històric entrades

October 2013

@marcsic Portes obertes a l'Arenys Coworking Corner 2013-10-10 18.02.31.jpg

July 2013

@marcsic ERC sacseja la fórmula convencional de concórrer a les municipals em2015.jpg

April 2013

@marcsic L'Arenys Coworking Corner acc_render_02_galeria.jpg

@marcsic Necessites feina? Inventa-te-la! acc_render_01_galeria.jpg

December 2012

@marcsic Pla C: Referèndum el diumenge 25 de maig del 2014 urna europea.jpg

November 2012

@marcsic Raons per a un govern de coalició CiU-ERC 496292 gràcies.jpg

October 2012

@marcsic Piulada en record del MHP Companys MHPCompanys2012.jpg

July 2012

@marcsic Som d'Arenys, som de Mar, i alguns també fans dels contenidors entrada_arenys.jpg

@marcsic Momini públic? AjArenysdeMar-terrasses.jpg

June 2012

@marcsic Cops de timó i falta de visió estratègica Cops de timó i falta de visió estratègica Ahir, a proposta de la regidoria de Comerç i Promoció Econòmica, el consistori, a excepció d'ERC, va donar suport o permetre l'aprovació de canvis en l'ordenança de regulació d'usos comercials en planta baixa creada en l'anterior mandat (2008) per defensar el comerç en els principals eixos comercials de la vila. Sens dubte un mala notícia que demostra la falta de visió estratègica dels nostres regidors, i que posa novament el comerç d'aparador, el de proximitat, en una situació de fragilitat així com també es dinamita els fonaments per preservar els eixos comercials de la vila. La regulació dels usos comercials en planta baixa responia a una voluntat (majoritària) d'apostar per unes zones de comerç real a la vila, que estava perdent la batalla davant les activitats d'intermediació financera, bancària, immobiliària i asseguradora, principalment. L'objectiu d'evitar que proliferessin aquestes activitats “fredes”, sense aparador, era amb visió de llarg termini, i amb la voluntat de fixar unes bases que permetessin gradualment el retorn del comerç viu a la vila. No era anar contra bancs, caixes i immobiliàries, per posar alguns exemples, però sí impedir que la seva densitat continués creixent. Ahir un dels arguments al·ludits per donar suport a "la desregulació" era que ja no estàvem en bonança econòmica. Poca memòria. A finals del 2008, quan va entrar en vigor l'ordenança, tampoc, malgrat el que afirmava Rodríguez Zapatero aleshores. De totes maneres, tant se val, perquè una decisió estratègica, pensada a llarg termini, no es pren com a resposta a la situació del moment sinó amb la voluntat de començar a transformar el present per tal d'apropar-nos a l'objectiu perseguit. Un altre error de càlcul ahir fou apuntar els locals buits com un problema d'absència de demanda, quan l'obstacle per la reimplantació o supervivència dels comerços no ha estat mai la demanda (absència en aquest cas) sinó el preu de l'oferta. Es parla de consultoris mèdics, de clíniques dentals i d'altres activitats que volen obrir. Bones notícies, sens dubte. Però cal que facilitem que aquestes activitats empresarials ocupin locals comercials en planta baixa que necessita el comerç local? Per aquestes empreses la seva ubicació no és tan determinant com ho és per un establiment comercial. Si a aquests els està costant obrir i mantenir-se, degut a l'adversitat del moment, la solució no és dir “com que un emprenedor/a comercial no se'n surt, tornem-hi a posar bancs, clíniques o asseguradores”. Un emprenedor no-comercial no necessita estar en un local comercial del Rial de Sa Clavella o carrer Ample. Allà hi ha d'haver establiments comercials. Sóc dels qui penso que és preferible un local comercial buit un temps, que obligarà el propietari a rebaixar el preu del m2, i esperant que algú ho torni a intentar, que no pas que vingui un establiment sense aparador i s'hi instal·li permanentment. Amb aquests cops de timó i amb aquesta falta de visió estratègica mai no tindrem els eixos comercials que envegem d'altres viles de la nostra àrea d'influència i que sovint les posem com exemple. L'exemple que aquí no donem. PD: Decebut especialment amb ICV, que ahir van aprovar que un banc pugui ocupar un baix comercial en competència (de preu) amb un comerç de proximitat.

December 2011

@marcsic Bon Nadal, amb versos de Ferran Soler i Rubió obrim_camins.jpg

@marcsic Ple de pressupostos: Les formes (I) corda-fluixa.png

November 2011

@marcsic El repartiment de cartelleres del "govern dels preparats" numeros4.jpg

October 2011

@marcsic La plaça del mercat, suïcidis i homicidis mercatmunicipal.jpg

@marcsic "Fem l'onada" al BOP SuportElectoral.jpg

@marcsic Piulada massiva en record del President Companys PresidentCompanys1.jpg

September 2011

@marcsic Inici del curs acadèmic, i també polític somescola.png

August 2011

@marcsic El mercat dels dissabtes mercat-setmanal.jpg

@marcsic Barrufets bromistes, mentiders o covards? barrufets-de-govern.png

July 2011

@marcsic Barrufets rondinaires barrufet_rondinaire.png

June 2011

@marcsic Les coses pel seu nom Les coses pel seu nom L' Alejandro Acero a l' Oriol Ferran en un apunt a arenyautes fa uns dies: "Deus saber, que fa setmanes que UBICA esta col·laborant amb els geganters per a la flashmob, mica en mica anem col·laborant també amb altres iniciatives. Aquesta i altres col·laboracions també s'han fet extensives a l'associació germana, Arenys Blau." Fantàstic, és bo saber que almenys ara la "plana major" de la Ubica col·labora i ja no fa "esqueles". Sorprèn el ràpid que alguns obliden l'hostilitat de la que van fer gala quan eren a l'oposició i dins d'algun insigne lobby. Potser per això s’han inventat aquesta fórmula de manar però quedant-se a l’oposició. Així, podran coparticipar dels èxits (que desitjo que hi siguin) però escaquejar-se de les errades (que segur que hi seran, perquè tothom en comet quan pren decisions). Intentar vestir d’innovació fórmules que s’aguanten amb pinces només pot sortir del món del màrqueting. En diuen “vendre motos”. Si vols tenir responsabilitats de govern digues: “Vull tenir responsabilitats de govern. Em sento preparat per assumir el repte. Malgrat encapçalar una força independentista, he decidit incorporar-me a un govern amb regidors espanyolistes perquè considero que puc ser més útil a govern que a l’oposició” (on ja sabem que no ha reexit, això és una nota del redactor). No és fàcil fer aquesta proclama però és que l’argumentari actual no se’l creu ningú, tret d’ells a base de repetir-s’ho, i ni així. En Maiol cada dia deu llegir 50 vegades el seu escrit "Sense por" i encara deu tremolar. I això que fa una calor......

@marcsic Ser regidor de comerç peti qui peti Ser regidor de comerç peti qui peti En les darreres eleccions municipals, celebrades el diumenge 22 de maig, a la nostra vila hi concorrien 7 (set) llistes electorals. Personalment prefereixo la denominació “equips” per bé que durant la campanya especialment, ja es va veure que no totes les llistes eren equips de persones. Durant el debat d’alcaldables organitzat per Ràdio Arenys el diumenge 15 de maig, davant la pregunta de “perquè ets el millor alcalde per Arenys de Mar”, la majoria van oblidar-se del seu “equip”. Però bé, això ja és història. I dissortadament (per descomptat és una opinió) una part important de l’electorat no va copsar la cohesió, l’equilibri, la regeneració però també l’experiència d’uns envers els altres. Em referia a l’inici a les 7 (set) forces polítiques. Si n’hi havia 7 (set) i no 1 (una) és perquè tot i voler el millor per Arenys, aquest desig no vol dir el mateix per a tothom. Uns no volen canalitzar el Rial del Bareu, altres no volen convertir la 3ª platja en un espai que pugui ser gaudit per tothom tot l’any, uns volen mantenir un doble règim a la part alta de la riera, mantenint la gratuïtat de l’aparcament a la llera i el sistema de contenidors pel que fa a la recollida de la brossa, altres volen defensar exclusivament els interessos d’una part del comerç fins i tot avantposant-los a l’interès general, i podríem seguir glossant tot allò que fa diferents les 7 (set) forces polítiques i que justifica precisament que s’hagin presentat amb veu pròpia en la darrera contesa electoral. Aquestes diferències, que no són poques ni petites, són les que dificulten determinades enteses. És molt legítim, i jo hi afegiria molt honest, renunciar a la responsabilitat de govern, que sempre és molt més atractiva que el fred de l’oposició, quan constates que et separen massa coses dels qui han rebut el mandat de governar. Deslegitimar aquesta posició no només és una falta de respecte a les regles del joc democràtic sinó que és símptoma d’una gran immaduresa política. No em sorprèn gens que davant d’una decisió que jo considero contra-natura, s’hagi activat la maquinària propangadística per tal de justificar-la. Et presentes liderant una força que presumeix (no és pejoratiu) del seu sobiranisme i fas explícit que ambiciones un Arenys de Mar dins una Catalunya independent. Dius també que no s’hi val a trair l’ideari ideològic que t’ha portat a ser càrrec electe (tot insinuant que els altres sí que ho fan) per tal de fer-se amb una cadira (des d’on es mana). Però al final, resulta que has d’explicar com és que faràs equip amb aquells qui volen per sempre un Arenys de Mar municipi del Reino de España i si pot ser, que s’hi parli en castellà preferentment. Algú, d’aquesta inconsistència, en diu “sense por”, un altre en diu “valentia”. Doncs jo ho anomenaria “volia ser regidor de comerç peti qui peti”.

March 2011

@marcsic Comunicat Comunicat COMUNICAT DE MARC SOLER i COLOMER, REGIDOR DE PROMOCIÓ LOCAL I MOBILITAT DE L’AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR, EN RELACIÓ A LES DECLARACIONS DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE VENEDORS DEL MERCAT MUNICIPAL I POSTERIOR VALORACIÓ DE L’ALCALDE EN EL PROGRAMA “EL DOMINICAL” DE RÀDIO ARENYS EL PASSAT DIUMENGE 27 DE MARÇ DE 2011. El passat diumenge 27 de març, a quarts de dues del migdia, en el curs del programa “El Dominical” que cada diumenge s’emet per Ràdio Arenys, a instàncies del director del programa, el president de la junta de venedors del Mercat Municipal d’Arenys de Mar va fer les declaracions que reprodueix el següent enllaç. Ateses les al•lusions directes i també tenint en compte que el director del programa no devia considerar oportú copsar la meva opinió en aquell moment a efectes de poder respondre les acusacions formulades en el seu programa pel president de la junta de venedors del Mercat Municipal, faig públic aquest comunicat. No entraré, segurament per disgust d’alguns, a defensar-me d’aquelles acusacions. El to i grolleria amb que foren emeses, més enllà de la nul•la credibilitat, desqualifiquen el seu portaveu, qui transpira ressentiment per la no-acceptació d’una decisió, no solament democràtica sinó àmpliament consensuada tant en el Consell de Promoció Econòmica com en el Plenari de l’ajuntament de la vila: l’ampliació dels horaris del mercat municipal a les tardes. No m’ha sorprès gens aquest estirabot ja que era prou coneguda la seva posició en aquesta matèria. En tot cas, no puc deixar de fer notar la paradoxa que suposa que aquesta persona, explícitament contrària a la mesura d’obertura del mercat a les tardes, impulsada per l’ajuntament (no oblidem que el mercat és un equipament municipal que dóna un servei públic), sí que obre la seva botiga (fora del mercat) a les tardes. Però en fi, no eternitzarem aquesta polèmica que ja ha estat prou debatuda i que deixa en clara minoria els qui es resisteixen a entrar al segle XXI. En canvi haig d’admetre haver quedat força descol•locat sentint la valoració de l’alcalde al ser preguntat sobre aquest afer uns instants després. L’impuls de la mesura d’ampliació dels horaris del Mercat Municipal per part de la Regidoria de Promoció Local és conseqüència d’una unanimitat tant al Consell de Promoció Econòmica com en el Consistori, junts govern i oposició, posicionament que queda recollit en sessió plenària. I tots els regidors i les regidores (i també els membres del Consell de Promoció Econòmica) eren coneixedors de la resistència que una part important dels venedors de La Plaça interposarien, i tots (i totes) assumíem que caldria recórrer al règim sancionador per tal de mostrar fermesa en defensa de la nova norma. Ser alcalde no implica haver de dir sí a tothom i sempre. Ni a l’inici del mandat ni quan tenim les eleccions a la vista. Fer-ho vol dir enganyar i enganyar-se. Dir sí a tothom i sempre, és dir sí a coses contraposades. Tard o d’hora acaba explotant. Ser alcalde és ser el líder de l’equip. Ho tenim clar que aquesta és una feina d’equip? Com s’explica que unes persones que no encaixen una decisió democràtica presa per unanimitat decideixin vetar el regidor de l’àrea corresponent i l’alcalde beneeixi aquest veto? Lleig, molt lleig. Marc Soler i Colomer 4t Tinent d’alcalde Regidor de Promoció Local i Mobilitat Ajuntament d’Arenys de Mar Arenys de Mar, 30 de març de 2011

August 2010

@marcsic Arenys de Mar també s'exclou moralment de la Constitución Española exclusió CE.jpg

July 2010

@marcsic El president Pujol i el conseller Huguet s'interessen per l' Olimpíada Empresarial Solidària DSCF143670 800x535.JPG

February 2010

@marcsic L'agenda, no pregunta ni tampoc escolta ATR-nov09.jpg

September 2009

@marcsic Democràcia abans que disciplina de partit Democràcia abans que disciplina de partit No fa pas tant, amb motiu de la intenció del lehendakari Ibarretxe de convocar un referèndum d’autodeterminació a Euskadi, era habitual escoltar (també de qualificades veus del socialisme espanyol) que “en absència de violència, qualsevol idea és legítima” i per tant, la ciutadania bé pot debatre-la i posicionar-se en relació a ella. No fa pas tant, “la por a les urnes” era monopoli de dictadors, feixistes i altres espècimens totalitaris. No fa pas tant, també els socialistes reclamaven el dret de la ciutadania a l’ exercici de la democràcia a través de les urnes. No fas pas tant, (si més no fa cinc minuts encara hi era), a la secció Presentació de la web dels socialistes s’hi podia llegir aquest paràgraf: “… cal actualitzar el socialisme democràtic donant un sentit nou als nostres valors. En primer lloc, la llibertat. Reivindiquem un concepte de llibertat lligat a la responsabilitat cívica i al compromís amb la societat. Una llibertat indestriable del compromís amb la democràcia. Una democràcia basada en la utilització d'instruments col·lectius útils i eficaços per als canvis socials i polítics.” O sia, no fa pas tant un dels valors més preuats dels socialistes era el seu compromís amb la democràcia i en els seus instruments col·lectius per forçar canvis socials i polítics. Sincerament, als socialistes no se’ls demana que defensin la independència dels Països Catalans. La seva posició en aquest sentit és per tots coneguda. I tan legítima com la que defensem els sobiranistes. Per tant, el que caldria esperar dels socialistes és que quan es decideix debatre sobre aquesta idea, facin pedagogia del seu “no”. No dubto que tindran arguments per defensar la seva posició (una altra cosa, és que siguin convincents) però no s’entèn d’un demòcrata la posició apriorista de negar el debat. Quina és la por? No fa pas tant, quedaven encara alguns socialistes disposats a continuar sent demòcrates. L’ alcalde de Santa Coloma de Farners (del PSC) sembla disposat a ser un demòcrata “indisciplinat” (veure notícia) . Des d’aquestes ratlles li faig costat i l’animo a mantenir-se demòcrata abans que “socialista disciplinat”. I també animo el PSC d’ Arenys de Mar a no tenir por davant la probable petició per tal que consultem a la ciutadania sobre el fet que Catalunya esdevingui un estat lliure en el marc de la UE. Dels seus quatre regidors, almenys un ho té clar atès que és càrrec electe adherit a la plataforma Decidim.cat. Esperem que arribat el moment, estiguin amb l’alcalde de Santa Coloma de Farners i els demòcrates.

March 2009

@marcsic Horaris transport urbà (nou recorregut) _original

@marcsic Transport públic urbà _original

November 2008

@marcsic Quo vadis, CiU? Quo vadis, CiU? Tot i que no ho he viscut en primera persona, entenc que és molt dur ser regidor/a a l'oposició. Des de l'ombra és més difícil mantenir aquella il·lusió i vocació de servei a la ciutadania. Si a això li afegim que has estat la força més votada, és fàcil entendre que el sentiment de "ràbia i emprenyamenta" es multipliqui. El problema, penso, ve quan "la processó no va per dins" i aquesta ràbia es converteix en l'eix vertebrador de l'estratègia d'oposició. La conseqüència: "oposar-se (en públic) a actuacions que consideres positives pel municipi, però que no cal admetre simplement perquè s'ha decidit que a aquest govern, que ha usurpat el dret de la llista més votada a governar, no li hem de donar ni aigua." Només així s'entén que una força que en l'anterior mandat "liderava" (amb el suport dels llavors partits a l'oposició) el tema de la regulació d'usos en planta baixa (tema conegut amb el nom de "zones fredes") com a aposta ferma pel model de comerç de proximitat, i que en l'inici d'aquest mandat considerava aquest assumpte entre els 4 de més prioritat, i que fa un any, en sessió plenària, hi va reiterar el seu suport, ara, a l'hora de la veritat, ha deixat "plantat" el govern municipal, segurament sense adonar-se (o sí) que a qui estava deixant plantat era al comerç local. O només així s'entén que en el proper ple no donaran suport (ara per ara és el que penso) al conveni que permetrà convertir les Clarisses en la nostra "casa de les lletres", malgrat l'escenificació de la darrera junta de portaveus en la qual van apel·lar a la responsabilitat del govern per tal que s'ajornés fins al proper ple aquest tema, tot adduint que hi voldrien donar suport però argumentant no haver tingut temps material per estudiar alguns documents de l'expedient. I és que és mala senyal quan "es posen pals a les rodes" només perquè altres aconsegueixen allò que uns no se'n van sortir. Alguna cosa està passant a l' agrupació local. La decisió d'un(s) ha fet perdre el nord del partit. Quo vadis, CiU? La bona notícia és que altres (de dins) se n'estan adonant. N'hi haurà prou com per què això suposi un veritable "punt d'inflexió" i aparegui per primera vegada en aquest mandat una voluntat constructiva i responsable d'oposició? Tant de bo!!!

October 2008

@marcsic El sous dels càrrecs electes El sous dels càrrecs electes Aquest matí, en l'espai Tribuna Política del programa El Dominical de Ràdio Arenys, m'han demanat la meva opinió en relació a la proposta que va fer el VIA.M ara fa un parell de setmanes en relació als sous dels càrrecs electes. La proposta, recollida a la secció de Notícies de la web del VIA.M, té 4 apartats i seria d' aplicació, almenys, als exercicis 2009 i 2010: 1. Reducció dels sous d’alcaldia i del regidor de Territori en un 5%. 2. Reducció dels sous dels sis portaveus dels grups municipals en un 25%. 3. Congelació de les aportacions als grups municipals. 4. Reducció dels sous de la resta de regidors en un 50%. Amb independència d'on surten els percentatges de reducció (5%, 25% i 50%) i de la "ciència" que el VIA hagi aplicat per obtenir-los, trobo aquesta proposta, i així ho he dit aquest matí, d'altament demagògica. Es pretén treure un rendiment polític aprofitant les dificultats que moltes famílies tenen per arribar a fi de mes (situació que ens diuen que s'agreujarà al 2009) i predisposant-les en contra dels càrrecs electes, especialment dels qui s'hi dediquen en exclusivitat, com donant per fet que estan "sobre retribuïts". Hi ha algunes dades que hauríem de tenir presents a l'hora d'opinar de forma rigorosa (deixem l'opinió no rigorosa per aquells que n'han fet un esport nacional): Les organitzacions, siguin públiques o privades, estan exposades al que s'anomenen cicles econòmics. Hi ha èpoques de bonança (de vaques grasses) i èpoques de crisi (de vaques magres). Els ingressos de les organitzacions (també els dels ajuntaments) oscil·len en funció del cicle econòmic. Sens dubte hem iniciat ja un fase del cicle en el qual les dificultats van guanyant terreny a la prosperitat (en termes genèrics) d'anys passats. Les organitzacions (també els ajuntaments) han de reaccionar i respondre a la nova conjuntura. I per descomptat l' ajuntament d' Arenys de Mar no en pot ser una excepció. Ara bé, què vol dir reaccionar i respondre a la nova conjuntura? El VIA.M ens diu que l'alcalde i el regidor de Territori i Sostenibilitat, amb dedicació plena i exclusiva a l'ajuntament, han de sacrificar-se a títol individual. Han de posar diners de la seva butxaca (un 5% del seu sou proposa el VIA) per tal d'engreixar les arques municipals. Dit d'una altra manera, la proposta del VIA diu a l'alcalde i al regidor, a vostès que van optar per deixar la seva tasca professional prèvia i dedicar-se plenament a l'ajuntament, els penalitzem per haver-ho fet i per tant, durant els dos propers anys, els donem "un premi" del 5% del seu sou que hauran de pagar cada mes i en efectiu. Ja que parlem de sous, recordem que l'alcalde actual cobra el mateix que l'alcalde antecessor, és a dir, més de 10.000 euros anuals per sota de la retribució que l' ACM (Associació Catalana de Municipis) recomana per un municipi de la dimensió d' Arenys. Però el més important és que en l'anterior mandat (govern de CiU-PP) del qual l'actual regidor del VIA.M en va formar part hi havia 4 càrrecs de confiança amb les següents retribucions: Càrrec Àrea Urbanisme: 64.033,62 euros bruts anuals (en aquest mandat, 26.500 euros) Càrrec Serveis Generals: 54.881,82 euros bruts anuals (en aquest mandat, 26.500 euros) Càrrec Àrea Comunicació: 30.291,12 euros bruts anuals (en aquest mandat, 26.500 euros) Secretària Alcaldia: 24.781,95 euros bruts anuals (en aquest mandat, una persona a mitja jornada) Nota: Podeu trobar la gràfica comparativa al butlletí municipal A Tocar Ratlla núm. 36 de setembre del 2007. Per tant, l'actitud de l'actual equip de govern, ja des de l'inici del mandat, és d'una notable austeritat, inexistent en l'anterior mandat, quan governava també el regidor del VIA.M. La resposta que donarà l'actual equip de govern a la situació adversa que ens acompanyarà en els propers temps (es fa difícil precisar-ne la durada) és la de prioritzar les polítiques socials i laborals que estan al nostre abast a través dels serveis que l'ajuntament presta i sobre els quals és competent, en detriment d'altres polítiques de naturalesa més accessòria. Tant de bo, el debat sobre els pressupostos del 2009 es centri en aquest àmbit i no en el de les propostes demagògiques que cerquen només el titular del dia.

September 2008

@marcsic Que es posin la Constitución on els hi càpiga Que es posin la Constitución on els hi càpiga Es confirma, amb la decisió del Tribunal Constitucional (que és com un club privat dels senyors del PSOE i del PP, que en aquestes coses de la España indivisible e indisoluble s'entenen la mar de bé) de considerar il·legal la consulta d' Ibarretxe, que no hi ha un "cami constitucional" possible cap a l'autodeterminació. Bé, de fet, sí que hi és. Cal que la consulta la promogui el govern de l' Estat i que aquesta vagi adreçada a tots els espanyols. Aquest és el blindatge que assegura a la pràctica que una eventual majoria sobiranista a Euskadi o Catalunya sigui estèril "de facto". Estem davant d'un cas (suposo que d'interès acadèmic) on la llei no està al servei de les persones sinó aquestes les que són sotmeses a una llei. Una llei, recordem, que molts no hem votat (tots els nascuts més enllà del 1960), que ens imposa un cap d'estat (expressament en minúscules) que no només no hem escollit, sinó que fou designat a dit pel dictador, que ens recorda que hi ha una cosa que se'n diu Ejército que és garant de la unitat de España ("patria indivisible e indisoluble de todos los españoles"), i que no reconeix un dret fonamental com és el dels pobles a decidir com es volen organitzar. A tot això li podem afegir que el nostre és un casament de conveniència (entre Catalunya i Espanya). La conveniència és bàsicament per Espanya, és clar. Que d'aquesta manera té assegurada una font de recursos que se'n van i no tornen. "Solidaridad interterritorial", en diuen. I alerta, no rondinis, perquè llavors et diuen que ets insolidari amb els que menys tenen. I si insinuem que ens volem "divorciar", ens diuen que no és possible. En aquest cas, el matrimoni és per a tota la vida. Això grinyola per tots costats. I quan una cosa grinyola, tard o d'hora s'acaba trencant. Tan de bo, la ruptura es produeixi ben aviat.

March 2008

@marcsic Errada a L' AGENDA Errada a L' AGENDA L’ Agenda publica a la pàgina 5 d’aquest mes de març un article sobre el concurs públic per adjudicar les guinguetes de les platges. M’abstindré d’opinar sobre el tractament de la notícia. És l’opció del qui l’ha escrit, i que per cert, no ha signat. No acabo d’entendre aquest hàbit de no signar els articles. Però, en fi, no és d’això que volia parlar, sinó de corregir una errada de l’article. Per cert, una errada evitable, ja que si un periodista decideix escriure un article monogràfic sobre el concurs públic de les guinguetes, és de sentit comú parlar amb la regidoria que està impulsant el procediment. Per les raons que sigui, algú decideix que no cal contrastar res amb la Regidoria de Promoció Local, i escriu: “Malgrat que en el document inicial no es contempla, fonts municipals indiquen que es puntuarà l’experiència en el municipi. No obstant, guanyarà el millor postor.” Aquesta darrera afirmació és falsa. Tal i com està articulat el sistema de puntuació del concurs, no s’adjudicarà al millor postor. Els punts que un concursant pot assolir per la seva oferta econòmica són 15 com a màxim. I 15 punts només els obtindrà si millora en un 150% l’import mínim de la licitació, cosa que és força improbable. D’altra banda, els punts que un concursant pot assolir per la proposta de guingueta que presenti (personalització de l’espai, model de gestió de l’activitat, millores, etc.) són 15. Dit d’una altra manera, el sistema de puntuació prima més la qualitat que la quantitat, i només en un cas extrem, els equipara. Tot això ho explicarem divendres en la sessió informativa pública convocada a les 12:30h a la Sala Noble del Calisay, ja que és voluntat del govern municipal ajudar a aclarir els dubtes de tots aquells qui volen optar a una autorització. Com que L’AGENDA és mensual, una eventual rectificació no ajudaria a resoldre aquesta confusió que ha causat amb el seu article, ja que el proper número arribarà quan el termini per presentar els projectes ja s’haurà exhaurit. I això suposant que la rectificació es produís, cosa que no acostumen a fer, com ha quedat palès aquest mes respecte una notícia del mes passat, manifestament falsa, com els mateixos implicats han declarat en un mitjà públic com és Ràdio Arenys.

February 2008

@marcsic Nova secció a L'AGENDA Nova secció a L'AGENDA Aquest apunt és per advertir de la nova secció que la revista local L’AGENDA ha incorporat a la pàgina 3, a la part inferior, just damunt del faldó publicitari. L’ AGENDA s’ha inspirat en el programa que emet TELEVISIÓ DE CATALUNYA, SIS A TRAÏCIÓ, on els concursants exposen una història que han viscut en primera persona. Els finalistes del concurs (i també els espectadors des de casa) han d’endevinar si les històries són VERITAT o MENTIDA. La història que presenta L’AGENDA en aquest número de febrer va dels suposats contactes entre ERC i CIU per tal que aquests darrers s’incorporin al govern d’ Arenys a petició dels republicans. Celebro aquesta nova secció de L’AGENDA però hi he trobat a faltar la solució (Potser és que sortirà en el proper número). Estaria bé que L’AGENDA hagués avisat d’aquest “entreteniment” o si més no, situar aquesta secció a la pàgina 20, juntament amb els SUDOKUS. Com que hi ha gent que no ha entès que això és un ENTRETENIMENT, no em puc estar de desvetllar la solució: La història de L’AGENDA és.......(sona la música del “suspense”)............: MENTIDA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Encoratjo L’AGENDA a continuar amb aquest ENTRETENIMENT, però que no el barregin amb les notícies, que són “coses” que han d’estar contrastades i confirmades a través de fonts (en plural) fiables.

January 2008

@marcsic Junts l'acabarem portant!!! Junts l'acabarem portant!!! Amb vint-i-pocs anys vaig ser seleccionat per la Selecció Catalana de Futbol Sala. Era el meu primer partit defensant els colors de la "meva selecció". Un partit amistós, òbviament. Va ser a l'acabat d'estrenar poliesportiu de Sant Pol de Mar. Més enllà d'aquesta anècdota, que a mi no em va representar cap decisió incòmoda (ans el contrari) atès el caràcter irrellevant d'una selecció d'un esport minoritari en aquells moments i per estar fora dels àmbits professionals de l'esport d'elit, el que és important és que entre tots aplanem el camí per tal que els esportistes puguin escollir amb absoluta llibertat i sense coaccions la selecció que volen representar. I la decisió de molts jugadors serà a favor de la Selecció Catalana si la deixen competir internacionalment en competicions oficials, sense excepcions. Mentre això no passa, hem de felicitar la valentia de jugadors com l' Ivan Tibau que s'han mullat per Catalunya. Junts, si volem, l'acabarem portant. PD:Suma't a la campanya Fes córrer les seleccions catalanes

November 2007

@marcsic Rajoy retalla distàncies Rajoy retalla distàncies Avui hem sabut que la darrera enquesta feta pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) atorga al PP un increment en la intenció de vot que afegit a la correcció que experimenta la del PSOE, fa que la distància es retalli fins a tan sols dos punts percentuals. A pocs mesos de les properes elecions al Congreso de los Diputados del Reino de España un ja es comença a plantejar quin és el resultat que ens convé. I és aquí on apareixen els primers dubtes. Almenys a mi. Resulta que potser fins i tot és preferible que guanyi el PP! M'explico. ZP i els seus han fet bona aquella dita que sentencia que "no hi ha res més semblant a un espanyolista de dretes que un espanyolista d'esquerres".Si el PSOE no ens tracta millor que el PP, potser que comencem a recordar que el creixement més espectacular que ha experimentat Esquerra (i per tant el vot sobiranista parlamentari) ha estat mentre governava a Madrid el PP. Per tant, si des de Madrid ens han de continuar menystenint i maltractant, almenys que totes aquestes garrotades ens comportin algun rendiment i desemboqui en una nova onada de vot sobiranista. Mira, potser fins i tot jo em plantejo votar el PP.

October 2007

@marcsic Participació de pa sucat amb oli Participació de pa sucat amb oli La llista arenyautes (i ara també l'espai arenyautes.cat) és un espai on compartim opinions, debats i moltes altres coses. Alguns arenyautes donen poques senyals de vida. Alguns d’ells potser llegeixen poc els apunts dels altres, però segur que n’hi ha que segueixen puntualment qualsevol intervenció. D’altres intervenen de forma més o menys esporàdica i irregular. Alguns apareixen en determinats debats. Altres apareixen gairebé sempre. És el mosaic d’arenyautes que tenim. Res a dir. Tothom hi participa amb la intensitat que vol. Fantàstic. Per aquest mateix motiu, en qualsevol dels debats o discussions a arenyautes, la veu majoritària no necessàriament és la veu dels arenyencs. Pot ser-ho. Però pot no ser-ho. No podem prendre arenyautes com una mostra representativa dels vilatans. Això, no obstant, no és impediment per tal que utilitzem aquest espai com una eina molt útil de participació. Diria que en aquest punt hi devem estar d’acord la gran majoria. Tota aquesta introducció és per situar la meva sorpresa quan aquest matí, en la Tribuna Política del programa El Dominical a Ràdio Arenys, els representants del VIA s’han carregat les enquestes que la web municipal ha anat fent en les darreres setmanes. Primer la del tall de la riera i ara la de la denominació preferida per al Mercat. L’han vingut a qualificar de participació de pa sucat amb oli, encara que no amb aquestes paraules. Crec recordar que el regidor del VIA ha dit que això eren “monsergas”, que en català vindria a ser “romanços”. Ningú no pretén atorgar a una enquesta via web el rigor d’una consulta popular o d’un treball de camp. Negar-li però el paper i utilitat com a eina de participació és d’una irresponsabilitat que cal interpretar-la bàsicament amb criteris de tacticisme mal entès. Ja sabem que el regidor del VIA ha fet trampa en aquestes enquestes (ell mateix ho ha admès). Ara bé, aquest en tot cas és el seu problema. Arenyautes com també la web municipal (a través de la bústia o les enquestes) han de continuar sent eines de participació. Carregar-se-les no és la “via”.

@marcsic Monarquia: una democràcia no homologable Monarquia: una democràcia no homologable Desitjo no haver d’anar a votar en un eventual referèndum sobre “Monarquia versus República”. M’ explico: Vull pensar que quan aquest referèndum sigui convocat (a Espanya), Catalunya serà ja un estat sobirà i republicà, i per tant me l’estalviaré. Dit això, em costa d’entendre el suport que encara té la monarquia quan estem ja ben entrats al segle XXI. Com podem explicar avui que una família, només per portar un cognom, disposi d’uns privilegis antidemocràtics? Com podem explicar que amb càrrec als Pressupostos li fem una “caseta” al príncep-hereu i la seva novieta (doneta, ja en aquests moments) per valor de 700 milions de les antigues pessetes? No és més ofensiu fer-se aquesta “caseta” coneixedors del problema que l’habitatge suposa pels joves (i no tan joves) que cremar unes fotos pel que simbolitzen? Un servidor no expressaria mai el seu rebuig a la institució monàrquica a través de la crema de fotos, si més no en aquestes circumstàncies. En unes altres, qui ho sap. Ara bé, considero de democràcia no homologable perseguir i condemnar una expressió de rebuig a uns símbols. Tant de bo, aquesta persecució promogui l’ aparició massiva de militants republicans. Salut i República

@marcsic Revisar el pacte Revisar el pacte Sóc de l’opinió de “revisar” el pacte pel qual en l'espai Tribuna Política del programa El Dominical de Ràdio Arenys cap representant de la resta de forces polítiques presents al consistori no hi poden intervenir. No és raonable permetre al·lusions nominals en un programa de ràdio i impedir el dret de l’ al·ludit a respondre les afirmacions que s’hagin pogut fer. Aquest dret és ENCARA més important quan es fan afirmacions incorrectes, inexactes o fins i tot falses. Entenc l’esperit del pacte per tal d’evitar que cada setmana, govern i oposició, puguin monopolitzar l’espai obert als oients, però no és admissible dir a l’ al·ludit “d’aquí a 4 ó 5 setmanes, quan vinguis tu al programa, ja podràs respondre”, que és implícitament el que el pacte diu. Insisteixo, no es poden admetre inexactituds, incorreccions o falsedats. Si queda dit i no es permet que ningú no ho contradigui, queda com a veritat. Per tant, sóc de l’opinió de flexibilitzar i/o adequar el pacte per evitar que passin coses com les descrites.

September 2007

@marcsic El problema de ser a l' ombra El problema de ser a l' ombra A l’ombra s’hi està molt bé, sobretot quan cau un sol de justícia. A vegades, però, des de l’ombra et falta visió i claredat per veure les coses. Imagino que el regidor del VIA deu haver patit una mica d’això, altrament no s’entenen algunes de les seves patinades en el seu apunt del bloc. Urgència vs. “corre-cuita” Comentant el 4rt punt de l’ordre del dia del Ple d’ahir, en relació a la regulació d’usos comercials i no comercials en planta baixa, el regidor del VIA en critica la forma, al ser portat a la comissió informativa per la via d’urgència. Confon el regidor del VIA la urgència amb el “corre-cuita”. La urgència és una modalitat absolutament regulada, tant pel que fa a les comissions informatives com als plens, i permet donar resposta a situacions reals i freqüents. No haig d’amagar que la intenció inicial era portar aquest tema al ple ordinari d’octubre. No obstant, alguns indicis apuntaven a què alguns dels baixos disponibles a la Riera eren al punt de mira d’algunes entitats financeres. Addicionalment, per converses amb altres municipis i administracions, partíem de la premisa que si entrava alguna llicència abans de portar a Ple la suspensió, ja no es podia parar. I finalment, en converses amb la direcció de la UBICA, aquesta va demanar que si era possible aprovar la suspensió al setembre, no quedés per l’octubre. Per tot plegat, la Regidoria de Promoció Local va decidir accelerar el pas, atès que aquest era un tema amb un amplíssim consens dels agents econòmics i polítics de la vila. Fou ja en plena comissió informativa que aparegué el criteri (que jo no discutiré) que es podia aplicar retroactivitat fins a 2 mesos, criteri divergent d’altres fonts consultades anteriorment, i que van motivar avançar-ne la tramitació. Extraoficial El regidor del VIA també comenta que el Regidor de Promoció Local va admetre un contacte “verbal i extraoficial” amb els agents locals. No és certa aquesta afirmació. No hi ha hagut contactes “extraoficials”. La regidoria de Promoció Local actua de forma transparent i qualsevol contacte amb els agents locals tenen caràcter oficial. Només faltaria. Desconec si el concepte “extraoficial” és habitual en l’ àmbit d’ urbanisme, que el Regidor del VIA coneix bé, però en l’àmbit de la promoció econòmica, els contactes i reunions són oficials. Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme El regidor del VIA hauria de recordar que el consell creat en l’anterior mandat és el Consell de Promoció Econòmica. Diu el regidor que aquest Consell, creat a instàncies de l’oposició, no s’ha reunit en any i mig. Resulta que el Plenari del Consell de Promoció Econòmica es va reunir 3 vegades durant el primer semestre d’aquest any, i hi va haver alguna reunió addicional del grup de treball del Calamarenys. El regidor del VIA, regidor no adscrit en l’anterior mandat, hauria pogut assistir a les reunions del Consell de Promoció Econòmica, però va decidir abandonar la seva acta de regidor per començar a fer campanya electoral. I és clar, li va passar per alt que el Consell, encara que molt després de la seva aprovació, va començar a reunir-se regularment. Extraoficial. Tornem-hi! Diu el regidor del VIA que dilluns passat es va convocar una reunió extraoficial amb alguns representants dels sectors comercials i econòmics. No senyor!. El regidor del VIA està molt mal informat. El dilluns, el Regidor de Promoció Local es va reunir oficialment amb els representants esmentats. Vaig comentar a la reunió, on hi havia representació del VIA, que la reunió no era una reunió del Consell de Promoció Econòmica, els nous membres del qual s'han de dur a admissió en un Ple, tal i com estableix el reglament. Serà al d’ octubre. Tacticisme? El regidor del VIA deixa molt clar el seu acord amb la resolució aprovada ahir. Això és molt important, perquè vol dir que hem aprovat aquesta mesura amb UNANIMITAT. Cal interpretar, doncs, les seves crítiques a la forma, en clau de tacticisme polític. És la seva opció. És cert també que la Presidència del VIA ha estat molt més clara i explícita en el seu suport a la mesura aprovada ahir. Em quedo amb aquesta postura.

@marcsic Una senyera al balcó i una a EstatPropi.cat _original

@marcsic Recompte de dies Recompte de dies He trobat si més no curiosa la coincidència de dues errades en el recompte de dies, que dit sigui de pas i que ningú no s’ofengui, no és una tasca excessivament complicada. Desconec si l’errada és imputable a la regidora del PPc Rosa Zaragoza o a Ràdio Arenys, ja que no he escoltat el programa. L’emissora local ha penjat el següent apunt on fa referència als 100 dies de govern tripartit. D’altra banda, el vicepresident del VIA en la web del partit, diu textualment “han pasado cuatro meses de las elecciones”. Les eleccions es van celebrar el 27 de maig. Per tant, els 4 mesos es compliran el 27 de setembre. Falta encara més de mig mes. El govern PSC-ERC-ICV va prendre possessió en el ple extraordinari del 16 de juny i complirà 100 dies el 24 de setembre. Falta encara mig mes. Segurament, en alguns àmbits, hi ha una certa presa per tal que s’acabin els 100 dies de gràcia i poder entrar “a sac”. Una mica de paciència que ja falta poc!!!

August 2007

@marcsic El món ha de saber-ho El món ha de saber-ho Des d'aquest bloc, em sumo a la campanya "El món ha de saber-ho". És important que a partir del proper dilluns 3 de setembre i fins el dia 9, totes les persones del nostre entorn visionem tantes vegades com sigui possible el documental "Èric i l' exèrcit del Fènix" sobre el cas de l' Èric Bertran per tal de situar-lo al capdemunt del rànquing i entri al circuit dels més vistos. Adreça on cal visionar el documental: 1er fragment2on fragment3er fragment4rt fragment5è fragment Depèn una mica de tots plegats que el món sàpiga que passa encara a casa nostra en plena democràcia.

@marcsic Arenys per un estat propi Arenys per un estat propi El passat diumenge llegia l'entrevista que l' AVUI li feia al President Pujol. Voldria destacar la seva afirmació "... només amb política no salvarem Catalunya. Ni la farem progressar." Hi estic plenament d'acord. Amb totes les imperfeccions que vulgueu, els partits polítics i el seu exercici polític fa una tasca molt important i necessària però no suficient. Massa sovint, en l'àmbit polític, ens perdem en el tacticisme del dia a dia i en les decisions del molt curt termini. Coses de curta volada. Mentrestant, oblidem l' horitzó i el camí que ens hi ha de portar. Per això, valoro moltíssim totes les iniciatives impulsades per la societat civil catalana: Plataforma pel Dret a decidir, Sobirania i Progrés, Economistes pel No, Xarxa de Blocs Sobiranistes, EstatPropi.cat, Plataforma Pro-Seleccions Catalanes, entre d'altres. I per descomptat haig de referir-me a la tasca que en Xavi Mir està fent aquí a Arenys des del seu bloc. A cada campanya que posa en marxa, li plouen seguidors amb qui conjuntament, aconsegueix mobilitzar la catosfera per tal d' empènyer la nau catalana cap a la plena sobirania. Ara ha engegat juntament amb la Xarxa de Blocs Sobiranistes, estatpropi.cat i Arenys.org la campanya "Arenys per un estat propi" amb un programa d'activitats que s'inicia avui divendres 31 d'agost i finalitza el diumenge 16 de setembre. Adjunto el programa que els organitzadors han distribuït. Segur que tal i com recull el tríptic, Internet pot jugar un paper decisiu a l'hora de fer del poble català un nació lliure, una nació sobirana (i republicana, per descomptat).

@marcsic Nafarroa Bai _original

July 2007

@marcsic Mar de fons al PPc ? Mar de fons al PPc ? Sovint he tendit a pensar que Piqué no es creia realment el que sostenia. Durant la tramitació del nou Estatut li vam sentir dir coses impossibles de compartir si un s'estima, ni que sigui una mica, la nostra nació, fins i tot pels que es declaren de dretes. Per tant diria que la seva renúncia és el resultat d'una pressió insostenible: anar contra la pròpia convicció és possible, si un s'ho proposa, només per un temps però no de forma indefinida. Un dia li vaig sentir dir a Salvador Cardús, en relació a la intel·ligència que molts li atribueixen a Piqué, que aquesta cal exercir-la, en clara al·lusió al fet que semblava que Piqué no actuava d'acord amb les facultats que se li pressuposaven. Ho veurem. En qualsevol cas, és bo que un català posi fi a la submissió a dos impresentables com l' Acebes i Zaplana. Però el que realment caldria és que aquest "fins aquí hem arribat" de Piqué fos seguit per un nombre important de militants del PPc. A Catalunya hi ha espai per una dreta conservadora no radical que a hores d'ara sols ocupa CiU. Hi haurà moviments a Arenys dels caps de colla del PPc?

June 2007

@marcsic Consens vs. Alternança Consens vs. Alternança En aquest mateix bloc ja m'hi referit en algun apunt: Un dels pilars del sistemes democràtics és que hi hagi una alternativa de govern, de forma que la societat tingui realment opció d'escollir quan arriba el moment de fer valoració d'un mandat. És per això, que opino que els governs d'unitat o d'ampli abast, cal reservar-los per a situacions extremes, ja que tenen la propietat de deixar sota mínims o desactivada l' oposició. Dit això, en clau local, hi havia (hi ha) veus que advoquen per un govern ampli, amb el concurs d'almenys els 3 primers partits en nombre de vots. L'argument és que hi ha molta feina a fer, que cal passar pàgina a la crispació del darrer mandat i que no s'hauria de menystenir la força més votada. S'hi pot estar d'acord o no, però són arguments que tenen prou base. Certament, i com a contrapunt, han aparegut també raons que avalen un canvi important. Un canvi de persones però sobretot d'estil, de formes, d'actitud. Diuen aquestes veus que aquest canvi difícilment es pot materialitzar amb un equip continuista i esquitxat per múltiples enfrontaments amb segments de la població. Sigui com sigui, el proper dissabte s'incorporarà un nou equip de persones, que han estat elegides per tal d'impulsar aquelles polítiques que són prioritàries i que han de permetre recuperar pistonada. El nou equip, sigui quin sigui, necessita el suport i complicitat de la gent d'Arenys i si s'escau, el "fair play" de l'equip sortint, de qui cal esperar lleialtat institucional a l'hora de fer el traspàs corresponent.

@marcsic Va de pactes Va de pactes Tenim ja la perspectiva que ens donen els dies que han passat des del diumenge 27 de maig. Particularment qualifico els comicis de decebedors. Per l' altíssima abstenció. M' agradaria pensar que la poca participació a Arenys és resultat d'un fenomen no local. Vull pensar-ho perquè a Arenys, no totes, però sí algunes forces polítiques, han canviat la forma d'adreçar-se a les persones. Alguns hem buscat (no només en les darreres setmanes sinó de fa mesos) la complicitat i la participació de la gent d'Arenys. En definitiva, hem buscat altres fórmules de fer arribar els missatges, propostes, idees, ..., tot intentant aprenent la lliçó que ens deia que calia canviar algunes (o moltes) coses. La percepció de molts (constatació, afegiria jo) que el mandat havia estat desaprofitat i innecessàriament crispat, feia pensar que la participació podia ser important, que la gent s'hi implicaria, que hi dirien la seva. Però no ha estat així. Malgrat la davallada de les dues forces de govern (CiU i PP), m'ha sorprès el "baix preu" que sobretot CiU ha pagat per la poca feina que han fet. Tampoc és per estar molt satisfet que les principals forces polítiques de l'oposició no hagin captat (ni que sigui parcialment) el desencís dels crítics amb el govern municipal. Ara ja amb els resultats a la mà, després de que qui hagi volgut, s'hagi expressat, malgrat que els resultats no ens agradin o convencin, els hem de prendre com a voluntat democràtica de la gent d' Arenys i hem de respectar, per tant, les diferents percepcions o valoracions que s'han fet del mandat "a examen". Com que el sistema electoral és el que és (sens dubte millorable), qualsevol majoria que s'articuli serà plenament legítima. És cert que les persones votem un equip i no un pacte. Però el sistema "força" a la recerca de pactes quan cap força no aconsegueix una majoria absoluta. Val a dir que a Arenys no l'hem tingut mai una majoria absoluta al marge d'un pacte, per tant, sabem de què va això. Per la seva naturalesa, un pacte sempre deixarà gent descontenta però això és inevitable. Tenen raó els qui diuen que amb els resultats a la mà, CiU pot formar part del proper govern. Tenen raó també els qui diuen que no per ser la força més votada han de seguir al govern. Dit d'una altra manera, un equip de govern amb CiU seria igual de legítim que un sense CiU. Un pacte CiU-ERC o CiU-PSC no és menys legítim que un PSC-ERC-ICV. Per tant, amb independència de si el pacte ens "afavoreix" més o menys, seria desitjable que a partir del 16 de juny no qüestionem la seva legitimitat. Hem de saber diferenciar "el que ens hauria agradat que passés" del que "realment ha passat". Jo hauria signat la porra d'en Xavi Mir, però...

May 2007

@marcsic Reflexió final de campanya Reflexió final de campanya Hi ha una coincidència unànime per part de vilatans, mitjans locals, partits, entitats, ..., en el fet que 15 dies de campanya són excessius, sobretot perquè la frontera entre precampanya i campanya tampoc és tan clara. De fet, fixem-nos que gran part del material de campanya no inclou el verb VOTA, precisament per "esquivar" el marc legal que prohibeix demanar el vot fora dels 15 dies de campanya. Això ha permès que el PSC hagi monopolitzat les principals vies amb les banderoles dels alcaldables comarcals, penjant-les abans de l'inici de la campanya. Tenim com a deures valorar com podem racionalitzar el malbaratament d'esforços i recursos de l'actual format de propaganda electoral. Amb criteris d'empresa, ja faria anys que s'hauria replantejat el tema, buscant fórmules més sostenibles, des de tots els punts de vista. Fetes aquestes primeres reflexions, i atès que estem a 48 hores de les eleccions, m'agradaria apel·lar a una de les regles bàsiques del joc democràtic: l'alternança. Les coses, sovint, no són tan complicades. Som nosaltres que les compliquem. M'explico. El 2003, Arenys va fer confiança a un equip de govern a través d'una majoria absoluta formada per la dreta CiU/PP. Un pacte que en clau d'opinió personal no m'agrada gens, però que respecto perquè és legítim. Després de 4 anys, aquest equip no se n'ha sortit. Ho dic amb tot el respecte cap a les persones que han integrat l'equip de govern però amb el convenciment que els fets avalen l'afirmació. No se n'ha sortit. Per tant, és d'agrair la seva dedicació política però deixem que altres ho intentin. És així de simple. És l' alternança. Si a casa et vénen uns pintors (amb tot l'afecte per als pintors) i no t'ho fan bé, difícilment la propera vegada els tornaràs a fer confiança. No te la jugaràs. Perquè no apliquem aquest mateix criteri en la política? Estic convençut que l'equip d' Esquerra, encapçalat per en Quim Ponsarnau és una alternativa sòlida, solvent, cohesionada i preparada per assolir els nous reptes que ens calen i és per això que amb el teu vot pots fer possible l' inici d'una nova etapa.

@marcsic Adopció de gossos _original

@marcsic "Empastifada" electoral "Empastifada" electoral A mi m'agradaria pensar que la gent no decidirà el vot d'unes eleccions en funció del nombre de "Vinyes", "Rubiroles" o "Ponsarnaus" que hi hagi penjats pels fanals dels carrers de la vila. Tot i respectant que aquest sigui el criteri per a alguns, no diria molt a favor de la nostra maduresa democràtica si quan més "empastifes" més vots treus. La lògica porta doncs a potenciar els continguts programàtics, presentant-los de forma amable, entenedora, clara, simple,... Bé, si tots plegats compartim aquesta "hipòtesi de treball", no estaria de més ser valents i en la propera campanya posar-nos d'acord per suprimir aquesta pràctica d'enganxar cares per tot arreu. Sincerament penso que hi sortiríem tots guanyant: estalvi de diners (una part, públics), de temps, de neteja, etc. Val la pena parlar-ne i sobretot arribar a un acord. Siguem valents.

@marcsic L' esquerra escapçada (no pas per Hergé, sinó per L' AGENDA) L' esquerra escapçada (no pas per Hergé, sinó per L' AGENDA) He fet memòria a veure si recordava alguna retransmissió d’en Puyal en la qual donés l’alineació del Barça però només la meitat (per exemple, 6 jugadors) i simplement obviés l’altra meitat. Evidentment no he estat capaç de recordar cap cas. I és que és de calaix: l’ equip del Barça, quan juga un partit, el formen 11 titulars i una banqueta de suplents, tots ells tan importants com els titulars. Aquest és el concepte d’ equip. Tots sumen i tots són citats. Fins avui no he tingut a mans l’ exemplar de maig de L’AGENDA. Quan he llegit l’article (no signat) que fa referència a les llistes d’ICV i Esquerra, que no van ser publicades en el número anterior perquè encara no eren públiques, he vist que simplement, l’autor o autors de l’article han decidit carregar-se la meitat de l’equip d’ Esquerra. No acabo d’entendre perquè han exclòs a 15 companys, que són tan responsables del projecte com els 17 primers. L’ exclusió és força curiosa atès que Esquerra no ha publicat ni difós ni proporcionat a ningú cap “llista” de 17 membres. Per tant, aquesta “llista escapçada” respon a un criteri periodístic, val a dir que gens rigorós, al meu entendre. L’esperit d’aquesta crítica a la feina periodística de L’ AGENDA és des del respecte, només faltaria. Però malgrat el tòpic que recomana no criticar els periodistes (per què serà?), penso que com tots els altres professionals han d’estar oberts a la crítica “en positiu”. Estic convençut que així ho encaixaran (encaixareu).

@marcsic Reflexions de pre-campanya (IV) Reflexions de pre-campanya (IV) Sense ànim de frivolitzar, voldria recórrer novament al símil esportiu. Quan un entrenador (imaginem de futbol) treu diumenge sí i diumenge també els mateixos jugadors, una de dues: o el seu rendiment és bo i per tant no hi ha arguments com per introduir canvis en l'equip o bé l'entrenador no disposa, segons el seu criteri, de reserves solvents, com per tirar endavant els partits. CiU es presenta a les properes eleccions amb una proposta d'equip continuista, sense canvis importants. I ho fa en un context on es respira un sentiment de decepció i de desaprofitament del mandat que s'acaba. M'agradaria saber si aquest equip continuista és degut a la manca d'efectius a la federació, que faci possible un relleu d'aquells regidors que tenen una targeta de presentació de la feina feta més aviat mediocre, o és que l' "entrenedor" realment pensa que el rendiment dels seus jugadors ha estat bona. Veurem si el públic ensenya els mocadors blancs en senyal de desaprovació.

April 2007

@marcsic "Urbanismegate" arenyenc: fi d'episodi "Urbanismegate" arenyenc: fi d'episodi El passat divendres coneixíem per Ràdio Arenys que "La jutgessa acorda el sobreseïment privisional de la causa tot i que indica que no existeixen indicis d'ús d'informació privilegiada a un promotor urbanístic en plenes converses del Pla General". Celebro, i molt, la notícia. Primerament perquè és bo per Arenys que la figura institucional de l'alcalde no hagi quedat enterbolida després que fos destinatari d' acusacions de transmissió privilegiada per part de l' ex-regidor d' Urbanisme i ara alcaldable pel VIA.M, en Lluís Blanchar. I després, celebro també la notícia perquè cal esperar que sigui la fi d'un episodi que ha fet molt mal en aquest mandat, ja que ha estat una de les causes de la paràlisi i manca de reacció de l'equip de govern de CIU-PP. Lamento que una baralla interna no només hagi traspassat la porta dels partits implicats (C-i-U) sinó que també hagi estat motiu per esquitxar els partits de l'oposició, situant-los darrera d'una maniobra (que mai no va existir) per promoure una moció de censura (que mai es va arribar a considerar), malgrat l'existència d' alguna opinió que ho semblava demanar.

@marcsic Reflexions de pre-campanya (III): Massa "targetes grogues" Reflexions de pre-campanya (III): Massa "targetes grogues" Un dels pilars bàsics d’un sistema democràtic, en qualsevol de les seves possibles modalitats, és que garanteixi l’ alternança política. D’aquesta manera, la ciutadania pot premiar el govern que ha estat a l’alçada i renovar-li la confiança o bé castigar-lo si no se n’ha sortit, donant l’oportunitat a una proposta alternativa. És des d’aquesta anàlisi, que els “governs d’unitat” cal reservar-los per a situacions molt extraordinàries i puntuals, atès que amb aquesta fórmula es deixa temporalment la ciutadania sense alternativa de govern, al no haver-hi oposició. Tanmateix, aquesta és una opinió no compartida per tothom. En les properes setmanes (tot i que segurament ja fa mesos que hi estem posats) la gent d’ Arenys haurem de valorar si el govern de CIU-PP se n’ha sortit o no, en aquest mandat que s’acaba. I en funció d’aquesta valoració, decidirem a qui atorguem la confiança el proper diumenge 27 de maig. Com que aquest és un espai d’opinió i reflexió personal, per bé que compartit, hi dic la meva: Aquest govern no ha estat a l’alçada. Destacaria alguns episodis per argumentar la meva opinió: L’equip de govern CIU-PP va tenir una primera crisi interna (després n’han seguit d’altres) amb la sortida del llavors Regidor d’ Urbanisme, en Lluís Blanchar. Alcalde i Regidor van iniciar una espiral d’acusacions que van causar una gran perplexitat entre la gent d’ Arenys. En la roda de premsa posterior a la sortida del Regidor d’ Urbanisme, l’ alcalde va declarar: “Tot és a punt per a la moció de censura, a rellotge programat”. Una de dues, o aquesta afirmació respon a una voluntat mal intencionada de carregar el mort als partits de l’oposició, fet que li hauria d’haver comportat “la targeta vermella”, si se’m permet la metàfora futbolística, o és una declaració des de la sospita, i per tant, sense mala intenció per bé que amb tota la irresponsabilitat que té fer una acusació d’aquestes característiques sense tenir-ne cap evidència (perquè no hi era), i al meu entendre mereixedora de “targeta groga”. Jo estic convençut que no hi va haver mala intenció. En qualsevol cas, “targeta groga” apart, l’ alcalde s’havia d’haver disculpat públicament i retractat de les seves acusacions. Cosa que no ha fet. S’ha limitat a dir, en l’entrevista publicada pel diari EL PUNT aquest passat dimecres (11-abril-2007): “Tot i que semblava que els dos partits principals de l’oposició, el PSC i ERC, donarien suport a Blanchar, al final no va ser així.....” Per mi no n’hi ha prou. I la disculpa? Un altre episodi mal gestionat per l’equip de govern ha estat la “crisi dels naps”. Més enllà del que va succeir la nit de reis, l’equip de govern va fer una pèssima gestió de la crisi posterior, fins al punt que en determinats moments, era el propi govern CIU-PP qui llançava benzina al foc, amb unes intervencions lamentables a Ràdio Arenys per part d’alguns regidors o les respostes fora de lloc que el govern CIU-PP va donar als afectats en una sessió del Plenari (25-gener-2006). Algú podria interpretar que aquest afer és mereixedor d’una targeta vermella. Deixem-ho en groga. Recentment la política de comunicació del govern ha provocat una nova crisi en respondre de forma desproporcionada i poc elegant les crítiques d’un arenyenc, articulades des d’un espai d’opinió com és un bloc. Nova “targeta groga”. Podríem parlar del “procés consultiu” sobre l’ ús del Xifré. Targeta groga. O de l’incompliment de posar en marxa la recollida selectiva: Targeta groga. O de l’erràtica política cultural. Targeta groga. O de l’incompliment d’inversions en l’àmbit esportiu. Targeta groga. Podríem continuar..... Massa targetes grogues. Tots sabem que la reiteració de targetes porta cap a l’expulsió. Els ciutadans, els autèntics àrbitres el proper 27 de maig, ho decidirem.

@marcsic Reflexions de pre-campanya (II) Reflexions de pre-campanya (II) Llegeixo en una publicació de la Federació de Municipis de Catalunya la següent sentència: “...la representativitat de les manifestacions que arriben als ajuntaments com a conseqüència dels mecanismes de participació ciutadana ha de ser sempre relativitzada. I és que la participació ciutadana no té pròpiament efectes representatius de la societat; només participen els ciutadans que volen o que tenen temps, oportunitat o interès. La majoria de ciutadans probablement no faran mai ús dels mecanismes de participació ciutadana. Per tant, no podem considerar efectivament que allò que expressa la participació ciutadana sigui realment la voluntat dels veïns.” Els qui seguim l’activitat blocaire d’en Xavier Febrer estem familiaritzats amb els conceptes de “democràcia representativa” i “democràcia participativa”. No es tracta d’escollir entre una i altra sinó més aviat de fer-les compatibles. A molta gent ja li està bé això d’escollir una vegada cada quatre anys els representants polítics i que siguin aquests els que impulsin les polítiques que calen a la comunitat. Molts diuen que ells ja estan a l’ AMPA de l'escola, al Club Esportiu on juguen els fills, en una associació o entitat, etc. I això és també política, ja que forma part de les estructures d’una societat. Per tant, no ens enganyem pensant que davant de qualsevol iniciativa de participació, hi haurà excés de “clientela”. Aquest exercici de realitat no ha d’impedir però, que els partits polítics s’apropin a les persones fent possible que les preocupacions, necessitats, prioritats i suggeriments de la ciutadania arribin als representants polítics. Esquerra, en l’elaboració del seu programa, ha “begut” de les aportacions que van fer els arenyencs en el curs dels “Esmorzars amb Esquerra”, de les reunions de l’ “Esquerra t’escolta” i del contacte permanent del grup amb els representants d’entitats, associacions, empreses i altres col·lectius de la vila. Vehicular la participació ciutadana és, i serà, entre d’altres, una via per estrènyer la distància que separa a molta gent dels seus representants. Segurament el nostre sistema democràtic té imperfeccions. D’acord. Avançar cap a un sistema de llistes obertes pot millorar el sistema, si més no, en l’àmbit de les municipals. D’acord. Consensuem doncs aquells canvis que millorin l’actual sistema. Però mentretant, no oblidem que el sistema actual permet donar resposta a la situació de paràlisi i conflictivitat gairebé permanent que viu Arenys, fruit d’un mandat de CIU-PP per oblidar.

@marcsic Reflexions de pre-campanya (I) Reflexions de pre-campanya (I) Diumenge passat, en El Dominical de Ràdio Arenys, sota la pregunta que l’ Enric Sierra li feia a l’ Oriol Ferran en relació a la possible fragmentació del vot en les properes eleccions municipals com a conseqüència de concórrer set forces polítiques, l’ Oriol responia, amb molt bon criteri, que l’oportunitat de créixer és a costa de mobilitzar els abstencionistes, o si més no, una part, i no pas “prenent” vots a les altres forces. Podria ser objecte d’una altra discussió el perquè del tan elevat nivell de vot captiu, és a dir, aquelles persones que voten sí o sí, una força política amb independència de com ho hagi fet. Sigui com sigui, això és un fet i d’aquí les paraules de l’ Oriol, que comparteixo, en relació a “voler fer forat en la bossa abstencionista”. Sóc respectuós però molt crític amb els abstencionistes. Fa unes setmanes m’hi vaig referir amb un apunt al meu bloc d’ arenyautes. En Xavier Febrer, fa uns dies, tocava també aquest tema fent referència a la possibilitat que l’ Àngel, un arenyauta i abstencionista militant, se li enfadés en llegir l’apunt. Opino que una persona, per molt abstencionista convençuda que sigui, no és autista. Per tant, no està al marge del que succeeix al seu entorn. Coneix perfectament si les polítiques impulsades per un equip de govern, que ell no ha votat, tenen alguna afinitat amb allò que ell defensaria o prioritzaria. Per mi, l’absurd de l’abstencionista és que pot ajudar a mantenir al poder aquells que no ho han fet bé (als ulls de l’ abstencionista) o pot ajudar a que facin fora del poder aquells que ho han fet bé (als ulls de l’abstencionista). Perquè en definitiva, ABSTENIR-SE ÉS TAMBÉ “VOTAR”. És acceptar, conscientment o inconscient, el sentiment de la majoria que es pronuncia. El problema és que la majoria que es pronuncia és coneguda a posteriori i no sempre és reflex de la majoria real. Per tant, el resultat no sempre agradarà a l’abstencionista. Sabent que és molt difícil, tant de bo, entre tots, puguem convèncer uns quants abstencionistes del què ens hi juguem, i optin finalment per “mullar-se” el dia 27 de maig.

March 2007

@marcsic Més d'un milió d'euros podrien venir a Arenys en concepte d' IBI de la C32 Més d'un milió d'euros podrien venir a Arenys en concepte d' IBI de la C32 Segons recull EL PUNT en l’edició d’avui, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha emès una sentència que fa l’ Estat responsable del deute pendent des de l’any 1996, en concepte d’ IBI i que puja per sobre dels 13 milions d’euros, dels quals 1,1 corresponen a Arenys de Mar. El responsable del deute n’és l’ Estat i no ACESA, empresa concessionària, atès que aquesta s’acull a un acord formal amb l’ Estat pel qual aquest bonifica la concessionària amb un 95% de l’impost. A ningú se li pot escapar la magnitud del deute contret, i ara reconegut, amb Arenys de Mar. Aquest més d’un milió d’euros suposa un 7% del pressupost del 2007, exercici en el qual el consistori està assumint un esforç inversor important, dit sigui de pas, perquè en aquest mandat el govern de CIU-PP s’havia oblidat literalment d’algunes necessitats no satisfetes. La responsable de l’ Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, Àngela Acín, assenyala que els ajuntaments haurien de començar a cobrar aviat, malgrat que la notícia deixa entreveure que els municipis amb reclamacions superiors als 150.000 euros, com és el cas d’ Arenys de Mar, poden haver d’esperar atès que l’ Estat podria recórrer la sentència. No obstant, sembla que podem tenir bona peça al teler.

@marcsic Por a la incertesa Por a la incertesa Ja fa temps que em vaig adonar que és difícil convèncer un català no sobiranista de les bondats d' una Catalunya sobirana (republicana, no cal dir-ho). I el que més "emprenya" és que el problema no és tant la feblesa dels arguments a favor (que honestament penso que són molt evidents i potents) sinó el fet que moltes persones simplement associen aquest eventual canvi de "statu quo" en problemes, inestabilitat, amenaça i fins i tot guerra. Diria que és un problema de por a la incertesa. En Xavier Mir, en el seu apunt d' avui, ens llança de forma retòrica la pregunta de si hi ha una altra via, diferent de la sobiranista, per ressucitar el nostre estatut de la fase terminal en la que es troba. Jo penso que no tenim alternativa. O dit d'una altra manera, qualsevol altra opció serà un pegat que farà encara més artificial el nostre mapa polític: el d'una España que la ultradreta en què s'ha convertit avui el PP intenta soldar a base de crispar, mentir i alimentar els sentiments més reaccionaris dels espanyols hereus dels "vencedors" de la guerra civil. Però com aconseguirem que la via sobiranista sigui l'aposta de la majoria? Segurament necessitem una bona bufetada. Algú dirà: més encara? Sí, una de ben forta. Una d'aquelles que no hi hagi per on encaixar-la, ni tan sols amb una disfressada actitud de "peix al cove". Que no poguem dir que la bufetada va per no sé quines engrunes d'un renovat sistema de finançament. Una bufetada que no admeti cap altra resposta que dir "ja n'hi ha prou, fins aquí podíem arribar." És difícil preveure si una nova retallada a l' Estatut en el tràmit del Constitucional serà prou "bufetada" com per engegar "Espanya a la merda". Tan de bo que sí. Ens dignificaria com a poble no encaixar aquest nou revés com si res, i faríem bé de recordar on rau la nostra sobirania: al nostre Parlament. Mentre esperem què passa, he fet alguns canvis tàctics a l'hora de fer pedagogia del projecte sobiranista. Ja no intento convèncer de les bondats d'una Catalunya sobirana sinó preguntar quin és l'atractiu de continuar com estem. Em voleu creure que ningú té cap argument sòlid per defensar la "via continuista"!!!.

@marcsic Transport urbà a Arenys Transport urbà a Arenys El terme municipal d’Arenys de Mar té una orografia força complexa. Tan aviat com t’allunyes de la Riera, autèntic eix central de la nostra vila, les rampes i desnivells comencen a fer acte de presència. Ja sigui per accedir al cementiri, a la zona esportiva o al Pla dels Frares-Paraïso, per posar només tres exemples, els pendents ens acompanyen fins al destí. D’altra banda, i Arenys no és una excepció, l’augment en l’esperança de vida de la població fa que el segment de gent gran vagi creixent. No tots poden plantar cara a les rampes, i sortir-ne exitosos. Aviat tindrem una nova escola a la zona del Bareu que llinda amb el Pla dels Frares. Moltes de les persones qui hi vagin a peu hauran de pujar pel “Paraïso”. Els avis i àvies que vagin a portar i buscar els seus néts, també. Tres quarts del mateix passa amb l’accés al Fondo de les Creus i al Cementiri. Fins i tot l’accés al CAP, durant les obres del Xifré, pot comportar alguns mals de cap a molts. Amb aquesta realitat, queda prou palesa la necessitat de dotar-nos d’un transport urbà que connecti les parts “altes” de la vila amb l’eix central, la Riera. Ara bé, ens el podem permetre un servei com aquest? És evident que aquest és l’escull a superar. Cal treballar per trobar la forma de finançar-lo, buscant la implicació del teixit comercial i econòmic, i de les administracions. Al final de l’estudi, hem de saber si el transport urbà és viable i sota quins criteris: gratuïtat per a determinats segments?, quins? preus reduïts per a d’altres? quins?, freqüències?, rutes?, etc. La voluntat política hi ha de ser però també cal garantir-ne la viabilitat. Hem de tocar de peus a terra. Sens dubte fer viable aquest servei és un repte. Val la pena intentar-ho perquè la necessitat existeix.

February 2007

@marcsic Collonades Collonades Alguns hem participat en l’enquesta que en Xavier Mir va posar en marxa a principis d’any en relació al dret d’autodeterminació del poble català. Encara que no a través d’aquesta enquesta, avui hem conegut per la premsa dominical l’ opinió sobre aquest mateix tema de Miquel Iceta, expressada en l’ obertura de l’escola d’ hivern del PSC. Iceta afirma que “això de l’autodeterminació de Catalunya és una collonada”. És bo saber l’ opinió d’un dels “factòtums” del PSC, com l’ Iceta, en relació a un dret universal recollit per Nacions Unides. Un dret que per alguns serà una “collonada” però que per a molts (i espero que cada vegada més) és una autèntica fita que volem assolir i viure-la en primera persona.

@marcsic Una VIA d'aigua al si d' INICIATIVA Una VIA d'aigua al si d' INICIATIVA He escoltat les intervencions dels representants d’ ICV primer i del VIA després, en l’espai El Dominical de Ràdio Arenys. Tant els uns com els altres haurien d’estar agraïts al director del programa pel tractament suau que n’ha fet de la ruptura del projecte polític conjunt. Simplement vull utilitzar aquest canal per donar la meva opinió de tot plegat. Atès que l’escrit no és breu, resumeixo el missatge del mateix pels qui no vulguin acabar de llegir aquestes línies: La decisió d’ ICV de trencar amb el VIA té sentit, però des d’un punt de vista formal, és força barroera. D’entrada, qui hagi escoltat les intervencions haurà copsat dues explicacions no coincidents, diria que clarament divergents. Com que aquest és un espai d’opinió personal, m’inclino a pensar que ICV “ha fabricat” a posteriori l’ argumentari per justificar el trencament i sortir-ne menys escaldada. És una opinió (penso que compartida per molts, i amb alguna experiència prou recent) que “surt sempre més a compte” ser sincer i honest que no pas artificial i ja no diguem mentider. Errar és humà i estar a l’ordre del dia. Ningú no n’estem al marge. Per tant, em semblaria més adequat que s’assumissin errors abans que desenvolupar una enginyeria argumental, com la que ens ha ofert el President d’Iniciativa durant El Dominical, que poc li ha faltat per quedar entortolligat per les seves pròpies paraules. És més senzill admetre la incoherència d’un projecte que, malgrat ser ben intencionat, presentava molts punts febles, com ara: 1) Hi havia molts números que finalment el cap de llista (com després s’ha confirmat, sembla ser que de forma absolutament democràtica) fos una persona de dretes (que ningú ho vegi com un qualificatiu pejoratiu, que no ho és). Algú dirà que a nivell municipal això de les dretes i esquerres és molt relatiu. És un tema discutible, no dic pas que no, però recordem les enganxades que Unió i Iniciativa van tenir en el capítol de Drets i Deures durant la tramitació del projecte d’ Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya. No són enganxades gratuïtes. Són dues forces que estan en moltes coses a les antípodes, una de l’altra. Per tant, és coherent que un sector important d’ ICV no veiés amb bons ulls ser liderats per una persona ideològicament posicionada massa a la dreta (en relació a la posició dels ecosocialistes). 2) La raó de ser del projecte conjunt VIA-ICV era, segons explicaven, la possibilitat de vehicular la participació de persones “independents” en la política municipal. Sempre m’ha semblat la més fluixa de les raons d’aquest projecte polític. Tots els partits donen entrada en les seves llistes a persones “independents”. Utilitzo les cometes perquè no acabo de trobar adequada aquesta denominació. Diria que “no militants” o “sense afiliació política” són expressions més exactes. Dit d’una altra manera, l’obstacle per tal que una persona sense afiliació pugui intervenir en la política local no són els partits. 3) Atribuir-se l’exclusivitat d’ una nova forma de fer política, més participativa, i de passada, desautoritzant que les altres opcions estiguessin també en aquesta línia. Si m’ho permeteu, no estarà de més recordar que alguna força s’hi va posar fins i tot abans que el propi VIA en això de donar entrada a la gent per tal d’ escoltar-la. És evident que cal una nova forma de fer política i aquí a Arenys, m’atreviria a dir que excepte els qui governen (i n’hem tingut una prova aquesta setmana que acabem, amb unes crítiques desproporcionades a un arenyenc), tothom ho té clar. 4) Pensar que els projectes són independents de les persones. Ja altres vegades, en aquesta mateixa llista, he donat la meva opinió que un projecte polític (amb sigles o de marca blanca) no és bo o dolent en si mateix. Dependrà de les persones que hi hagi implicades i el que és més important, de la seva cohesió. Un dels errors, per tant, del VIA-ICV ha estat obviar que es podien produir tensions derivades de legítimes aspiracions i/o protagonismes personals en aquest nou projecte, i no tenir Pla B si aquestes tensions emergien. El Pla B ha estat simplement la ruptura. Malgrat el fracàs d’aquest projecte conjunt, aprofito aquest espai per felicitar l’ Oriol Ferran, candidat a l’alcaldia per ICV en les properes eleccions i també encoratjar el VIA per tal que malgrat el contratemps que suposa el trencament amb ICV puguin fer efectiva l’aspiració de ser presents en la propera contesa electoral del mes de maig. Salut

@marcsic Trames de la llista arenyautes visibles a arenyautes.cat Trames de la llista arenyautes visibles a arenyautes.cat Se'm fa difícil avaluar quin pot ser l'impacte d'aquesta proposta i per tant, si és viable o no. Per això, la llanço: Seria possible visualitzar a través d'un històric les trames que han anat apareguent a la llista arenyautes? Salut i bona nit Marc

@marcsic El fenomen de l'abstenció El fenomen de l'abstenció El Govern català, a través de la Direcció General de Participació ha realitzat un estudi sobre l’abstenció a casa nostra, en base a una enquesta just després de les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Abans de valorar les conclusions d’aquest estudi, ben bé podríem encetar un debat previ sobre si el vot és només un dret o si també hauria de ser un deure. Alguns estats opten per això segon (Austràlia, Andorra, Argentina, Holanda, ...) i estableixen el sufragi obligatori. Jo, particularment, el considero un deure (també un dret, és clar) però no defenso la seva obligatorietat. Ara bé, considero d’una gran irresponsabilitat (en el sentit més etimològic del terme) l’abstenció. L’ abstenció no és ni disconformitat, ni sentit crític, ni desaprovació, ni exigència de canvi. L’abstenció és simplement “girar l’esquena” a la democràcia, de la qual tots, en la part que ens correspon, en som dipositaris. Abstenir-se és “de facto” beneir el que decideixen els altres, és renunciar a fer-nos sentir i en molts casos és deixar que tot continuï igual quan el que voldríem és que tot canviés. Abstenir-se és menystenir un dret simplement pel fet de tenir-lo. És ignorar i menysprear el que ha costat obtenir-lo. Abstenir-se és ofendre tots els ciutadans sense dret a vot i que estan disposats a tot per assolir-lo. He llegit i escoltat moltes formes de justificar l’abstenció. Cal admetre que algunes són aparentment consistents. Però és només façana, carcassa. A la que rasques una mica, s’ensorra com un castell de cartes. M’ha sorprès d’aquest estudi la conclusió que l’abstenció és un fenomen estructural, no pas conjuntural ni superficial. No obstant, les raons adduïdes per no exercir el vot són, al meu entendre, clarament circumstancials (per exemple, descontentament amb els polítics, descontentament amb la política en general, descontentament amb el govern anterior). Alguna cosa no quadra. No serà que l’abstencionista “vesteix” amb arguments postissos el seu “ja us ho fareu”? Aquí a Arenys, en les darreres eleccions municipals i al Parlament, s’han abstingut de l’ordre de 4.000 persones, que és una xifra que s’apropa força al 40% del cens. Tant de bo aquest nivell d’abstenció caigui de forma important en les properes municipals del mes de maig. En els ajuntaments es decideixen i s’emprenen les polítiques que més ens afecten, siguem joves, no tan joves o grans. Siguem sobiranistes o no. D’esquerres o de dretes. Catalanoparlants o no. Crítics amb l’actual mandat o molt crítics amb l’actual mandat. En les properes eleccions municipals, no anar a votar és girar l’esquena a Arenys i etzibar un “ja us ho fareu”. Article reproduït a la web www.arenysdemar.cat/entitats/erc

January 2007

@marcsic Referèndum és democràcia (II) Referèndum és democràcia (II) La campanya "Referèndum és democràcia", impulsada per Xavier Mir, ha visualitzat fa pocs dies la posició de l'alcaldable del PSC, en Ramon Vinyes. Jo entenc aquesta campanya com una excel·lent oportunitat per parlar, discutir i debatre de forma serena sobre el dret a decidir i les conseqüencies de l'exercici d'aquest dret. Per tant, aprofito les respostes d'en Ramon Vinyes per fer les següents reflexions: En Ramon Vinyes, que no respon a la 1ª pregunta, apunta que els catalans ja disposem dels mecanismes per expressar-nos de forma lliure i democràtica. Això és veritat però només parcialment, ja que no podem expressar-nos de forma lliure i democràtica sobre si volem (o no) abrigar la nostra condició de nació amb l'estructura d'un estat sobirà. Avui, aquesta consulta a la ciutadania no està legalment permesa per la Constitución Española. Per això, discrepo de la resposta d'en Ramon Vinyes quan atorga a una maduresa de la ciutadania que aquesta consulta fos possible. Que sigui possible no depèn de la ciutadania sinó de l' Estat espanyol que no hauria de considerar "fora de la llei" que un Parlament sotmetès la seva ciutadania a una consulta d'aquesta mena. Finalment estic d'acord amb en Ramon Vinyes sobre que ens hem d'interessar per integrar Catalunya a Europa. Però això no és incompatible amb fer-ho des d'una Catalunya sobirana. Que no estan integrades a Europa França, Bèlgica o Alemanya? Això vol dir que el problema no és de fronteres.

@marcsic Fi del "suspens": Sincerament, no. Fi del "suspens": Sincerament, no. He llegit aquest migdia (dissabte 20-gener) el comunicat de la VIA en relació a la decisió de concórrer a les properes eleccions municipals. Es “desvetlla” doncs de forma oficial el que era de calaix que passaria. Fixeu-vos que a la seva web, VIA s’autopresenta com a plataforma. Per això en la primera línia, m’hi he referit com “la [plataforma] VIA”. Curiosament, ningú nomena VIA en femení. Tothom parla del VIA, en masculí. En el subconscient de tothom, VIA és un partit. Però endemés, els seus impulsors són càrrecs electes en les darreres municipals, persones que han estat en primera línia de la política local i que segurament no els va el paper d’espectador. Cap factor feia pensar doncs, que Veïns Independents d’Arenys pogués ser una plataforma que es mirés el partit des de la grada. Avui s’ha posat fi a un “suspens” que de fet no ho ha estat mai. Veient els canvis que l’assemblea d’ahir introdueix (en Lluís Blanchar desplaça en Ramon Puigvert de la vice-presidència) la pregunta és si hi ha un pas enrere d’ ICV (per pressions internes) o si és un gest per deixar clar qui remena les cireres. La posició d’ ICV és complicada d’entendre. Un partit amb “vents favorables” a nivell nacional decideix “sacrificar” la seva marca per una de nova. I tot, per acabar allà mateix, ja que el resultat serà un equip amb persones d’un sol partit (ICV) i persones independents. És a dir, el que ja fa molts anys que està inventat. Entenc els recels d’una part d’ ICV. És com allò de canviar Mister Proper per Don Limpio però el producte és el mateix. Val la pena? L’opinió que jo pugui tenir de la coherència d’aquesta proposta política o de si és (com s’intenta “vendre”) una novetat (que penso que no ho és) no és incompatible amb pensar (com realment és el cas) que és positiva qualsevol iniciativa de voler-se implicar en la política municipal. Des d’aquest respecte, manifesto la meva opinió.

@marcsic Referèndum és democràcia

@marcsic Fastigós

@marcsic Olimpíada empresarial SOLIDÀRIA _original

@marcsic En defensa de la honorabilitat (Resposta a Lluís Blanchar)

December 2006

@marcsic Procés de pau: una oportunitat perduda

@marcsic Bones festes i feliç 2007

@marcsic "Autodeterminació" d'alguns veïnats d' Arenys de Mar

@marcsic Economia d'identitat

@marcsic Els municipis es podrien quedar sense el control del sòl

@marcsic Pinochet, Franco i la memòria històrica _original

November 2006

@marcsic Mediació del conflicte de la Nit de Naps

@marcsic Resposta a les reflexions de l' Agustí Massuet

@marcsic Va de pactes!

@marcsic 2-N: L'endemà _original