històric entrades

waropa

June 2018

January 2018

November 2017

September 2017

July 2017

February 2017

January 2017

December 2016

November 2016

January 2016

December 2015

November 2015

September 2015

August 2015

June 2013

April 2013

February 2013

January 2013

December 2012

November 2012

September 2012

June 2012

May 2012

March 2012

February 2012

January 2012

November 2011

October 2011

waropa
902 111 444
902 111 444
Per primer cop a la meva vida m'he de vacunar contra la grip (culpa de rondar els 40).
Les cames fan figa i les mans tremolen, només de pensar en aquell tros de xeringa amb aquella agulla incrustada. Per què no es pot prendre via oral, és a dir, tirar coll avall en forma de 'pastilleta'?
Ja que aquesta opció ningú se l'ha plantejat, jo he hagut de trucar al CAP d'Arenys. Tot seguint el meu manual d'actuació com a pacient, he sol·licitat informació del que havia de fer per rebre la vacuna. La resposta amable ha estat de: 'Truca al 902 111 444 i demana hora a la infermera'.
Acte seguit he marcat el número indicat i, un cop més, seguint el meu manual d'actuació com a pacient, he sol·licitat dia i hora per rebre la vacuna. El xicot, molt amable, m'ha dit que havia de tornar a trucar i 'clicar' l'opció 1, perquè les hores es demanaven tot parlant amb una màquina.
He contestat: 'i no podem parlar tots dos, com a persones, i solucionar-ho més ràpid?'
Resposta rebuda: 'nosaltres no tenim accés a l'agenda del CAP de la seva població'.
He penjat tot pensant: 'com potser que una màquina tingui accés a l'agenda i criteris de gestió del CAP d'Arenys?'
Reconec que no n'he fet més cas i he tornat a trucar per intentar demanar hora per la infermera. No he pogut parlar amb la màquina. Després de clicar l'1 m'ha sortit una xicota ben trempada i molt simpaticota que m'ha recomanat anar fins al CAP d'Arenys perquè l'agenda d'hores encara no era oberta.
És a dir, si l'humà no obra l'agenda, ni la màquina té feina!!

September 2011

August 2011

waropa
Renfe, Barcelona i jo (V)
Renfe, Barcelona i jo (V)
Jo de gran vull treballar com a informadora accidental-estiuenca de Renfe.
Avui, primer dia del dispositiu ferroviari especial, la Renfe m'ha confirmat que no pensa canviar, ni per millorar ni per empitjorar.
Un any més han decidit fer 'millores' i obres a l'agost provocant que m'hagi de llevar més d'hora, que torni a veure turistes molt perduts i gent emprenyada amb tot i tothom.
Estació del Clot: un cop més dic que aquesta estació no està preparada per acollir el nombrós volum de trànsit de gent. Fa por...
Informadors/es: personatges que s'expressen NOMÉS en castellà o anglès, amb cara d'agobiats i amb ganes de pujar al primer tren per fugir d'allà. Personatges que utilitzen el megàfon per comunicar-se, o bé es comuniquen a crits per dir el que has de fer (com si fóssim un ramat, saps?).
Renfe: Ja no calen més paraules...tot queda en paper mullat i passo, passo molt.
Jo vull un megàfon i poder pujar als bancs (com han fet aquesta tarda) per guiar el meu ramat a pastar al millor prat. Vull un 'xaleco' taronja fluorescent per passejar-me riera amunt, riera avall. Començo a necessitar passar més hores al Clot per saber com organitzar malament una cosa o acte.
M'agradaria que, en temps de crisis, la Renfe no invertís el pressupost en fer unes obres que, jo penso, no són prioritàries.
Seria fantàstic que aquests dies el bitllet no valgués tants diners, fixeu-vos que no demano que sigui gratis, només un preu més just i baix.
Demà serà un nou dia i potser els informadors estaran afònics i no podran cridar, les piles dels megàfons s'hauran acabat i no en tindran de recanvi, les tanques s'hauran fos per la calor i els conductors dels trens seran puntuals.

June 2011

waropa
Estudies o treballes?
Estudies o treballes?
Entro dins del tren, en una hora gens habitual. M'assec al costat de la finestra, disposada a contemplar el mar i les gavines.
En el seient del davant comença una escena fantàstica de la qual en sóc espectadora, a primera fila.
Imagineu-vos la situació. Un senyor, que puja a la mateixa estació que jo, veu una noia jove, sola i atractiva.
No hem sortit de Barcelona que el paio ha començat a lligar amb la noia.
No hem sortit de Barcelona que ja s'intercanvien els números de telèfon mòbil.
M'he quedat garratibada. Jo no n'he sabut mai d'anar directe al gra, ni de portar sabates bones, ni trajo, ni corbata!
Jo per aconseguir un número de telèfon tardo un any, com a mínim!. Ara mateix no em dóna la gana d'especificar quantes hores tardo en aconseguir una mica de conversa, ni que sigui del tema més frívol.
L'escena ha durat tres quarts d'hora i el paio no parava de trobar temes de conversa i així xerrar amb la xicota. Quina enveja!
L'home ha baixat del tren unes quantes estacions abans que jo i per la cara que feia, diria que no ha tingut l'èxit esperat. I jo que sóc molt innocent he pensat: 'Calopa, això és que a la xicota li agrada la gent com tu. Ataca!!'.
Mentalment començo a dibuixar l'esquema d'aproximació, l'estratègia a seguir, el somriure que omplirà el meu 'careto', la caiguda d'ulls i la mirada penetrant que captivara la víctima.
No vaig ni per la quarta ratlla de l'esquema mental, que la noia s'acomoda al seient, es posa els cascos a les orelles i comença a dormir tranquil·lament.
Jo vaig dibuixant estratègies, creant diàlegs màgics i d'alt nivell intel·lectual i emocional. Encara dibuixo i planifico en el moment que el tren arriba a Arenys i jo, un cop més, davant d'una noia estupenda amb un món ple de possibilitats, no he dit res, ni un mot, m'han caigut els ulls a terra per culpa de la vergonya, la mirada s'ha perdut a l'horitzó i el diàleg s'han convertit en monòleg.
En el meu món imaginari ella i jo continuàvem el viatge juntes, Nord enllà. A la realitat, jo baixo a Arenys i ella continua el viatge sense saber que jo existeixo.

May 2011

waropa
Elisabeth Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz
Ha mort la fundadora, l'any 1939, de la Maternitat d'Elna.
Ara cal tornar a parlar de la feina feta per aquesta dona, pel camí que va obrir a les dones, però sobretot pel futur donat a les dones i homes que van néixer entre els anys 1939 i 1944 a Elna.
És important explicar que persones així han existit i que van ser-hi durant uns anys difícils per a néixer. Ella, elles i ells van formar part d'un episodi trist de la nostra història recent, perquè no ens queda tan lluny la Guerra Civil. Cal reivindicar la seva tasca, cal valorar el seu treball i la seva entrega a canvi d'un futur millor.
Potser el nostre present necessita moltes 'Eidenbenzs' que ens ajudin a (re)néixer en un món cada dia més perdut o que ens recullin i ens retornin la infantessa.
Ha estat una dona de referència, Elisabeth Eidenbenz era una infermera suïssa que va arribar a Madrid, amb 24 anys, el 24 d'abril del 1937 com a voluntària de l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra per ajudar a mares i nens durant la Guerra Civil Espanyola, formant part d'un enviament d'ajuda humana i material. Quan es va produir la caiguda de la república, es va desplaçar amb els refugiats cap al Rosselló, on la majoria van ser internats. Allà es va dedicar a buscar i recollir a les embarassades dels camps d'internament francesos. Va gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris i va negociar els protocols d'actuació del personal de la maternitat als camps. El seu camp d'actuació foren els camps d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes.
Més informació a:
Vídeo sobre La Maternitat d'Elna
Web de l'Oficina de Turisme d'Elna

April 2011

January 2011

December 2010

waropa
Mas fa de President
Mas fa de President
Entrevista al que serà el nou President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas de CiU.
En vaig prendre 4 apunts, per no perdre pistonada del missatge que volien enviar:
- Clima (polític) positiu
- Auditories; la primera per saber l'estat financer de la Generalitat
- Més sentit de país, menys sentit de partit
- Heroisme de no plegar, en moments magres, com fan Montilla i Benach
- Atur: Primeres mesures de solució:- Parlar d'empresa: empresari + treballador
- No es donaran subvencions però sí moderació fiscal + formació + infraestructures, etc
- Reajustament d'impostos
- De 15 conselleries es passarà a 12
- Estructura de Govern: ni una paraula.
- Possible consulta pel concert econòmic i la voluntat d'anar a Madrid amb totes les formacions polítiques per al Pacte Fiscal
- Independència: és més important la sobirania fiscal
- 3 cimeres:- Econòmic
- Educació
- Pacte fiscal
- Justícia: menys normes, les que queden que siguin més ben fetes i siguin més fàcils de complir.
- Immigració:- No arribarà més immigració per l'actualitat econòmica
- Els immigrants que ara tenim a Catalunya s'hi establiran
- Drets i deures per a tothom, això vol dir: contracte d'integració
El discurs, la presència, l'expressió corporal, tot estava estudiat i molt preparat. Després de set anys, en Mas, sabia què calia dir i què volia sentir el poble català. Sap que arriba en un moment difícil i de desencís, cal ser humil i enviar el missatge que la Generalitat també farà retallades econòmiques, també farà 'piruetes' per arribar a final de mes.
En Mas és on volia ser, ha hagut d'esperar i aquesta ha estat la seva principal sort, ha tingut 7 anys per a preparar-se per a ser President.

November 2010

October 2010

waropa
15 anys sense Lluís Ferran de Pol
15 anys sense Lluís Ferran de Pol
Parlar de Ferran de Pol és parlar del Mareny (Arenys de Mar) o bé, sentir l'exili en la pròpia pell. Avui, 19 d'octubre de 2010, commemorem 15 anys de la mort de l'advocat , de l'escriptor, del periodista arenyenc, Lluís Ferran de Pol.
Tenia ganes de fer alguna cosa per a recordar-lo (l'oblit i jo no ens entenem). Potser aquest gest no és prou, però per a mi ja és això. Del poc temps del que disposo, però de força i de ganes de fer coses me'n sobren, en faig aquest modest recordatori.
Aquest apunt serveix per destacar una minsa part de la seva obra, la que a mi m'agrada més. Si tu també tens ganes de recordar Ferran de Pol, fes-ho, sense vergonya i a la teva manera. Si en som quatre ja estarà bé, que no ens mirin a través de miralls tèrbols perquè tenim clar que no n’era un de tants...
Miralls Tèrbols'Han arribat al cim del turó, al cementiri del Mareny. Gran portalada blanca davant la mar. S’entra per una escalinata de quatre graons. Des de la porta, el cementiri és un llarg camí fosc entre dues rengleres de xiprers que pugen amunt, amunt sempre.
Els capellans, precedits pels escolans amb el portacreu al mig, pugen les escales de l’entrada, travessen el petit atri i enfilen la segona escalinata. Deixen a la dreta el dipòsit de cadàvers, presidit per un gran Crist clavat en creu. Avui és tancat. Altres vegades, a la majoria d’enterraments, entren el mort allí mentre li canten les absoltes. Avui no. Avui és capellans, ascendint per la triple sèrie d’escalinates, s’arribaran fins a la capella de les grans solemnitats, fins a la capella emplaçada enmig de les tombes dels rics, a la part més alta del cementiri. Avui la morta es paga les absoltes i les paga bé.'
Un de tants'Avui han començat a donar-nos pa. Un per a cada dotze homes. Són pans de quilo. Durant la nit –encara no ens hem habituat del tot a dormir sobre la platja humida-, la fam alça la seva veu cridanera i crea l’angoixa d’un malson sempre renovat...És un pa immens que un negre talla a cops de baioneta. La veu de la fam ens burxa l’orella:
- És per a tu, és per a tu!...
Cauen llesques tan fines que el vent se les emporta. Floten per damunt dels nostres caps, i nosaltres seguim el seu incert planejar decidits a arreplegar-ne alguna...Ja no som homes, som un gossada famolenca amb els morros alçats cap al cel i amb els nassos plens d’un envaïdor perfum de pa torrat...'
Lluís Ferran de Pol, a la xarxa:
Miralls tèrbols: http://www.arenyautes.cat/node/2210Biblioteca Pare Fidel Fita, d'Arenys de Mar:http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=15280AELC: http://www.escriptors.cat/autors/ferrandepoll/index.phpLletrA, Noms propis: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/lluis-ferran-de-polViquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Ferran_de_Pol

September 2010

waropa
Diari d'una desintoxicació (II)
Diari d'una desintoxicació (II)
A la merda! Ja en tinc prou, necessito nicotina ara, avui!
Sé que el propòsit és deixar-ho, però l'invent no prospera.
L'altre dia em vaig negar als jocs 'eròticosexuals' de la parella perquè no podia entendre que després d'un bon polvo, ja no hi hagi una bona cigarreta.
Ara tinc la parenta enfilada al ventilador del sostre de l'habitació. Diu que dóna voltes a la nostra història. Que no sap si quedar-se amb mi o buscar-ne un altre que no tingui tants vicis, ni tants defectes.
Evidentment vaig cridar que podia fer el que volgués, però que a mi no em venia de gust traslladar-me i tornar a omplir caixes i caixes de merda, records inútils i foteses diverses. Sé què és viure sense plaers, ara mateix n'estic deixant un!!
I mentre ella continua allà dalt, jo m'estic aquí baix, a l'estudi. Mirant per la finestra la paret del bloc de pisos de davant. Una mà a la butxaca i l'altre a la galta esquerra del cul, per fer-me passar el desig, a la catalana.
Tinc ganes de fotre un reguitzell de gardeles al peluix fastigós que ens va tocar l'any passat a la fira. Prendre 40 cerveses calentes per poder imaginar el gust dels pixats de burra i sentir que hi ha alguna cosa més 'asquerosa' que deixar de fumar.
Amb tota la intenció del món, vull deixar de comunicar a tota la gent que estic intentant deixar de fumar. Vull recuperar els meus encenedors i jugar a calar foc al sofà de casa. Tallar-me els cabells a l'1 i llençar la pinta al contenidor del plàstic (el de color verd).
Tot això i més, en un puto cap de setmana!!!

August 2010

waropa
El número 14
El número 14
Agafo el bus.
Fa tanta calor que sembla que l'asfalt es desfà.
La gent va depresa, per Barcelona, tot i la calor. M'ho miro per la finestra del bus.
General Mitre és potes 'enlaire', amb poc caos circulatori gràcies a l'agost.
Arribo on he d'arribar. No hi ha cues, les infermeres van tranquil·les i m'atenen abans d'hora. Simpatia, tranquil·litat, no fem tard, no hi ha ningú que s'esperi a la sala.
Acabada la cosa, la miro als ulls i li deixo anar: 'Per anar a Sants?'
M'enganya i fa que pugi al bus que no toca. Ho descobreixo quan fa una hora que dono voltes per Barcelona.
Gent que puja i baixa, tothom sap on va. Qui més, qui menys té una destinació, jo vaig esperant que aparegui l'estació de Sants.
Tot i que el bus va fent trajecte, travessa carrers i grans vies, jo no arribo a la meva destinació.
S'ha fet de nit, ara em costarà més identificar la parada on he de baixar. Controlo la situació per la finestra. No pregunto res al conductor, tinc gravada (al cervell) l'ordre de 'No molestin al conductor'. No goso aixecar-me del seient (coses de l'educació!!).
El tipus de passatger canvia cap a la matinada. Van més desmanegats, ulls vermells i caminen fent tentines.
Continuem fent voltes (el bus i jo). Si que és lluny Sants,oi?
Mentre surt el sol i la ciutat, que no dorm mai, comença a despertar-se tinc un atac de valentia. Baixo a la propera parada. Entro al primer bar obert, 'La pausa'. Demano alguna cosa per menjar, ara recordo la gana.
Escric l'experiència i en deixo constància.
M'espero una mica més abans de tornar a pujar al bus.
No sé com anirà avui, per anar a Sants?

July 2010

June 2010

waropa
Ella es pinta, jo m’ho miro
Ella es pinta, jo m’ho miro
Amb els horaris que faig, amb la feina que tinc i amb la picó que em fa he escurçat les hores destinades a dormir i descansar. Fins i tot he canviat les rutines ferroviàries.
Abans llegia, escoltava la ràdio o dormia, ara miro, observo o contemplo. L'hora de trajecte d'aquest matí l'he destinat a observar com una xiqueta es dedicava a maquillar-se. Amb moltíssima habilitat, tot sigui dit.
M'he assegut al seu davant i no m'hi he pogut resistir. Tot ho tenia tant preparat i calculat que feia enveja. A la falda la bossa de mà per on es podia veure la caixa del maquillatge. En una mà el mirallet i, a l'altre, el pinzellet. Avui el conductor del tren tenia mal dia, no diré que és maldestre, i la seva conducció era una mica brusca. Ni la bossa de mà, ni la capseta del maquillatge, ni la noia han notat aquesta brusca realitat matinera.
Ella continuava maquillant-se, sense perdre la compostura ni les formes. Ombra d'ulls per aquí i una mica per allà. Equilibrada l'ombra als dos ulls, les sotragades no han afectat, en cap moment, el repartiment del color.
En el moment d'arribar als llavis, prims, ha agafat el llapis. Jo patia, el viatge era mogudet, li podia veure el llapis dins la gola per culpa d'un sotrac ferroviari. Però no, la línia als llavis era perfecte. I quina traça, la xicota, resseguint-se!!
Després ha desat els estris i m'ha mirat: 'has pensat mai a maquillar-te la bossa de sota els ulls?. Et queden horribles!
I jo que li deixo anar: 'No, són relativament noves i per genètica, em toca tenir-les'
Silenci administratiu, però mirada directe als ulls.
Ella: 'I tallar-te els cabells i millorar el pentinat? Què en diu d'això, la genètica?'
Jo: 'Res. Això ho marca la meva crisi econòmica'
Ella: 'Jo no puc, ni podria, guarnir-me de la manera com tu vas guarnida'
Jo: 'Totes m'ho diuen'
Silenci administratiu, però mirada directe als ulls.
Sense dir-nos res més ella s'ha posat a dormir i jo he arreplegat les meves magdalenes amb xocolata.
Ella ha arribat a Barcelona immaculadament adormida i perfectament maquillada.
I jo, hi he arribat xuclant la palleta del meu suc de préssec, llepant-me els dits de la xocolata i escurant el paper d'una magdalena.

May 2010

April 2010

March 2010

February 2010

January 2010

waropa
Dones i ràdio
Dones i ràdio
Tot mirant l’edició digital de ‘Capçalera’, la revista que publica el Col·legi de Periodistes, descobreixo (un cop més) un interessant article.‘Les locutores de ràdio a Catalunya 1924 – 1939’és la tesi doctoral de la doctora en comunicació Audiovisual de l’UAB, Sílvia Espinosa Mirabet. Han passat cinc anys de feina amb vuitanta hores d’entrevistes fetes a 54 persones vinculades al món de la ràdio durant els anys que indica el títol.
Un resum que ja apunta maneres per ser molt interessant i instructiu.
En remarco alguns fragments:
Reivindica la figura de la dona en la creació del nou format radiofònic conegut com a ‘magazine’.
La presència de la dona en el món de la ràdio era minsa, molt minsa.
Ràdio Barcelona emet un programa dirigit per un grup de dones de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Per aquella època es coneixia com la ‘sección femenina’
1926, franja de tarda, Maria Cinta Balagué presenta el primer programa dirigit a les dones. També va ser la primera dona funcionària de l’Ajuntament de Barcelona
15 d’abril de 1931, Francesc Macià va signar el decret que permetia a Ràdio Associació emetre les 24 hores del dia.
8 de setembre de 1932, el govern republicà regular la instal·lació d’emissores de petita potència a tot l’Estat. A Catalunya neixen 10 estacions més de ràdio. Davant dels micròfons ja hi havien dones com Maria Matilde Almendros i Montserrat Calafell
Espero que tingueu la curiositat necessària per fer un cop d’ull al reportatge

December 2009

November 2009

September 2009

August 2009

July 2009

June 2009

May 2009

April 2009

waropa
Gloria María Tomás
Gloria María Tomás
Tothom en parla perquè algunes declaracions de la profesora de la Universidad Católica San Antonio de Murcia, Glòria Maria Tomàs són fortes.
Potser no era la seva intenció, però això ja ho tenen les opinions dites en veu alta. Ha de ser així per poder conviure alegrement.
Jo m'he mirat el vídeo i he al·lucinat una mica, com a persona, com a humana, com a descendent del mico, com a dona i com a lesbiana declarada i convençuda.
La senyora aquesta, que a casa ja és la 'glori', afirma que l'homosexualitat i la bisexualitat són malalties, curables gràcies a la ciència!! I es que la 'glori' pot ser molt llesta en el seu camp, la bioètica, però en altres camps la seva ignorància és il·limitada.
A mi no em fa res que tingui una opinió diferent de la meva, el que realment m'ha preocupat és aquesta ignorància, desconeixement i ceguesa en temes humans i socials.
Mentre escoltava el fragment d'aquella conferència, em mirava a la senyora que estava asseguda al seu costat. I m'ha començat a agradar, no sé perquè cada cop acostava més el meu nas a la pantalla per inspeccionar aquella mitja melena morena de mirada perduda.
Ara mateix només en sé el nom, Paloma, com Aloma però amb una p davant. I necessito saber més coses d'ella amb aquella curiositat adolescent que em va portar tants problemes. És ella i per ella que l'editor de vídeos fa estona que treballa amb zoom (per acostar-me més a les seves faccions) i a l'opció d'esborrar (per eliminar la presència alienígena de la 'glori').
Se m'ha girat tanta feina que us deixo perquè llegiu un parell d'articles sobre la 'glori' i la seva manera de pensar i fer. Si voleu dir-hi la vostre hi esteu convidats, com sempre.
Notícia de Canal Solidari:http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=10272
Entrevista:
'Nos quieren meter la homosexualidad por narices en esta sociedad' en esta sociedad'

March 2009

February 2009

waropa
Llegir
Llegir
De sempre que la meva discreta dèria ha sigut llegir, tenir llibres entre mans, paraules dins el cap, històries per la imaginació.
No recordo el primer cop, ni el primer llibre, no he estat mai capaç de retenir una data. Només sé que paper escrit que se'm posa davant, paper que llegeixo. Com aquells fulls que acompanyen als medicaments, prospectes en diuen?... va ser per aquells dies que també em vaig tornar hipocondríaca, per culpa dels 'efectes secundaris' que no patia.
I mentre vaig en tren llegeixo els anuncis, els propagandístics i els informatius ferroviaris, la pantalla que intenta 'informar' del recorregut, fins i tot intento llegir les intencions del maquinista. És per això que tinc mania als de la Renfe.
El dia que em vaig casar, el primer que vaig arreplegar va ser el llibre de família, per veure què hi deia. Hi posava el mateix, en català i castellà.
Els llibrets d'instruccions també m'agraden, per la concentració alfabètica, per l'intent d'explicar una cosa senzilla de la manera més complicada possible.
Tot sigui per acumular vocabulari i obrir la ment, perquè no tothom és com jo, ni pensa com jo, ni somia com jo, ni respira el mateix aire que jo...que uns viuen allà i jo visc aquí, que no tots ho vivim de la mateixa manera; que uns de dretes, d'altres d'esquerres. T'ho dic de debó:
'Surt rufina a sa finestra,
que ja ve es vespre
Surt rufina as finestró
que fa foscor
Nena no siguis tossuda
que surt sa lluna
Nena no siguis mussol
que surt es sol'
Ses al·lotetes i sa jove de Sant Lluís
Cris Juanico

January 2009

waropa
Contractura radiofònica (II)
Contractura radiofònica (II)
Diumenge a la nit, em vaig engrescar a veure, després de molt de temps, un capítol de ‘Ventdelplà’, aquella espècie de sèrie que TV3 insisteix a mantenir.
Vaig notar que moltes coses havien canviat. La Teresa s’havia quedat vídua per culpa d’un atemptat (que fort, vaig pensar!). En David s’havia mort a l’atemptat (és el llibertí, és clar!). Els guionistes van recuperar aquell enamorament que patia el veterinari per la Teresa i la manca d’imaginació feia la resta del guió.
Ja ho té això el pas del temps. Les coses van canviant, fins i tot a ‘Ventdelplà’, uns personatges han pogut evolucionar, d’altres han quedat atrapats en el temps o en el que sigui. Recordo que l’última vegada que vaig veure un capítol d’aquesta sèrie tenia una contractura a l’esquena, d’aquelles que costen de curar, però que un cop curades les recordes per no oblidar com te les vas fer, per no caure en aquell mal gest i tornar a sentir tot aquell mal.
I com a ‘Ventdelplà’, l’atzar m’ha fet recuperar un tema del meu passat que no m’ha fet sentir ni millor ni pitjor, però que ha provocat que la contractura s’hagi relaxat una mica. Us ho explico amb aquesta nota de premsa de CiU de Mataró:
CiU denuncia els greus esdeveniments que han tingut lloc a l’EPE Mataró Audiovisual, els quals han acabat amb l’acomiadament del seu Cap d’Emissions, així com la desconvocatòria de la sessió del seu Consell d’Administració, màxim òrgan de gestió i control de l’empresa pública, prevista pel proper dia 20 de gener, negant-li el dret a conèixer els fets de primera ma.
El passat dia 9 de gener, es produir l’acomiadament de la persona responsable dels aspectes tècnics de l’empresa, el Sr. Antoni Sintas, fins llavors Cap d’Emissions, afectant tant al funcionament de Mataró Ràdio, com de Maresme Digital TV.
L’acomiadament es va fer efectiu en base a un informe redactat per la gerent de l’empresa, que a la seva part final, textualment, justifica la decisió de la següent forma: “Atès que després de diverses converses amb ell i després de veure que la seva actitud actual és de menysvalorar la tasca dels companys i personal a les seves ordres, al aparcar i no donar solució als problemes que li plantegen, no assumir la totalitat de les seves funcions i posar obstacles al desenvolupament habitual dels dos mitjans, considero convenient aconsellar la rescissió del contracte del senyor Sintas i iniciar el procés per a la selecció d’una nova persona que pugui ser responsable per assumir el càrrec de Cap d’Emissions”.
Per altra banda, ahir, per indicació del president, es va comunicar als membres del Consell, que “atès la proximitat de la darrera sessió del Consell d'Administració que vam... Per llegir la nota: http://www.ciu.cat/microsite_fitxa_noticies.php?ms_ID=8&news_ID=17794
Jo ja vaig denunciar que aquest personatge feia aquestes coses, assetjament laboral, per les raons que sigui, ell sabrà. En aquell moment poca gent em va creure, eren imaginacions meves o em deien que l’enveja podia més que el seny i la raó. Ha passat el temps i no visc ni he viscut pendent del seu futur professional ni personal. Jo he ‘passat pàgina’, he recollit de tot plegat el que en vaig aprendre, laboralment continuo essent professional (no vaig deixar de ser-ho), dormo tranquil•la perquè no vaig dir cap mentida i potser aquest va ser el principal problema. No es va enganyar a ningú, ni a en Sintas.
Queda clar que ell té un problema, però aquest no és de la meva incumbència. A mi, a nosaltres, el temps ens comença a donar la raó.

December 2008

waropa
365 dies...i anar tirant!
365 dies...i anar tirant!
El 2008 sí que té una bona crisi, es queda sense bateria, sense corda.
El 2008 marxa ben tocat...i enfonsat.
El 9 de març: ZP va tornar a ser reelegit president d’Espanya quant a mi ja m’havia decebut molt i a tots els catalans ens havia ben enredat.
En aquest bloc havíem comentat el suport a la seva candidatura:www.arenyautes.cat/node/1809
i també el primer debat entre Zapatero i Rajoy:www.arenyautes.cat/node/1810
Als Estats Units hi ha qui somia amb canvis, les eleccions a la presidència celebrades el 4 de novembre les guanyava un tal Barak Obama. Ell va poder!:www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3055072
També internet es va revolucionar amb l’arribada del Facebook (versió espanyola), la xarxa social que marcarà època i tendències, segur.
Al Tíbet van intentar dir prou a l’ocupació xinesa, però a hores d’ara tot queda en l’oblit (menys pels tibetans).
L’Antoni Bassas va deixar Catalunya Ràdio:www.arenyautes.cat/node/2047
Uns mesos més tard, els de Catalunya Ràdio han perdut audiència (jo m’hi compto en aquesta pèrdua) però capgiren el missatge i es queden tan amples.
Dues maneres diferents de veure la realitat:
. Vilaweb: El Matí de Catalunya Ràdio perd 70.000 oients d'ençà de la marxa d'Antoni Bassas: www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3158887
. Al 3/24 de la nostra: Catalunya Ràdio tanca el 2008 amb 529.000 i lidera l'audiència:www.3cat24.cat/noticia/341928/societat/Catalunya-Radio-tanca-lany-lider-daudiencia-amb-529000-oients-diaris
I pel que fa a Arenys, jo que hi visc però m’ho miro tot a distància, no puc evitar pensar en els que ens han deixat de manera sobtada, massa aviat, quan encara tenien moltes coses a fer i compartir.
S’han acabat les obres del Xifré? Si més no hem estrenat jardins nous que avui encara fan goig: www.arenyautes.cat/node/2205
L’Oriol Ferran va deixar l’Ajuntament, que no Arenys: www.arenyautes.cat/node/2155
Pel que fa a Ràdio Arenys, va començar l’any 2008 amb problemes, així ho titulava la revista l’Agenda al gener:
‘Cop a la ràdio. L’alcalde pren el control absolut de l’emissora després d’abolir tots els seus òrgans i obre una greu crisi.’
Al Capgros deien això:
Polèmica a Arenys per la supressió de l’Organisme Autònom de la ràdiowww.reportmaresme.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=16425&sec=71
I Arenys.cat: www.arenys.cat/node/928
El Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu ha estrenat nou lloc de treball i els Museus d’Arenys han celebrat el quart de segle. Què més podem demanar?
Això només és el començament de toootes les coses que ens queden per fer. Centrem part de les nostres energies en fer-ho bé, no cal que sigui tot. Els que no saben escoltar, que vagin a l’escola; els que escolten massa que aprenguin a analitzar tota la informació rebuda; els que no ho veuen clar, que facin l’esforç de ser més observadors i als que hi veuen massa, que el proper any no forcin tant la vista que després no poden veure-hi clar.
En fi, que l’any 2009 arribi farcit i carregat de bones notícies per a tothom!

November 2008

October 2008

September 2008

waropa
Sense aigua, no hi ha sexe
Sense aigua, no hi ha sexe
Les dones d'un poble del sud de Turquia han decidit deixar de tenir relacions sexuals amb els seus marits en protesta per la falta d'aigua a la localitat, la qual cosa les obliga a transportar-la des de grans distàncies. Ali Arrissa Ozturk, membre de la Comissió de Justícia del Parlament turc, ha presentat la iniciativa femenina, i ha explicat que quan va visitar la setmana passada la localitat de Kirca, a la província de Mersis, les seves dones es van queixar que la font del poble no té aigua a causa de la sequera.
Les habitants de Kirca van assegurar que el rierol, molt cabalós altres anys, es va assecar i que ara han de transportar l'aigua fins a les seves cases des d'una distància de 13 quilòmetres. Aquestes modernes "lisístrates" van criticar que els homes del poble no fan res per solucionar el problema de proveïment d'aigua. "Vàrem decidir no deixar entrar els homes als nostres dormitoris fins que se subministri aigua al poble" van anunciar les dones.
L'alcalde de la localitat assegura que els homes de la vila estan patint la protesta i adverteix que si continua la situació "la falta d'aigua al poble es convertirà en motiu de divorcis". El boicot sexual per part de les dones d'un poble va ser portat a la pantalla el 1983 i es va convertir en un clàssic del cinema turc, en una història en la qual les habitants d'un poble es rebel·len contra el comportament masclista i violent dels seus marits, i s'organitzen per negar-se a practicar sexe amb ells.
Font: http://www.lamalla.net/societat/article?id=209900
Per saber més coses de Lisístrata:
- Pel·lícula dirigida per Francesc Bellmunt:http://www.filmaffinity.com/es/film876780.html
- Què en diu la Wickipedia:http://es.wikipedia.org/wiki/Lis%C3%ADstrata
waropa
Avui
Avui
Llegeixo a 'La Vanguardia':
La laguna jurídica del 'mobbing'
La situación vivida por Begoña Solé, funcionaria del servicio de Carreteres en Lleida, la padecen otros trabajadores de la función pública. "Estas situaciones se agravan en la empresa pública más que en la privada - afirma el responsable laboral de servicios públicos de UGT-Catalunya, Xavier Borrajo- por las dificultades para un cambio de destino". Es lo que le pasó a Begoña, que hacía ya años que ocupaba sin problema alguno el puesto, hasta que llegó una nueva jefa - Teresa Casals- y fue relegada en sus funciones.
El problema de la magistrada del juzgado de lo penal número 2 de Lleida es que, pese a quedar probado este acoso moral, no ha podido condenar a la acusada por mobbing. "El acoso moral en el trabajo, en sus manifestaciones más graves, debería ser objeto de protección penal mediante una definición precisa de la acción típica y de los elementos normativos y descriptivos que deben integrarla", recoge la sentencia. Esa laguna judicial obliga a los jueces - destaca la magistrada- "a buscar otros tipos penales que encajen, como un delito de lesiones, coacciones, o contra la libertad y seguridad de los trabajadores".
En el meu/nostre cas (per si ho vols recordar: http://www.arenyautes.cat/node/1096) tampoc vam tenir cap cobertura legal, tot i que mai vam arribar a judici perquè l'advocat que vam trobar poca cosa en sabia de l'assetjament laboral, de com actuar o si la justícia podia emparar-nos d'alguna manera. En aquell moment, uns miravem de buscar sortides legals, mentre d'altres reforçaven estats de confiança cap al personatge que ens havia assetjat laboralment. Una pèrdua de temps!
Ara que ja han passat uns quants anys (crec que 4) del meu cas, s'han pogut demostrar aquests abusos de poder i alguns s'han pogut condemnar, però la persona que ha patit o pateix un assetjament d'aquestes característiques no queda indiferent. Les ferides no les cura un feix de bitllets, ni l'acomiadament de la persona que t'ha castigat, ni una reincorporació al lloc de treball.
Com a persona no queda gaire cosa d'un mateix, ni de la seva autoestima, ni confiança. En algún cas (que no el meu) la relació de parella també ha patit les conseqüències i no s'ha pogut tornar a començar. Costa molt refer-se i tornar al món laboral, i poden passar 4,5,10 anys, que encara tens present el que et va passar.
Per això s'han de fer saber casos d'assetjament laboral, per saber que les lleis seran revisades, per denunciar-ho i no callar, per no viure pensant 'que allò van ser manies teves'. 'Allò' té nom, va passar i sempre torna, malgrat els anys encara torna, no amb ganes de revenja sino que en format d'haber après alguna cosa que ens ha fet més grans i fortes.

August 2008

July 2008

June 2008

May 2008

April 2008

March 2008

February 2008

January 2008

December 2007

November 2007

October 2007

waropa
Raons per NO tenir cotxe
Raons per NO tenir cotxe
Tot i que Renfe em dóna cada dia motius per tenir cotxe, he vist aquest llistat que proposa tot el contrari. Ara digues!
20 motius per no tenir cotxe i si el tens vendre’l
1. Cada dia que deixis passar et serà més difícil vendre’l.
2. Estalviaràs una mitjana de 3000 euros a l’any com a mínim.
3. No hauràs de col.laborar en més corrues i retencions.
4. No participaràs en més disputes de trànsit i tindràs bon humor.
5. Menys probabilitats de patir un accident de trànsit i/o atropellar algú.
6. Menys probabilitats de ser denunciat i/o empresonat per algún afer viari.
7. No necessitaràs perdre més hores de la teva vida buscant aparcament.
8. Menys paperassa, menys preocupacions, menys responsabilitats.
9. No es matarà a tanta gent perquè puguis omplir el dipòsit.
10. Augmentarà la salut de la població.
11. Anar a peu i en transports públics afavorirà la teva forma física.
12. Estimularà la teva creativitat alhora de dissenyar la teva mobilitat.
13. Afavorirà la localització de la teva vida redundant en la teva qualitat de vida.
14. Seràs més independent econòmicament i energèticament.
15. Augmentarà i millorarà la qualitat de l’espai públic destinat als vianants.
16. Disminuirà la contaminació acústica, ambiental i paisatgística.
17. Brindes una oportunitat a les generacions futures.
18. Alleugeriràs l’emprenta ecològica al planeta.
19. Continuaràs anant a la mateixa velocitat: 6km/hora però sense tots els inconvenients anteriors (si tents algun dubte sobre aquest punt calcula les hores invertides en pagar el cotxe, complements, impostos, benzina, etc.).
20. Afavorirà la reconversió de l’indústria de l’automòbil en quelcom més positiu per la humanitat.

September 2007

August 2007

waropa
Yglesias & Calopa
Yglesias & Calopa
Dia estrany avui. Un divendres que sembla dilluns. Molta son i sensació de cansament. Festa major (petita o grossa) però un munt de feina.
Per no fer-me mala sang el despertador sona, com cada dia, a les 5:55.
Sí, hauria d'estar prohibit, però és una hora totalment legal.
Després de la dutxa, el suc, el petó i un fins després m'acosto a l'estació. Arriba el tren.
Tot i les males hores sóm uns quants, els arenyencs, que pugem al mateix tren de dilluns a divendres. Ens trobem amb la Georgina Yglesias. Passat Mataró, com a molt, ens endormisquem amb la promesa que al Clot estarem amb els ulls oberts. Però hem tingut temps per posar en comú alguna coseta: Sant Roc.
Ahir a la tarda, amb la G, ens vam deixar caure per la placeta per veure la dansa, per retrobar-nos amb els amics i perquè qualsevol macip o macipa beneís aquesta meva persona. Ho vam aconseguir, però la sorpresa va ser la olor. Com podia ser que aquella hora encara quedés colònia?
És clar, si no m'equivoco, l'any passat van sortir cap a 90 macips i macipes. Enguany n'han sortit 50?
Fet matemàtic: 90 - 50 = 40. Ostres tu!! Quaranta macips i macipes per 14.016 habitants!!! I va quedar colònia. Ostres tu!!
Bé, penso que encara tenim sort de tenir-ne 40.
A la nit ja diuen que cap a mil persones han vist la dansa d'Arenys. Colló! Doncs, tot i baixar tard, vam tenir un bon lloc per veure-la. D'acord, on eren la resta d'arenyencs? concretament els 13.016 que hi faltaven?
Bé, Yglesias, no hi donem més voltes que en sortirem escaldats. Deixa que m'adormi fins a l'estació del Clot que allò és un altre planeta i un ha d'estar ben despert i concentrat. He d'esquivar: gent, bosses, maletes, informadors, cintes, tanques, bancs i un munt d'objectes que fa feredat.
A la tarda, més aviat que tard, tornaré a Arenys i espero que hi siguin els teus i els meus.
Fet matemàtic: 14.016 - 125 = 13.891

July 2007

June 2007

May 2007

April 2007

March 2007

February 2007

January 2007

December 2006

November 2006