.
. . .
Els meus ulls s’alegren de veure-us i el meu cor està tot content de sentir-se enmig de vosaltres.
Aquest fet és un motiu més per donar gràcies al Sr. Rector, Mn. Joan, per haver-me convidat a fer el sermó de la Festa Major. Tanmateix, aquest sermò serà curt i senzill. Vol ser una mena de ressonància del sermons que vaig predicar-vos, diumenge rere diumenge, durant més de trenta anys.
Presentment, l’Església pateix una crisi tan densa com mai s’havia donat en vint segles: allò que és vell no acaba de morir i allò que és nou no acaba de néixer.
Pel que fa a Catalunya, és pitjor que enlloc; el nostre país és el més descristianitzat del món, en ell l’Església ha entrat en una crisi mortal.
Convençut d’aquesta realitat, i pensant que potser no tindré cap més oportunitat per fer-ho, us dic això:
Passi el que passi, i sigui el que sigui d’aquesta rierada que baixa desfermada capaç d’arrossegar-ho tot cap a l’abisme de la indiferència, no deixeu, no deixem, que res ni ningú ens robi tres coses que són essencials per sentir-se plenament vivent, aquestes:
El sentit del misteri davant la vida.
La bondat del cor i
El record de Jesús.
.
El sentit del misteri davant la vida.
Amb l’expressió El sentit del misteri el que vull dir no és que la vida sigui incomprensible sinó que mai no acabarem de comprendre-la del tot i, per tant, que hem d’anar pels camins d’aquest món posseïts per les ganes d’aprendre i d’escoltar amb actitud de deixeble.
No deixeu que se us ofegui l’esperit ans, al contrari, obriu-li horitzons cada dia més alts , més extensos i més profunds.
No deixeu que se us esllangueixi l’ànima –aquesta aspiració espiritual estergida al nostre ADN com una mena de petja divina- ans, al contrari, obriu-li, cada dia més, les portes i finestres de la llibertat i de l’amor.
.
La bondat del cor.
Vol dir la disposició a estimar els altres una mica més del que mereixen.
Vol dir que cap saviesa ens salvarà si perdem la capacitat de commoure’ns davant la desgràcia d’un altre ser humà.
Vol dir que l’amor als altres és l’única carta que arriba al seu destí.
Quan jo era jovenet admirava molt la gent poderosa, la gent predilecta per l’èxit i la victòria. Quan vaig ser jove, vaig sentir-me atret per la gent sàvia, per aquestes persones que han obert escletxes de llum per penetrar els secrets de la terra. Ara que em trobo en l’últim revolt del camí, en mirar-me per dintre, descobreixo que la meva escala de valors ha canviat, que la meva màxima admiració se l’emporta la gent bondadosa. I que si hagués d’aixecar un monument, abans que fer-ho a l’espasa d’un victoriós o a la ploma d’un savi, ho faria a les cendres d’un cor que ha estimat.
.
El record de Jesús.
Jesús i el seu evangeli és l’herència més preciosa que hem rebut. Jesús és aquella columna de núvol, durant el dia, i de foc, durant la nit que acompanyava el poble jueu en el seu camí cap a la terra promesa. (Èxode 13,21)
Entorn del record de Jesús, el món occidental cristal.litza la seva noció de Déu i el seu ideal d’Humanitat.
En Ell s’entreveu el misteri de la vida i els secrets de la bondat del cor.
Jesús ha estat una inspiració per al món, no deixem que ningú ens el prengui.
Ell és l’únic amic que no falla.
.
Sant Zenon.
Una quarta moneda cal salvar: el record i memòria de Sant Zenon.
Sant Zenon personifica tot això que porto dit; Sant Zenon, la seva vida i la seva mort, proclama el sentit del misteri, la bondat del cor i l’alè d’un futur digne de la humanitat.
Fem que el seu record canti a les nostres benes com hi canta la nostra mar, aquesta deu inesgotable de bellesa, de poesia i de somnis dels arenyencs.

May 2008

Benet Coll
El secret de la serenitat de Joan XXIII, el Papa Bo.
El secret de la serenitat de Joan XXIII, el Papa Bo.
JOAN XXIII, EL PAPA BO.
El cardenal Roncalli, a l’hora d’escollir el nom amb el que volia ser conegut com a papa, va optar pel de Joan XXIII, encara que ben aviat el poble el va batejar com el Papa Bo. El 3 de setembre de l’any 2000, va tornar a ser noticia, va ser proclamat beat; es a dir, es feia oficial el que el poble reconeixia des de feia temps: que era un sant.
Però, qui és Joan XXIII? Què va fer perquè, encara avui, sigui tant recordat i estimat? Va ser un home bo, proper a la gent, gens encarcarat, senzill. Va obrir les portes i les finestres de l’església perquè hi entrés l’aire fresc de la humanitat i de l’Evangeli. Va buscar més el que unia als homes que no pas el que els separava. Disposat més a acollir i escoltar que a condemnar.
Passarà a la Història per haver convocat el Concili Vaticà II, amb el que va marcar decididament l’orientació de l’Església, tant a l’interior com en la relació amb les altres religions.
Va publicar encícliques de gran transcendència, com Pau a la Terra i Mare i Mestra, que van merèixer el reconeixement per part de tots els homes de bona voluntat.
Els catalans tenim motius particulars per al reconeixement a la persona de Joan XXIII. Els temps eren dolents –dècada dels 60-, el català no era reconegut i no es podia emprar públicament. Eren temps de dictadura. Amb el primer dels documents que va sortir de l’Aula Conciliar, el català esdevingué la llengua oficial per als actes litúrgics. Aquest fet va provocar una gran esquerda en la uniformitat lingüística de l’Estat Espanyol d’aleshores. Les traduccions dels llibres litúrgics que es feien llavors encara són les que fem servir avui.
L’any 1963, en plena dictadura, va publicar l’encíclica Pau a la terra. Era la primera que, a més dels cristians, anava adreçada a tots els homes de bona voluntat. Va merèixer elogis i comentaris de quasi tothom. Eren els anys de la guerra freda. Els cercles progressistes i nacionalistes de casa nostra l’acolliren com a pluja de maig.
La pau es fonamenta en els pilars de la justícia, la veritat i la llibertat. Entre els drets, per cert, no reconeguts a casa nostra, s’hi esmenten el de reunió i d’associació. Eren temps d’un sol partit i d’un únic sindicat. Un govern que es declarava cristià, estava en plena contradicció amb la doctrina de l’església. Va ser particularment celebrat a casa nostra l’apartat en el que es parla del tracte que es mereixen les minories.
El número 90 d’aquesta encíclica diu: “Respon a una exigència de justícia que els poders públics aportin la seva contribució a promoure el desenvolupament humà de les minories amb mesures eficaces a favor de la seva llengua, de la seva cultura, dels seus costums i de les seves iniciatives econòmiques”.
Joan XXIII va ser el Papa de l’Agiornamento. Va obrir l’Església als homes i dones del seu temps, i molts van girar els seus ulls, amb esperança, cap aquell vellet del Vaticà.
Unes paraules seves foren:“L’Església no és cap museu arqueològic que hàgim de conservar sinó un jardí obert. És font d’aigua fresca enmig de la plaça del poble perquè tothom en pugui beure”.
Com sabia molt bé, el Papa Joan XXIII, la bondat és el que desarma més la rebel.lia dels homes...Ràdio Ciutat del Vaticà va oferir les seves últimes paraules abans de morir. Va dir: “Germans i germanes, sigueu bones persones. Sigueu bondadosos”.
-
Els seus deu mots d'ordre de la serenitat, escrits en el Diari de l’ànima:
1. Només avui miraré de viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida, tot de cop.
2. Només avui posaré tota l'atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment, no criticaré ningú i no voldré millorar o disciplinar ningú, només a mi mateix.
3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó també en aquest.
4. Només avui m'adaptaré a les circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s'adaptin a tots els meus desigs.
5. Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura, recordant que, així com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l'ànima.
6. Només avui faré una acció bona, i no ho diré a ningú.
7. Només avui faré una cosa que no m'agradi fer, i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré que ningú no se n'adoni.
8. Només avui em faré un programa detallat; potser no el compliré tot, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.
9. Només avui creuré fermament (encara que les circumstàncies em demostrin el contrari) que la bona providència de Déu s'ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.
10. Només avui no tindré por, sobretot no tindré por de fruir d'allò que és més bonic i de creure en la bondat.
"Puc fer el bé durant 12 hores... M'esparveraria de pensar que havia de fer-ho durant tota la meva vida."
Benet Coll
Paraules a cor obert.2
Paraules a cor obert.2
Un bon llibre és aquell que s’obre amb expectació i és tancat amb fruit.
(Alcott)
1
La voluntat és per conquerir-se –superar-se- a si mateix...i l’educació de la voluntat, és l’estratègia d’aquesta conquesta.
2
La causa profunda de la nostra feblesa i impotència...rau en la flaquesa de la nostra voluntat. Quan es vol de veritat...sorgeixen forces insospitades...fins i tot en organismes febles.
(N.Irala)
3
L’autocompassió és tan destructiva com els al-lucinògens.
Crea hàbit, proporciona plaer momentani i aparta la víctima de la realitat.
(Dr.Vander)
4
Les pujades, els pendents fors ...estan fets... per ser vençuts.
(J.Maritain)
5
Un camí, si no el fas, mai no arribes.
Un negoci, si no l’atens, no prospera.
Una campana, si no la toques, no sona.
Una persona, si no l’eduques per superar-se, no millora.
(Prov.xinès)
6
És savi no qui coneix moltes coses, sinó qui coneix coses útils que l’ajuden.
(Publius Sirus)
7
Si vols vèncer el món sencer... t’has de vèncer tu mateix.
(Fiòdor Dostoievski)
8
Si tu et vences perfectament...totes les altres coses les dominaràs amb més facilitat.
(Kempis)
9
Al principi hi havia la Paraula,
per mitjà d’ella tot existeix,
i sense ella res no tindria nom.
De tot el que existeix,
la Paraula n’es la vida,
i la vida és la llum de tot vivent.
La llum brilla hi esvaeix tota mena de foscor.
(Jo 1-1,5)
10
Jo sóc la Llum del món; qui em segueix, no caminarà a les fosques,
Sinó que tindrà la llum de la vida.
(Jesús de Natzaret)(Jo 8,12)
11

April 2008

Benet Coll
Per a la construcció de la Pau al món.
Per a la construcció de la Pau al món.
El dijous, 10 d'abril de 2008,
MONTSERRAT va acollir una trobada internacional sobre el paper de les religions en la construcció de la pau.
Acte organitzat per la Fundació Cultura de la Pau, l’Abadia de Montserrat i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària i l’ACCD han estat presents a la trobada que aquest migdia ha reunit personalitats civils i religioses de l’àmbit nacional i internacional a Montserrat. Durant la trobada, els participants han consensuat i signat la Declaració de Montserrat a través de la qual s’invita a no relacionar religions i violència i fan una crida a la comunitat internacional per unir esforços davant les dificultats que amenacen la Humanitat.
Aquest migdia s’ha celebrat al Monestir de Montserrat un acte amb personalitats internacionals procedents de diferents tradicions religioses i de la societat civil per transmetre que les religions no haurien de ser mai més origen de confrontació sinó de conciliació. Els signants de la Declaració han demanat la implicació de la societat civil, que ha d’exigir a les autoritats que emprenguin accions; així com la dels governs i les organitzacions internacionals, i la dels líders polítics i religiosos, per tal que reforcin el seu paper com a actors de la pau i la comprensió mútua.
David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, que ha participat en la Trobada en representació de la Generalitat, ha intervingut en la redacció de la Declaració fent referència a les aliances que ja existeixen a Catalunya des del segle XI entre la societat civil i la religió en l’àmbit de la construcció de la pau: “Catalunya va ser pionera en aquestes aliances mitjançant les assemblees de Pau i Treva de Déu, quan l’Església i els pagesos s’aliaren per respondre a les violències perpetrades pels nobles feudals”.
Per altra banda, i en relació al seu àmbit de competència, que és la cooperació al desenvolupament, i el treball per l’assoliment d’una pau ferma i duradora arreu del món, ha manifestat: “Fa 70 anys, els catalans varem patir una guerra, fam, exili i persecució política, lingüística i cultural, i per aquesta raó hem volgut encaminar la nostra política de cooperació a la protecció de la diversitat, la garantia dels drets individuals i col·lectius i la recerca d’una pau justa i duradora, i això només serà possible si els líders religiosos participen en aquesta empresa colze a colze amb la societat civil i les institucions”.
En aquesta trobada també hi ha participat un grup heterogeni d’importants personalitats internacionals provinents de diferents tradicions religioses, així com de la societat civil i institucions internacionals: Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Pau i exdirector general de la UNESCO; Mohammad Khatami, president de la Foundation for Dialogue among Civilizations i expresident de la República de l’Iran; Aram I, Catholicos de Cilícia de l’Església Armènia Ortodoxa i president del Consell d’Esglésies de l’Orient Mitjà; Abdulaziz O. Altwaijri, director general de la ISESCO; el Rabí René-Samuel Sirat; Mar O. Oraham, de l’Església Assíria de l’Est; Kjell M. Bondevik, president de l’Oslo Centre for Peace and Human Rights i exprimer ministre de Noruega; Candido Mendes, secretari general de l’Acadèmia de la Llatinitat i William F. Vendley, secretari general de la Conferència Mundial de Religions per la Pau. El P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, ha actuat com a amfitrió de la reunió.

March 2008

Benet Coll
LA RENGLARETA - VIA-CRUCIS - DIVENDRES SANT
LA RENGLARETA - VIA-CRUCIS - DIVENDRES SANT
Convertir-nos! Canviar la nostra manera de pensar, d'actuar.
Superar totes les causes que engendren el pecat i l'egoisme, que fomenten la injustícia i la mort.
La bondat infinita de Déu ens demana, la pregària del servei als demés, als qui més ho necessiten.
Es important saber el que passa al nostre voltant; tenir consciència de les persones i de les seves situacions. Ens cal ser sensibles a les necessitats, sobretot, dels més pobres. Però no quedar-nos amb el SABER, sinó el FER que és més decisiu.
La salvació és el salt de la teoria a la pràctica. La salvació és solidaritzar-nos amb la realitat; és estimar desinteressadament; perdonar amb sinceritat; allargar sempre una mà generosa.
Damunt el Calvari de la humanitat, la meitat criden per haver estat despullats dels seus drets. Són els crits de no saber ni llegir ni escriure. I pensar que el que es tira a les escombraries en una ciutat de 100.000 habitants, es podria alimentar una altre del mateix nombre. Amb la meitat de les despeses que s'utilitzen avui per estar "en forma", guardar "la línia", embellir més el rostre, - i això només de les ciutats més riques, seria suficient per alimentar les boques de tots els qui passen fam. Amb el que val un "tanc", es podrien construir 500 escoles. Amb el milions que costa un avió supersònic, quant no es podria fer?
Entre els drets humans n'hi ha un que escapa a la legislació, per pròpia naturalesa: El dret a l'afecta i a la pietat.
Mai se'ns acudirà fer una manifestació reclamant el dret a ser estimat.
Només reivindiquem necessitats materials i econòmiques.
L'amor és un assumpte per la felicitat de cada dia. La seva manca desemboca en crisis familiars, en agressivitat, en la tristesa col.lectiva.
La nostra humanitat està demanant tornar a ser humana. La raó ens demana remeis per a la soledat.
¿Ens empeny quant tant ens necessitem els uns als altres?
Benet Coll
Ara als cristians se’ns demana una sola cosa, ser cristians, i punt.
Ara als cristians se’ns demana una sola cosa, ser cristians, i punt.
Aquests dies ens ha deixat el P. Cassià Mª Just que havia estat abat de Montserrat. Un home que fins al final de la seva vida ha estat un punt de referència per a la nostra església. En una entrevista de no fa molt va dir una frase que deia: “Ara que ningú no demana res més als cristians que ser cristians i res més, ara resulta que no en sabem ser”. I és veritat, a través de segles i segles, a l’Església se li han demanat moltes coses, i fa moltes coses, ha esta promotora de grans activitats socials de molts llocs. Però ara als cristians se’ns demana una sola cosa, ser cristians, i punt. I com deia l’ex Abat, resulta que ara no ho sabem fer. Podria ser que per a ell volgués això precisament, ser cristià i res més.
.
L’Església, el creient-, “és una presència significativa en el cor del nostre poble”. El creient, l’Església, jo, he de ser una presència significativa en el cor del meu poble.
Com sóc una presència significativa al cor del meu poble? Essent una Comunitat... – no jo sol, una comunitat que creu, que és tenaç en l’esperança, i que és experta en reconciliació.
.
L’Església és una comunitat que creu, tenaç en l’esperança, no que posa dificultats a esperar, o posa núvols negres, sinó que obre el camí de l’esperança i experta en reconciliació. Llavors continua dient: Que cerca els drets de la persona, i el dret del meu poble, que és acollidora de creients i no creients i està oberta al diàleg d’altres cultures i d’ altres religions, i anima la pietat popular.
.
La pau cristiana no és la pau que neix del simple equilibri, no neix de l’equilibri de forces, sinó que neix d’assumir la vida com un aprenentatge a aprendre a estimar com Jesucrist. És la pau que neix de seguir Jesucrist i Crist crucificat, amb les contradiccions d’assumir la vida com la va assumir Jesucrist, que com diu la lectura de sant Pau als filipencs: Jesucrist que era de condició divina, no es volgués guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, i la seva pau, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. S’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu.
.
La vida creient té una pau profundíssima, però no una pau feta d’equilibris i de compondre-se-les, sinó de la pau profunda d’assumir la divinitat que agafa tota la humanitat, agafa tot el que és humà.
Déu clavat a la Creu que li demanen: baixa i creurem, però Déu clavat en Creu respon: Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?. És com si assumís fins i tot la increença, assumís el pecat, i fins i tot l’ateisme, Déu arriba fins el fons mateix del dolor humà.
Sant Tomàs en la seva “Summa Teòlogica”, diu: Que és creient, simplement cristià, aquell que rebutja tot allò que Crist en la creu va rebutjar, i estimar, tot allò que Crist va estimar a la creu.
Un creient, simplement creient, és aquell que sap, que viure és Crist, i que morir és un guany, aquest morir, que és viure la tensió de l’existència humana a la manera de Jesús de Natzaret.
(de la homilia de fra Cinto Duran el Diumenge de Rams)

January 2008

Benet Coll
De quina Església realment formo part?
De quina Església realment formo part?
"FENT VIA ENMIG D'UN MÓN GLAÇAT"
.........................................................
.
.
De quina Església realment formo part?
.
Potser alguna vegada, i més, sobretot quant sorgeixen polèmiques i crítiques siguin amb fonament o interessades, ens haurem fet aquesta pregunta: De quina Església realment formo part?
L'església de Crist, per a mi és on trobo la Fraternitat i la comunió de germanor evangèlica en el meu poble, en la meva comunitat, si, sobretot en el compartir de la meva comunitat.
Estem vinculats dins l'estructura general a l'església de Girona, que al mateix temps està vinculada al bisbe de Roma, pel que fa a la unitat de Fe.
Però la vivència de l'evangeli, seguir el programa de Jesús és exclusivament de la meva pròpia responsabilitat, i sóc jo que tinc que obrar conseqüentment amb la meva consciència dins la comunitat.
Molts s'excusen que perden la fe per culpa dels pecats que veuen en els altres, i que aquells sí que tindrien de donar bon exemple...
Sóc jo que tindré de rendir comptes davant la VERITAT inapel·lable, i que no hem servirà de rés excusar-me amb les paraules i actituds dels altres.
L'Evangeli és una invitació del Senyor, és una proposta oberta del Regne de Déu a tota la humanitat.
Acollir-lo, acceptar-lo, és cosa nostra, el futur de vida plena també depèn de la nostra opció.
.bntcoll@yahoo.es
.
.
A continuació els versets on es pot trobar la paraula "Església" a La Bíblia en el NT.
.
1. Mt 16,18
I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar.
2. Ac 8,1
Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve. Aquell dia va començar una gran persecució contra l'església de Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria.
3. Ac 8,3
Mentrestant, Saule assolava l'Església, entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones a la presó.
4. Ac 9,31
L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S'anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l'Esperit Sant.
5. Ac 11,22
Quan aquestes noves van arribar a oïda de l'església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia.
6. Ac 12,1
Per aquell temps, el rei Herodes decidí de fer mal a alguns membres de l'Església
7. Ac 13,1
A l'església d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule.
8. Ac 14,23
A cada església van designar-hi responsables que la presidissin i, després de fer pregàries acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.
9. Ac 20,17
Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església.
10. Ac 20,28
Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.
11. Rm 16,1
Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees.
12. Rm 16,5
Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist.
13. 1 Co 1,2
A l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre.
14. 1 Co 4,17
Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església.
15. 1 Co 10,32
Però no sigueu mai ocasió d'escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'Església de Déu.
16. 1 Co 11,22
¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l'Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar!
17. 1 Co 12,28
En l'Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües.
18. 1 Co 15,9
Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l'Església de Déu.
19. 1 Co 16,19
Us saluden les esglésies de l'Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, amb tota l'església que es reuneix a casa d'ells.
20. 2 Co 1,1
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, a l'església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu de l'Acaia.
21. Ga 1,13
Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l'Església de Déu i la volia destruir;
22. Ef 1,22
Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, cap de tot, l'ha fet cap de l'Església,
23. Ef 3,10
Així, ara, valent-se de l'Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials.
24. Ef 3,21
Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.
25. Ef 5,23
Perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos.
26. Ef 5,24
Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als marits.
27. Ef 5,25
Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l'Església i s'ha entregat a la mort per ella.
28. Ef 5,27
Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada.
29. Ef 5,29
No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l'Església,
30. Ef 5,32
Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l'Església,
31. Fl 3,6
En el zel per la meva religió, perseguia l'Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible.
32. Col 1,18
Ell és també el cap del cos, que és l'Església. Ell és l'origen, el primogènit dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer.
33. Col 1,24
Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església.
34. Col 1,25
Jo sóc servidor d'aquesta Església en virtut de la missió que Déu m'ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu,
35. Col 4,15
Saludeu els germans de Laodicea, especialment Nimfa, amb l'església que es reuneix a casa seva.
36. Col 4,16
Quan vosaltres haureu llegit aquesta carta, feu que també la llegeixin els de l'església de Laodicea, i la carta de Laodicea, llegiu-la també vosaltres.
37. 1 Te 1,1
Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.
38. 2 Te 1,1
Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor.
39. 1 Tm 3,5
Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d'una església de Déu?
40. 1 Tm 3,15
Però si trigava, vull que sàpigues com t'has de comportar a la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna que sosté la veritat.
41. Flm 1,2
A la germana Àpfia, a Arquip, company nostre en el combat, i a l'església que es reuneix a casa teva.
42. Ap 2,1
»A l'àngel de l'església d'Efes, escriu-li: »"Això diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or:
43. Ap 2,8
»A l'àngel de l'església d'Esmirna, escriu-li: »"Això diu el primer i el darrer, el qui era mort però ha tornat a la vida:
44. Ap 2,12
»A l'àngel de l'església de Pèrgam, escriu-li: »"Això diu el qui té l'espasa esmolada de dos talls:
45. Ap 2,18
»A l'àngel de l'església de Tiatira, escriu-li: »"Això diu el Fill de Déu, el qui té els ulls com una flama i els peus semblants a metall incandescent:
46. Ap 3,1
»A l'àngel de l'església de Sardes, escriu-li: »"Això diu el qui té els set esperits de Déu i les set estrelles: »Conec les teves obres. Sé que el teu nom significa que vius; de fet, però, ets mort.
47. Ap 3,7
»A l'àngel de l'església de Filadèlfia, escriu-li: »"Això diu el Sant, el Veraç, el qui té la clau de David, el qui obre, i ningú no pot tancar, el qui tanca, i ningú no pot obrir:
48. Ap 3,14
»A l'àngel de l'església de Laodicea, escriu-li: »"Això diu l'Amén, el testimoni fidel i veraç, l'origen de tot el que Déu ha creat:

December 2007

October 2007

September 2007

August 2007

April 2007

March 2007

Benet Coll
50 Anys de la Unió Europea.
50 Anys de la Unió Europea.
50 Anys de la Unió Europea.
VA DESCARRILAT EL PROJECTE POLÍTIC?
Europa està en coma?
¿Podem celebrar Europa?¿O potser hauríem de deixar de dissimular el coma en què estan postrades les institucions i l’esclerosi cerebral que pateix el projecte?
L'ampliació a 27 ha suturat la ferida alemanya i proporciona creixement a l'Est i obrers barats a l'Oest, però ha suposat també l’enquilosament del projecte polític. La construcció política està a la UVI des del rebuig francès -i holandès de retruc- a la Constitució.
Aquest diumenge a Berlín se celebrarà el 50 aniversari de la firma del Tractat de Roma i si l'amenaça i el desastre d'Alemanya van ser el gran motor per a la CEE, Berlín podria ser ara un altre cop l'oportunitat.
L'Europa que va decidir compartir sobirania amb el Mercat Comú -que va derivar en els exitosos mercat únic i l'euro-, que va establir la ja obsoleta política agrícola i va compartir estratègia energètica amb el carbó i l'acer, ha de repensar-se políticament i també energèticament.
Europa té grans reptes al davant. O un petit grup avança i actua de motor amb idees clares, ben assesorat, conformant un cos ben constituït sense menysprear cap nacionalitat natural, i reconeixent-se a sí mateixa amb tots el valors, que com a pal de paller, ha estat configurada al llarg dels segles, o políticament estarà condemnada a ser una inútil i caríssima màquina burocràtica sense interès per a molts ciutadans que encara no han perdut la seva estima.
Adreça per a qui interesi.
P. Nikiforos Diamandouros
Defensor del Poble Europeu
1, avenue du Président Robert Schuman
B.P. 403
F - 67001 Estrasburg Cedex
Tel. (33) 3 88 17 23 13 - (33) 3 88 17 23 83
Fax. (33) 3 88 17 90 62
E-mail: euro-ombudsman@europarl.eu.int

February 2007

December 2006

November 2006

October 2006

Benet Coll
Per la correcta lectura de la Bíblia.
Per la correcta lectura de la Bíblia.
Per la correcta lectura de la Bíblia. Cal considerar el següent:
Primer.-
L´Antic Testament fou escrit – en un espai d´uns mil anys – en un contex social i cultural que no és ni l´occidental ni el contemporani. Només atenent aquesta diversitat es pot captar la seva riquesa.
Segon.-
L´Antic Testament no és un seguit uniforme d´escrits. És una agrupació de llibres diversos amb estils diferents – gèneres literaris – . llibres d´autors diferents i èpoques diverses, per això no es necessari llegir-lo d´una tirada.
Tercer.-
L´Antic Testament no és una història de –sants-. Hi abunden els pecadors. No és una història exemplar d´un poble, que participava de bona pert dels costums de la seva època. Però aquí està la gràcia de l´Antic Testament : és una història molt humana en la qual hi podem descobrir l´estranya presència de Déu. Com en la nostra.
Quart.-
El cristià llegeix l´Antic Testament des de la seva fe en Jesucrist, el llegeix des de l´evangeli. La norma és el Nou Testament. L´Antic Testament està il.luminat pel Nou Testament.
Cinquè.-
A la missa, els cristians llegim l´Antic Testament, guiats per l´Església, perquè en fem una lectura en relació al Nou Testament.
Sisé.-
Hi ha uns llibres especialment valuosos, tant per la seva qualitat humano-literària com pel seu contingut. Per exemple, el profeta Isaïes o el llibre de Job, Llibres que mereixen una lectura íntegra.
Setè.-
Un llibre especial és el dels Salms. No és tant per llegir com per pregar. Les Esglésies cristianes –totes- han utilitzat des de sempre els salms en la seva pregària. És també una pregària feta amb textos antics però rellegits des de la perspectiva cristiana.
Vuitè.-
Tota lectura cristiana de l´Antic Testament necessita una prèvia assimilació d´allò que els teòlegs en diuen –història de salvació- És a dir, el fet d´una lenta i progressiva i adaptada manifestació del Déu Únic Invisible, que el poble d´Israel ha experimentat en la seva història. Una història que arriba a la seva plenitud en Jesucrist.
Novè.-
Tota lectura de l´Antic Testament necessita d´una bona i acreditada traducció, i tenir la paciència de llegir les introduccions de cada llibre, on hi trobarem les claus per a una millor comprensió.
Desè.-
Tot es podria resumir dient que cal llegir l´Antic Testament com el llegí o escolta Jesús de Natzaret. Ell assimilà allò de millor que hi ha en aquells llibres. I la seva paraula està teixida de referències – sovint implícites- a l´Antic Testament.
Per això es pot dir que la millor preparació per a captar tot allò que hi ha de bo a l´Antic Testament és una bona i permanent lectura de l´Evangeli.