Has perdut el Nord.
"Estàs perduda, fracassaràs, estàs malalta... has perdut el Nord...", em deia el meu pare cada vegada que tenia ocasió de fer-ho.
D'això fa deu anys, acabava de morir la meva germana Mireia i en menys d'una setmana vaig decidir separar-me del meu marit, després de deu anys de matrimoni i cinc fills en comú. Pensant-ho bé, el panorama era un híbrid entre un culebrot i una novel·la per entregues de Dickens. Jo no veia res de tot això, l'únic que sentia era una necessitat imperiosa de tirar endavant la meva decisió, era una qüestió de vida o mort. Mai abans havia tingut res tant clar, " ho faig, peti qui peti, sinó em moro".
" Torna a ser la d'abans!", em recriminava constantment. Només pensar-hi em desinflava com un globus, em queia l'ànima als peus, " La d'abans? Amb el que m'ha costat arribar fins aquí... si ho faig m'agafa una depressió....i em moro".
Malgrat els pronòstics més horrorosos de fracàs, sense un duro i cagada de por, jo vaig seguir endavant, " fes-ho o estàs morta...", em deia contínuament la veu al meu interior.
Escric aquestes paraules amb un somriure compassiu cap a mi, cap al meu pare i totes les persones que em van alertar del fracàs, ara comprenc molt bé els mecanismes del despertar, cosa que fa deu anys em vaig limitar a obeir cegament. He comprès que hi ha un estat intern que t'avisa que ha arribat el moment del canvi i és el desànim, el sentir-se mort en vida, també he comprovat que la por és un motor per a la transformació excel·lent i que entre la por o el desànim, sempre hem d'escollir la primera. També he entès que quan un desperta i inicia un canvi important, desperta la por, els dubtes, la rabia i tot tipus de projeccions de qui l'envolta, " has perdut el nord", no és res personal, sinó que té a veure principalment amb el procés de qui ho pronuncia, que traduït en el seu significat més profund seria " com s'atreveix a fer el que jo no goso?".
Per a què escric això? Per recordar-me i recordar-te que cada vegada que ens diguin "has perdut el nord, estàs boja, no te'n sortiràs", és el senyal inequívoc de que anem bé, que precisament hem trobat de nou el rumb. I que si sentim por amb una barreja d'entusiasme, seguim endavant, tot està bé i s'organitzarà de la millor manera per el nostre aprenentatge.
I tu, quan perdràs el Nord?
![regalo1_med[1].jpg](http://arenyautes.cat/sites/default/files/images/regalo1_med%5B1%5D.jpg){kind=link}
